Església de Jesucrist de l’Univers
A càrrec de Mauro
26 de novembre de 2023
(Transcripció d’àudio)
Ez 34, 11-12.15-17; Sl 23; 1 Co 15, 20-26.28; Mt 25, 31-46
Les lectures d’avui, Ezequiel, com Sant Pau i sobretot l’Evangeli, parlen de la darrera vinguda de Jesús, la seva vinguda gloriosa, i parlen del judici, judici entès com aquell punt en què el Senyor ha de dir: “Prou! Heu tingut manera d’escollir, de decidir què volíeu, d’escollir i decidir si volíeu la vida -Ell és el Camí, la Veritat i la Vida[1]– o si, en canvi, heu preferit l’esperit del món amb tot el que ofereix”. En aquell moment, ja no hi ha temps d’escollir: en aquell moment és Ell qui decideix. A l’Evangeli ho diu ben clar. En aquell moment ja no hi ha ningú que pugui escollir, no esculls més. En el moment que Ell torni en la glòria, s’acaba la nostra llibertat d’escollir; fins al darrer moment encara podem canviar, fins al darrer, però després de l’últim prou.
Llegiu més: Nostre Senyor Jesucrist Rei de l’UniversI qui són aquests justos? Són aquells que l’han escollit com a Rei, Crist Rei, que han decidit que Crist és el Rei de l’Univers, però el Rei del propi univers, de la pròpia vida, de l’univers que és la meva vida, la nostra vida. El Rei, que l’han escollit. Escollint-lo com a Rei, és Ell, ho diu clarament Sant Pau, que venç tots aquells exèrcits que van contra la nostra vida, contra LA vida, i Ell esdevé EL Rei que et salva, que t’allibera, el Rei que et porta en la vida eterna.
Tal com sabeu, nosaltres tenim diversos punts, punts centrals, i potser el primer és recapitular-ho tot en Crist. Recapitular-ho tot en Crist vol dir fer a Crist, Rei de la nostra vida, és recapitular en aquest sentit. Tot és portat a Ell, és sotmès a Ell. Sant Pau ho diu bé, no?: “Perquè cal que Ell regni fins que Déu haurà posat tots els enemics sota els seus peus”[2]. Els enemics que cita aquí, són els nostres enemics, no són només els seus enemics. “El darrer enemic destruït serà la Mort. I quan tot li haurà estat sotmès –recapitulat- també Ell, el Fill, se sotmetrà a Aquell a qui li ho haurà sotmès tot, perquè Déu sigui tot en tots”[3]. Això és regnar.
Crist és Rei perquè Déu Pare l’ha fet Rei. És Déu Pare que li ha confiat totes les coses, al cel, a la Terra i sota terra. I les hi ha confiades perquè Ell ha estat obedient a la seva paraula, a la seva missió fins a la mort, i la mort de creu. Ha esdevingut Rei a través d’aquest passatge. És Déu Pare que li ho ha confiat, que està també per sobre de Jesucrist, tot i ser la Trinitat, Fill, Pare i Esperit Sant.
Si ens hi fixem bé, ja només en això -i un mateix es deixa omplir de l’esperit, deixa que sigui l’esperit que expliqui, per això, abans de llegir la paraula de Déu diem: invoqueu l’Esperit Sant, mireu d’alliberar-vos dels vostres pensaments, deixeu que la Paraula penetri, perquè ens porti a comprendre l’essencialitat de la Paraula- aquí ja es veu la diferència entre el pensament de Déu i el nostre. Fixeu-vos en com Déu veu un rei i penseu com nosaltres veiem un rei, com el veu el món. La paraula rei, per nosaltres és un que mana, un que ordena, que oprimeix, no? Mal dit, és algú que està bé, un que no sofreix, no un que assumeix el sofriment. Segons Déu, en canvi, Jesucrist, el Rei, és senzill i humil de cor[4], és un que estima sempre, perdona sempre. És un que tot el que fa, ho fa per amor als altres, que no pensa en ell mateix, es dona, es perd pels altres, ho dona tot. És un Rei per servir, és un Rei per alliberar. Alliberar de què? Ell diu: “He vingut a alliberar els presoners”[5]. A sotmetre tots els enemics, el darrer serà la mort. Quin nom tenen aquests enemics? Fixeu-vos, miris com ho miris, són sempre els mateixos noms: egoisme, jo, el nostre pensament, la nostra força no oferta, la nostra determinació no oferta, perquè la nostra determinació a les mans de Déu va bé, però utilitzada humanament, feta servir segons l’esperit del món, tots són els nostres enemics; l’orgull. Són aquests els enemics que posa sota els peus, i l’últim la mort.
Ha vingut com a Rei a portar un regne de justícia i de pau. Si raoneu segons el món, aquí també us dic, mireu la diferència. A l’Evangeli es diu que el príncep d’aquest món ha estat precipitat, Llucifer[6], però no ho sembla. Veieu un regne de justícia i de pau aquí a la Terra? Em sembla que no hi ha ni una cosa ni l’altra. I aquí apareix de nou el perill. Ell és Rei que donael regne de justícia i de pau a cada un i a tots aquells que l’escullen en la mesura que la persona l’escull com a Rei. No s’imposa, ens deixa lliures de tenir els regnes que tenim, de tenir tot el que tenim, fruit de les nostres decisions, perquè la Terra tal com és, és fruit de la decisió de l’home. No podem culpabilitzar sempre el dimoni, el dimoni ha fet la seva feina , però nosaltres l’hem deixat fer, i li hem donat la força per fer-ho no sent fills de Déu. Aquest és el fruit de les decisions de l’home. Satanàs ja ha estat vençut, ha estat precipitat.
Sé que tots nosaltres volem Crist Rei, el volem Rei, però la pregunta continua sent aquesta: (direu que soc avorrit i tindreu raó, però…) De veritat és Rei de la meva vida? Fixeu-vos que fent-nos aquesta pregunta, és una pregunta que augmenta la nostra fe, creieu-me, perquè ens podem fer aquesta pregunta inclús en un moment que no estic content, que no em sembla que les coses vagin com jo voldria. Aleshores, davant de Déu, que no puc mentir, si li dic: “Jo t’he escollit com a Rei”, està obligat a respondre’m. Com? Augmentant la meva fe, fent-me veure i tocar el Regne de justícia i de pau, i, després, potser, demanant-me: “Sofreix amb mi, porta un tros de la meva creu”. Però t’arriba la claredat dins teu, sinó no existeix, perdoneu.
Crec que tenim por d’estar en aquest cara a cara perquè en el fons tenim por de no sentir la resposta i perquè en el fons del fons en nosaltres hi ha una mica de dubte: “Però, hi és o no hi és”. Perdoneu, soc directe i… perquè si crec plenament que ell és el Rei de la meva vida, si li he donat la meva vida, si és omnipotent, si ho pot tot, ho farà, oi? Per què he de dubtar? Llavors vol dir que les coses van bé encara que vagin com van. Ell passarà també enmig d’aquesta confusió. Se’n sortirà de recuperar fins i tot aquest món desbocat. És Déu! Jo, però, l’he escollit com a Rei. Com a Rei vol dir Rei de tot el meu ser, tot. No puc tenir un Rei que fa el que dic jo. És Rei! Si és així, el meu pensament ha de ser sotmès al seu pensament, les meves intencions a les seves intencions, els meus desitjos als seus desitjos, com jo voldria la vida a com la vol Ell, com jo faria les coses a com, en canvi, les fa Ell. Sinó no és el meu Rei, sinó és un titella que trec de tant en tant quan ho necessito. Això no és un déu, és un mag.
Si us hi fixeu, el camí que tenim, oferir la vida, que interpretem sempre de moltes maneres i malauradament sovint patològiques: oferir, sofriment; i, en canvi, és l’únic passatge obligat perquè el nostre pensament es transformi; l’únic passatge obligat perquè de veritat jo el primer, sigui recapitulat en Crist, el meu ser, tot, esperit, anima i cos. Ofereixo la vida per això, en primer lloc, perquè prengui possessió de la meva vida i venci Ell per mi les batalles contra el meu egoisme, contra la meva humanitat que està embrutada pel pecat original, que està immersa en l’energia disgregadora, que no en puc escapar; que pensa més fàcilment segons el món que segons Déu. La meva ànima sempre busca el camí més fàcil, mai el de Déu. Aleshores m’he d’oferir a través de Maria Santíssima, que és dir només: “Regna, glorifica’t en mi, fes veure a tothom què pots fer a través d’un cuc com jo. Mostra-ho!” I Ell es glorificarà.
Som sacerdots, profetes i reis pel Baptisme, que comporta l’oferta de la vida, perquè en el Baptisme ets en Crist, no ets més tu qui vius, és Crist que viu en tu[7], la meva vida és sepultada en Crist[8]. Tot el que hem dit sobre el Baptisme. Sacerdots, profetes i reis. Aquests passos, primer ets sacerdot, després ets profeta i després esdevens rei, rei amb Ell. Sacerdot perquè com a sacerdot ofereixes, t’ofereixes tut mateix, ho ofereixes tot en tu, t’ofereixes perquè regni Ell. A partir del moment que Ell regna, tu comences a testimoniar el que ha fet en tu, amb la teva vida, eh?, no amb paraules. En aquest testimoniatge ets profeta. En la teva transformació de la teva vida ets profeta, no perquè parles bé, ets profeta perquè demostres amb la vida que la teva vida és transformada per Crist, no per tu. Fet això, pots començar a regnar amb Ell, que és el que sempre ha estat. Regnar amb Ell, per què? Perquè esdevens aquell que ho porta tot a Crist, tot allò que toques, tot allò que veus, i regnes sobre les coses, incideixes juntament amb Ell en la realitat. La pots transformar amb Ell com a tercer pas perquè Ell regna amb tu. Es glorifica també a través de la teva acció, que ets rei juntament amb Ell que és Rei.
Vivint així, experimentes el regne de justícia i de pau, l’experimentes sempre. Aquesta és una promesa que ha fet, perquè Ell t’ha alliberat d’allò que és egoisme, l’esperit del món, el teu jo, i tu ets lliure a tot arreu. El do més gran d’això és la llibertat, que no és la que pensem nosaltres, que ets lliure perquè pots fer el que vols, perquè tens diners per comprar, no és aquesta llibertat; la llibertat que testimonien els sants, que estan a la presó i són lliures, que estan al llit malalts, immòbils, i són lliures, feliços en el seu regne de justícia i de pau, a l’espera de la resurrecció dels morts, on eternament tindran allò que no han tingut aquí, eternament, però ja ho experimenten aquí. Aquest és el do de Déu que regna en tu, això és vèncer amb Crist.
Segur, que per arribar aquí, ho he dit al principi, ha de vèncer les teves pors, Déu, sinó tu no ets lliure. Tota por et fa esclau, tu no seràs mai lliure. Cada necessitat et fa esclau, totes les passions et fan esclau. Ets lliure quan totes aquestes coses en tu no són anul·lades, perquè amb la carn no et ve anul·lat, perquè sinó, farem el salt contrari on m’he de convertir en pedra, no! He de ser un que participa plenament amb tot el meu ser, també amb el cos, però no esclau. Ho faig per amor, visc amb amor, tot, tot amb amor. Ja no hi ha res que facis com un drogodependent que ho ha de fer, sinó se sentirà malament. Tot ho fas perquè ho has escollit amb Ell, amb Crist, en Crist i per Crist, i vius, i com vius. Mireu els sants. Teresa de Calcuta: “La vida és un do, gasta-la, consumeix-la, viu-la, crema-la vivint, però per Crist”.
El camí per viure l’oferta el sabem: a través de Maria Santíssima que l’ha fet la primera, perquè Jesús l’ha obert, però la creatura que -Jesús era home, però també era Fill de Déu- era Maria Santíssima, creatura com nosaltres, seguia el camí darrere Jesús, amb Jesús, és Ella que ens garanteix que puguem passar. I Sant Josep encara més, perquè Ella era concebuda sense pecat, ell no, era exactament com nosaltres, però mirant-la a Ella, darrere d’Ella, ha passat fins i tot ell, i podem passar-hi tots, perquè ells ens protegeixen i ens obren aquest camí.
No són actes religiosos, devocions, és la vida, no n’hi ha altra. Qui diu que aquestes coses són coses de vells, d’avis, refusa viure el Crist, perquè no hi ha cap altre camí. Ningú t’hi porta. I, hi ha altres aspectes, la meditació…, que són tots bonics i sans i ajuden a aprofundir, hi ha molts mètodes, però aquest és el camí. Sense aquest camí pots fer totes les meditacions que vulguis, tot el ioga que vulguis, però no entres.
Si ens hi fixem, llavors, on et porta aquesta llibertat? Et porta a ser fill de Déu, per què, al final, quin és el punt d’arribada? Recapitulat en Crist, oi? Quan reneix la meva identitat que tinc des de sempre, feta a imatge i semblança de Déu, i que, si dono una ullada per la Terra, sembla que no existeixi. I cal tornar aquí. Tornes aquí només si Crist regna, sinó no hi tornes. Fixeu-vos que és la cosa més senzilla i natural que hi ha. Sabeu per què? Perquè hem estat previstos per això; perquè està escrita dins nostre, és natural en nosaltres. No és una cosa per a uns quants, és per a tothom, perquè tothom té aquesta empremta, imatge i semblança amb Déu. Tothom, tothom, de qualsevol religió, tothom. Després el camí és: esculls el Crist, el fas regnar, tot el que he dit, però és per a tothom, sinó Déu seria injust si l’hagués donat només a uns quants. És per a tothom.
Aleshores, per què tanta dificultat? La dificultat és sempre la mateixa, podríem dir la creu, però ho diré d’una altra manera: tenim por d’afrontar la vida, amb majúscula. La Vida amb majúscula, la nostra Vida, aquella prevista amb nosaltres, per a nosaltres, la que Déu ha escollit per a mi, que ens ha donat des de sempre, tenim por d’afrontar-la, perquè per afrontar-la he de prendre responsabilitats. Has d’estar disposat a perdre tot el que el món diu que és la vida i anar i deixar-te portar per Déu en la Vida amb majúscula, la que ha estat prevista per a tu.
Espero no equivocar-me, per mi la por última està precisament aquí. És deixar lliure el seu pensament. El nostre pensament està sempre allà, bufant, empenyent, i el nostre pensament, hem de ser honestos, està barrejat amb el pensament del món. I aquí neix de nou l’orgull, l’egoisme, l’astúcia que, a continuació comença a dir-te: “Però tu has d’escollir, tu has de pensar”. És cert! Però has d’escollir el Crist, has de pensar en Crist. Crist no fa esclau a ningú. Perquè, si us ho fixeu, una de les astúcies més grans de Llucifer és fer creure més o menys a tothom, que Déu et vol esclau, i, en canvi, et vol lliure. Aleshores podeu veure, doncs, la diferència d’on han anat a parar. Aquest és el truc i aquí neixen totes les teves idees inclús per al bé, que has de ser així, que has de ser… i falta aquell salt de confiança, de responsabilitat: “Guia la meva vida”, disposat a perdre-la per trobar-la. “Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà”[9]. Vet aquí.
Sé que en el món hi ha, i sé que nosaltres en formem part, aquesta petita resta, perquè cal dir petita, no és nombrosa, que desitja el Crist, que desitja això. Hi ha qui ha tingut més gràcies, i penso que nosaltres estem entre aquests, de saber certes coses, però no perquè siguem millors, perquè d’alguna manera hem de ser més decidits, més radicals a favor dels altres, de qui és menys afortunat que nosaltres i ha nascut en situacions diferents de la nostra, però que vol dir que dins seu siguin també millors que nosaltres. Hem de donar-los la possibilitat de desvetllar-se, hem de mirar de rescatar a tothom, de presentar tothom al Senyor, no estar mirant, nosaltres, des del nostre punt de vista qui és bo, qui és dolent, qui és just, qui és injust. Portem tothom davant Déu abans del seu retorn, que, potser, algun encara pot arribar a escollir, perquè com hem dit al principi, després ja ningú podrà escollir, després Ell posa el punt i prou. I no ens ho mirem només en relació amb nosaltres això: només per a nosaltres, fora les pors perquè jo estigui a punt. Això és egoisme. Hem de fer-ho per amor als altres. Després, si estaré a punt del tot o només una mica, us dic la veritat, si estic a punt només una mica, encara donaré la culpa a Jesús. Li diré: “És culpa teva”. Ho intentaré encara en aquell moment, però, l’important és: mantinguem-nos tots davant, tots, i perdem-la aquesta vida pel seu amor. No tinguem por d’arriscar. Perquè, què hi perds? Ens va malament… què ens pot anar malament? No ho sé. Què ens pot passar que ens vagi malament? Que quedarem només dos? Doncs també ca bé, serem dos, ho haurem intentat.
Confio a Maria Santíssima, al seu Cor, tots aquells en els quals encara hi ha una mica de bona voluntat, confio aquesta humanitat, confio els innocents que han de patir les bogeries d’aquesta humanitat, que han de patir totes les seves decisions equivocades, totes les direccions equivocades que pren aquesta humanitat. Confio a tots els sants, als àngels de la guarda que intensifiquin la seva pregària i també el seu parlar a les nostres ànimes, a les ànimes de qui vol i desitja la vida, encara que no conegui el Crist, encara que no conegui el cristianisme; que l’amor de Déu, a través de la seva Església, arribi fins a l’últim. I que la teva benedicció , oh Mare, desvetlli totes les gràcies en ells per dir un sí, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.
[1] Cfr. Jn 14, 6
[2] Cfr. 1 Co 15, 25
[3] Cfr. 1 Co 15, 26.28
[4] Cfr. Mt 11, 29
[5] Cfr. Lc 4, 18
[6] Cfr. Jn 12, 31
[7] Cfr. Ga 2, 20
[8] Cfr. Col 3, 3
[9] Cfr. Mt 16, 25; Mc 8, 35; Lc 9, 24
Església de Jesucrist de l'Univers 