(Del llibre “Riscrivere la Storia – vol. I – Nel pensiero di Dio”, pàg. 111-112; Ed. Luci dell’Esodo)

Missatge de l’Esperit Sant del 16 de gener del 1999 – Solemnitat dels set grans Arcàngels 

És important que comprengueu què és la vostra vida. Què és una vida? Quin és l’objectiu, el sentit, la dignitat d’una vida? Quina és la veritat d’una vida? La major part dels homes pensen en la pròpia existència de manera egoista, com una cosa que els pertany. Cada home es considera amo absolut de la seva vida, considera que en pot disposar com li plagui, segons els seus desitjos que sovint són bruts, i en tot cas segons la seva voluntat.

Llegiu més: La novetat de la vida

A Déu no li caldria haver creat l’home. Déu es val per si mateix i no té necessitat de la criatura perquè ELL ÉS. Ell té la plenitud de la vida en si mateix i no té necessitat de res; no obstant això, crea. De fet, la vida té com a objectiu crear vida al seu torn, si no la vida és morta en si mateixa: una vida que no genera vida, genera mort, mor en ella mateixa.

Us poso l’exemple d’una planta: observeu com el vent porta la llavor perquè d’una planta en pugui créixer una altra a molts quilòmetres de distància, perquè el vent transporta la llavor que genera. El mateix passa per vosaltres. Jo soc el vent de la vida: transporto la vostra llavor perquè siguin generades altres vides. Si us abandoneu a mi, jo faig la vostra vida capaç de generar altres vides i de despertar la vida en altres ànimes que es troben en diferents llocs, c el purgatori.

La finalitat assignada per Déu a cada vida és la de generar, de fer-se instrument per tal que una altra vida neixi i generi al seu torn, i així anar fent contínuament. No parlo només de la vida física sinó també de la vida espiritual, que és igual d’important. Depèn de Déu donar la vida, però vosaltres col·laboreu amb ell, i col·laboreu ajudant a altres a trobar el camí cap al Senyor, a elevar-se. Així l’ajudeu a viure. Perquè un home no neix només quan una dona el dona a llum; l’home neix de veritat quan sent a Déu, quan n’intueix la presència misteriosa per sobre d’ell. Aquesta és la vida! Jesús va dir que la veritable vida està a conèixer el Pare. Mentre l’ànimano coneix el Pare, no té vida en ella mateixa, perquè la llavor que el Pare ha posat en vosaltres en el moment de la concepció no es pot desenvolupar i florir; queda tancada i no pot generar, no pot ser transportada lluny tal com fa el vent amb la llavor de les plantes.

Us demano que no considereu mai la vostra vida inútil i buida, ni que penseu que us pertany. Sou tan importants en el pla de Déu! Cada una de les vostres respostes és un pas per a molts altres; cada vostre sí a Déu és un respir pel vostre pròxim, és el respir de la vida. Cada un dels vostres passos endavant us dona la possibilitat d’entrar cada vegada més en la vida. Si no camineu, si us atureu, la vostra ànima mor en ella mateixa, ofega la vida que porta en ella. Heu de comprendre la importància fonamental que té la vostra vida en el projecte de salvació.

Us prego que entengueu aquestes coses i les poseu en pràctica perquè avui, malauradament, els homes de la Terra estan profanant la vida, l’estan destruint en ells mateixos i en els altres, estan destruint la dignitat de la vida i això és molt greu, és el pecat més gran als ulls de Déu. No existeix un pecat més gran que el de treure la vida i no només en el sentit físic: impedir a una persona viure segons el designi de Déu, posant-li obstacles i ofegant els impulsos divins en ella, equival a un homicidi; molts, malauradament, el cometen.

Us convido a ser fills de la llum, fills de Déu! Permeteu que la vida de Déu creixi en vosaltres i doneu-la als altres. Aquesta és la vostra primera tasca.

Us beneeixo en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.