Confiats a Maria

Fragments del missatge “Confiats a Maria” de Sant Joan apòstol, publicat en el llibre “Riscrivere la Storia – vol. III – La Donna vestita di sole” , Ed. Luci dell’Esodo.[1]

Abans de la seva Passió, Jesús deia que ens confiaria tots a la seva Mare. Aleshores no entenia plenament què volia dir això de confiar-nos a la Mare. De fet, Ella encara estava entre nosaltres, i per això jo creia que Jesús volia simplement confiar-nos a la seva pregària maternal. El fet de ser confiats a Maria el vaig entendre després, al peu de la Creu. Quan Jesús, a punt de morir, em va confiar a la Mare i va confiar la Mare a mi, vaig comprendre que en aquell moment jo representava tots els apòstols i que Maria era confiada a tots nosaltres, com també nosaltres a Ella.

Llegiu més

De tota manera, nosaltres, els apòstols, després de la mort i la resurrecció de Jesús encara no enteníem que significava ser confiats a Maria i que Maria fos confiada a nosaltres, perquè la Mare encara no havia assolit plenament la seva funció de Mare de la humanitat. Ho vam entendre després de l’ascensió de Jesús, quan la maternitat de Maria va començar a actuar amb força a favor de tota l’Església. […] Vam comprendre que ser confiats a Maria era un pas indispensable no només per a nosaltres apòstols, sinó per a tot cristià, per a tota l’Església i per a tota la humanitat.

Amb la davallada de l’Esperit Sant sobre nosaltres, a la Pentecosta, tot això va quedar encara més clar. […] Un aspecte fonamental de la figura de Maria és la seva assumpció al Cel. Si Maria no hagués estat assumpta al Cel, la seva maternitat a favor de l’Església hauria quedat circumscrita a la Terra. […] A partir del moment de la seva assumpció al Cel, la maternitat de Maria va esdevenir la maternitat d’una creatura glorificada i assumpta a la Santíssima Trinitat. Així, Maria va esdevenir a tots els efectes la Mare de l’Església.

Maria Santíssima ha estat sempre la creatura nova per excel·lència, des de la seva concepció. No ha conegut mai el pecat, perquè era destinada a ser Mare de Déu, de la humanitat i de l’Església, i a ser glorificada. Per això, no pot ser comparada a cap altre ésser humà ni en la seva creació, ni per la seva història i tampoc per la seva missió. Ella és un ésser en si mateixa.

Us beneeixo en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.

[1] Podeu trobar la versió completa en el llibre “Riscrivere la Storia – vol. III – La Donna vestita di Sole”, pàgs. 114 a 117; Ed. Luci dell’Esodo, www.lucidellesodo.com