El foc de Déu és la seva vida

(Del llibre “2012 – La scelta decisiva dell’umanità”, de Stefania Caterina i Tomislav Vlašić, pàg. 80; Ed. Luci dell’Esodo)

Missatge de Jesús del 20 d’octubre de 2011

“Us beneeixo, fills meus! El meu desig és viure amb vosaltres i entre vosaltres. Allò que vaig dir als apòstols i als deixebles us ho dic també a vosaltres: he vingut a portar un foc a la Terra i voldria que aquest foc ja estigués encès.[1] Què és aquest foc? Alguns pensen en un foc de justícia que destrueix el mal, però jo us dic que el foc de Déu és la seva vida que escalfa els cors i consumeix el mal. És el foc que crema de manera sublim en el meu Cor, en el Cor de la meva Mare i en el Cor de Josep; crema en tots els sants, en els esperits purs i en els planetes fidels a mi. Aquest és el foc que he vingut a portar a la Terra!

Llegiu més

Ara és el temps d’encendre aquest foc. Tots vosaltres sou espurnes que alimenten el foc de la vida. Una espurna es perd entre les flames; però quan se separa del foc pot encendre altres focs. Tal com passa amb vosaltres. Com espurnes alimenteu el foc de la vida de Déu amb la vida que he posat en vosaltres; al mateix temps, el meu foc us alimenta a vosaltres. Vosaltres i jo, junts, encenem la vida en moltes ànimes.

Cada nucli que viu en plenitud és un foc que custodia el foc de la vida divina; d’aquest foc se’n desprenen moltes espurnes que generen altres nuclis, altres focs, fins que un únic foc incendiarà tota la Terra i l’univers sencer.

Us crido a participar en la meva obra: encendre el foc de la vida de Déu en aquest planeta; en té una necessitat extrema, perquè el foc de la vida es va apagant en moltes ànimes i també en l’Església. Tinc necessitat de moltes espurnes robustes, joves, vives, capaces d’inflamar amb el meu amor a tots aquells que esperen la vida de Déu.

Us dic també això: el foc, amb tota la seva potència, no pot cremar una pedra; com a molt, la pot ennegrir. Hi ha molts homes que refusen la meva vida i són com pedres: el foc les toca, però no les pot consumir. Us convido a no perdre temps en cremar pedres; aneu cap aquells que esperen la vida de Déu. N’hi ha molts també en aquest planeta, fins i tot en llocs on mai us podríeu imaginar. En molts éssers humans la vida s’ha reduït a una petita flama, una espelma que fumeja i que espera ser encesa de nou.

Això és el que espero: que cada un de vosaltres sigui espurna viva davant meu, sempre unida al meu foc i sempre disposada a propagar-se per l’univers per encendre la vida.

En la vida de Déu hi és tot: l’amor, la bondat, la misericòrdia i també la justícia. Recordeu bé, però, que la veritable justícia no enderroca mai: la veritable justícia edifica. Per això, la justícia de Déu no està mai separada del seu amor.

El meu Cor és un foc que crema ininterrompudament davant del Pare per vosaltres; és el foc que dona vida a tot l’univers. L’Esperit Sant porta la mateixa vida incessantment a tot arreu. És la potent vida del Pare. Vosaltres esteu cridats a ser, al mateix temps, partícips i testimonis d’aquesta vida, perquè és aquesta vida el que vaig portar a la Terra; no paraules boniques, no una nova religió i tampoc una gran obra, sinó la vida del Pare. Si no hagués portat la vida de Déu, també la meva mort i resurrecció, haurien estat una demostració del meu poder; però jo no he volgut demostrar res, he volgut portar-vos la vida de Déu i fer-vos comprendre que aquesta és més forta que la mort.

Confieu en mi i estigueu a punt, vigilants, atents! No permeteu mai que la vida de Déu s’apagui en vosaltres, i no permeteu que ningú apagui aquesta vida dins vostre. Ni que vinguéssin en nom meu a ordenar-vos que apagueu la vostra flama, no els escolteu. Déu no apaga mai la vida, al contrari, l’alimenta contínuament.

És el temps que cadascú de vosaltres i cada nucli ocupin el seu lloc en el pla de Déu, per tal que jo us pugui enviar a incendiar aquest planeta. Són molts els nuclis que s’estan formant, però un nucli per si sol no és res si les persones que en formen part no estan disposades a ser flames vives.

Us demano que sigueu flames vives i us beneeixo per això. Teniu totes les gràcies i la protecció per fer el que se us demana. Que cada un busqui comprendre com alimentar el foc de la vida, segons la seva originalitat; jo faré la resta.

Rebeu la meva benedicció i la meva força. Que el foc de la vida estigui viu en cada un de vosaltres, estigui on estigui. Que cremi en cada nucli per tal que, tots junts, manifesteu la vida de Déu en aquest planeta i a tot l’univers.

Us beneeixo en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.

[1] Cfr. Lc 12, 49