Un passatge còsmic

(Del llibre “Verso la Nuova Creazione – vol. V, anni dal 2014 al 2017”, pàg. 35; Ed. Luci dell’Esodo)

Missatge de l’Esperit Sant del 15 de maig de 2016 – Solemnitat de Pentecosta

Estimats fills meus,

Avui desitjo beneir-vos i envoltar-vos amb la meva llum. Que el foc del meu amor davalli damunt vostre com va davallar a la primera Pentecosta sobre Església naixent. Si el meu foc és acollit pels vostres cors, esdevé llum, i la llum il·lumina tota tenebra, passa a ser coneixement autèntic i profund de Déu.

Llegiu més: Un passatge còsmic

La meva tasca és portar-vos a la veritat completa, segons el que el Pare desitja i que el Fill ha fet possible mitjançant el seu sacrifici per vosaltres. La meva feina és il·luminar-vos en el més profund i des de dalt; la meva obra per portar-vos al coneixement d’Aquell que és el Camí, la Veritat i la Vida és incessant. Jo visc pel Pare i pel Fill i amb ells visc pel nostre poble; nostre perquè és el poble del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.[1]

L’acció ininterrompuda de la Santíssima Trinitat en aquest temps porta a la nova creació, i la nova creació neix a través d’un poble nou. Avui vull fer de vosaltres un poble nou.  Per això aquest és un gran dia per a vosaltres.  És un dia solemne perquè avui davallo damunt vostre amb la mateixa potència amb la qual vaig davallar sobre la primera Església. Davallo també per tot l’univers sobre tot fill de Déu, per fer de cada fill de Déu un temple vivent. Tots els fills de Déu de l’univers formaran junts el poble nou.

Sigueu conscients que avui comença la Pentecosta còsmica: això significa que d’ara endavant hi haurà un sol poble de Déu en tot l’Univers. D’ara endavant ja no sereu més una petita resta de la humanitat de la Terra, sinó el poble de l’Univers que viu a la Terra. En el poble de Déu hi haurà diversitat d’experiències, de cultures, de planetes, però hi haurà un sol esperit. Jo soc Aquell que manté el poble unit, que uneix entre ells tots els fills de Déu per fer d’ells un poble nou.

Avui davallo sobre tots els meus fills de tot l’univers. Sou conscients del que això significa? Sou conscients que un poble nou és un poble diferent? Això no vol dir que sigueu més grans que els altres; al contrari, us demano que sigueu humils i servidors d’aquesta humanitat sofrent i pobre perquè està privada de la Veritat; humils servidors d’Aquell que és la Veritat, Jesucrist, i que porten a tots els germans de la Terra la Veritat. Poble diferent vol dir que aquest poble nou serà vist com a diferent. Per això sereu perseguits; val també per a vosaltres allò que es va dir als apòstols i als deixebles: “Us expulsaran de les sinagogues[2]. Us diran que sou diferents i que formeu part d’una secta; us anomenaran fanàtics, heretges, etc. Vosaltres, però, sabeu qui sou: el poble de Déu. Aquest poble de Déu es reconeixerà a si mateix estant cara a cara amb Déu. Us reconeixereu en Déu i no en allò que els altres diran de vosaltres.

No tingueu por de les persecucions, aquestes us empenyen endavant en el camí, com van empènyer fora de Jerusalem els apòstols i els deixebles espantats. Així es va propagar l’obra de la redempció. De la mateixa manera es difon ara l’obra de la nova creació: el poble immens de Déu s’escamparà per tot l’univers com la llavor de Déu. Estarà unit perquè una llavor no pot quedar tancada en ella mateixa, sinó mor.[3]

Us convido a viure intensament la comunió  entre vosaltres tal com Jesús us va ensenyar. És l’amor recíproc, net i pur, que fa de vosaltres un poble nou.[4] No us calen grans discursos, no necessiteu res més del que ja se us ha donat. Ara només cal que ho visqueu. Heu rebut molt a través de l’Evangeli, dels ensenyaments de l’Església al llarg dels segles, l’ensenyament dels sants, dels testimonis, dels màrtirs. Heu rebut també moltes revelacions. Teniu doncs una doctrina sòlida i no us calen altres doctrines, ja ho teniu tot. Ara feu viure en vosaltres l’espurna de la veritat, la flama del meu amor. Aleshores comptaré amb vosaltres i us acompanyaré sempre allà on sigueu. Allà on anireu, portareu la flama viva de l’amor de Déu.[5]

És important que entengueu la gravetat d’aquest temps: la Terra es troba en condicions molt greus i també l’Església, que en gran part ha perdut el camí de la Pentecosta. Vosaltres, però, no esteu contra l’Església sinó que sou una espurna nova i potent en l’Església de Déu. L’Església de Déu ha de ser una sola, la que serveix a Crist i honora al Pare, que és guiada per mi i que viu per a la glòria de la Santíssima Trinitat i pel bé de tots els homes de bona voluntat.

Us ho repeteixo: no esteu fora de l’Església sinó que sou “L’Església”; de fet no hi ha altra Església fora d’aquesta: un poble senzill, humil, que estima Jesús, que viu els seus ensenyaments i segons les seves lleis, en la comunió fraterna i en la santedat de la vida, a imatge de Maria Santíssima, Mare vostra. Aquesta és l’Església, tota la resta són estructures que ara no us serveixen ni us serviran mai més.

Us torno a dir que sou un sol poble nou a tot l’univers i que ja no sou la petita resta de la Terra, sinó aquella part del poble de l’univers que viu a la Terra. Ja no hi ha diferència entre vosaltres i les humanitats fidels, entre vosaltres i tots aquells que a l’univers viuen pel seu Senyor Jesucrist. Sou part d’un sol poble, el de l’univers, agradi o no.

Sigueu conscients de tot això i de la responsabilitat que avui us confio, però sigueu també conscients de la potència de la gràcia de la qual sereu revestits, tant vosaltres que sou aquí presents, com tots aquells que estan units a vosaltres en esperit. Aquesta potència davallarà a través vostre sobre les vostres cases, sobre les vostres famílies, sobre els vostres pobles. Davallarà en aquesta casa i a totes les cases on habitarà aquest poble. Allà on hi hagi un membre del poble nou, allà hi serà el poble de l’univers, us ho prometo. Per la vostra part espero fidelitat, transparència, coratge, estar a punt per anunciar a tot arreu la veritat. La Veritat és Jesucrist, no n’existeix una altra en tot l’univers ni mai n’hi haurà una altra.[6]

Aquesta veritat fa tremolar l’infern. Per això l’infern tremolarà davant vostre, però vosaltres no tremoleu davant l’infern, no teniu cap motiu per fer-ho. Qui camina juntament amb mi no té por de res i ha vençut la mort. Per això, coratge poble meu! Ara comença per a vosaltres el temps de sortir fora de tots els “murs de Jerusalem” que us han construït al voltant, de tots els murs que us han oprimit i no han permès que resplendís en vosaltres la bellesa de Déu. Jo soc la bellesa de Déu i vull resplendir dins vostre. Estaré sempre amb vosaltres, davant vostre, més enllà de vosaltres i per sobre vostre per guiar-vos, estimar-vos i protegir-vos.[7]

Us beneeixo en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.


[1] Cfr. Jn 16, 12-19

[2] Cfr. Jn 16, 1-4

[3] Cfr. Ac 8, 1-8

[4] Cfr. Jn 15, 1-11

[5] Cfr. Jn 20, 21-23; Lc 24, 45-49

[6] Cfr. Jn, 8, 12, Jn 8, 31-32; He 1, 1-3; Ap 20, 7-10

[7] Cfr. Ac 1, 4-5

Deixa un comentari