Església de Jesucrist de l’Univers
A càrrec de Mauro
28 de març de 2024
(Transcripció d’àudio)
Ex 12, 1-8. 11-14; Sl 115; 1 Co 11, 23-26; Jn 13, 1-15
En aquest Tridu volem estar amb Jesús. En aquest Tridu volem no només contemplar l’acció de Jesús i de Maria Santíssima, sinó estar concretament amb ells.
Llegiu més: Dijous SantEn aquests moments estem a l’últim Sopar, ara estem escoltant el testament que Jesús ens va deixar a cada un de nosaltres. A la primera lectura hem sentit la Pasqua tal com la vivien els jueus, l’aliança feta a través del sacrifici d’un anyell[1]. Al darrer Sopar, tenim la nova aliança amb el Cos i la Sang de Crist. És el camí que Déu va triar, que Jesús va escollir per quedar-se sempre amb nosaltres. L’Eucaristia té també el nom “comunió”, i va decidir quedar-se en un tros de pa i en el vi, que és la seva Sang, precisament per demostrar aquesta dimensió de la comunió també amb el cos, El menges, una comunió que ho és en esperit, sí, però també concreta, amb Ell, com una persona que entra dins teu i viu dins teu. Passa a ser una sola cosa amb tu.
Jesús arriba al darrer Sopar després de parlar durant tres anys. Ho havia explicat tot. Va mostrar la seva presència en totes les Escriptures, en tots els profetes. Va obrir el camí d’allò que seria l’Església. Va dir també tot el que li passaria, ho va dir abans que passés, com a testimoniatge: “Us ho he dit, creieu en mi. Tot passarà així, així, així”. Va mostrar el rostre del Pare, i a l’últim Sopar es prepara per ser víctima, una víctima consumada, menjada. Es prepara per ser aquella víctima que repararà tot pecat. Sabem que no n’hi havia prou que fos només Jesús aquella víctima, la humanitat també havia de ser-hi representada per Maria Santíssima. Hi ha dues víctimes. Alguns diran que això és una heretgia, però jo ho repeteixo.
A través d’aquest passatge (sé que ho creiem en la fe, però intentar entrar-hi a fons és una altra cosa) s’ensorra dins de cada un de nosaltres, dins de cada home, aquell mur que impedeix veure la veritat, aquell mur que impedeix sentir la veu del Pare, aquell mur que t’impedeix ser fill de Déu. És una obra que la fa Ell, però hi hem de creure. Durant aquests tres anys Jesús va mostrar el camí en tot. És a dir, va parlar en detall per a tothom: pels casats, pels que no ho són, per qui és esclau, per qui és un soldat… Va donar el camí a tothom, el va indicar a tothom. Ningú pot dir: “La meva condició m’ho impedeix” perquè va donar el camí per a tothom.
Va ensenyar com viure. Per què decideix quedar-se també en l’Eucaristia? Ja ho havia dit tot. Es queda en l’Eucaristia, ens ho demostren bé Pere i tots els apòstols, perquè quan Ell deixarà aquesta Terra, quan ja no hi serà present amb les seves vibracions, tot el món entrarà en confusió. I només a través de l’Eucaristia continuarà alimentant el nostre esperit, a través de l’Eucaristia continuarà donant vida al vòrtex que hi ha dins nostre que ens dona la llum, que ens ensenya què fer, que ens recorda el que Ell ha dit, ens recorda qui som, cap on estem anant: l’Eucaristia, Ell!
Quan és que això actua amb poder? Jo dic, no ‘hi ha prou amb creure en l’Eucaristia, no n’hi ha prou anant a missa, cal estimar-la. Cal ESTIMAR-LA! Cal estimar-la, no sé com dir-vos com estimar-la, però us prego: estimeu l’Eucaristia, aleshores veureu miracles. Estimeu-la! Més que la vostra vida. No és un pa, no és el vi: és Jesús! Estimeu-lo. Estimar-lo no vol dir només adorar-lo, prostrar-se, flagel·lar-se, el que vulgueu: vol dir estimar-lo! I cada un de vosaltres estima com sap estimar, però estimeu-lo. Enteneu que estimar-lo no és només anar a demanar: “Dona’m això, fes-me allò, ajuda’m, soluciona, protegeix-me”. Això no és amor. Si per a vosaltres això és amor, perdoneu, però això no és amor. Creieu que us estima algú que ve a demanar-vos cada vegada que té necessitat d’alguna cosa?
L’Eucaristia, Jesús, es queda entre nosaltres, es queda entre els homes sabent -perquè ho sabia tot- que estaria molt temps sol en els tabernacles, sabent que n’hi hauria molts que abusarien d’Ell, que l’agafarien, que farien sacrilegis, que farien misses negres sobre seu, que l’utilitzarien per fer certs ritus, ho sabia, però es va quedar, per amor. Ara sabem que tot això, des del 2012, ho va aturar, va dir: “Prou”. L’Eucaristia ara només és consagrada en l’Església de Jesucrist, és consagrada pels sacerdots de Jesucrist. La reben a tot arreu, però només aquells que volen participar en l’Església de Jesucrist, i només es consagra aquella hòstia que entra en aquelles persones. Va ser un gran cop per l’exèrcit de Llucifer, sense l’Eucaristia.
Ara Jesús està present en la seva segona vinguda. Aquelles vibracions que faltaven han tornat. És present en l’Eucaristia. En l’Eucaristia hi ha tota l’acció trinitària, si us hi fixeu: el Pare que envia el seu Esperit a consagrar, l’Esperit Sant que va ser obtingut pel Sacrifici de Jesús, Jesús que de nou entra en el pa i el vi i de nou s’ofereix a si mateix. És tot una acció trinitària. Però, què ha de produir aquesta acció trinitària? Aquesta acció trinitària ha de portar l’Església de Crist a viure el que hem llegit a l’Evangeli: rentar-se els peus, no? Jesús que renta els peus. “Ara no entens això que faig”[2]. No és rentar els peus. Podríem dir-ho amb altres paraules, el que sempre va dir Jesús: “Estimeu-vos com jo us he estimat”[3].
Sense Eucaristia és impossible estimar-se com Jesús ens ha estimat, estimar-nos entre nosaltres com Jesús ens ha estimat. Però hi ha un pas a fer, aquesta dimensió de ser oferts l’un per l’altre, aquesta dimensió d’estimar-se com Jesús estima, si no aconseguim fer-ho entre nosaltres, si no aconseguim fer-ho com a Església i pensem a portar-ho fora, als altres, no portem res. Portem obres bones, portem obres de caritat, portem obres molt maques, però no portem aquella dimensió espiritual, aquell misteri que és la vida de Déu, aquell misteri que és l’Eucaristia. No portem allò que l’Eucaristia produeix dins nostre, no portem l’Amor, dit amb altres paraules, no portem l’Amor de Déu, portem l’amor humà que a vegades, ho sabem, fereix més que una pedra.
No dic això per crear polèmica, però aquesta dimensió que té ara sobretot en Bergoglio d’anar a rentar els peus a dreta i esquerra, és un sacrilegi. Jesús va rentar els peus als apòstols, no els va rentar als musulmans. Els va rentar als apòstols i va donar l’encàrrec als apòstols: “Feu-ho entre vosaltres[4]. Si no ho sabeu fer entre vosaltres, no podeu sortir”.
Els gestos de caritat, quan passen a ser humans i els fan els cristians, i pitjor encara els representants dels cristians, creen confusió, i passen del nivell de l’Esperit, de la vida al nivell de l’esperit del món. I, en lloc de portar energia primària porten energia disgregadora.
A través de l’últim Sopar, a través d’aquesta acció trinitària, s’originen tots els sagraments de l’Església. Però què és l’Església? Mireu, és una família. La primera Església era Maria, Josep i Jesús. L’Església avui, si estiguéssim a l’últim Sopar, són els apòstols, Maria, les dones, els pastors, poques persones; poques persones que al cap de poques hores tots s’escapen o gairebé tots, menys Maria i Joan, però en tot cas són l’Església, perseguida, feble, que fuig, però és l’Església. Per què? Perquè estimen Jesús. L’estimaran de forma equivocada, no seran perfectes, tindran febleses, però l’estimen. Aleshores actua el Sacrifici, actua l’Eucaristia. Però si no estimes Jesús, si no el coneixes, si no saps, no actua res.
El que porta l’Eucaristia és sobrenatural, és un misteri. De fet, diem “misteri de la fe” després de la consagració, però és aquell misteri que si l’estimes i hi creus, t’obre la porta a tots els misteris. L’Eucaristia et porta en el misteri perquè és Jesús que entra en tu. I de missa en missa, de Sacrifici en Sacrifici, començarem nosaltres de veritat a estimar-nos els uns als altres. Després, com que l’Església no és una secta, com no hauria de ser-ho cap família, si l’amor envers l’Eucaristia és de veritat, si la nostra missa és de veritat, ens porta als altres, però saltar-se aquest pas és una trampa. Espero haver-ho dit bé.
Però aquest és el cor d’allò que us volia dir: mirem de fer el pas en l’amor envers aquest do. Això ens portarà a no viure la missa amb l’actitud de: “He participat en la missa”, sinó a Estimar-lo. Estimar-lo! No sé què més dir-vos. Que cada un de vosaltres es miri a si mateix i estimi aquest Senyor igual com estimaria el marit, l’esposa, i també els fills, i encara més, perquè Ell diu: “Qui estima el pare, la mare més que a mi, no és digne de mi”[5].
Acompanya’ns, oh Mare, a viure aquests dies com els vas viure Tu. Fes que l’amor envers Jesús eucarístic i la seva presència dins nostre ens ajudi també a passar la creu juntament amb Jesús, ens ajudi a mirar dins nostre les traïcions que fem a Jesús. Ens ajudi a veure quan som nosaltres els qui flagel·larem a Jesús aquests dies, a veure quan som nosaltres que l’hem renegat, quan l’hem escopit a sobre. Que l’Eucaristia que rebem avui, la teva protecció i el teu amor ens ajudin a passar per aquestes proves per ressuscitar i no continuar tancats en nosaltres mateixos, en els nostres límits, sinó ressuscitar, entrar a la vida, a la veritat, amb el desig de trobar Crist ressuscitat. Que la teva benedicció davalli avui sobre tots els moribunds, sobre tots els malalts, sobre tots aquells que han perdut la vida i que en aquest moment es troben davant de Sant Miquel, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.
[1] Cfr. Ex 12, 1-8. 11-14
[2] Cfr. Jn 13, 1-11
[3] Cfr. Jn 13, 34
[4] Cfr. Jn 13, 14-15
[5] Cfr. Mt 10, 37
Església de Jesucrist de l'Univers 