Els passos per superar la prova (segona part)

(Del llibre “A Medjugorje la Madonna è viva” – Conversa amb el Pare Tomislav Vlašić, pàg.s 146-150-151; Ed. Luci dell’Esodo)

Parla el Pare Tomislav Vlašić

“Nosaltres sols no entrarem mai en el silenci diví. Cap mètode ens pot donar aquest do. L’home fuig de morir a si mateix. Entra voluntàriament en reflexions i experiències agradables de la vida espiritual. En canvi, la prova el lliga i posa en dubte la seva voluntat. És important comprendre que també Jesús en el Getsemaní es va entregar per ser lligat i conduït com un anyell a l’escorxador. El nostre abandó lliure i condicionat a la voluntat de Déu, obre el camí al silenci diví i a la victòria en la prova”.[1]

Llegiu més

“Qui es manté fidel a la vida de Déu, no se sent mai limitat. La vida floreix en la benaurança i triomfa sempre en la resurrecció.

Quan la gràcia de Déu irromp en una ànima o en la humanitat, actua portant les ànimes en dues direccions: cap a l’essencialitat i cap a la universalitat.

M’explico millor. Essencialitat significa que Déu atreu la persona cap a Ell, cap a la vida tal com és en Ell. Déu es manifesta tal com és, i la persona es reconeix en Déu, com en un mirall, tal com és. Se sent plena de gràcia, plena de vida i només desitja estar amb Déu en comunió autèntica. Està atenta perquè res ni ningú l’allunyi de Déu. Gaudeix de la vida de Déu i tendeix amb tot el seu ser a la unió amb Crist de manera definitiva.

D’aquesta manera la persona continua sent un misteri per als altres. No és capaç d’expressar el que viu. Tots els conceptes i totes les imatges són una pàl·lida idea, instruments inadequats per expressar el Misteri. Queda el silenci diví que envolta la seva ànima, en el qual l’ànima es manté unida a Déu, segura que Ell exercirà el seu poder en l’Esperit Sant per portar a la veritat completa tots aquells que estan oberts a la seva voluntat. Ni tan sols Jesús, amb tots els signes i miracles, va poder aclarir la vida divina al poble, ni als apòstols, fins que va ser glorificat i va enviar l’Esperit Sant[2].

En aquesta actitud sembla que la persona interessada quedi passiva. En realitat, si la comunió amb Déu és autèntica, no és així. En Déu, el ser i actuar estan en perfecta harmonia entre ells, i es relacionen mútuament. La persona unida a Déu és empesa pel poder de l’Esperit Sant a actuar en sintonia amb Déu i amb tota la realitat que hi ha en Déu. Això la porta a la universalitat, és a dir, a estimar perfectament com Déu estima[3], a alegrar-se en les proves[4], a socórrer a qui en té necessitat[5], i a donar testimoni de la veritat[6]. És així com la persona s’uneix en l’Esperit Sant a l’Església universal, amb tots els homes de bona voluntat. És obvi, doncs, que Déu actua i es revela als altres a través d’aquella persona, en la mesura que està unida a Ell”[7].

[1] Veure al llibre A Medjugorje la Madonna è viva, pàg 146.

[2] Cfr. Jn 16, 12-15

[3] Cfr. Mt 5, 43-48

[4] Cfr. 1 Te 5, 16-21

[5] Cfr. Mt 25, 31-40

[6] Cfr. Ac 4, 19-21; Mt 10, 32-39

[7] Veure al llibre A Medjugorje la Madonna è viva, pàg. 150-151.