Església de Jesucrist de l’Univers
A càrrec de Mauro
17 de juny de 2023
(Transcripció d’àudio)
Is 61, 9-11; 1Sa 2, 1.4-8; Lc 2,41-51
Les solemnitats d’avui del Cor Immaculat de Maria i d’ahir del Sagrat Cor de Jesús, contenen el cor del nostre camí, el centre del nostre camí, i també, aquestes solemnitats -com totes les festes, perquè aquesta és la finalitat de totes les solemnitats- busquen desvetllar en l’home el centre del perquè ha estat creat: recapitular en Crist l’Univers[1], reescriure la història[2]; aquella història que no és altra cosa que la relació entre Déu i l’home, perquè d’aquí neix la història, d’aquí neix tota la història, d’aquesta relació.
Llegiu més: Cor Immaculat de la Beata Verge Maria – MemòriaPer a nosaltres, consagrar-se al Cor Immaculat és un dels tres pilars del nostre camí[3], oferir la vida a Jesús a través del Cor Immaculat de Maria. Però penso que amb el camí que hem fet, pas rere pas, hem entès què és oferir la vida, però per un motiu: conèixer el Pare i Aquell que el Pare ha enviat[4]. Oferir la vida, posar la nostra vida en el Cor de Maria, perquè hem entès que només a través del seu Cor aconseguirem entrar en aquest camí, en aquest vòrtex en el qual Jesús, en l’Esperit Sant, ens porta al Pare, ens fa conèixer el Pare.
Per què hem entès “només a través de Maria”? Penso que es pot dir que mai com en aquests temps sense Maria no es pot tirar endavant. I és així perquè Maria Santíssima ha estat la primera criatura que ha reescrit aquesta relació entre una criatura i el Creador, entre Ella i Déu. Amb el seu sí ha obert aquest nou camí de reescriure la història, de recapitular-ho tot en Crist, a partir d’Ella mateixa, i tot el que suposava la seva vida; la seva vida, que era en funció de tot l’Univers, en els seus “sí” a acollir el Creador.
Però fixeu-vos que és així per a cada un de nosaltres. Cada nostre sí porta aquesta crida: reescriure la història, i tota la humanitat depèn de cada sí nostre -certament, clar, no en la mesura de Maria Santíssima- perquè en el projecte de Déu cada un de nosaltres és important. La segona criatura que va fer això i que va entendre que a través de Maria podia fer-ho, és Sant Josep. Ell va reescriure la seva història personal amb Déu, de la qual tots nosaltres n’obtenim benefici, mirant a Maria, seguint a Maria. Eren dos justos, dos autèntics israelites, però és aquell sí el que reescriu la història que ens ha obert la vida a tots nosaltres, que ens ha generat a cada un de nosaltres.
Reescriure la història i recapitular en Crist van junts, perquè tornem a allò que hem estat dient sempre: hem estat creats només i exclusivament per tornar al Pare, i gràcies a Déu que el Pare hagi estat sempre fidel al seu projecte, gràcies a Déu que en aquesta relació entre nosaltres i Ell, encara que ens desviem, caiem, ens allunyem, Ell es manté fidel, gràcies a Déu, i ens ha donat aquesta responsabilitat, a través de la redempció, de tornar a allò que som: fills de Déu. Fora d’això, seré exagerat, però no hi ha res.
I intentar viure això a mitges, intentar agafar Déu i posar-lo aquí a la Terra, en aquesta vida, és perdre el temps, energia. Posar la nostra vida en Déu i després viure aquí a la Terra és recapitular en Crist, viure la vida que Déu et porta, però la que Ell et porta, en aquell sí. Fixeu-vos que aquí es compleix l’Evangeli que parla de qui troba la perla, va i ho ven tot[5], de qui diu al Senyor: “Què he de fer per seguir-te?”, “Ven tot el que tens”[6]. És sempre aquest camí, podeu donar-hi les voltes que vulgueu, però mentre no arribeu a aquell sí total, no comença la vida. En certa manera, tots estem sobrevivint, però no vivint.
Dit això, mirant aquestes dues festes i, mirant aquestes festes mirem tot el que ens ha estat dit, tot el que Déu està fent, si mirem aquest temps en el qual estem, però amb aquesta mirada de Déu, a mi em surt de donar gràcies, de donar gràcies per la immensitat d’aquest amor de Déu, donar gràcies per la potència que Déu ha posat a disposició concretament durant aquests anys, la potència que ha posat a disposició de tots aquells que han entès els temps en els quals estem vivint. Donar-li gràcies perquè en tot moment un pot dir sí i posar-se a viure, i no compta tot allò que hagis fet fins aleshores, tot el que feies abans. No compta tampoc si has construït qui sap què. Tu, digues sí i posa’t a caminar, i Déu és més potent que tot això, i en aquest sí et porta més enllà, en aquest sí comences a viure. Per això, dono gràcies també per tots aquells que s’han desvetllat a través d’aquestes gràcies, per tots aquells que han escollit conèixer el Pare i Aquell que el Pare ha enviat.
Li dono gràcies també per totes les possibilitats concretes que ens està donant, també materials. Ens ha de veritat aplanat el camí, veritablement ens treu les pedres del davant. Veritablement, si ho volem, si hi ha un sí, només hem de viure i estar contents, no falta res, ni materialment. Les promeses d’aquell que diu: “Sí, en tindràs cent vegades més”[7] són més que certes. Ho tindràs en germans, germanes, mares, cases, tot el que vulgueu: és totalment veritat.
Li dono gràcies perquè veritablement ha promès que amb aquest sí, la Creació nova comença ja ara, d’aquí, i és veritat. Tot està condicionat per aquest sí. I de part de Déu, vull ser testimoni, que hi ha TOT, no falta res. Vull ser-ne testimoni per no permetre’m a mi mateix i a ningú amagar-se darrere d’excuses. NO US AMAGUEU, no ens amaguem. Hi és tot i tot està a l’abast, tot fàcil, tot bonic, tot lluminós, temps excepcionals, grandiosos. I no puc fer més que dir gràcies.
És un camí lluminós, clar, senzill, un camí obert davant nostre, amb claredat. Jo no crec que sigui just fer sempre aquella pregària: “Ajuda’m a comprendre la teva voluntat”, perquè és massa clara la voluntat de Déu. Aquesta pregària, segons el meu parer, ja amaga l’astúcia d’una ànima que no vol fer la voluntat de Déu. És clara, la voluntat de Déu, sempre, cada dia, nítida. A nosaltres, particularment, a nosaltres… a tota la humanitat, perquè els nostres escrits són per a tothom, ens ha guiat amb indicacions clares, concretes, indicacions que porten a viure l’Evangeli, a fer-lo real, viu, no com una cosa per anar-la a buscar de tant en tant. Ens ha donat la possibilitat com a Sant Francesc, de viure l’Evangeli tal com és, i ens l’ha explicat concretament i igual com el va explicar a Sant Francesc. Tenim les mateixes gràcies, les mateixes possibilitats.
Sempre quedo admirat de la paciència de Déu, d’aquest amor que continua sempre cridant, que no s’atura, que no es cansa. Ho veig en nosaltres, eh, ara em miro la humanitat. No es cansa dels nostres sís parcials, dels nostres límits. No es cansa dels nostres “Aquí em teniu” que encara volen controlar la pròpia vida, que sempre busquen justificacions humanes. L’amor de Déu que a cada moment et dona de totes maneres la possibilitat d’entrar en el sí total, en el sí just, en el sí veritable, en aquell sí que et dona la vida. Jo em quedo… és a dir, jo aquí entenc que Déu és Amor, perquè aquesta paciència no la tindria cap home que estimi amb amor humà una dona o a qui vulgueu, ningú té aquesta paciència, a un cert punt es cansaria, però Déu no.
Aleshores, a nosaltres ens ha demanat d’oferir-nos a través del Cor Immaculat de Maria, a través del Cor de Jesús, ens ha confiat també les pregàries de consagració.[8] Ens ha demanat que consagrem al seu Cor tot home de bona voluntat, cada sí. Ens ha demanat que elevem els sofriments, els difunts, els màrtirs. També ens ha indicat com col·laborar, i no és complicat, sense haver d’anar nosaltres a buscar què hem de fer, què hem de dir, quines pregàries. Ens ho ha indicat tot, ens ho ha dit tot, ho ha fet tot. Ens ho ha promès tot i només espera.
Torno a dir, fixeu-vos que el sí de Maria Santíssima, que ha obert aquest camí del Cor Immaculat, ha estat un sí personal pronunciat a favor de tothom, per reescriure la seva relació personal amb Déu. Tot comença aquí. A l’Evangeli d’avui -és el que parla de quan Jesús es queda al temple parlant amb els mestres de la Llei- Ella no ho entenia. Quan el van portar al temple, nen de vuit dies, Simeó parla, Ella no ho entenia[9]. És una relació que ha escrit amb la vida, però sempre amb un sí, deixant-ho tot. “Aquí em teniu, soc la serventa del Senyor”[10], i això el Senyor ens ho demana a tots.
Intentar viure això a mitges, faig servir una mica les paraules de Sant Pau d’una altra manera, jo crec que és escollir ser els més infeliços del món. Sant Pau ho diu per qui no creu en la resurrecció[11], però és el mateix, perquè creure profundament en la resurrecció vol dir buscar les coses del cel, vol dir deixar de mesurar-se amb les coses d’aquí baix. És el mateix, és un sí a mitges. Per això, em permeto dir com ell, qui fa això, és el més infeliç d’aquest món. Tenim la possibilitat d’estar en la joia plena, però si l’esculls a mitges, ets més infeliç que aquell que, en canvi, ha escollit viure d’una altra manera, perquè renuncies, et prives tu mateix.
Aleshores, cada moment és un do per reescriure la nostra història amb Déu. A cada moment podem viure l’oferta pura, total, a través del Cor de Maria Santíssima, i encaminar-nos cap al Pare, començar a viure.
Aquest vespre vull desitjar per a mi, per a tots vosaltres, que sigui aquest el sí. Cada vegada, en cada Eucaristia, celebrem la mort i la resurrecció, i acabem la celebració menjant el Cor de Jesús, en el qual hi ha també el Cor de Maria, menjant, mastegant, esdevenint una sola cosa amb ells. Mengem la vida. En aquell moment, hi ha la possibilitat de posar-se en camí.
Que Maria ens beneeixi, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.
[1] Cfr. Ef 1, 8-12; per aprofundir sobre la recapitulació de tot en Jesucrist us adrecem al llibre “Oltre la Grande Barriera“, de Stefania Caterina, cap. 1 “L’Universo appartiene a Dio, per mezzo di Gesù Cristo”, pàg 21; Ed. Luci dell’Esodo.
[2] Veure els llibres de Stefania Caterina i de P. Tomislav Vlašić “Riscrivere la Storia – vol. I – Nel pensiero di Dio”; “Riscrivere la Storia – vol. II – L’Universo i suoi abitanti”; “Riscrivere la Storia – vol. III – La Donna vestita di sole”, Ed. Luci dell’Esodo.
[3] Sobre els tres pilars del nostre camí podeu consultar també “Oltre la Grande Barriera“, de Stefania Caterina, cap. 11 “La Chiesa, popolo santo di Dio”, pàg 206; Ed. Luci dell’Esodo
[4] Cfr. Jn 17, 3
[5] Cfr. Mt 13, 45-46
[6] Cfr. Lc 18, 18-23
[7] Cfr. Mt 19, 29; Mc 10, 29-30
[8] Veure les pregàries de consagració a l’enllaç “Consagracions i pregàries” d’aquest web
[9] Cfr. Lc 2, 25-33
[10] Cfr. Lc 1, 38
[11] Cfr. 1 Co 15, 12-19
Església de Jesucrist de l'Univers 