Església de Jesucrist de l’Univers

A càrrec de Mauro

19 de gener de 2023

(Transcripció d’àudio)

Solemne consagració del poble a la Santíssima Trinitat

Missatge de Déu Pare – Renovo la meva aliança amb vosaltres

Del 19 de gener de 2020

Les paraules que Déu Pare ens va adreçar fa tres anys[1], com diu Ell mateix, són un compliment i també un nou inici perquè fan un quadre de com va ser tot fins aleshores, d’on s’ha arribat, de com també, malauradament, els cristians han arribat al punt màxim a través del seu representant, al punt màxim de no haver entès què és ser cristians. Però al mateix temps, aquelles paraules donen una gran esperança, certesa i força. Força i certesa que prové tan sols de la fe, com hauria de ser, de la fe en Jesucrist, Jesucrist que és l’únic Salvador i que obre la porta a la Veritat, amb majúscula, Ell que és el Camí, la Veritat i la Vida[2]. No hi ha alta, tota la resta són paraules, són situacions humanes, gestos humans. Tot passa, només Déu queda.

Llegiu més: Solemne consagració del poble a la Santíssima Trinitat

Consagrar-se a la Santíssima Trinitat vol dir estar totalment dedicats a l’acció del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant. Vol dir que em consagro a la Trinitat perquè he començat a entendres qui és el Pare, a intuir-ho; he començat a conèixer el Fill, veig l’acció de l’Esperit Sant. L’acció de la Trinitat ja no és per mi com una cosa màgica, estranya, per això em consagro, em dedico, em dono, perquè desitjo entrar en aquell misteri. Sé que amb les meves forces no puc, sé que no depèn de mi, i sé que la Trinitat ho desitja més que jo mateix, si la deixo fer. Aquesta és la consagració.

Deixar lliure l’acció de Déu és consagrar-se, deixar-la lliure de transformar-me. Li dono la meva llibertat, li dono el permís per alliberar-me de tot allò que dins meu i fora de mi no serveix, que no és útil per arribar a la Creació Nova, no serveix per arribar a descobrir què és un fill de Déu, i jo sóc fill de Déu. És sempre obra de Déu, obra de la Trinitat. És Ell que allibera. A vegades pensem: “Hem de deixar”. Repeteixo: hem de permetre que Déu actuï, però és Ell qui allibera, és Ell que ens separa, ens separa de tot allò que ens fa mal. Si ho desitgem, ens separa de tot ídol. Primer ens fa veure què és, i després ho allunya; ens separa de tot allò que no serveix. I el Pare ho fa sempre i només a través del Fill en l’Esperit Sant. És sempre i només obra de la Trinitat.

Caminant així, la nostra capacitat de discernir entre el bé i el mal augmenta cada vegada més, cada vegada s’entén més. Nosaltres, d’una manera natural fem la nostra part separant-nos del mal, precisament per aquesta capacitat que augmenta, però qui després separa i divideix és sempre i només Jesucrist i ho farà cada vegada més en aquest temps. Va ser anunciat per Sant Miquel el 2009,[3] i s’ha repetit diverses vegades, ho dic encara ara a l’inici d’aquest any, Jesús dividirà, separarà cada vegada més.

Déu Pare ens diu: “Recordeu que sou propietat absoluta de la Santíssima Trinitat”. Si ens hi fixem bé, Maria Santíssima a l’Arcàngel Gabriel, per si mateixa va fer aquest pas: “Sóc la serventa del Senyor. Que es compleixin en mi les teves paraules”[4]. La serventa, propietat del Senyor, a disposició del Senyor. Déu Pare ens diu també: “Heu de creure”, vet aquí la fe, “i posar en pràctica tot això que heu sentit, entès, reconegut”. Jo crec, i ho aconsello, que, si nosaltres, dins nostre, reconeixem això: “ser propietat de la Santíssima Trinitat” com Maria, serventa, però de veritat, si sóc propietat de la Trinitat, no em pertanyo. Si sóc un servent, sóc un servent.

Si sóc així de veritat, en un cert sentit estic obligat a fer tot el que Déu posarà davant meu, estic obligat a seguir-lo. Estic obligat a acollir en la fe tota l’obra que Ell farà en mi i al meu voltant. El fet de ser servent, i propietat, és un passatge més enllà, el “Sí, et vull seguir”. Maria amb aquell “Aquí em teniu” va anar més enllà de voler seguir a Déu, Maria ja seguia Déu: era consagrada al Temple, era… però amb aquell “Serventa del Senyor” va acceptar tot allò que el Senyor obriria davant seu en la seva vida.

Això val també per nosaltres, és més enllà d’un sí. És un aprofundir un dels puntals com és el nostre: l’oferta de la vida, va més enllà. Sóc propietat, pot vendre’m si vol, no?, sóc propietat seva. Pot fer el que vulgui de mi i jo no puc, no tinc cap dret a oposar-me. No tinc cap dret a posar la meva voluntat, el meu jo, les meves idees, els meus pensaments, les meves… Estic tot a disposició de la Trinitat.

Si us hi fixeu, això, que pot semblar “Oh que dolent”, és una cosa que ajuda moltíssim, és ja ser lliures. Jo sóc lliure, faig tot el que se’m diu, no he de preocupar-me més. És un estar en mans de Déu, qui m’arrencarà de les seves mans? És cert, hauré de fer el que em diu, però sé ja d’entrada que el que em diu és pel meu bé, és per la meva alegria, per la meva plenitud. És un camí de llibertat.

Aleshores, si a la meva vida de veritat parteixo amb aquesta consciència, si jo i tot el que em pertany, tot el que sóc, ja no és cosa meva, sinó que sóc propietat de la Trinitat, fixeu-vos que totes les decisions canvien. Ja no farem res com abans, des de les coses senzilles fins a les més grans de la nostra vida. És un passatge de transformació. Tot ha de canviar. Al començament m’ho hauré de recordar, després serà natural, però és un camí.

Caminant així entendré cada vegada més el temps en el qual visc, perquè és important comprendre el temps en el qual vivim. Veuré cada vegada més l’acció de Déu i també l’acció del mal. Es veurà i crec que ja es veu. No em sortirà de dins: ara desesperació, ara exaltació; hi haurà aquella pau de fons fins i tot mirant el mal, perquè sé que Déu està més enllà, sé que Déu és molt més, Déu és omnipotent. Sabré reconèixer clarament l’acció de Déu i dels seus instruments. No em deixaré confondre pel Fals Profeta, pels anticrists, per totes les veus que corren sigui d’on sigui que vinguin, sinó que reconeixeré la veu de l’esperit. Sóc propietat de la Trinitat.

Aleshores, caminant així, partirà el meu testimoniatge, el testimoniatge que serà l’acció de Déu en mi en la vida, en la senzillesa, en la normalitat, en totes les coses que faré, senzilles o no tan senzilles. Aleshores la meva vida serà una vida que flueix, sabent que sóc fill, encara que estigui impacient per saber com serà tot a la Creació Nova, impacient de saber com seré quan el trobaré; però aquella impaciència que ens fa vius, desitjosos, no inactius. Veuré el meu límit, seré limitat, sabré que ho sóc, però també sabré amb certesa que l’amor de Déu em porta sempre més enllà del meu límit, que per a Ell no és un problema el meu límit, ni el meu pecat. Sabré que sóc poc o res, però creatura, necessitada del seu Creador, però estic segur que el meu Creador m’estima i estic segur que el meu Creador, a través del meu límit i el meu no-res, aconsegueix fer coses excepcionals perquè és Déu.

Aquesta fe transforma. No som nosaltres que ens transformem. Aquesta fe transformarà les nostres accions en testimoniança, transformarà tot els nostres pensaments. Ens donarà objectius cada vegada més grans, ens donarà també el coratge de desitjar coses excepcionals, com diu Sant Pau: “Cerqueu els carismes més grans”[5]. Ens farà viure de servents de Déu i permetrà, així, a l’acció de Déu fer miracles i glorificar-se, perquè, com va dir en aquestes paraules Déu Pare: “La càtedra de Déu és el seu poble, la glòria de Déu és el seu poble”. Déu vol glorificar-se en el seu poble, pot fer-ho només si som propietat seva. Aquesta és la consagració, no és llegir una fórmula.

I demano a Maria Santíssima que ens ajudi a tots nosaltres, a aquest poble, a viure així aquesta consagració, a esdevenir aquell instrument a les mans de Déu amb el qual Déu pot actuar i transformar-nos a nosaltres, transformar tot el que ens envolta i també la creació, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

Renovo la meva aliança amb vosaltres

“Estimats fills,

Heu arribat fins aquest dia, en el que heu decidit consagrar-vos solemnement a la Santíssima Trinitat.[6] És un dia important per vosaltres aquí presents, per a tot el poble unit a vosaltres i per a tots els qui a la Terra se senten part de l’Església de Jesucrist de tot l’Univers.

Aquest dia és un punt d’arribada i de partença. És un punt d’arribada, perquè avui s’acaba la vostra preparació i és un punt de partença perquè a partir d’avui comença per vosaltres la veritable i pròpia missió. Això no vol dir que ja no tindreu més explicacions, perquè sempre us serà donada la llum. Dic que a partir d’avui comença la vostra missió perquè el que heu rebut, ara ho heu de posar en pràctica i testimoniar-ho. A través vostre, s’ha de manifestar la meva glòria, perquè l’Església està cridada a manifestar la glòria de la Santíssima Trinitat, especialment la meva glòria de Pare. Jo sóc el Pare que estima a tothom i que vol salvar a tothom. Malauradament, no puc salvar a tothom, no perquè no vulgui, sinó perquè no ho volen els homes ni tampoc els esperits del mal.

He enviat el meu Fill Jesucrist a la Terra per alliberar-vos dels dimonis i dels ídols, sota els quals es manifesten sempre els dimonis. Sapigueu que darrere de cada ídol hi ha un dimoni, per això quan serviu els ídols, us sotmeteu als dimonis. He enviat el meu Fill a instituir l’Església a la Terra, que és el meu poble, cridat a manifestar la salvació. Al llarg dels segles, he observat tot el que l’Església ha fet i no ha fet. He observat els cristians de la Terra i he vist coses que no hauria volgut veure mai. Tot i la vinguda del meu Fill en la carn, he de constatar que la Terra encara és pagana; està infestada de dimonis i ídols de tota mena.

Fills, aquests temps són molt greus. El vostre planeta està mig destruït, com podeu veure en la natura. Els elements de la terra, de l’aigua, del foc i de l’aire estan pertorbats, contaminats i profanats. El cor de l’home, també està així. Malauradament, l’Església està dividida en si mateixa, fragmentada des del principi. Els cristians han combatut en una batalla estèril els uns contra els altres, confessions contra confessions, doctrines contra doctrines. Al lloc de l’espasa han utilitzat la paraula de Déu. En nom del meu Fill Jesús han processat, matat, robat i comès accions terribles als meus ulls.

Vull dir-vos, però, que la veritable Església existeix i sempre ha existit. Mai ha sortit de les catacumbes, perquè una altra estructura, que es defineix com a Església, s’ha anat imposant progressivament al llarg de la història. Sempre hi ha hagut dues Esglésies: la de Crist, que em pertany, i la de Llucifer que li pertany a ell. Dues entitats diferents, dues realitats oposades, obligades a conviure en nom d’un sistema jeràrquic.

Fills, ha arribat el moment que jo separi la veritable Església de la falsa. Això, després que s’ha arribat al punt en el qual el Papa, representant dels catòlics, és a dir, de bona part dels cristians de la Terra, va introduir un ídol a l’Església.[7] El va col·locar davant l’altar que hi ha sobre les restes del gloriós apòstol Pere. Va col·locar un ídol davant del meu Fill, present sobre l’altar, en una actitud d’oberta provocació. Això, als meus ulls, ha sobrepassat la mesura i no hi ha marxa enrere. Fins avui, he esperat que aquesta falsa Església es convertís, però no ha estat així. Per això us dic que aquesta no és la meva Església, no ho ha estat mai i mai ho serà.

Avui divideixo l’autèntica Església de la falsa i renovo amb vosaltres l’aliança eterna, que ningú mai podrà trencar. L’aliança amb mi té un sol nom: el meu Fill Jesucrist. Ell és l’aliança vivent, Ell és la garantia que vosaltres sou meus. 

La falsa Església ha actuat durant tots aquests mil·lennis per disminuir la figura del meu Fill i fer-la innòcua, borrosa. Jesús ha estat presentat com a cap d’una religió, un profeta entre d’altres, un mestre espiritual virtuós i res més; però Jesucrist, el meu Fill, és l’únic Salvador de la humanitat. És el Senyor de l’Univers, que governa en nom meu tota la creació. Qui vulgui venir a mi ha de passar a través d’Ell i reconèixer-lo com a Fill de Déu, Senyor i únic Mestre. Sense això no hi pot haver cap aliança amb mi, no hi serà mai. He usat la misericòrdia, però ara usaré la justícia. Cadascú tindrà inexorablement el que ha escollit.

La falsa Església ha treballat també per profanar i devaluar el sagrament de l’Eucaristia, negant que el meu Fill hi sigui present. La falsa Església ha fet per manera que els cristians esdevinguin freds vers l’Eucaristia, insinuant en ells molts dubtes sobre aquest sagrament. Una gran part dels cristians avui no creuen en la presència de Jesús a l’Eucaristia.

La falsa Església també ha intentat anul·lar i fer supèrflua la figura i la presència de Maria Santíssima, que és la meva Filla predilecta, Mare de Déu, Esposa de l’Esperit Sant i Corredemptora de la humanitat. Maria us ha estat donada com a Mare però la falsa Església l’ha fet fora, acollint al seu lloc un ídol que representa la mare terra.[8] Això ja és massa i la mesura ja és plena.

A partir d’ara, la veritable Església serà separada de la falsa i creixerà. Manifestarà el meu poder i la meva glòria. Sapigueu que existeix una sola Església, fundada pel meu Fill Jesucrist a la Terra i present a tot l’Univers. Que reconeix la Santíssima Trinitat i Maria Reina, Mare i Corredemptora de la humanitat. Acull i viu la comunió amb tots els germans de l’Univers, duu a terme la seva missió a tot arreu, per portar la salvació a vius i difunts. No hi ha cap altra Església i no hi serà.

En aquest dia en què us consagreu a la Santíssima Trinitat, us prometo el Cel nou i la Terra nova[9] a vosaltres i a tots els homes i les dones de bona voluntat d’aquest planeta, que desitgen viure en la veritable Església de Jesucrist de tot l’Univers.

Aquest planeta no serà destruït, encara que Lucífer així ho voldria per la seva enveja i maldat. Ell sap que donaré la Terra al meu poble i no vol deixar-vos-en ni una engruna, però no ho permetré. Tindreu Cel nou i Terra nova. Veureu ressorgir el planeta i això s’esdevindrà a través de la transformació dels cors dels homes, per obra meva i de la meva Església. Un poble nou finalment viurà l’ensenyament del meu Fill, els manaments i les lleis divines que he imprès en els vostres cors, tal i com havia de ser des del principi. Això transformarà la Terra.

Aquesta transformació no serà fruit de màgia o per alguna cosa externa a vosaltres, sinó que tindrà lloc en vosaltres i a través vostre. Poc a poc, veureu desvetllar les consciències dels bons, perquè l’Esperit Sant actuarà arreu de la Terra i de l’Univers per desvetllar el record de mi en els fills de Déu, per recordar-los la santedat de les meves lleis.

Quan tot s’haurà acomplert, el meu Fill tornarà a la Terra. Ja no es presentarà com un anyell dòcil, per ser degollat pels fills de Llucifer, sinó com a Rei i Triomfador per reunir el seu poble i expulsar una vegada per totes Llucifer i el seu poble. A la Terra ja no hi haurà lloc per Satanàs o els seus fills. Els que l’han escollit, adorat i desitjat, estaran amb ell per sempre. En canvi, el meu poble triomfarà. Triomfarà el Cor Immaculat de Maria Santíssima, la vostra Mare i Reina, Mare de Déu. El triomf del seu Cor serà el triomf del Cor del meu Fill i el Cor del meu Fill triomfarà per mi, per la meva glòria.

Per això, estimats fills, recordeu bé aquest dia com un dia de renaixement per a tot l’Univers, que espera de fa massa temps els passos de la vostra humanitat.[10] És hora que jo alliberi els presoners i obri els ulls dels cecs[11], a fi que reconeguin la veritable Església, el la qual viu Jesús i que també és la càtedra des de la qual us ensenya. La càtedra de Jesús és el seu poble, no n’hi ha cap altre.[12] Per tant, us demano que tingueu coratge, confiança absoluta en mi i que no tingueu por de res.

La meva aliança amb vosaltres serà irrevocable i ningú la podrà trencar. Si avui em dieu el vostre sí com a poble, jo actuaré enmig vostre. A través vostre, suscitaré sobre la Terra un poble que creixerà cada vegada més i s’unirà a vosaltres en esperit.[13] No haureu de fer grans coses. Només us demano que visqueu amb absoluta fidelitat tot el que heu après i proclamat fins ara. Actuaré, a través vostre, sobre tots els altars, en totes les esglésies i temples, arreu on hi hagi un fill de Déu per arrencar-lo del mal per conduir-lo a la veritable Església. L’Església de Llucifer, al contrari, s’assecarà i es convertirà en un arbre sec.

Això que ha fet el Papa és un acte d’idolatria, similar al del vedell d’or[14]. Per això, és necessari que jo renovi la meva aliança amb un poble nou i així serà. Feu viure aquesta aliança en vosaltres i enmig vostre. Visqueu, testimonieu, serviu, estimeu, perdoneu. Acolliu tots els germans de bona voluntat que vindran a trucar a les vostres portes, siguin les de les vostres cases, siguin les de les vostres ànimes. Immergiu-los en les vostres celebracions, arribeu-hi amb les vostres pregàries. Feu de manera que quan pregueu, sols o tots junts, la vostra pregària ressoni a tots els llocs de l’univers on hi ha necessitat de l’Església, i així serà. Si sou fidels, cap de les vostres pregàries serà infructuosa. Les vostres paraules ressonaran a tot arreu, fins i tot a l’infern, i proclamaran la meva grandesa. Per tant, fills meus, aneu endavant i no tingueu por de res.

A Llucifer i el seu poble els dic que vagin amb compte. Ai de vosaltres si us atreviu a posar un sol dit sobre aquesta Església. Heu desafiat al Déu etern, el Pare de la glòria i ara rebreu a canvi tot el que heu sembrat. Ai de vosaltres, si torneu a tocar el meu poble, si intenteu infiltrar-vos-hi. Ai de vosaltres, si continueu destruint la meva creació. Ara un poble nou i fort, es contraposarà a vosaltres i no podreu fer res. Tot el bé que heu intentat impedir a la Terra, frenant l’Església, s’oposarà a vosaltres. Tot el mal que heu fet i les malediccions amb les que heu omplert la Terra,  retornaran contra vosaltres. Aquesta és la justícia. Per a vosaltres s’ha acabat el temps de la misericòrdia i comença el temps de la justícia, perquè jo he de protegir els meus fills i ho faré. Així ho he decidit i així serà.

I vosaltres, poble meu, visqueu amb fe, coratge i amor i no us faltarà res. Us dono les gràcies per cada pas que fareu amb mi. Recordeu bé que, a partir d’ara, sereu propietat absoluta de la Santíssima Trinitat, de la qual dependreu en tot. No us recolzareu més en la ciència humana, en les doctrines i en les tecnologies humanes, sinó que viureu al servei de la Santíssima Trinitat, que farà de vosaltres una humanitat nova. Us ho prometo i us beneeixo en nom del Pare del Fill de l’Esperit Sant ”.

---

[1] Cfr. Missatge de Déu Pare del 19 de gener de 2020 “Renovo la meva aliança amb vosaltres”, publicat en el llibre “Verso la Nuova Creazione – vol. VII anno 2020”, pàg. 42 en italià; i en català en aquest web.

[2] Cfr. Jn 14, 6

[3] Cfr. Al llibre “2012 – La scelta decisiva dell’umanità”, cap. 1 “L’azione di Dio in questo tempo”, pàg. 19, i missatge de Sant Miquel del 29 de setembre de 2009 “Il Nucleo Centrale“, publicat al llibre “Verso la Nuova Creazione – vol. III anno 2012” pàg. 8 i al llibre “2012 – La scelta decisiva dell’umanità”, pàg. 33, Ed. Luci dell’Esodo

[4] Cfr. Lc 1, 26-38

[5] Cfr. 1Co 12, 31

[6] En aquest dia, la Fundació “Fortalesa de la Immaculada” i tot el poble que s’hi uneix, s’han consagrat solemnement a la Santíssima Trinitat. Aquest acte és la culminació d’un llarg camí de recapitular en Crist la vida de cada u i la de tot el poble.

[7] El 7 d’octubre de 2019, en motiu del sínode a l’Amazones, el Papa ha permès que l’ídol de la Pachamama, que abans havia beneït, fos introduït a la basílica de Sant Pere i posada davant de l’altar major.

[8] Es torna a referir a l’estatueta de la Pachamama

[9] Vegeu Ap 21, 1; 2Pe 3, 13

[10] La Fundació “Fortalesa de la Immaculada” es compromet a renovar cada any, en aquest dia, la solemne consagració a la Santíssima Trinitat.

[11] Cfr. Is 42, 6-7

[12] El poble cristià està unit al seu Senyor en l’Esperit Sant, en comunió universal. No coneix en ella faccions ni divisions.

[13] Aquest poble no és una nova estructura a l’Església. És fruit de l’acció de Jesucrist, per renovar la seva Església, anunciada ja en el missatge “El futur del meu poble” del 8 de setembre de 2011, publicat en aquest lloc web.

[14] Cfr. Ex 32

Església de Jesucrist de l’Univers

De P. Tomislav Vlašić

18 de gener de 2023

(Transcripció de la vídeo-conferència del 25 de febrer de 2012)

El gir definitiu de la humanitat

(fragment del llibre “2012 – La scelta decisiva dell’umanità”, pàg. 160, Ed. Luci dell’Esodo)

Bon dia a tothom! Us desitjo una bona rebuda d’aquest vídeo i la clara comprensió dels continguts que us presentaré. Després de la darrera videoconferència que vam fer la Stefania i jo mateix, l’11 de febrer d’aquest any, sentim la necessitat d’aprofundir alguns aspectes, especialment pel que fa al missatge de Sant Miquel Arcàngel, en el qual va indicar sis punts a seguir per tal de ser recapitulats en Crist (els sis punts són: el sacerdoci dels arcàngels, la paternitat i maternitat espiritual, el sacerdoci nou, la immaculadesa, l’oferta de la vida a través de Maria Santíssima, la comunió universal). Tots aquells que desitgen fer el camí de la recapitulació en Crist han de tenir en compte aquests punts.

Llegiu més: El gir definitiu de la humanitat

Al cicle de videoconferències que seguiran, del qual aquesta n’és la primera, li hem donat el títol “Progressar en la plenitud” per un motiu que voldria destacar: cada un de nosaltres porta dintre seu la llavor de la plenitud, i cada un de nosaltres està cridat a arribar a la plenitud, és a dir, a la perfecció que serà l’eternitat. La nostra tasca és ajudar-vos a comprendre aquest camí, que és precisament un passatge a través de la plenitud.

Per aquest primer vídeo d’avui he escollit el subtítol “El gir definitiu de la humanitat”. Tal com ja hem dit en altres ocasions[1], hem passat de la fase de preparació i dels missatges d’aquests darrers anys, que prometien una intervenció especial i decidida de Déu, a aquest any 2012, en el qual Déu ha començat a actuar amb força en l’esperit de l’home.

Tal com la Stefania i jo mateix us hem anunciat, a partir de les experiències viscudes, hi ha quatre instruments que actuen en aquest temps. El primer i instrument fonamental és el poble de Déu, que Ell utilitza des de sempre. Però, en un moment com aquest, que és extraordinari per a tota la humanitat de l’univers, Déu ha previst altres instruments, especials i potents, per reforçar el poble de Déu i portar-lo a la plenitud. Aquests instruments són: els àngels que serveixen Déu, el Nucli Central i les humanitats de l’univers fidels a Déu.

Els àngels, que són esperits purs, contemplen el rostre de Déu i reflecteixen sobre el poble de Déu allò que contemplen; són instruments especials en l’acció de Déu. Pel que fa al Nucli Central, no voldria repetir coses que ja s’han dit[2]. Només afegeixo que és un punt de conjunció entre els esperits purs i les humanitats fidels, per una banda, i tota la humanitat en pelegrinatge cap a la meta prevista per Déu per l’altra. Les humanitats fidels a Déu han progressat molt i molt ràpid al llarg de la història. En primer lloc, els homes i les dones d’aquestes humanitats es van desenvolupar en l’esperit, en unió amb l’Esperit de Déu, i després tota la resta, fins al punt que els seus cossos són molt semblants al cos gloriós de Crist.

Aquests instruments actuen principalment en esperit, però al final, tal com ha promès Jesús a través de la Stefania, Déu permetrà que les humanitats fidels es trobin amb la humanitat de la Terra i amb totes les altres humanitats, perquè tot l’univers haurà de ser unit. Hi haurà un sol poble en tot l’univers i un únic pastor: Jesucrist.

Parlant de l’acció en esperit, ens podem preguntar: què és l’esperit? Sovint es fa servir aquesta expressió, però no sé fins a quin punt realment s’entén. La Stefania Caterina va tractar àmpliament sobre l’esperit al llibre “Riscrivere la storia”[3], al qual us adreço per a qui vulgui aprofundir el tema. De tota manera, l’Esperit de Déu és la vida de Déu, sabem que és la Tercera Persona de la Santíssima Trinitat; però què és l’esperit de l’home? Diem que l’esperit és l’espai interior més profund i més íntim de l’home, on l’Esperit Sant imprimeix l’espurna de la vida, i on l’home pot trobar Déu cara a cara. Això és així perquè l’home és creat a imatge i semblança de Déu. Sant Pau, en el capítol segon de la primera carta als Corintis, assegura que l’home, en el seu esperit, pot conèixer la saviesa de Déu, que és en el misteri, perquè li ve revelada per l’Esperit de Déu. “L’Esperit, de fet, coneix bé totes les coses, també les profunditats de Déu”, afirma l’Apòstol[4]. Per això, l’home que rep l’Esperit de Déu és capaç de comprendre i penetrar tota la realitat, només amb l’ajuda de l’Esperit de Déu.

Mirem ara de comprendre el què ha passat en la història de la humanitat. A l’inici, l’home va ser creat per Déu íntegre, perquè el seu esperit estava plenament unit a l’Esperit de Déu; en ell hi havia harmonia entre l’esperit, l’ànima i el cos. Després del pecat original, l’home es va separar de Déu, i el seu esperit es va afeblir. Per això ja no era capaç de viure sense una ajuda, sense entrar en relació amb un esperit més poderós que ell; així es va unir a l’esperit del mal, a Llucifer.

Després d’aquest esdeveniment, va començar una nova fase: l’home havia de tornar a Déu, però el camí seria lent. La ciència sosté que l’home va experimentar una evolució; les nostres experiències ens confirmen que això és cert. L’evolució va començar després de la caiguda del pecat original. Déu va guiar progressivament l’home i tota la humanitat en vista de Jesucrist.

Amb la vinguda de Jesucrist, tot home que ha acceptat el Salvador, ha rebut l’Esperit de Déu, i encara una altra vegada ha començat una nova fase de la història de la humanitat: l’home, per la plenitud rebuda en Crist, podria progressar en la plenitud. La Pentecosta, viscuda per l’Església, va marcar un gran canvi per a tota la humanitat.

Avui també ens trobem vivint una època nova: Déu ha decidit complir les seves promeses, i reconduir tota la humanitat a la unió amb l’Esperit de Déu. La humanitat, tota, i tota la creació hauran de sotmetre’s a les lleis de l’Esperit. És el temps en el qual som cridats a fer aquest camí; per això Déu ha posat a la nostra disposició els seus instruments que ens ajuden. Aquests actuen amb potència, ho puc afirmar i donar-ne testimoni. Així cadascú podrà recórrer el camí cap a la plenitud. Per això he donat el títol de “El gir definitiu de la humanitat”, perquè Jesús ha dit a la Stefania que aquest programa és irreversible i va cap al ple compliment.

Potser us esteu preguntant com entrar en comunió amb aquests instruments potents que Déu ha posat a la nostra disposició. Doncs bé, per respondre a aquesta pregunta, considerem un esdeveniment històric, que ens arriba per la Sagrada Escriptura als Actes dels Apòstols, capítol deu. Un home pagà, Corneli, oficial romà, estava pregant amb la seva família; buscava la salvació. De sobte va veure un àngel que li va dir que fes anar a buscar un tal Simó, anomenat Pere, el qual els parlaria del Salvador del món. Pere es presentà tot seguit a casa de Corneli. Després d’haver escoltat del mateix Corneli l’explicació de l’experiència que havia viscut, Pere va anunciar Jesucrist, Redemptor del món. En aquell moment, l’Esperit de Déu davallà sobre Corneli i tota la seva família. Així es van obrir davant Pere les fronteres cap a tots els homes, i va batejar Corneli i tota la seva família.

Aquest episodi ens aporta alguns elements que voldria subratllar, i que són actuals també per a nosaltres. El primer element és que Corneli era un pagà. Això significa per a nosaltres que aquest anunci és per a tots els homes de bona voluntat, de tot l’univers, i no només per aquells que pertanyem a la religió cristiana. Tindrem sorpreses molt boniques, perquè l’Esperit Sant actuarà en els homes de bona voluntat de totes les categories i de totes les religions. El segon element és l’àngel de Déu. Era necessari que l’àngel de Déu vingués a obrir el camí a l’ànima de Corneli. I per acabar, el tercer element és Sant Pere, el testimoni que anuncia el Salvador i la salvació.

Aleshores ens preguntem: “On està Sant Pere, de quina manera continua actuant?” A partir de les nostres experiències, puc dir que Sant Pere i els apòstols, juntament amb tots els sants, s’ofereixen i Déu i preguen per aquests tres instruments en particular, perquè siguin plens de tota la santedat del poble de Déu, i puguin actuar potentment a favor de tota la humanitat. D’altra banda, tots aquells que han rebut el baptisme són convidats a testimoniar la salvació, tal com va fer l’apòstol Pere. A la llum d’això, en el llibre “Oltre la grande barriera”[5] la Stefania ha presentat el baptisme en Esperit Sant i foc. Aquest baptisme en Esperit Sant davallarà sobre tota la humanitat de l’univers. Tal com se’ns ha explicat, no serà un baptisme com el de la Pentecosta, sinó que serà un baptisme silenciós. Per què silenciós? Perquè requereix una resposta i un camí, el creixement de les persones, ja que moltes gràcies gratis date desapareixeran. L’home haurà de donar una resposta lliure i plena a Déu, i elevar-se a Ell.

Sorgeix una altra pregunta: “Com podem comprendre l’acció de l’Esperit Sant dins nostre?” Ens ho preguntem sobretot en aquests temps, en els quals les interpretacions humanes són moltes, diferents entre elles i sovint equivocades. L’Esperit és considerat a vegades com una energia, altres vegades com alguna cosa que només pot obtenir qui té un carisma, etc., etc. A l’episodi que hem narrat hi ha una cosa important: Corneli i la seva família estaven preparats per acollir Jesucrist, i immediatament l’Esperit Sant va davallar damunt seu. Tots aquells que acullen Jesucrist i són de bona voluntat, tindran les mateixes gràcies, i aquests instruments potents actuaran sobre l’esperit de l’home.

Us poso alguns exemples: si heu llegit el llibre “Oltre la grande barriera”, recordareu segurament l’episodi en el qual Sant Miquel ordena a Llucifer que surti de l’infern, i aquest està obligat a presentar-se de seguida. Després Sant Miquel li ordena, en nom de Déu, que confessi la seva mentida i que digui la veritat tal com és en Déu; de la confessió de Llucifer, n’emergeix tota la patologia de l’esperit del mal i, com en un mirall, en les seves paraules s’hi reflecteix també la patologia de l’home. És interessant observar la potència de Sant Miquel que dóna una ordre a l’esperit del mal i aquest ha d’obeir i declarar la veritat. L’acció dels Arcàngels i dels àngels és concretament aquesta: ajudar totes les persones de bona voluntat que busquen Déu; la seva potència, alhora, genera confusió entre aquells que no volen acceptar ni Jesucrist ni Déu.

Les humanitats fidels a Déu actuen de manera semblant, perquè aquests homes fidels tenen una potència de l’esperit que nosaltres no podem ni imaginar. Més enllà d’un esperit potent, tenen també un cos que els permet actuar amb força sobre la matèria, i això és molt important en l’economia de la salvació i en els programes de Déu. Precisament perquè aquests homes fidels tenen un cos capaç d’actuar sobre la matèria, són indispensables per a nosaltres de la Terra i per a tots aquells de l’univers que són febles en el cos, i que han de ser transformats també físicament. Tots tres instruments actuen en comunió entre ells, plenament units a l’Esperit Sant i Déu actua a través seu.

Hem dit que la humanitat està cridada a caminar fins a sotmetre’s a les lleis de l’Esperit. Quines són aquestes lleis? Són les lleis plenament contingudes a l’Evangeli. Jesús va venir en l’Esperit Sant, i va actuar amb la potència de l’Esperit Sant; si acollim Jesucrist en la potència de l’Esperit Sant, podrem comprendre totes les seves lleis i elevar-nos. El problema és que l’Evangeli sovint es considera com un recull de normes morals i religioses, o com un bon llibre de saviesa i filosofia o, pitjor encara, com el credo que està al servei d’una ideologia. Per comprendre l’Evangeli de veritat, en canvi, és necessari acollir Jesucrist i la potència de l’Esperit Sant; només aleshores entendrem Jesucrist, i Ell, juntament amb l’Esperit Sant, ens conduirà a Déu Pare.

Vull subratllar la llei suprema de Déu que és l’amor. Tots nosaltres estem cridats a elevar-nos, a viure segons aquesta llei. Sobre això, és molt important llegir el capítol tretze de la primera carta als Corintis, on Sant Pau afirma que els carismes, les profecies i el coneixement estan destinats a desaparèixer; quedaran només tres coses: la fe, l’esperança i la caritat, i la caritat és la més gran de totes. Aquestes tres lleis, és a dir la fe, l’esperança i la caritat governen la nostra vida. Es podria preguntar: “Com puc creure? Creure sembla un salt al buit”. Però aquesta concepció és equivocada: creure no vol dir en absolut saltar al buit, des del moment que l’Esperit Sant confirma incessantment la veritat en cada creient. En la fe i en l’esperança s’experimenta i es coneix la vida de Déu, i s’eixampla l’espai de l’esperit, mentre l’amor obre els nostres horitzons; parlo de l’amor de Déu, naturalment.

Estem cridats doncs a adherir-nos, i a caminar en la fe, en l’esperança i en l’amor. Aquests instruments ens ajudaran a recórrer el camí i, tal com Jesús ha promès en els missatges rebuts per la Stefania, els seus àngels ens faran veure, sentir i percebre; estaran presents i actius entre nosaltres. Jesús ha promès també que les humanitats fidels a Déu vindran a la Terra a trobar-nos, perquè hi haurà d’haver un sol poble en tot l’univers, reunit al voltant del seu únic Pastor.

Us donem aquest nostre testimoniatge perquè desitgem sincerament que us dediqueu a buscar Déu; si ho feu, Déu es farà present en cada un de vosaltres. Fareu bé si parleu de tot el que us diem a tots els que teniu propers, per intercanviar amb altres les vostres experiències. Així estareu preparats pel proper vídeo, en el qual començarem a explicar-vos els sis punts dels quals Sant Miquel ens ha parlat[6], i que són les regles fonamentals a seguir per ser recapitulats en Crist.

Pregarem i estarem davant Déu per tots vosaltres. Us beneïm perquè pugueu avançar en aquest camí. Gràcies.

---

[1] Cfr. Cap 1

[2] Cfr. Cap 1

[3] Cfr. Stefania Caterina “Riscrivere la Storia – Vol I Nel pensiero di Dio” ed. Luci dell’Esodo 2010

[4] Cfr. 1Cor 2, 11

[5] Cfr. Stefania Caterina “Oltre la grande barriera”, Ed. Luci dell’Esodo 2008

[6] Cfr. Missatge de Sant Miquel Arcàngel del 10 de setembre de 2010, “El Nucli Central”, publicat en aquest web

Església de Jesucrist de l’Univers

A càrrec de Mauro

14 de gener de 2023

(Transcripció d’àudio)

Dissabte I Setmana del Temps Ordinari – Any A

He 4, 12-16; Sl 18; Mc 2, 13-17

A l’inici d’aquest any, després del Temps Pasqual, les lectures de l’Evangeli ens presenten les primeres sortides públiques de Jesús, i és interessant veure com qui primer el reconeix són els endimoniats, qui primer el reconeix és l’esperit del mal que li diu: “Sabem qui ets. Has vingut a destruir-nos”[1]

Llegiu més: Dissabte I Setmana del Temps Ordinari – Any A

Avui sentim a la carta als Hebreus la Paraula que escruta, la Paraula que va a fons, fins a la divisió de l’esperit i revela els pensaments, “revela els sentiments i els pensaments del nostre cor”, diu, i s’entén com el cor per la Bíblia és l’esperit. D’aquest fragment s’entén també -com diem, com ens ha estat dit, i la ciència entre altres coses ho ha confirmat- que tot parteix de l’esperit, del cor, tota acció, tot pensament, perquè és el cor que comunica al cervell i després el cos actua[2]. A la llum d’això, potser és clar entendre perquè qui ha escollit completament l’esperit del mal, el reconeix. Qui no el reconeix, o necessita més temps, és l’home indecís, és l’home… que vol sospesar, vol mesurar, vol calcular, col raona, vol entendre amb el cap, que fins i tot quan toca, veu, encara té necessitat de reflexionar.

Per entendre plenament la Paraula de Déu, que escruta, que arriba al fons, són necessaris certs passatges. El primer passatge és no adaptar la Paraula en les nostres necessitats, no pensar i agafar la Paraula, agafar Jesús, agafar Déu segons la nostra mesura. El segon passatge és consagrar-nos a l’Esperit Sant, que sigui Ell qui ens expliqui la Paraula: nosaltres no la podem interpretar, sinó que és l’Esperit Sant que ha de fer partir de dins nostre aquells impulsos que et fan comprendre amb claredat allò que el Senyor et vol dir en aquell moment.

Un altre passatge és tenir clar que l’acció de Déu, l’acció de Jesús, ha vingut a alliberar-nos, ha vingut a salvar-nos, ha vingut a donar-nos la possibilitat d’esdevenir fills de Déu. En primer lloc, cal considerar: “Busqueu primer el Regne del Cel i la seva justícia; i tota la resta us serà donat en abundància”[3]; no agafar Déu, no posar-lo en totes les coses que ens passen, interpretant tota la Paraula de Déu segons les nostres situacions, a les coses que ens passen, encastant-hi el Senyor. És veritat: “Tota la resta us serà donat en abundància”.

Torno a les lectures de l’Evangeli d’aquests dies[4]. Curava tothom, i tots el buscaven, tots li anaven darrere. Però el fet de curar tothom -per tot arreu on passava, tocava, el leprós o qui fos que li portessin- era en vista al Regne del Cel i de la seva justícia; era aquell passatge que de la guarició del físic havies de passar a trobar-lo a Ell, a seguir-lo. Cura tothom, sí, però cura tothom, o, millor, dóna a tothom la possibilitat de guarir de les malalties de l’ànima. Ha vingut a portar la llum, ha vingut per donar-nos la possibilitat de ser fills de Déu, i viure’l i ser feliços amb Ell per l’eternitat. Si eliminem aquests punts, hi ha una infinitat de maneres d’interpretar les Sagrades Escriptures, interpretar els missatges, interpretar-ho tot, i és precisament el mal d’aquest temps.

La Paraula de Déu que escruta, escruta precisament per verificar-nos i per ajudar-nos a transformar el nostre pensament, a transformar els nostres sentiments. La Paraula de Déu ens invita a caminar amb el nostre pas, però ens invita a caminar, sempre, contínuament, a caminar en els temps en els quals vivim; a caminar sense alentir l’acció de Déu, i l’alentim quan fem allò que he dit primer. Fem el contrari del que he dit primer: poso Déu als meus nivells, l’adapto a les meves necessitats.

És necessari reconèixer els signes dels temps, reconèixer el temps en el qual som visitats i nosaltres, especialment, aquí a la Terra, som visitats. Que no ens passi que ens sentim dir, com Jerusalem, de Jesús, quan arrencà a plorar per Jerusalem: “No has reconegut el temps en el qual has estat visitada”[5]

Aprendre així, caminar així, amb els nostres passos, ens ajuda a conèixer cada vegada més Déu, el Pare i Aquell que el Pare ha enviat. Caminant així per la vida en tot allò que ens passa, és el nostre camí de santedat, si al centre tinc allò que he dit primer.

És a dir, Paraula de Déu al centre, no NOSALTRES al centre o els nostres problemes al centre. El passatge és sempre aquell passatge subtil que ho canvia tot: si de Déu només espero que resolgui els meus problemes, no està al centre, sóc jo que estic al centre. Ell ha d’estar en un cert sentit a la meva disposició, encara que li ho demani pregant-li, suplicant-li: “Tu ets omnipotent, jo no”, però al final el vull utilitzar, al final sóc jo que vull conduir la història. O em deixo transformar, em deixo canviar el pensament, la meva manera de veure les coses, la meva manera de fer; deixo l’acció a Déu i el deixo fer a Ell a través de les situacions de la vida, tot el que passa a la vida, però amb aquella mirada que sé reconèixer que sóc visitat. A vegades sóc visitat d’una manera que no em plau humanament, però en la fe sé que és el que necessito.

Jesús és Camí, Veritat i Vida. Si crec ni que sigui només en aquestes tres coses, en mi arrenca tota l’acció de Déu. És llum, ha vingut a alliberar-nos. Però, atents, a alliberar-nos de què? De l’esperit del món, del pensamentdel món. Ha vingut a alliberar-nos d’allò que ens fa mal. I fixeu-vos que sovint som nosaltres que no ens deixem alliberar. Ell ha vingut a alliberar-nos, però ens hem de deixar alliberar.

Ser cristians madurs, en aquest recorregut, en aquest camí que hem descrit, cristians que busquen viure en el pensament de Déu, que busquen viure -dic “busquen” perquè és un camí- busquen estar immersos sempre en l’Esperit de Déu, sempre, no només a l’església, quan preguen, sempre. Ser cristians així ens fa també a nosaltres llum pels altres, també nosaltres col·laborem amb Ell, també nosaltres esdevenim anunciadors, també nosaltres obrim un camí. Però aquest camí l’obrim i som la llum en la mesura que deixem el Senyor lliure per transformar-nos; que el deixem lliure per portar-nos de l’home vell a l’home nou, del pensament vell al pensament nou, del pensament del món al pensament de Déu. És senzill, però requereix tries fonamentals i radicals.

El que llegim de Leví[6] -feia la pitjor feina que es pogués fer aleshores- el va mirar i li va dir: “Segueix-me!”, no li va dir massa cosa- ho va deixar tot, el va seguir. No mirem sempre aquest “deixar-ho tot” com… que a tots se’ns demani de fer com ell, sinó més com agafar i posar-se en camí; però el “deixar tot allò que ens fa mal” -i serà Ell qui ens ho presentarà cada vegada- això se’ns demana a tots! No a tothom com Leví, però sí que a tothom se li demana de deixar l’esperit del món, sinó, no aconsegueixes ser cristià: o Déu o mamona, no pots servir dos amos alhora.[7]

Fixeu-vos que això és només qüestió de fe: un no deixa anar si no creu en Jesús. Quan en el pròleg de l’Evangeli de Joan es diu: “A tots els qui l’han acollit, els ha concedit de ser fills de Déu”[8], aquest “acollit” és la fe; a qui té fe en Ell, a qui de veritat creu en Ell, a qui de veritat vol estimar-lo, a qui de veritat es deixa estimar, perquè creu, i no s’hi creu només quan tot va com un pensa, quan tot va bé, quan… s’hi creu i prou. Aleshores, després, viu la vida tal com ve, tal com flueix.

Però el que cal ara és precisament aquesta fe, fe en Jesús, i la certesa que Ell és, que és aquí, que és present, actua. Actua pel Bé Suprem i estic segur que més enllà de com van les coses, més enllà de com van les guerres, més enllà de com van els terratrèmols, les catàstrofes, les malalties: Jesús hi és, Jesús actua, Jesús condueix la història. N’estic segur! Només això ens traurà de les situacions de la Terra, perquè ELL HA VINGUT PER ALLIBERAR ELS PRESONERS i els alliberarà tots, us ho garanteixo, tots aquells que es deixaran alliberar. Tots aquells que són de bona voluntat no han de tenir por de res, els farà esdevenir tots fills de Déu.

I que Maria Santíssima i Sant Josep ens acompanyin, i acompanyin a cada un dels petits, cada un dels senzills, que estan atrapats en aquest món i sofreixen en totes les situacions de dolor, de guerra, totes les situacions absurdes que aquesta humanitat ha creat. Que Maria i Josep els acompanyin en aquesta trobada amb Crist, amb Crist viu i present en aquesta seva segona vinguda, i els donin la joia, l’esperança que porta la fe; la joia de saber que som fills de Déu, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

---

[1] Cfr. Mc 1, 21-28

[2] Per aprofundir sobre el tema esperit, ànima i  cos, us remetem al llibre “Oltre la Grande Barriera”, cap. 13 “Il Microcosmo”, pàg 245, Ed. Luci dell’Esodo.

[3] Cfr. Mt 6, 33

[4] Cfr. Mc 1, 29-45; 2, 1-12

[5] Cfr. Lc 19, 41-44

[6] Cfr. Mc 2, 13-17

[7] Cfr. Mt 6, 24

[8] Cfr. Jn 1,12-13

Cartes al poble de Déu

8 de gener de 2023, Baptisme del Senyor

El gran testimoniatge de Jesús

Estimats germans i germanes,

Hem entrat al tercer any de la PRESÈNCIA INTERMÈDIA DE JESÚS a la Terra. La seva especial presència en esperit ens va ser anunciada per la Mare de Déu en el seu missatge del 7 de desembre de 2020, al qual us remetem.[1]

Llegiu més: El gran testimoniatge de Jesús

El nostre desig per a vosaltres i per a nosaltres per l’any 2023 és que puguem entrar en la comunió plena i autèntica amb Jesús, amb la seva vida i la seva obra a favor de la Terra i de tot l’Univers. Tots aquells entre vosaltres que han seguit aquests programes i caminat amb nosaltres, han pogut ampliar la mirada en relació amb l’univers i la dinàmica de la seva història. Durant tots aquests anys, hem procurat sempre indicar-vos el camí senzill i lluminós que condueix al futur gloriós de la humanitat i que passa necessàriament a través de la RECAPITULACIÓ EN CRIST DE TOT L’UNIVERS.[2] D’aquesta manera, en el silenci i en la pregària, heu pogut formar-vos un pensament vostre i prendre les vostres decisions.

El temps passat ha vist encavallar-se molts esdeveniments a la Terra i és hora de donar respostes a Déu. Cal donar testimoni de l’obra que està realitzant el Pare, a través del seu Fill Jesucrist, en la potència de l’Esperit Sant, per mitjà de “L’Església de Jesucrist de l’Univers”, la que és present a la Terra i la que davalla del Cel.

Els darrers anys, els membres del Nucli Central[3] s’han mantingut en el silenci, per estar cara a cara amb Déu i compartir entre ells la vida de Déu i l’acció a favor del poble de tot l’Univers. Però també ha arribat per a nosaltres el moment de donar testimoni d’allò que veiem i experimentem en la nostra missió, per ajudar el poble de Déu a viure unit a Crist i donar-ne testimoni.

D’entrada aclarim que no us transmetrem nous missatges i revelacions. El Senyor, de fet, ha parlat àmpliament a aquest poble, directament i a través dels seus instruments, i ens ha estat revelat tot el que era necessari conèixer per aquest temps. Tot això constitueix el sòlid fonament en el qual es recolzarà el nostre testimoniatge, que esperem que porti una mica de llum en aquest temps de foscor. Intervindrem de tant en tant en aquest web i estem segurs de la vostra participació a la gràcia d’aquest temps, que volem compartir amb tots vosaltres.

De quin testimoniatge parlem? Tots diem que donem testimoni de Jesús i és cert. Però Jesús afirma: “Jo no rebo testimoniatge d’un home”.[4] A la llum d’aquestes paraules, comprenem que en realitat el veritable testimoni és el mateix Jesucrist, el testimoni fidel i veritable del qual parla l’Apocalipsi.[5] Jesús testimonia contínuament el Pare, en la potència de l’Esperit Sant. Parla del que veu prop del Pare. Així parla a Nicodem: “En veritat, en veritat et dic: nosaltres parlem del que sabem i donem testimoni d’allò que hem vist; però vosaltres no acolliu el nostre testimoni.”[6] Per tant, nosaltres rebem el seu testimoni i el comuniquem als nostres germans; però si no l’acollim, què és el que testimoniem? Cal doncs estar profundament units a Jesús per acollir i comunicar als altres allò que Ell testimonia al nostre esperit. Això ens fa aleshores testimonis autèntics de Crist.

Els instruments extraordinaris -Àngels, Nucli Central i Germans de l’Univers fidels a Déu- dels quals tant us hem parlat, estan especialment units a Jesús en aquest temps, el segueixen i li fan costat en la seva acció silenciosa i potent. Ell és aquí a la Terra, especialment present en esperit, però la seva acció repercuteix sobre tot l’Univers. Amb la seva VINGUDA INTERMÈDIA, Jesús ens porta una vegada més el testimoni del que està fent el Pare. Demana als instruments extraordinaris que acullin el seu testimoniatge i que el donin al seu poble, per tal que el poble esdevingui també testimoni fidel.

Com a membres del Nucli Central vivents a la Terra, responem a la invitació del Senyor i ens posem a la seva disposició per comunicar-vos el gran testimoniatge de Jesús per aquest temps i per aquesta humanitat.

El Senyor espera el nostre renaixement de dalt.[7] En va haurem celebrat el Nadal del Senyor si no ha renascut la vida divina en nosaltres, si no ens hem posat a disposició per canviar a millor la nostra existència per ser semblants a Ell. Jesús és aquí, gloriós entre nosaltres, amb la seva Mare Santíssima, per portar-nos a la seva glòria. Unida a Ell, també hi és la seva Església de tot l’Univers -Àngels, Sants, humanitats fidels a Déu, ànimes del Purgatori- que també davalla del Cel per venir a ajudar la Terra.

El Senyor espera que el seu poble floreixi i doni fruits abundants de vida eterna. Només Jesús pot oferir les solucions adequades als problemes existencials que assetgen la nostra humanitat. Aquells que l’acolliran a la seva vida, sentiran la seva veu i tindran les respostes als seus problemes. Ell és la font de la vida.

L’Església que baixa del Cel donarà testimoni de la vida i l’acció de Déu Tri i U. Ho farem nosaltres, juntament amb els altres membres del Nucli Central. Ho farà també el poble de Déu present a la Terra, que ha decidit pertànyer a “L’Església de Jesucrist de l’Univers” i que s’ha posat al servei de tots aquells que desitgen fer aquest camí, per ajudar-los. Tots junts serem el Cos Místic de Crist i donarem el nostre testimoni a tot l’Univers.

Déu és misteri. En Ell hi ha la PLENITUD DE LA VIDA que s’infon sobre totes les creatures. Sense Ell, ningú posseeix aquesta plenitud. Després del pecat original, el Pare va enviar a la Terra el seu Fill Jesucrist, que es va encarnar entre nosaltres en la seva primera vinguda. Va venir a comunicar-nos la seva vida i a indicar-nos el camí cap a la plenitud. Va fundar la seva Església i després, al llarg dels segles, ens ha enviat innombrables testimonis sants. De la glòria del Cel ens va enviar la seva Mare, apareguda a la Terra moltes vegades i en molts llocs per ajudar-nos. I ha estat sobretot Ella, la Immaculada, juntament amb l’Església que davalla del Cel, qui ha preparat la vinguda intermèdia de Jesús, una altra vegada a la Terra, una altra vegada a favor de tot l’Univers.

Jesús gloriós, que ha travessat i vençut la mort, és aquí per portar-nos novament el seu gran testimoniatge d’allò que veu al costat del Pare. Tots els que l’acullin i creguin en Ell, experimentaran ja una vida plena, fins i tot enmig de les inevitables dificultats de cada dia i de les proves doloroses que està travessant la humanitat.

El Senyor intensificarà progressivament la seva acció, que serà cada vegada més ràpida. Dividirà la humanitat, separant els que s’uniran a Ell per ser salvats d’aquells que decidiran perdre’s sense Ell.

A aquestes intervencions nostres, els hem volgut donar el títol de “Cartes al poble de Déu”. Les cartes s’escriuen sobretot a les persones estimades i nosaltres us estimem, sou els nostres germans i germanes amb els quals formem un sol poble. Mirarem d’ajudar-vos progressivament a comprendre aquests temps i els camins a recórrer, per compartir amb vosaltres les promeses de Déu, el que s’espera i les esperances d’una nova humanitat, en camí cap a la Nova Creació.

Que el Senyor us beneeixi i us doni la seva pau.

Stefania Caterina i P. Tomislav Vlašić

---

[1] En el missatge de la Mare de Déu del 7 de desembre de 2020 “El temps messiànic” diu, entre altres coses: “Al llarg dels segles, molts místics han parlat de la VINGUDA INTERMÈDIA DE JESÚS tot i no tenint ben clar de què es tractava. Doncs bé, la presència en esperit de Jesús enmig del seu poble, de la que us parlo, serà precisament la vinguda intermèdia de Jesús. Precedirà la seva vinguda gloriosa en la qual Jesús es presentarà en carn i ossos com a Fill de Déu i Fill de l’Home. Vindrà a judicar la humanitat i a dividir per sempre la llum de les tenebres, els fills de Déu dels fills de Satanàs. Establirà definitivament el Regne de Déu i l’oferirà al Pare en l’Esperit Sant. Introduirà els fills de Déu a la creació nova que el Pare haurà preparat per a ells.”

[2] Cfr. Ef 1,10

[3] Stefania Caterina i P. Tomislav Vlašić són membres del Nucli Central -un dels tres instruments extraordinaris d’aquest temps- del qual us hem parlat abastament i del que en podeu trobar un ampli aprofundiment en aquest web.

[4] Cfr. Jn 5, 34

[5] Cfr. Ap 3, 14

[6] Cfr. Jn 3, 11

[7] Cfr. Jn 3, 1-15

Església de Jesucrist de l’Univers

A càrrec de Mauro

30 de desembre de 2022

Sir 3, 3-7.14-17; Sl 127; Col 3,12-21; Mt 2,13-15.19-23 (ANY A)

(Transcripció d’àudio)

Missatge de Sant Josep del 18 de març de 2021 “Maria, la Dona nova”[1]

Bona festa a tots! Avui celebrem la SantaFamília de Natzaret. La Santa Família de Natzaret sabem que és la primera cèl·lula de l’Església; tenim paraules de Sant Josep que l’expliquen bé: les sentirem després.

Llegiu més: Sagrada Família de Natzaret

Com a primera cèl·lula de l’Església és bonic veure com va ser guiada directament per la mà de Déu a través dels seus Arcàngels. I van ser guiats pas a pas Maria Santíssima i Sant Josep, van ser preparats per la seva pròpia missió, missió a la qual havien donat un sí ja en el moment de la concepció, tant Maria Santíssima com Sant Josep, però que havia de desvetllar-se en ells i es desvetllava guiats pas a pas. El Senyor els va guiar amb somnis, amb la presència dels Arcàngels, de germans fidels. Després el mateix Jesús en persona els instruïa.

Però no oblideu que el Senyor ens guia cada un de nosaltres. No penseu que l’única manera que té el Senyor per guiar-nos puguin ser els somnis. Déu sap com guiar cada un de nosaltres i, segons la missió que tinguem, ens guia. La manera que sempre fa servir, el primer mètode, el que Ell prefereix, el que garanteix no equivocar-se mai, és la comunió. I Sant Pau als Colossencs ho explica molt bé.

Maria i Josep no podien viure aquesta dimensió de la comunió, eren els que obrien el camí, eren els dos primers. La comunió només podia ser entre ells dos, i Déu els uneix guiant-los amb els Arcàngels. I, com a primera cèl·lula que genera altres cèl·lules, la comunió esdevé l’instrument principal, però una comunió de veritat, com diu Sant Pau als Colossencs: “Revestiu-vos doncs, sants i estimats, dels sentiments de misericòrdia, de bondat, d’humilitat, de paciència, de docilitat, suporteu-vos els uns als altres, i si algú tingués res contra un altre, perdoneu-vos-ho”. Vivint així Déu et guia, vivint així et parla, vivint així et transforma.

He de precisar: vivint així, però no com ho feien els fariseus, de paraula, mirant d’esforçar-se humanament per fer veure que ets bo, per fer veure que perdones, perquè és fàcil comprovar si de veritat aculls l’altre o no. És facilíssim. Si sempre has de tornar a dir, sempre has de cridar l’atenció, sempre has de subratllar les coses, això és l’astúcia de la teva ànima que diu de paraula que s’ofereix per l’altre, però no estàs disposat a morir per l’altre, a morir al teu pensament, fins i tot quan tens raó, deixar que mori. Aquesta és la verificació.

Continuo: “Perdoneu també vosaltres com el Senyor us ha perdonat. Però, per damunt de tot, tingueu la caritat que tot ho lliga i perfecciona. Que la pau de Crist regni en els vostres cors, perquè heu estat cridats a aquesta pau, i estigueu-ne agraïts”. Agraïts de què? Agraïts quan el germà, la germana us posa en dubte, quan posa en dubte la pau simulada. Aleshores Déu us pot guiar, perquè ha de sortir tot de dins nostre, tot! I tot ha de ser canviat, si volem ser transformats. Ho sentirem després. A més a més, Sant Josep va viure el seu temps a la casa de Natzaret deixant-se transformar. El Just per excel·lència! Si algú de nosaltres pensa que no s’ha de deixar transformar per la comunió, que estigui atent.

“Tot allò que feu, sigui de paraula, sigui d’obra, feu-ho en nom de Jesús, el Senyor, donant gràcies per mitjà d’Ell a Déu Pare. Instruïu-vos i encamineu-vos els uns als altres en tota mena de saviesa, cantant a Déu de cor i amb agraïment salms, himnes i càntics espirituals”. I torna a dir encara: “Doneu gràcies cada vegada que se us cridi l’atenció”; doneu gràcies quan us avisin, doneu gràcies quan us fan veure allò que no va.

Us demano una cosa i us l’aconsello: si voleu viure aquest camí de transformació, que tots heu recorregut, que ja heu arribat a un gran nivell, però voleu anar més enllà, ara heu d’entrar veritablement en aquesta dinàmica forta de morir a vosaltres mateixos, i per fer-ho, deixar-vos guiar per Maria Santíssima i Sant Josep, instruments sublims, consagreu-vos a ells amb fe cada dia. Consagrar-los què? Tot. Consagreu els pensaments, consagreu els vostres sentits, perquè sapigueu escoltar de manera justa, sapigueu parlar de manera justa, sapigueu mirar de manera justa. Consagreu els vostres desigs. Consagreu tota la vida, que vol dir els dolors i les alegries. Consagreu-vos vosaltres mateixos i tingueu el coratge amb tot l’amor de consagrar els altres. Consagreu els vostres enemics. Consagreu el vostre passat i el vostre futur, els governants, els màrtirs de cada dia, i n’hi ha cada dia, consagreu tot el bé que es fa a la Terra, també el que no veiem i qui el fa, que no veiem. Consagreu els nens, consagreu els ancians, però feu-ho amb fe, i veureu transformar-vos vosaltres mateixos i el món. Consagrar vol dir que Maria Santíssima i Sant Josep puguin en les realitats que els heu consagrat glorificar Déu partint d’ells mateixos i fent-ho amb els altres.

Us deixo amb les paraules de Sant Josep.

Del missatge de Sant Josep del 18 de març de 2021 “Maria, la Dona nova”[2]

“Estimats fills,

M’adreço a vosaltres com un pare amorós. Els fills de Jesús i de Maria són tots fills meus. Jo vetllo per vosaltres i per tota l’Església de l’Univers tal com vetllava per la família de Natzaret.

Precisament la família de Natzaret ha de ser per a vosaltres exemple i model de l’autèntica comunió en Déu. Aquesta família va ser la primera cèl·lula de l’Església de tot l’Univers. Es  va formar en vista de Jesús, va viure per Jesús i va seguir les etapes de la seva vida; va ser preparada i instruïda per Jesús en tot. D’això en sóc testimoni, perquè la meva vida i la meva missió estan indissolublement lligades a la vida i a la missió de Maria i de Jesús. Ni la meva mort prematura va poder separar-me d’ells; el meu esperit va continuar i continua actuant juntament amb Maria i Jesús per tota l’eternitat.

[…] Déu no ens demana mai de realitzar una missió sense haver-nos donat la gràcia ja en el moment de la concepció; com més gran és la missió, més gran és la gràcia. Jo havia dit sí a la meva missió fins i tot abans de venir al món i la gràcia de Déu va desvetllar el meu sí, com passa amb tots aquells que han decidit estimar i servir el Déu veritable des de la concepció.

[…]

Mentre Jesús creixia, els Arcàngels venien contínuament a casa nostra per adorar el Fill de Déu i visitar la primera cèl·lula de la seva Església. El mateix feien els germans fidels a Déu que ens van visitar moltes vegades amb molt amor envers nosaltres. La petita i modesta casa de Natzaret era un veritable santuari del Cel. Tot i això, la nostra vida no va ser fàcil: Déu no ens va estalviar les proves i les persecucions ni les dificultats per ser pobres. Però mai ens va faltar la seva Providència, perquè Déu no abandona mai qui confia en Ell.

Maria i jo sabíem que un dia Jesús marxaria per la seva missió pública i sabíem també allò que li esperava. Durant els anys passats amb nosaltres, Jesús ens parlava de quant hauria de sofrir;  diverses vegades ens havia predit la seva mort i resurrecció. El meu cor s’estremia i sofria només de pensar en el dolor que tocaríem nosaltres dos i sobretot aquell noi, que estimàvem més que la nostra pròpia vida. […]

Tal com us he dit, la família de Natzaret va ser la primera cèl·lula de l’Església de Jesucrist de tot l’Univers. Jesús estava al centre com a Rei, Salvador i Sacerdot Suprem de la nova Aliança. Maria era la Mare i la Reina, la Corredemptora destinada a participar plenament al Sacrifici del Fill. Jo era el seu poble i portava en mi la fe d’Israel i la fe del poble nou que naixeria pel Sacrifici de la Creu. Dia rere dia, moria en mi l’Israelita vell per deixar lloc al Cristià redimit.

Déu m’estava transformant. Tot, dins meu i al meu voltant, era un gran misteri: el meu Fill putatiu també era el meu Déu i el meu Salvador. La meva esposa terrena, un dia esdevindria la meva Mare, Reina i Corredemptora, igual que per a tota la humanitat de la qual jo en formava part. Jo us he obert el camí perquè he acollit plenament la Redempció de Jesús i la Corredempció de Maria. Per això Déu m’ha cridat a ser el Custodi de la seva Església de tot l’Univers, de la mateixa manera que ho vaig ser per a la Sagrada Família, la petita Església de Natzaret.

Si voleu arribar a ser creatures noves, us heu d’unir plenament a Jesús i Maria tal com jo he fet. Jesús no podia néixer sense Maria, però tampoc podia morir sense Ella. Tenia necessitat de la participació d’una creatura immaculada que prengués part, en nom de tota la humanitat, al sofriment de la Creu i a la glòria de la resurrecció, i obrís així el camí a una nova humanitat. Ningú altre ho hauria pogut fer, a excepció d’Aquella que li ho havia donat tot i que li pertanyia completament.

La participació de Maria al Sacrifici de la Creu va ser d’una intensitat tal que va fer indissoluble per l’eternitat el lligam entre la Mare i el Fill, entre el Rei i la Reina, entre el Redemptor i la Corredemptora. Aquest lligam no és només afectiu, o sigui en l’ordre de la natura, sinó que és espiritual i místic, és a dir en l’ordre de la gràcia. L’amor immaculat i sublim que uneix Jesús i Maria genera contínuament els fills de Déu que acullen i veneren Maria, i reconeixen les seves prerrogatives divines de Mare, Reina i Corredemptora. […]

Fills estimats, mantingueu-vos sempre units al Cor de Maria i el vostre camí serà segur. El temps en el qual viviu és el temps de la VINGUDA INTERMÈDIA DE JESÚS. És un temps preciós, perquè Jesús està entre vosaltres; actua amb potència per sostenir i reforçar el seu poble i preparar-lo per a la seva vinguda gloriosa a la fi dels temps. […]

Estigueu sempre en harmonia amb el voler de Déu, fills, i deixeu-vos portar dolçament per Maria en els braços de la Santíssima Trinitat. Contempleu l’obra de Jesús i de Maria en vosaltres tal com jo feia. Ara la vostra casa és molt més gran que la casa de Natzaret: és l’Univers i la vostra família és l’immens poble de Déu que l’habita. Maria ja no és la humil  dona d’Israel que vivia la vida de cada dia, sinó la Mare de la humanitat que us acull amb amor. És la Corredemptora que incessantment intercedeix per vosaltres i us obté misericòrdia i pau en virtut de la Passió que va compartir amb el Fill. És la Reina de l’Univers que desitja fer-vos partícips de la seva glòria. I per sobre de tot, és la Dona nova que us genera perquè sigueu els fills d’una nova humanitat.

Estic sempre al vostre costat i us beneeixo, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.

---

[1] Missatge de Sant Josep del 18 de març de 2021 publicat en el llibre “La Donna vestita di sole”, Riscrivere la Storia, vol III, Ed. Luci dell’Esodo, pàg 105, en italià; i en català en aquest web.

[2] Publicat també al llibre “Verso la Nuova Creazione – vol. VIII, anno 2021”, pàg. 38, Ed. Luci dell’Esodo, en Italià; i en català en aquest web

Reflexió –  Preparació pel Sant Nadal

A càrrec de Stefania Caterina i Pare Tomislav Vlašić

30 de novembre de 2017

(Transcripció d’àudio)

Pare Tomislav: Estimats germans, estimades germanes, aquesta setmana dedicada a Crist Rei ens porta directament a l’Advent, temps en el qual preparem la vinguda del petit Jesús, el Crist Redemptor; diem petit perquè hem d’inclinar-nos dins nostre per acollir els impulsos divins del nostre interior, que han de néixer dins nostre i arribar a la seva maduresa fins a ser capaços d’arribar, assolir el cel nou i la terra nova, la nova creació.

Llegiu més: Preparació pel Sant Nadal

En el temps d’advent l’estrella del matí és la Mare Immaculada que obre els espais davant nostre i per això, per la nostra reflexió, pel nostre Advent, proposo un text que ens acompanya de manera concreta a comprendre els temps en els quals ens trobem.

Stefania Caterina: Llegirem un fragment del missatge de la Mare de Déu del 15 d’agost de 2013[1], a la pàgina 110 del llibre “Verso la nuova creazione”, vol IV.[2]

“La meva immaculadesa és un privilegi del tot especial, lligat a la meva maternitat divina; però tots esteu cridats a la immaculadesa. Tot el vostre camí espiritual ha de tendir a la progressiva purificació del pecat i de la corrupció, fins a arribar a l’estat d’immaculadesa que us fa partícips de la gràcia divina i dignes de pertànyer a la nova humanitat. Tot el gènere humà de tot l’univers haurà d’arribar a aquest estat de puresa per entrar a la nova creació. La creatura nova serà immaculada i així també la humanitat.

Soc la Immaculada, la criatura nova per excel·lència. Per això he estat assumpta al cel: per participar a la glòria del Creador, prop del qual intercedeixo per tots vosaltres, i per obrir-vos el camí cap a la nova creació, de la mateixa manera que Jesús el va obrir per a mi. Jesús va obrir un camí nou, el de l’Esperit, per a tots vosaltres; però era necessari que una criatura, a nom de tota la humanitat, fos la primera a travessar en esperit, ànima i cos la Gran Barrera després de Jesús, una creatura pura i fidel. Déu va voler que fos jo aquesta creatura, pel fet de ser Immaculada, Mare de Déu i de la humanitat. Us he obert el camí per amor i amb amor; amb la meva obediència i docilitat vaig sanar anticipadament les vostres moltes infidelitats, sobretot les del poble de Déu. Si no hagués acceptat la meva maternitat envers vosaltres ni el meu pas cap al cel, per a vosaltres hauria sigut molt més difícil recórrer el camí de Jesús: he sigut i soc la vostra garantia davant Déu que un dia estareu amb mi més enllà de la Gran Barrera.

Quan vaig pujar al cel vaig travessar la Gran Barrera que està feta de llum. Així vaig ser envoltada de la llum i de l’omnipotència del meu Fill que em va acollir en els seus braços. Travessant la Gran Barrera de llum vaig esdevenir Reina. Vaig pujar al cel com a creatura immaculada i vaig entrar en la dimensió del pur esperit com a Reina. De la mateixa manera serà també pel poble de Déu: pujarà com a poble nou i, travessant la Gran Barrera de llum esdevindrà poble reial i regnarà per sempre amb el seu Déu.

Fills estimats, us he dit tot això per ajudar-vos a comprendre millor la meva presència i el meu paper en la vostra vida. Espero de vosaltres un camí de transformació”.

Pare Tomislav: crec, germans i germanes estimats, que heu rebut el missatge de Jesús amb el títol “Comença el compte enrere” [3], en el qual s’obren grans escenaris en tot l’univers, especialment per a nosaltres de la Terra. No vull comentar el missatge, és totalment clar, concret, s’hi obren molts horitzons; vull només dirigir-me al nostre cor, al nostre esperit i a la nostra ànima perquè de la resposta del nostre interior, del camí dins nostre, s’obriran els camins i podrem seguir les indicacions de Jesús i passar a través dels esdeveniments que ens esperen i que ja s’estan produint.

En aquest quadre que ha fet Jesús s’hi col·loca la reialesa de Maria, la nostra Mare i Reina. Ella és glorificada al cel, Reina del cel i de la Terra, però ha de ser glorificada per nosaltres, ha de ser compresa per nosaltres la seva reialesa, acollida per poder anar de pressa cap a les promeses indicades per Jesús.

En el missatge la Mare de Déu diu: “Travessant la Gran Barrera de llum vaig esdevenir Reina, vaig esdevenir Reina travessant la Gran Barrera de la llum”. En el baptisme, hem rebut la gràcia de ser poble reial, però és la llavor. Si no tenim la fe i si no ens movem lliurement en la fe, tot això, totes les gràcies que hem rebut queden lluny de nosaltres, eclipsades pels núvols perquè no participem plenament. Travessar la Gran Barrera de la llum vol dir deixar tot el que és brut, ser despullats completament; en un cert sentit, participant de la llum, tot el nostre ser esdevé llum i aleshores ja no hi ha cap impediment per elevar-nos en l’ànima i en el cos. Tot el nostre ser ha de ser transformat, elevat. Ens pot semblar difícil, inaccessible per a nosaltres, però no és així. El nostre camí en la fe és senzill, igual com és senzilla la nostra Mare i Reina. Per això és molt important comprendre certes coses, certs passos a fer.

En el missatge[4], Jesús demana a tots aquells que segueixen aquests programes que s’elevin en la pregària, que participin a una pregària gran, que renunciïn a les intencions humanes que, com diu Jesús al missatge, no valen res, i especialment en aquest camí s’esvaeixen. En aquest camí no promouen, no eleven; i demana que les nostres pregàries, totes les intencions siguin posades al Cor de Maria. Aquí vull distingir dues coses: una cosa, que les nostres pregàries confiïn a la Mare Immaculada totes les intencions i les deixin a les seves mans, i que així quedem lliure de totes les intencions, confiats que Déu actua segons la seva saviesa, justícia i bondat i que no oblidarà les nostres intencions. Aleshores, nosaltres, lliures, podem elevar-nos i, diguem, consagrar-nos a l’obra de Maria que ens condueix a Jesucrist. Aleshores estem en elevació contínua.

Si en aquest període, les nostres intencions, les nostres pregàries, les nostres maneres de participar als sagraments no s’eleven a Maria, ens costarà molt. Per què Maria? Hem anunciat que el destí de la humanitat de la Terra, com la de la resta de tot l’univers, és esdevenir un tot u en Déu, única Església de Jesucrist, apostòlica de tot l’univers. Hem anunciat que en aquest sentit totes les potències de l’univers, incloses totes les del cel, del Purgatori, en diferents universos, participen en aquesta obra. Vam dir que ens ajuden els àngels, els Arcàngels, que ens ajuden els germans fidels, però l’única creatura que s’ha elevat en l’ànima i el cos i que està immersa en la Trinitat és Maria, i aquesta es proposa per ser la nostra Mare. Tota l’Església, tot el poble ha de ser com un nen en el ventre. Quanta protecció tindrem!

En aquest temps, Maria Santíssima és enviada entre nosaltres com a Reina per obrir, acompanyar, superar les nostres febleses per portar-nos al Crist Rei de l’univers i Ell ens entregarà al Pare. En aquesta perspectiva que Jesús ha obert a través dels seus instruments en aquest temps, és necessari comprendre en el seu ple significat la reialesa de Maria en aquest temps, no com una frase que invoquem recitant sinó participar en la potència de la Reina, l’Única que pot protegir-nos en aquest temps, tal com l’han definida els grans Arcàngels: més potent que la potència del Cos Místic de Crist.

En aquest moment hem de comprendre dins nostre com ens podem alliberar de les nostres preocupacions i problemes. És just que siguem conscients que sols, no podem elevar-nos, i és bo saber que podem elevar-nos amb la gràcia de Déu, tot és possible a Déu, “res és impossible a Déu”[5]. I també és bo entendre que Déu no actua sol sinó que implica tots els seus fills, totes les creatures a participar en la redempció i a tornar els àngels i els homes a la dimensió primordial de ser els seus col·laboradors per governar tot l’univers, on no hi ha més lloc per Satanàs.

Primer de tot, desfeu-vos de la convicció que el que Jesús demana és feixuc: és fàcil. Si estimeu, si creieu en aquests programes, si espereu i estimeu, si esteu orientats, tots els instruments que Déu té estaran a la vostra disposició per elevar-vos cada vegada més, contínuament. A Satanàs cada vegada li serà més difícil impedir-vos-ho. Hi ha un impediment real, el d’aferrar-vos a la Terra, en el sentit d’una vida corrupte que acaba al cap d’uns anys, d’alguns decennis, mor, acaba. Quan esteu aferrats a l’esperit del món, més febles sou, més lluny de Déu esteu, tot és molt més feixuc i no podeu aixecar-vos perquè us envolta l’esperit del mal. Si esteu oberts al Regne de Déu, a aquest programa, aleshores en vosaltres, entre vosaltres actua la providència de Déu amb tota la força, i podeu confiar-vos als instruments que Déu us posa a disposició, a tots els instruments.

Aquests dies us deixo sols, per què sols? Perquè no podeu dependre només de les paraules que diu el sacerdot, algú altre. Ara la vostra tasca és acollir la paraula, creure en la paraula de Jesús, en l’Evangeli, en les veritats que són el fonament de la nostra fe. Desvetlleu-vos! El despertar més difícil per l’home és estar sempre davant el rostre de Déu. Com hi estan els àngels: senten, perceben i fan. Veieu i enteneu que moltes, moltíssimes paraules, gràcies, al llarg de la història de la salvació, especialment de l’Església, molts impulsos de l’Esperit Sant han passat sense poder-nos canviar. Aquest moment és el moment de la tria de cada un de vosaltres en el vostre interior. Nosaltres pregarem i ens oferirem per vosaltres -i sapigueu que tothom serà visitat pels àngels que són esperits purs- i a tots aquells de bona voluntat els arribaran les gràcies per encaminar-se envers la nova creació.

Encara que creiem en Jesucrist, no estem destinats a quedar-nos a la Terra, pansir-nos i acabar així. Alcem la mirada cap a Déu que ens ajuda, realment ens ajuda, i podrem acollir Jesucrist aquest Nadal amb la força de l’Esperit Sant.

Us beneeixo, beneeixo aquest període en el qual us trobeu, en el que ens trobem, en les vostres situacions, en els vostres turments, dificultats, angoixes diàries, perquè sapigueu respirar la gràcia i sentir-vos ajudats, enfortits, per sentir la intervenció de Déu que proveeix per a vosaltres tot el necessari per elevar-vos, per canviar la vida, ser feliços. Us beneeixo en comunió amb tot el Cos Místic de Crist, avui en aquest dia especial amb la benedicció de la Reina del Cel, de la Terra, de tot l’univers, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

---

[1] Cfr. Missatge de la Mare de Déu amb títol: “Maria, Porta del cielo” publicat en italià en aquest web (versió italiana) www.versolanuovacreazione.it

[2] Ed. Luci dell‘Esodo

[3] Cfr. Missatge de Jesús del 26 de novembre de 2017, publicat en italià en el web http://www.versolanuovacreazione.it

[4] Veure nota 3

[5] Lc 1, 37

(del llibre La vida no és vida sense Déu -Missatges de la Mare de la humanitat a Stefania Caterina, pàg. 25, Ed. Luci dell’Esodo)

Missatge de la Mare de la humanitat 13 de novembre de 2017

“Estimats fills meus,

Avui desitjo dir-vos que LA VIDA NO ÉS VIDA SENSE DÉU. Si deixeu Déu fora de la vostra existència, no viviu, sinó que us limiteu a sobreviure. Només Déu dóna sentit als vostre ésser perquè només en Ell compreneu qui sou, d’on veniu i cap a on aneu.

Continua llegint La vida no és vida sense Déu →

Reflexió –  Maria, Reina de l’Univers

A càrrec de Stefania Caterina i Pare Tomislav Vlašić

25 de novembre de 2019

(Transcripció d’àudio)

Pare Tomislav: Estimats germans, estimades germanes, hem rebut el missatge de Jesús sobre la seva reialesa[1] i sobre quines són les seves intencions per l’Església de Jesucrist de tot l’Univers. Avui hem rebut el missatge de la Mare de Déu[2] que ens parla novament de la reialesa i subratlla que el Regne de Déu ha de ser en nosaltres, entre nosaltres, perquè el Senyor pugui venir a regnar i expandir el seu Regne.

Continua llegint El Regne de Crist en vosaltres i enmig vostre →

Acompanyar el Senyor

Església de Jesucrist de l’Univers

A càrrec de Mauro

26 de novembre de 2022

XXXIV Setmana del Temps Ordinari – Any II

Ap 22, 1-7; Sal 94; Lc 21, 34-36

(Transcripció d’àudio)

Demà comença el temps d’Advent i, com sempre, el temps d’Advent ens porta un temps d’esperança, un temps d’espera, un temps que dona una joia profunda. És interessant veure com fins avui totes les lectures estaven centrades en la fi dels temps, centrades en tot allò que prepara el retorn gloriós de Crist. I, després, de cop i volta, passem a aquest temps d’espera, temps d’esperança.

Continua llegint →

Església de Jesucrist de l’Univers

A càrrec de Mauro

29 d’octubre de 2022

Setmana XXX del Temps Ordinari – Any II, dissabte

(Transcripció d’àudio)

Estem davant la festa de Tots Sants i just després la festa dels difunts. Avui vull parlar amb vosaltres de la festa de Tots Sants.

Aquesta festa no és només ajuntar tots els que se celebren cada dia -cada dia se celebra algun Sant- sinó que és la festa, el record i, per tant, la comunió amb ells, de tots aquells que durant la seva vida han buscat Jesucrist; desconeguts, que no sabem, però que són recordats per Déu. Tots aquells que al llarg de tota la història han posat Jesucrist al primer lloc, han posat en primer lloc el coneixement del Déu veritable. Tots aquells que a la seva vida, en el que fessin -encara que no hagin estat punts de referència- han viscut, estimat, sofert, s’han alegrat, però sempre en la fe en Déu, en la fe en Jesucrist, en la certesa que hi havia una vida després de la mort, que hi havia una trobada amb el Déu veritable. Tots aquells que han viscut així són sants, són els Sants.

Continua llegint Preparació per la Solemnitat de Tots Sants →