8 de setembre de 2011

Missatge de Jesús

 

“Estimats fills, poble meu, pau a vosaltres!

“Estimats fills meus, continuem la conversa sobre el temps en què viviu i sobre els esdeveniments que us esperen. Després d’haver parlat de la meva acció i dels instruments dels quals em serveixo en aquest temps[1], desitjo avui afrontar el tema del futur del meu poble. Vull aclarir tot seguit que no es tracta d’una profecia nova i desconeguda, d’alguna cosa que encara no hagi estat anunciada. Efectivament, quan reseu el Credo, afirmeu que espereu “la vida del món que vindrà” i l’Església professa des de sempre creure en el meu retorn, en la resurrecció dels morts, en el regne de Déu que establiré a la fi dels temps, i lliuraré al Pare, meu i vostre. El que vull indicar avui és un camí de preparació, que us ajudi a ser conscients del que s’esdevindrà, perquè estigueu preparats a respondre i participar, amb la vostra vida, en l’acció de Déu.

El meu poble, com ja us he dit, és un instrument insubstituïble i poderós de la meva acció; per això he fundat la meva Església. L’he fundat sobre la Terra on m’he encarnat, he mort i ressuscitat. L’Església és el meu poble, que he rescatat amb el preu de la meva sang, a través del qual s’encarna la meva paraula i es renova el meu Sacrifici. És justament mitjançant l’Església que el poder de la meva mort i resurrecció es perllonga fins a la fi dels temps i estén els seus beneficis als vius i als difunts de tot temps.

Jo no he vingut a la Terra per fundar una nova religió, sinó per cridar a tota la humanitat a la fe en el Déu vivent, AQUELL QUE ÉS. No pas un déu fruit de les especulacions humanes, engendrat per la ment d’algun filòsof, sinó el Déu veritable, que es va fer Home en mi. Mostrant-me a vosaltres, us he mostrat el Pare, perquè el Pare i jo som una sola cosa. Jo estic en el Pare i el Pare està en mi.[2]

M’he fet carn per santificar a cadascun de vosaltres i per santificar tots els que creuen en Déu. Després de la meva mort i resurrecció, ja no sou només homes, fets de carn i sang, sinó fills de Déu, desperts en l’esperit i fets dignes d’estar cara a cara amb el Déu Vivent.

L’Església no és una institució humana sinó divina . No obstant això, va ser confiada als homes de la Terra, tot i que hi ha altres homes a l’univers, tanmateix millors que vosaltres. El meu Pare ha volgut que visités la Terra i aquí fundés l’Església. Per què? Perquè ha vist la gran misèria de la vostra humanitat i l’opressió de les forces infernals sobre vosaltres, que no té igual en tot l’univers, perquè els vostres progenitors han pecat molt, han pecat més que altres contraient una tremenda aliança amb Llucifer. El Pare us ha socorregut i us ha donat una gran oportunitat per rescatar-vos.

L’Església no ha nascut de l’home sinó de Déu. Ha nascut per custodiar, manifestar i promoure la vida de la Santíssima Trinitat, aquesta vida que li ve comunicada incessantment per l’acció de l’Esperit Sant, “que és el Senyor i dóna la vida, i procedeix del Pare i del Fill”. L’Església, el meu poble sant, no pot contenir una altra cosa en si mateixa que la vida divina i no pot fer altra cosa que transmetre aquesta vida a l’home i a tota la creació. Tot allò que en l’Església s’oposa a la vida de Déu, corromp l’Església, tornant-la impura.

Ara us pregunto: ¿és pura la meva Església? El meu poble és un vas preciós que conté la vida de Déu o és qualsevol altra cosa? Responeu-vos amb sinceritat, perquè l’Església ha estat confiada a cadascun de vosaltres i no només a aquells que la governen. Tots vosaltres que us dieu Cristians heu estat cridats per ser testimonis meus. Em dirigeixo a vosaltres catòlics, ortodoxos, protestants, anglicans, etc., etc. Qui sou? Què sou? Els meus testimonis, o els testimonis de vosaltres mateixos, de les vostres idees, de les vostres teologies, dels vostres interessos humans? Sou representants de les esglésies nascudes de les vostres divisions i empastifades de preceptes humans, o de l’Església nascuda del meu costat obert sobre la creu? Deixo que sigueu vosaltres els que respongueu, segons la vostra consciencia.

Vull dir-vos el que desitjo del meu poble, i el que faré amb el meu poder. L’Església té encara necessitat que jo la visiti amb el meu poder que ve de dalt i no dels vostres codis. Jo cobriré totes les mancances del meu poble, realitzaré allò que encara no ha sigut possible realitzar a causa de les debilitats i dels pecats de la vostra humanitat. Per mitjà d’un poble nou realitzaré les meves promeses del Regne de Déu.

• El meu poble serà immaculat com és Immaculada la meva i vostra Mare, la Mare de l’Església. La immaculadesa no és perfecció; no pretenc que sigueu perfectes, perquè només Déu ho és. Tampoc no és la simple puresa sexual. La veritable immaculadesa és el despullament dels vostres interessos i ambicions personals; és la sinceritat total davant meu i del vostre proïsme. És la capacitat de reconèixer humilment els vostres límits, demanant ajuda a Déu i als germans, sense amagar-vos darrere de justificacions inútils i perjudicials, sinó col·locant-vos davant del vostre Mestre. La immaculadesa és sinònim d’integritat.

Us asseguro que no aconseguireu ser íntegres sense l’ajuda de la meva Mare, la Verge pura i santa que us he donat com a Mare. Des de dalt de la creu la vaig confiar a Joan i ell la va acollir en nom de tots vosaltres. A Joan no li vaig confiar una pobra dona sofrent, sinó una Mare poderosa, la Dona que ha rebut del Pare la missió de trepitjar el cap de la serp. Ho ha fet engendrant-me  a mi, el Fill de Déu, i engendrant els fills de Déu com una veritable Mare. La lluita contra les forces del mal serà cada vegada més forta. Arribarà el dia en què el Cor de la meva Mare serà per a vosaltres l’únic refugi segur, perquè la seva immaculadesa us posarà a recer de les subtils insídies del dimoni.

Us he enviat la meva Mare moltes vegades perquè el seu amor us atragués a mi, i la seva proximitat us ajudés a superar les dificultats de l’existència terrenal. La meva Mare ha aparegut innombrables vegades sobre la Terra. No ha arribat fins a vosaltres per promoure discussions i taules rodones sobre fenòmens sobrenaturals, ni per generar fanatismes o sentimentalismes, sinó per cridar-vos a la veritable fe. La Mare s’ha aparegut en els moments més delicats de la vida de l’Església i de la Terra per ajudar-vos a anar més enllà de tota dificultat; us ha bastit sempre un pont cap a Déu, cobrint amb la seva misericòrdia molts pecats vostres. No ho oblideu i penediu-vos per totes les vegades que no l’heu acollit, fins i tot us n’heu burlat i l’heu rebutjat! Ho dic també a vosaltres, pastors: penediu-vos! Sabeu bé el perquè.

El futur del meu poble no podrà tenir Maria apartada. La meva Església serà mariana o no serà la meva Església. El Fill de l’home ha estat generat a través d’Ella; a través d’Ella serà generat un poble nou, que tindrà el poder i l’esplendor de la Mare de Déu.

Maria reunirà sota el seu mantell els homes de cada planeta de l’univers i me’ls oferirà, com una veritable Mare. Maria és la Reina de l’univers, com jo en sóc el Rei. Com a tal serà acollida i venerada per tots els fills de Déu, onsevulla que es trobin. Serà Mare de tota la humanitat. Quan un home rebutja la seva pròpia mare, rebutja la vida. Per tant, qui rebutgi Maria, no tindrà part en la meva vida.

• El meu poble serà lliure i autònom.

Lliure, perquè estarà format per persones interiorment lliures; autònom perquè no estarà sotmès a la tirania dels sistemes i de les estructures. Serà capaç de relacionar-se amb Déu cara a cara, i no tindrà més necessitat de preguntar a altres per saber qui és Déu. Sabrà discernir allò que està bé, del que està malament, i no tindrà altres mestres ni intermediaris fora de mi. No estarà dominat per cap jerarquia; ningú es considerarà més gran o més petit.

L’Esperit Sant actuarà lliurement en el meu poble i l’instruirà. Déu serà tot en tots.

No es pot arribar a la veritable llibertat sense immaculadesa, ni existeix una veritable autonomia fora del meu Esperit. La vostra humanitat ha estat sempre subjecta a lleis i autoritats humanes, que freqüentment s’han mostrat injustes i cruels, però de les quals mai no heu pogut desfer-vos-en. Per què? Perquè teniu un cor dur i la major part de vosaltres està allunyada de Déu. Sou rebels per naturalesa i heu de ser domats com cavalls salvatges. No sou ni íntegres ni lliures interiorment. A més heu rebutjat a Déu pensant ser més lliures, però us heu convertit en esclaus de les vostres pors. I així, paradoxalment, temeu la llibertat més que l’esclavitud, perquè no voleu assumir la responsabilitat de viure íntegres davant de Déu. Preferiu obeir els sistemes corruptes abans que viure lliures i responsables segons els desitjos de Déu.

Aquesta situació no podrà durar eternament sobre la Terra perquè us trobareu davant d’una elecció ben precisa: homes lliures en Déu o esclaus de Satanàs. Al mig no quedarà res més. Els esdeveniments que succeiran  us obligaran a triar i no podreu escapolir-vos. No us serviran de res les distraccions que busqueu, les vostres festes i tot l’enrenou i aldarull amb els quals busqueu d’omplir els vostres buits interiors. Cap autoritat humana, ni cap sistema podran alliberar-vos de la necessitat de decidir. Haureu de triar, d’una manera o altra.

Us pregunto ara: quins homes i dones voleu ser? Quin futur voleu per a vosaltres i per als vostres fills? Voleu ser esclaus d’aquells que pensen en els seus propis interessos, us dominen i us exploten, omplint-vos de paraules buides i enganyadores? No us agradaria en canvi, ser lliures, capaços de discernir per vosaltres mateixos quin és el camí millor i recórrer-lo segur sota el meu guiatge? No heu comprès, encara, que Déu us estima i desitja la vostra veritable felicitat? El Creador vol la pau per als seus fills, la veritable justícia, la llibertat. Pot donar-vos tot això, només si accepteu sincerament viure segons les lleis del seu Esperit que són infal·libles, incorruptes, i procuren només el bé. Així viuen les humanitats fidels a Déu sobre alguns planetes de l’univers; es deixen guiar interiorment per Déu, reconeixent la seva omnipotent saviesa, respecten les seves lleis i es sotmeten a elles amb amor. Per això no coneixen el mal, perquè en ells només hi ha desitjos del bé. A això està cridada la humanitat sencera de l’univers, a la Terra i a tants altres planetes on regna l’esclavitud de la corrupció. Per això he mort i ressuscitat, per extirpar la llavor malvada escampada per l’enemic. Llucifer és el vostre veritable enemic, no ho oblideu.

• El meu poble serà sacerdotal, profètic i reial.[3] Enviarà al tron ​​de Déu una ofrena pura: cadascú s’oferirà a si mateix i intercedirà per tota la creació. Viurà unit a mi, serà sacerdot de l’univers. Anunciarà les obres de Déu, i parlarà en nom seu, i tothom s’instruirà mútuament en les coses de Déu.

El sacerdoci, la profecia i la reialesa són prerrogatives inviolables del meu poble, perquè manifesten la dignitat dels fills de Déu. Déu us ha donat el seu Esperit i ha imprès en vosaltres la seva imatge i semblança. Us ha cridat a servir-lo i servir amb amor tota la humanitat en nom seu. No us ha cridat a dominar sinó a servir. El sacerdot és aquell que serveix, és el ministre.

Cada fidel està cridat a això, per això cada un de vosaltres és sacerdot. Fins avui, això no ha estat valorat en la meva Església, perquè els fidels han posat al centre la figura del sacerdot que veuen habitualment: el rector, el bisbe, etc., els quals compleixen un servei particular a favor del poble i l’acompanyen espiritualment. En realitat cada fidel és un sacerdot que s’ofereix a si mateix al Pare, unint-se a la meva ofrena. Obrant així, recapitula en mi tot allò que viu i tot el que està al seu voltant; és el recapitulador de tota la creació. El meu poble serà sacerdotal, perquè cada membre haurà de viure el seu sacerdoci fins al fons. El viurà d’una manera nova, obert al meu Esperit, com no s’ha vist mai fins ara, perquè faré noves totes les coses.

També la profecia  s’expressarà plenament i de manera justa. Sereu tots profetes, veritables profetes que parlen en el nom de Déu, i com a tal us acceptareu els uns als altres. Ningú perseguirà més els profetes, ni els col·locarà en el sac dels xarlatans o visionaris, perquè cadascú en el meu poble viurà la dimensió profètica i la respectarà en tots els demés.

Cadascú serà rei, perquè estarà revestit de la plena dignitat de fill de Déu, d’aquell que és l’únic Rei de l’univers. No hi haurà més tirans al meu poble, sinó veritables reis. Serviran al poble i no l’oprimiran, no imposaran la seva pròpia erudició, ni doctrines, ni filosofies, sinó que sabran expressar el poder de l’Esperit Sant, perquè és només aquest el que us fa reis.

• El meu poble viurà en comunió amb els àngels i col·laborarà amb ells. El sacerdoci de cadascú estarà particularment unit al dels set grans arcàngels, al costat dels quals participarà en la Litúrgia del Cel que quedarà com l’única i veritable Litúrgia de l’univers.

Serà un poble de pares i de mares. Cada home i cada dona del meu poble exercitarà la seva paternitat i maternitat espirituals a favor de cada criatura. Seran pares i mares els uns pels als altres. A través d’ells la vida de Déu fluirà en l’univers i es comunicarà a la creació sencera.

• Serà un poble format de petits nuclis autònoms, però units els uns als altres per la veritable comunió, units entre ells pel vincle de la caritat. Seran petites famílies de Déu, i constituiran el teixit de tota la humanitat. Cada nucli viurà intensament la vida de l’Esperit i l’expressarà. Viurà la dimensió sacerdotal, profètica i reial. Serà governat només per les lleis de Déu. No es veuran més les masses que omplen les vostres places i les vostres celebracions, i que després desapareixen en la grisa quotidianitat. Al contrari, els nuclis dels quals parlo seran cèl·lules vives, polsants i dinàmiques que donaran nova vida al meu Cos Místic.

Aquests nuclis s’estan formant ja per tot arreu en l’univers. Moltes persones de bona voluntat s’estan unint entre elles per viure més intensament la fe; no viuen necessàriament sota el mateix sostre, però estan unides profundament en el meu Esperit. Viuen amb simplicitat, sense soroll i sense banderes; viuen com a veritables cristians. Podeu fer-ho també vosaltres si us sentiu preparats. L’Esperit Sant us guiarà.

Al final dels temps quan lliuri el meu Regne al Pare, cada nucli desapareixerà per donar vida, finalment, a un poble únic, immens, que serà un sol cor i una sola ànima. Serà la nova creació.

• El meu poble viurà la comunió universal. No existiran més divisions de pobles, de races, de planetes. La humanitat de tot l’univers formarà una única família: la família de Déu. Viurà una relació profunda i viva amb Déu, amb Maria Santíssima, i els esperits purs que habiten les dimensions més altes. Cada nucli sobre la Terra viurà una comunió intensa amb tots els nuclis, també sobre altres planetes, perquè el meu Esperit els unirà més enllà de tota distància.

 

• Finalment, el meu poble estarà ofert a mi. Cadascú s’oferirà ell mateix a Déu, a través del Cor Immaculat de Maria, i formarà el meu Cos, la meva Església. Llavors, un sacrifici pur s’elevarà al Pare, per mitjà del Fill, en el poder de l’Esperit Sant. Serà el Sacrifici de tot el meu poble, vius i difunts, unit al meu sacrifici. Serà presentat contínuament davant el tron ​​de Déu pels arcàngels. A ell s’uniran els esperits purs de tots els àngels i dels sants. Serà la força més gran de l’univers, després de la de Déu, i s’oposarà a les forces infernals.

Os convido a reflexionar sobre aquests punts, per entendre el que desitgeu viure, si voleu o no formar part d’un poble nou. Recordeu que aquest poble prepararà el camí a la meva vinguda gloriosa. Jo vindré i aplegaré tots els meus fills; els introduiré a la creació nova, on viuran eternament en una dimensió espiritual i definitiva. No hi haurà més distincions de races ni de pobles. Hi haurà un sol Déu i un sol poble.[4]

Quan passarà tot això? Depèn molt de les eleccions de la humanitat, perquè les vostres decisions poden accelerar o frenar els plans de Déu, atès que Ell respecta la vostra llibertat. No obstant això, Déu ja està a l’obra per obrir-vos el camí. Serà un procés gradual, però el Pare no esperarà eternament que els homes es decideixin. Us dic doncs, que els temps constrenyen; cal que us decidiu amb urgència a viure la vostra fe amb serietat, col·locant Déu en el primer lloc, i rebutjant tota forma d’egoisme.

La humanitat sencera de l’univers està per entrar en una fase decisiva de la seva història, en la qual, el meu poder unit a la fe del meu poble, posaran els fonaments del món que vindrà, de la nova creació. Feu que us trobi preparats perquè jo pugui servir-me de vosaltres i atreure-us a mi. Oferiu-me la vostra vida i deixeu que el meu Esperit us transformi en criatures noves. Només les criatures noves entraran en la creació nova.

Déu està preparat. Els instruments que Ell ha triat per ajudar-vos també[5]; ara toca a cadascun de vosaltres. Pregueu i vigileu!

Us beneeixo en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.”

 

[1] Cfr Vegeu missatges de Jesús del 29 d’agost de 2011 i del 5 de setembre de 2011 publicats a http://www.versolanuovacreazione.it

[2] Cfr. Jn 14, 8-11

[3] Jesús ha parlat amb profunditat del seu poble en el missatge de Nadal de 2010.

[4] Cf. Ap. 21

[5] Vegeu el missatge de Jesús del 5 de setembre de 2011, publicat a http://www.versolanuovacreazione.it