Estimats germans i germanes,

Us proposem el missatge de Sant Pere Apòstol, en el qual se’ns indica el fonament de la nostra vida i del nostre testimoniatge en aquest temps.

Tal com segurament ja haureu notat, darrerament els missatges se succeeixen a un ritme continuat i provenen de diferents instruments, així com del mateix Senyor. No us en sorprengueu. De fet ens trobem en els temps en què Déu implica l’Església de tot l’Univers a favor de la Terra, per manifestar la seva acció a la humanitat. Continua llegint Anuncieu el retorn gloriós de Crist →

A càrrec de Stefania Caterina i Pare Tomislav Vlašić

25 d’abril de 2020

(Transcripció d’àudio)

Pare Tomislav: estimats germans, estimades germanes, avui sentim sovint les paraules: la humanitat nova, una nova manera de viure a la Terra i hi ha molts matisos i moltes interpretacions del que pot ser la humanitat nova fins a superar el límit de l’home, a la recerca de la llibertat sense límits.

Nosaltres som creients en Crist, som l’Església de Jesucrist de l’Univers, parlem de la humanitat nova per mitjà de Crist en l’Esperit Sant, que estarà al costat del Pare en la creació nova. Hem d’aclarir alguns conceptes: primer, Déu crea, Déu redimeix, Déu santifica. L’home no és capaç de crear, l’home fabrica i destrueix. Contínuament ho veiem davant els nostres ulls, tota civilització sense Déu arriba fins a un cert punt i es destrueix, posa la humanitat en problemes, redueix la vida. En tot cas, nosaltres parlem de la creació nova i parlem de la vida dels creients en Crist que caminen cap a la creació nova, amb la certesa que tenen la llavor de tota la vida que serà en la creació nova i que es desenvoluparà dins nostre i entre nosaltres. Continua llegint Reflexió – La humanitat nova →

Finale Ligure, 19 d’abril 2020 – Diumenge de la Divina Misericòrdia

Missatge de Jesús

“Estimats fills,

Us beneeixo amb tot el meu amor, perquè sigueu plens de la misericòrdia de Déu. Fa temps, us vaig dir que he de tornar per portar a compliment la Redempció.[1] Desitjo explicar-vos-ho.

El Pare em va enviar a la Terra a favor de tot l’Univers, perquè tota la humanitat obtingués misericòrdia. La misericòrdia és la possibilitat, que Déu concedeix a l’home, de superar el pecat i tot obstacle, per tal de retornar a la relació profunda amb Déu, compromesa a causa del pecat original.

La misericòrdia era necessària sobretot per les humanitats rebels i indecises. Però també les humanitats fidels, tot i no havent comès pecat original, esperaven que la resta de la humanitat tornés novament a la relació viva amb Déu. En cas contrari, les humanitats fidels no haurien acceptat viure en comunió amb tots aquells que es rebel·len contra Déu, el refusen i aixequen murs contra Ell. Continua llegint Misericòrdia i Justícia de Déu →

A càrrec de Stefania Caterina i Pare Tomislav Vlašić

18 d’abril de 2020

(Transcripció d’àudio)

Pare Tomislav: estimats germans, estimades germanes, us desitjo bon diumenge de la Misericòrdia Divina. Reflexionarem sobre la Misericòrdia Divina. Esteu acostumats a dir les pregàries de preparació pel diumenge de la Misericòrdia Divina, les pregàries per obtenir certes coses, certes gràcies. Tot bé, però no parlaré d’això, parlaré d’un altre aspecte més profund que s’oblida i ens deixa indiferents.

Per la celebració de la resurrecció de Jesús, vam ser preparats per Sant Miquel amb el seu missatge[1] sobre l’última i definitiva batalla contra les forces infernals i la victòria; i ens va donar molts elements per veure la dinàmica del que passa avui a la Terra. Jesús, amb el seu missatge del diumenge de resurrecció[2], ens ha cridat a la responsabilitat de participar en l’obra de la seva Església de tot l’Univers que ha rebut la missió de portar a terme, de portar a la realització l’obra de la redempció. Us sembla un compromís petit? És un compromís grandiós que demana a cada un de nosaltres involucrar-nos amb tot el nostre ser. Continua llegint Reflexió – Conscients de la gràcia rebuda →

Missatge de Jesús

 Us confio tot el bé que es fa a la Terra

“Estimats fills, poble meu,

Alegreu-vos per la meva victòria sobre la mort i sobre els inferns! A la Creu he triomfat i vosaltres m’heu aclamat com l’Anyell immolat. Avui us dic que també vosaltres sou un poble immolat. Amb això no vull dir res terrible ni cruent. Us parlo d’immolació com a l’oferta que eleva, redimeix i salva. Immolació com a santificació i consagració. Sou un poble immolat per la salvació de la humanitat.

Fills, ja veieu com està la humanitat de la Terra: és una humanitat ferida. Les seves nafres, però, no són glorioses, estan plenes d’amargor, de solitud, de desesperança. I no obstant això, vaig donar la vida per aquesta i per tota la humanitat de l’Univers, per guarir les vostres ferides. Però la humanitat continua refusant-me i no puc fer res per qui em refusa, perquè respecto la vostra llibertat. Continua llegint 12 d’abril 2020 – Santa Pasqua de Resurrecció →

A càrrec de Stefania Caterina i Pare Tomislav Vlašić

12 d’abril de 2020

(Transcripció d’àudio)

Pare Tomislav: estimats germans, estimades germanes, a tots vosaltres que escolteu les nostres paraules, Bona Pasqua.

Us enviarem el missatge de Jesús en el qual ha donat unes indicacions, en particular per aquest temps pasqual perquè la potència de la resurrecció esclati en tot el poble; no només en el poble que ja s’ha adherit a l’Església de tot l’Univers sinó en totes les persones de bona voluntat que desitgen la salvació. I vull afegir algunes paraules des del punt de vista pedagògic.

Hi ha tres maneres diferents de prendre una actitud. La primera manera: pansir-se dins d’un mateix, mirar-se només un mateix per conservar-se i ja estem perduts. Això comporta que cada prova de la vida ens afecta, ens enfonsa i el destí és la mort. Ja no hi veiem i això apaga la vida. Existeix una altra actitud: morir a un mateix, a l’egoisme, per renéixer a la vida i aquesta és l’actitud de Jesús. I aquesta és l’exigència de les Lleis de l’amor. Però ja sabeu que una llavor que germina es pot pansir, una planta que brota, pot assecar-se. Arribem, doncs, al tercer punt: la capacitat de derrotar la mort, el sense-sentit, la patologia. Continua llegint Reflexió – Tridu Pasqual. Santa Pasqua →

A càrrec de Stefania Caterina i Pare Tomislav Vlašić

11 d’abril de 2020

(Transcripció d’àudio)

 Pare Tomislav: estimats germans, estimades germanes, bona vigília de la resurrecció. La vigília ja ens diu quina és la nostra missió. La nostra missió en la nit fosca és acollir la llum interior que ens desvetlla la llum de la nostra fe, de la nostra esperança, de la nostra caritat; la llum de la fe, de l’esperança, de la caritat, de l’amor que són els fonaments de la nostra ànima que s’uneix a l’Esperit de Crist.

Donem una mirada breu a les lectures perquè ens ajuden a comprendre el temps en el qual ens trobem. En l’exemple d’Abraham[1] és Déu qui guia el just, també a través de la fe pura i no permet que s’equivoqui. Li impedeix de fer un pas erroni com en el cas del fill Isaac a qui volia sacrificar perquè en aquells temps, encara, els pares sacrificaven als déus, i aquest fet ens ha donat llum. Però Déu, més enllà dels individus a qui conduïa, de mica en mica, al llarg de la història de la salvació tenia necessitat d’un poble. En el poble no tots són gegants en la fe com Abraham. Hi ha coixos, rebels que no volen caminar, aleshores Déu va utilitzar el poder per empènyer endavant el poble, tots els que eren febles els va arrencar del poder del faraó, dels reptilians d’aquella època.[2] Continua llegint Reflexió – Tridu Pasqual. Dissabte Sant →