42 aniversari de les aparicions de la Reina de la Pau a Medjugorje

Església de Jesucrist de l’Univers

A càrrec de Mauro

25 de juny de 2023

(Transcripció d’àudio)

Missatge de Maria Santíssima del 14 d’agost de 2021 “Us ho he dit tot”; Mt 6, 24-34

Bona festa a tothom, bona solemnitat! Em preguntava a mi mateix -ho dic també per vosaltres- de què donar gràcies en aquesta festa? Donar gràcies a Maria per la seva presència, donar-li gràcies perquè ha vingut entre nosaltres? M’ho preguntava per mi, personalment, per què he de donar gràcies? Què li dic a Maria que és aquí davant meu, davant de cada un de vosaltres, que vol parlar amb vosaltres? Què li dieu? Gràcies per…

Llegiu més

No us dic de què li dono gràcies jo, però us aconsello: feu-ho cada un de vosaltres, en un moment de silenci davant de Maria, en una relació personal, per veure, de què li dono gràcies? Perquè hi ha el risc de donar-li gràcies perquè ho fa el poble, perquè ha aparegut, perquè hi ha miracles, perquè així he pogut fer un viatge a Medjugorje. Fixeu-vos que si no s’entra en una relació personal, viva, tal com hauria de ser amb Déu, i també amb Maria, correm el risc de quedar-nos a la superfície i d’entrar en la religiositat, en els hàbits… No entres a la vida.

Després, anant més enllà m’he dit: ho sé, parlant amb els que viuen a Medjugorje, amb aquells que tenen albergs a Medjugorje, botigues, ells donen gràcies perquè això els ha portat benestar. I m’he dit: però haurà sigut aquest el desig de Maria, d’aparèixer allà perquè així tota aquella gent, que vivia del tabac i la ramaderia, es fessin rics? Era aquest el desig de Maria?

Nosaltres sabem quin era l’objectiu de les seves aparicions, ens ho ha dit Ella: preparar el poble pels esdeveniments que estem vivint ara[1]. Afegeixo -crec que no m’equivoco- que Maria va aparèixer el 1981 com a darrer intent per veure si potser no era necessari el Nucli Central i tota aquesta dimensió que estem vivint. Potser l’Església respondria? Potser abans de l’any 2000 anunciaria la vida a l’Univers? Ho va intentar. Així que va preparar el Nucli Central, va preparar els instruments extraordinaris[2], ha preparat els instruments ordinaris, dels quals en formem part. Ha preparat el Santuari-Portal “El rostre de Maria”[3], ha preparat totes aquestes coses. Les ha preparat dins nostre en l’esperit, les ha preparat en tots aquells que estaven disposats a escoltar-la. Aquells que volien el miracle, aquells que volien anar amunt i avall per les muntanyes, per les coses extraordinàries, els ha deixat amb el que volien.

Caminant així i donant gràcies perquè s’ha aparegut…, perquè… si mireu, de seguida surt de dir que realment és veritat que “als qui ha donat molt, Déu els reclamarà molt”[4]. Per això, als parroquians de Medjugorje, als frares de Medjugorje, se’ls demanava alguna cosa de més. Apareixia tots els dijous i guiava la parròquia, i després va aparèixer plorant, o, millor, no va aparèixer i aleshores tots deien. “Com pot ser que no torni la Mare de Déu?” Es va presentar plorant i no va tornar més, els dijous. Van començar les aparicions que tenim tots, les d’un cop al mes, però les que guiaven la parròquia el 1984, si no estic equivocat, o del 87 (no ho recordo), es van acabar.

Llavors dius: “Que bonic que aparegui la Mare de Déu! Quina joia!”. Apliquem-nos-ho a nosaltres: quines gràcies que hem rebut! Ens ha guiat, ens ha parlat, ens ha explicat, ha entrat en coses concretes; ara sabem molt més de la seva vida, sabem molt més sobre la seva relació amb Sant Josep, de la seva relació amb Sant Joan[5], sabem moltes coses, però estiguem atents a la responsabilitat que això comporta.

Quan ens va saludar el 14 d’agost, fa dos anys: “Us ho he dit tot. Espero de vosaltres que poseu en pràctica els ensenyaments que heu rebut. Sou la meva Església, soc la vostra Mare, estic entre vosaltres”.[6] I ara jo dic: atents que no passi que Ella hi és i nosaltres no, com va passar als parroquians de Medjugorje i als frares, no tinc por de dir-ho i n’assumeixo les conseqüències.

Així, dient gràcies, donem gràcies per la confiança que ha posat en nosaltres, gràcies per haver-nos cridat, gràcies per haver-nos fet participar en aquest programa, gràcies perquè veritablement s’està desenvolupant la Creació Nova, que vol dir, la relació nova, personal, de cada un de nosaltres amb Déu, amb Ella, i de l’Església.

Però en aquest dia de festa, festa també perquè estem arribant al compliment, festa també perquè estem en els darrers temps, festa també perquè finalment es posarà un punt final a aquesta humanitat, a aquesta manera de viure, a aquest pensament que ha entrat dins de cada un de nosaltres i que ens ha fet sortir del ser fills de Déu, ho hem d’admetre, gràcies perquè arribarà a aquest punt final. Però mirem de viure aquesta responsabilitat sabent que son temps o bé meravellosos o bé terribles, en funció del que triarem, i quan parlem de la tria que farem, no és la tria que es limita a dir “jo formo part de l’Església”. Si formes part de l’Església, has de viure d’allò que l’Església està tirant endavant, has d’anar al ritme d’allò que l’Església està desenvolupant, que està desenvolupant allò que l’Esperit Sant suscita i empeny. No pots viure del teu pensament, de la teva idea, del que tu penses que és l’Església. Has de viure d’allò que és la Mare de Déu, Reina de l’Església, Mare de l’Església, que ens guia i ens vol portar. No pots anar a aquest ritme i trair, no anar al ritme és un “no”.

No es pot donar gràcies a Maria per haver vingut si no seguim a fons el pensament de Maria, el projecte de Maria, no el nostre, perquè sinó és un mal que hagi vingut, perquè no podrem dir que no ho sabíem. És una alegria si visc plenament; si no visc plenament, el seu testimoniatge, la seva presència, la seva intercessió, esdevindran condemna per a nosaltres, eh. Perquè quan ens presentarem davant el Senyor ens dirà: “Tu no eres d’aquells que participaven a totes les trobades? No escoltaves tots els missatges de Maria, i els meus? No escoltaves el pare Tomislav? Potser us vau veure, us vau saludar, oi? On ets? On has anat després?”. Fixeu-vos que quan a l’Evangeli li diu a algú: “Aparteu-vos de mi, tots els qui heu obrat el mal” i aquell li diu: “Però jo he menjat amb tu, he fet miracles, he parlat de tu” i Ell li respon: “No et conec. Allunya’t!”.[7] És això, eh?

L’alegria de tenir relació amb Maria comporta responsabilitats. A vegades es diu que conviure amb un sant és difícil. Per als qui els passa de tenir un sant a la família, és molt difícil. Per què? Perquè tot és molt bonic si el segueixes i si mors a tu mateix, i si et transformes, i si canvies el teu pensament, però si no ho fas, tens algú al costat que contínuament et diu: “T’equivoques, t’equivoques, t’equivoques, t’equivoques, t’equivoques!”. És difícil. És millor viure amb algú al teu nivell, i així ens equivoquem junts, no? I ens justifiquem: “És just, és just, és just”. Viure amb Maria és així. És la millor de totes les mares, és la cosa més bonica que mai pugui passar, és una joia sense fi i que continua, si estàs, però, disposat a canviar. Si no, més que dir gràcies perquè avui has aparegut, se li hauria de dir: “Per què has aparegut precisament mentre soc viu? No podies aparèixer en un altre moment, abans o després, així ara jo estaria… no m’ho hauria de plantejar?

Jo soc feliç de viure aquests temps, de totes les gràcies, que són exigents, i us demano: aneu al ritme amb els temps!

I desitjo beneir tota Medjugorje, beneir totes les ànimes que han passat per Medjugorje, tots els pelegrins, tots aquells que ho han entès, tots aquells que no ho han entès. Beneir el que Medjugorje ha estat des dels primers temps, que eren la preparació pels nostres temps i beneir sobretot ara el nostre Portal. Beneir el treball que ens demana per servir el Portal, per nodrir el poble, per ser creatures noves, per començar a viure de criatures noves, per separar-se una vegada per sempre de l’esperit del món. Tenim les gràcies per fer-ho. Tenim les gràcies per esdevenir també nosaltres punt d’ensopec per qui no vol viure plenament les lleis de Déu, pedra d’ensopec per qui vol continuar lligat a aquest món, per qui vol els compromisos i vol els seus lligams. Que la benedicció de Maria ens porti avui la joia, a més del coratge, d’esdevenir de veritat corredemptors amb Ella, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

[1] Cfr. Missatge de Maria Santíssima del 25 de maig de 2013 “El pla de la Mare de Déu a Medjugorje”, publicat al llibre “Verso la Nuova Creazione – vol. IV, anno 2013”, pàg. 90, Ed. Luci dell’Esodo, en italià; i en català en aquest web

[2] Per aprofundir sobre el Nucli Central i els instruments extraordinaris us adrecem al nostre web http://www.capalanovacreacio.com , a l’enllaç “Els intruments extraordinaris de Déu”

[3] Aquesta Casa-Santuari està a Medjugorje.

[4] Cfr. Lc 12, 48

[5] US adrecem al llibre “Riscrivere la Storia – vol. III – La Donna vestita di Sole”, Ed. Luci dell’Esodo.

[6] Veure nota 1

[7] Cfr. Mt 7, 22-23; Lc 13, 25-27