Vigília de Pentecosta – Solemnitat – Església de Jesucrist de l'Univers

Església de Jesucrist de l’Univers

A càrrec de Mauro

27 de maig de 2023

(Transcripció d’àudio)

Gn 11, 1-9; Sl 32 (33); Ez 37, 1-14; Sl 50 (51); Rm 8, 22-27; Jn 7, 37-39

Estem celebrant la Missa de vigília de Pentecosta; celebrem també el record del missatge de Sant Miquel, del 27 de maig de 2004.

A l’Evangeli sentim Jesús que diu: “Si algú té set, que vingui a mi i del seu interior brollaran rius d’aigua viva“, i acaba dient: “Deia això referint-se a l’Esperit que havien de rebre els qui creurien en ell. Llavors encara no havien rebut l’Esperit perquè Jesús encara no havia estat glorificat”.

Llegiu més

Moltes vegades diem: l’Església de Jesucrist va néixer a Natzaret: Maria, Josep i Jesús; diem: va néixer sota la Creu entre Maria Santíssima i Sant Joan: “Aquí tens la teva Mare”, “Aquí tens el teu fill”[1], i en Sant Joan hi havia tota l’Església; o també, va néixer el dia de la Pentecosta. Ara, establir el dia, la data, el moment que va néixer… L’Església de Jesucrist ha estat, des de l’eternitat, en el pensament de Déu, actua més enllà del temps i de l’espai perquè en l’Església de Jesucrist hi actuen els Àngels, els Arcàngels, Sants, germans fidels i també nosaltres que en formem part, però és una dimensió que supera la nostra comprensió i el fet de voler-ho encasellar aquí a la Terra. Però segur, l’acció de l’Esperit Sant, primer do als creients per part de Jesús, és l’acció de portar a compliment l’obra de l’Església de Jesucrist, i l’obra de l’Església, l’obra de Déu és recapitular en Crist totes les coses. Jo penso que també podem dir que la Creació Nova, que serà el cim, el punt culminant d’haver recapitulat totes les coses en Crist, va començar amb la redempció i va iniciar una acceleració el dia de Pentecosta.

Sabem que durant els quaranta dies abans de l’Ascensió, Jesús havia donat en part l’Esperit Sant als Apòstols -ens ho diu Sant Joan en un missatge seu[2]– perquè si no no haurien pogut comprendre plenament les explicacions que havien rebut. Sabem que ara, en la segona vinguda de Jesús, passa amb nosaltres el mateix. La Pentecosta còsmica està en acció. Se’ns ha dit que no serà impactant, forta, visualment esclatant, com la primera Pentecosta, sinó que serà una acció en esperit que obre des de l’interior l’esperit de l’home per comprendre, per entendre com participar en la seva segona vinguda, com participar en la recapitulació de tot en Crist, per arribar a aquella que és la missió primordial de l’Església: anunciar el retorn gloriós, batejar, beneir, ser corredemptors amb Maria Santíssima, per preparar el retorn gloriós que serà l’obertura de la Creació Nova.

A la primera lectura d’avui, del llibre del Gènesi, veiem com tota l’acció dels homes, una sola llengua, i estaven a punt d’arribar a construir, tots junts, alguna cosa gran… humanament podia ser també bonic, però era una acció de l’home; l’home que aconsegueix fer una aliança per allò que li interessa, que li serveix humanament. Però quan parlem d’acció d’Esperit Sant, és automàtic parlar de comunió perquè l’acció primera de l’Esperit Sant és precisament la de portar l’Amor del Pare i del Fill, és això que manté aquesta comunió. L’acció de l’Esperit Sant és precisament aquest amor que cadascú, en la pròpia identitat i originalitat, troba una comunió, no una aliança, com, en canvi, es veu en la primera lectura. Una comunió és obra de Déu. Aleshores, tot allò que fa l’home s’atura, només va endavant l’obra de Déu.

També Sant Pau diu: “Tot l’univers creat gemega, sofreix. I no solament ell; també nosaltres, que posseïm les primícies de l’Esperit, gemeguem dins nostre anhelant de ser plenament fills, la redempció del nostre cos.” Després diu: “Veure el que s’espera no és esperança”. Nosaltres estem en aquest camí, el camí cap a la Creació Nova que arribarà amb el retorn gloriós. Continuem dient que estem en els últims temps i si no fos així, la segona vinguda de Jesús, on la posaríem sinó en els darrers temps?

Diu que ni tan sols sabem què és bo demanar, però l’Esperit Sant en nosaltres prega segons les intencions de Déu per allò que ens cal. Mireu que aquest, si us hi fixeu, és el camí de Maria Santíssima al llarg de la seva vida. Va ser un camí: Ella, Esposa de l’Esperit Sant, segur que creia -és banal que ho hagi dit- però si us hi fixeu, la seva acció de Corredemptora ha estat precisament la de “meditant en el seu Cor”, tal com es diu moltes vegades a l’Evangeli[3], caminava darrere el Fill, caminava obedient a l’acció de l’Esperit, però no era Ella que guiava l’Esperit amb les seves pregàries, Ella senzillament seguia. Això ha fet d’Ella la Corredemptora, l’ha portat a ser Mare sota la Creu, l’ha portat, precisament perquè és corredemptora, a entrar en la Santíssima Trinitat, l’ha portat a ser la primera entre els Apòstols a pregar perquè rebessin el do de l’Esperit Sant.

Sabem que ara està entre nosaltres, ho ha promès. Està entre nosaltres per pregar perquè rebem el do de l’Esperit Sant, aquell do que ens porti com als Apòstols, i com ha fet Ella, senzillament a seguir el que Déu obre, el que Déu fa, perquè aquesta obra a la qual hem donat també la vida, és obra de Déu i ha de ser Déu que la tiri endavant. A nosaltres només ens toca seguir-la en la fidelitat amb el nostre sí, amb senzillesa, i com menys interferim és millor.

Aquest vespre hem llegit també Ezequiel. Ezequiel diu que reconeixerem qui és el Senyor: “Llavors, poble meu, quan obriré els vostres sepulcres i us en faré sortir, reconeixereu que soc el Senyor. Faré entrar en vosaltres el meu esperit i recobrareu la vida; us establiré a la vostra terra; sabreu que jo soc el Senyor. Ho he dit i ho faré”. Reconèixer el Senyor quan obre els nostres sepulcres. Fixeu-vos que és l’acció de ser corredemptors. Permetre a Déu fer-nos servir per obrir els nostres sepulcres, utilitzar-nos com a instrument en el qual es pot expressar plenament l’acció de l’Esperit Sant. Aquest és el nostre camí, després altres tindran carismes, dons, però nosaltres tenim precisament el dir “sí”, “aquí em tens”, “fes de mi el que vols”, i l’Esperit Sant complirà la seva obra.

Continuem confiant, doncs, a Déu, a l’Esperit Sant, a través de l’Esposa de l’Esperit Sant, Maria Corredemptora, la Fundació, l’Església i tot allò que està cridat a formar-ne part, tot allò que hi està relacionat; encomanem a Maria tots els sí del moment de la concepció que estan per desvetllar, tots els petits, tots aquells que estan perdent l’esperança, que estan oprimits sota aquesta energia disgregadora, que cadascú aquests dies pugui veritablement ressuscitar i deixar lliure l’Esperit Sant en ell, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

[1] Cfr. Jn 19, 25-27

[2] Missatge de Sant Joan Apòstol del 23 de febrer de 2021, “Maria Corredemptora i la primera Església”, publicat al llibre “Riscrivere la Storia – vol. III – La Donna vestita di sole”, pàg. 119, Ed. Luci dell’Esodo.

[3] Cfr. Lc 2, 19