Església de Jesucrist de l’Univers
A càrrec de Mauro
31 de març de 2024
(Transcripció d’àudio)
Fets 10, 34. 37-43; Sl 117; Col 3, 1-4; Jn 20, 1-9
Bona Pasqua a tothom!
Amb aquest Diumenge de Pasqua comença el Temps pasqual; serà Pasqua durant una setmana i després quaranta dies, el Temps pasqual. Amb aquest inici veurem la primera Església -que havien fugit tots, amb por, espantats- acollir el Crist ressuscitat i amb gran coratge començar a anunciar. Veurem l’Església que durant quaranta dies és preparada per Jesús, formada per a la seva missió, i a continuació es posa en marxa.
Llegiu més: Diumenge de Pasqua de ResurreccióPer aquests homes, l’Església, a partir d’avui dia de Pasqua, ja res és com abans, res és com abans, canvien la seva vida en tots sentits. Han estat totalment transformats per la resurrecció. Quan sentim parlar de vida nova, de l’home vell que mor, l’home nou que neix, fixeu-vos en aquella primera Església: ja no eren els mateixos d’abans. Acollint el perdó per haver fugit, acollint la Vida que ha vençut la mort, dintre seu ha començat la vida, és el primer dia de la seva vida.
Sabem que Maria Santíssima i Jesús són la nova Eva i el nou Adam. Amb la redempció, que van obrir junts, van obrir una nova era. Allò que era el pecat original, allò que era la condició que havíem assumit a través del pecat original, ja no hi és. Torna a haver-hi la possibilitat d’entrar completament en el Regne de Déu. Van donar la nova aliança, el temps nou. Sé que ho sabem, però proveu de reflexionar-ho dins vostre.
Van començar com a Església i només havien de fer una cosa: anunciar “Crist ha ressuscitat!”. Van deixar de preocupar-se, els uns d’anar a pescar, els altres d’això, els altres d’allò; només havien de dir “Crist ha ressuscitat!”. Perquè l’anunci dels apòstols era aquest, eh, molt senzill. Quina era la diferència, a més d’aquest anunci? Vivien junts, s’estimaven, ho posaven tot en comunió, vivien com un sol cor i una sola ànima[1]. I, per què la gent, en massa -per què es parla de cinc mil homes, sis mil homes, set mil homes- es feien batejar?[2] Perquè veien com s’estimaven.
Ja em direu si no havia canviat la vida per a ells i quin era el testimoniatge que portaven! No eren teòlegs, no van anar al seminari, no havien estudiat, cap d’ells, potser algun dels Dotze -Simó el Zelota i Bartomeu- però tots els altres eren realment senzills. Els més diligents en tot això eren els pastors que a Israel eren considerats els últims. Tots al voltant de Maria Santíssima, formats durant quaranta dies, en què Jesús els va dir les coses que ens ha dit també a nosaltres (aneu i llegiu “L’Universo e i suoi abitanti”[3]), durant aquells quaranta dies els va dir aquestes coses. Van esperar a Pentecosta i es van posar en camí. I a més a més, com que eren altres temps, es van posar en camí de dos en dos, i probablement potser no es van tornar a veure més, i nosaltres som aquí gràcies a ells.
Ara a nosaltres, com a ells, se’ns demana continuar despertant tots els sí en el moment de la concepció, tots els homes de bona voluntat. Fixeu-vos que aquells que es feien batejar, perquè veien com s’estimaven, eren senzillament un sí en el moment de la concepció. A nosaltres se’ns demana el mateix, el mateix inclús com a manera de viure. Nosaltres, però, penseu en la gràcia que tenim: és més gran respecte a la seva, ha augmentat perquè el temps de l’acompliment cada vegada està més a prop, perquè la Jerusalem Celestial cada vegada és més a prop, perquè Jesús en la seva segona vinguda està present, les vibracions s’ha elevat. No us espanteu pel mal que augmenta. Aquest és també un signe de la presència viva de la gràcia, perquè tot surt a la llum.
Què ens toca fer a nosaltres? Ens toca creure-hi, ens toca que totes les cèl·lules del nostre cos s’ho diguin i cridin a plena veu: “Crist ha ressuscitat i ha vençut el món!”. Toca creure en tot el que hem vist, sentit; ho hem de dir a plena veu com ells, anunciar a cada una de les nostres pors: “Crist ha ressuscitat. Per què tens por?”. Anunciar-ho als altres: “Crist ha ressuscitat!”; anunciar-ho a cada prova que se’ns presenta. En lloc d’entrar en la prova i no saber què fer, diem: “Crist ha ressuscitat!”, i entrem-hi amb Ell.
Per què tinc por? És la prova la que ha de fugir, no jo. S’anomeni malaltia, anunciem-ho a la malaltia: “Crist ha ressuscitat!”. Tu no tens la darrera paraula sobre mi. Em fas morir? Amén, també jo ressuscito. “Crist ha ressuscitat”, jo he vençut el món amb Ell. No hi ha problema si Putin o no Putin, jo he vençut el món. Li ho dic a ell, ho dic al seu Ciril , a tots els seus fanàtics: “Crist ha ressuscitat!”. I tard o d’hora tots n’haureu de donar comptes, tot genoll es doblegarà davant Seu[4].
Què ens ajuda a anunciar això? Tenim l’Eucaristia, tenim Maria Santíssima que ha entrat a la Trinitat. Tinc una Mare al Cel que ha decidit estar aquí entre nosaltres, però està en la Trinitat, una Mare que ha fet una infinitat de promeses, una Mare que ens diu que davant Déu obtindrà tot el que necessitem. Ens ha fet inclús una promesa: “Si voleu us vindré a buscar”[5], a qui porta aquest Signe. Però què més voleu? Digueu-ho a les pors!
Quan dic que totes les cèl·lules ho han d’anunciar, vol dir que cada cèl·lula ha d’afrontar aquesta por, els ho heu de dir, creieu-me, aleshores començarà la vostra vida, la vida del Ressuscitat. Tenim els instruments extraordinaris[6]: si hi creiem, fan la seva feina; no és que siguin mags, però intercedeixen, preguen, deixem-los fer i nosaltres diguem a plena veu: “Crist ha vençut el món!”.
Però aquest pas, si vivim així, veureu que per a cada un de nosaltres serà també com el dels primers cristians: res serà com abans. En la mesura que les nostres cèl·lules s’adonin que Crist ha ressuscitat, seran elles les que ja no ens permetran viure com abans. Serà el vostre propi cos que no us deixarà viure com abans, el vostre pensament, el vostre esperit, perquè començarà a buscar les coses del cel, com hem sentit en Sant Pau: buscarà la seva vida i la seva vida és el Crist, perquè la nostra vida està sepultada, està morta. Esperarà no només un dissabte a la nit, sinó la Vida, el Crist que torni, perquè quan tornarà també la nostra vida serà revelada. Aquests són els cristians. Ho vaig dir ahir: no és una religió, és una manera de viure[7]. Si l’esculls, aquesta és la manera de viure: com el Crist, com Maria. Pensar d’adaptar el ser cristians, ser fills de Déu, i voler-ho posar a la mesura d’aquest món costa molt i no us en sortireu, només us trobareu malament.
Crist Ressuscitat canvia el meu pensament, canvia la meva manera de ser, canvia la meva manera de viure. I aleshores, canvio la manera de veure la família, canvio la manera de treballar, canvio la manera de parlar, de… tot canvia. No es tracta per força de posar-nos tots junts, com van fer els primers cristians, cadascú allà on és, però ressuscitat, canviat, transformat.
Si la seva vida de Ressuscitat entra en mi, entra en nosaltres, arribem a un pas obligat, perquè és una llei de l’esperit: aquesta vida ha de vessar, perquè cap de nosaltres pot contenir totalment la vida de Crist. Aquesta vida ens portarà a la plenitud, però obligatòriament es desbordarà, cadascú en la seva originalitat, perquè és massa gran aquesta vida. Si intentes contenir-la, explotes, mors, se t’esberla el cor. Aleshores has de comunicar-la, has de viure, i és d’aquesta manera que esdevenim testimonis, és d’aquesta manera que toquem aquesta humanitat, és d’aquesta manera que arribem a tothom. Arribem a tothom i nosaltres mateixos passem a ser pedra d’ensopec. També veurem qui se separa de nosaltres, qui s’allunya, qui s’apropa. Això és normal, forma part de ser cristians.
No és cert que s’hagi d’estar d’acord amb tothom. Jo estic bé amb tothom perquè no tinc res contra ningú, perquè estimo tothom; però, malauradament, alguns no poden estar bé amb nosaltres, no ens volen, de la mateixa manera que no han volgut el Crist. És aquesta la missió que tenim: permetre que aquesta vida es desbordi, ser les seves mans, els seus peus, els seus ulls. I ell farà noves totes les coses. Però digueu-vos-ho ben alt primer a vosaltres mateixos: “Jesús ha ressuscitat!”. Feu de veritat aquest exercici davant de tota dificultat, de tota prova. No fugiu de les proves, sinó entreu-hi d’aquesta manera. Anem junts a trobar al Senyor, a veure què és: Ell ha ressuscitat, Ell ha vençut el món, vencerà també aquesta.
El que desitjo per a vosaltres i també per a mi mateix és precisament això: la meva vida està sepultada en Crist, l’estimo, jo soc de Crist i juntament amb Ell vull viure per crist, amb Crist i en Crist, però puc fer-ho perquè soc seu, si no, no puc, no el puc utilitzar. Vull que Ell m’utilitzi a mi. Jo soc de Crist, soc propietat seva, m’ha conquistat i m’he deixat conquistar. Ara deixeu que sigui Ell. Testimonieu això. Repeteixo: jo he vençut el món, no només Crist, també jo amb Ell he vençut el món. Jo he vençut l’home vell i ara espero la Nova Creació, espero ser glorificat amb Ell, espero viure juntament amb els fills de Déu que com jo l’han escollit.
Bona Pasqua!
[1] Cfr. Ac 4, 32-35
[2] Cfr. Ac 2, 14-41
[3] Versió en espanyol: “Reescribir la Historia. El Universo y sus habitantes”,Ed. Luci dell’Esodo; http://www.lucidellesodo.com
[4] Cfr. Fl 2, 9-10
[5] Cfr. Missatge de Maria Santíssima del 31 de desembre de 2019, “Solemne consagració a Maria Santíssima per l’any 2020”, publicat en italià al llibre “Verso la Nuova Creazione – Vol. VII, Anno 2020”, pàg. 28; i en català en aquest web.
[6] Veure l’enllaç “Els instruments extraordinaris de Déu” en aquest web.
[7] Veure la reflexió de Mauro del 30 de març 2024, “Vetlla Pasqual de la Nit Santa”, publicada en aquest web.
Església de Jesucrist de l'Univers 