Missa Vespertina de la vigília del diumenge de Pentecosta

Església de Jesucrist de l’Univers

A càrrec de Mauro

18 de maig de 2024

(Transcripció d’àudio)

Jl 3,1-5; Sl 103; Rm 8,22-27; Jn 7,37-39

Hem arribat a la festa de Pentecosta. Per a l’Església s’acaba el Temps Pasqual; nosaltres el volem viure fins a la Santíssima Trinitat, però, sobretot, volem viure’l tot l’any. El Temps Pasqual recull en ell tots els esdeveniments de la salvació, porta a compliment l’encarnació de Jesús i ens empeny a esdevenir fills de Déu a través de tots els dons rebuts en aquest temps.

Llegiu més

La Pentecosta, en certa manera, sempre s’ha vist com la festa en la qual l’Esperit Sant distribueix dons extraordinaris. Jo crec que, malauradament, l’Esperit Sant s’ha vist sempre en una persona quan potser té locucions, visions, profecies, però això és molt limitat. Aquesta és una part dels dons de l’Esperit, però potser també la que hem sentit aquest vespre, dissabte, vigília de Pentecosta, de Joel, del profeta Joel, dirigida a tothom, forma part d’una dimensió en la qual cada un que camina cap a Déu la té, és la normalitat.

L’Esperit Sant és la Tercera Persona de la Santíssima Trinitat. Parlant-ne, durant aquests anys, penso que segurament sempre, la Tercera Persona és la més difícil de comprendre. Tots sabem què és l’amor del Pare, i l’amor del Fill, però, en certa manera, és vist sota la forma d’un colom, costa enquadrar-lo, col·locar-lo. Penso que la manera més senzilla és veure’l concretament en la seva funció primària: és allò que uneix, uneix el Pare al Fill, ens uneix a nosaltres al Pare i al Fill, uneix els creients, és l’amor; és, en un cert sentit, l’acció del vòrtex trinitari, és l’energia primària, encara que no només ho és Ell, en parlarem, però per entendre’l potser ajuda veure’l així.

L’Esperit Sant és present en tothom, ningú pot dir que no el té. Si no tinguéssim l’Esperit Sant, no podríem ni dir: “Pare”[1], no podríem parlar, ni escoltar, ni veure. Està present en tots els sagraments. També en la consagració de l’Eucaristia invoquem l’Esperit Sant: “Envia el teu Esperit”. Està present a tot arreu, quan ungeixes, hi és present. Tot es consagra sempre en nom de l’Esperit Sant.

Jesús és el primer do que ens dona: “Si no me’n vaig… és bo per a vosaltres que me’n vagi perquè vindrà l’Esperit”[2]. És el primer do. Aleshores, què és? És el que completa l’acció trinitària. Inclús la redempció no l’ha realitzat en cert sentit només Jesús. Ha estat l’acció del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant, cada un d’ells en la seva pròpia especificitat. El Pare que crea i envia el Fill, el Fill que s’ofereix fins a la creu, a la mort de creu, però si no es donés l’Esperit Sant, no sabríem comprendre tampoc l’acció de la redempció, no sabríem comprendre res. Per tant, la redempció és acció trinitària.

Tot parteix del Pare per tornar al Pare, però tot succeeix només per mitjà del Fill en l’Esperit Sant. Quantes vegades Jesús diu: “Sense mi no podeu fer res”[3]. Però, sense l’Esperit Sant que ens explica què ha fet Ell i què hem de fer nosaltres, no podem fer res. Aleshores, reduir-lo a “és Aquell que et dona les locucions” és realment limitant.

El que estem descrivint ja veieu que és el vòrtex trinitari[4], el vòrtex que sempre està en acció. El que hem descrit és la comunió que nosaltres tenim com un dels tres pilars: oferta de la vida, comunió i integritat. Sense la presència viva de l’Esperit Sant és impossible viure en comunió, com també és impossible, sense el desig d‘oferir i perdre la vida, perdre el propi pensament i és impossible si no intentes viure íntegre.

Cap dels Tres, Pare, Fill i Esperit Sant, pot anar sol. Això també fa reflexionar: com podem nosaltres pensar que podem fer res sols? El Fill fa el que veu fer al Pare[5], diu el que sent dir al Pare[6], l’Esperit Sant confirma el que Jesús fa i diu, i ens porta a través de Jesús al Pare. Ni tan sols la Trinitat existeix per si sola. És cert, el Pare és infinit, crea, però si nosaltres després volem que tot el que Ell ha creat retorni a Ell, necessita el Fill i l’Esperit Sant. Estic parlant de la Trinitat i a nosaltres a vegades encara ens surt de voler fer les coses sols.

És important, no podem fer res sense Jesús, però no podem fer res tampoc sense els germans i les germanes; no es pot fer res si no és en l’Església, no pots fer res si no és en el Cos Místic, que serà Jesús en l’Esperit Sant que el porta al Pare, Jesús que finalment el presenta al Pare en l’Esperit Sant. Estem inserits aquí.

Sabem que aquesta acció trinitària en aquest temps està treballant més que mai, l’acció trinitària està potenciada. El Pare ha donat tot el poder al Fill i hem entrat en la Pentecosta Còsmica, aquella Pentecosta silenciosa, però que és més potent que la que celebrem demà recordant la primera Pentecosta, perquè l’Esperit Sant desperta en els fills de Déu la crida, la missió, la identitat i és unida a tota la de l’Església de tots els temps. Per tant, aquesta acció està al màxim. Nosaltres veiem l’acció del vòrtex satànic al màxim, aquesta és visible: la maldat, les coses horribles que estan passant, però aquestes són una conseqüència d’aquesta acció de Déu que va endavant amb força. I Llucifer està obligat a jugar les últimes cartes, perquè jugant-s’ho tot com està passant ara, anirà directament cap a la seva derrota, està obligat, no ho faria encantat, però sap que no té més temps, i si no ho intenta d’aquesta manera, sap que perd igualment.

Aleshores, és veritat que l’Esperit Sant dona de manera extraordinària, és innegable. Si ens mirem el que de veritat compta, els veritables dons, els seus set dos, en els quals no hi ha res d’extraordinari (saviesa, intel·ligència, temor de Déu; us deixo meditar-los un a un) es podrien resumir tots en el que fa l’Esperit Sant: portar-nos a la veritat completa[7]. Aquesta és l’acció veritable i profunda de l’Esperit Sant. Tots aquests dons, els seus set dons, si fossin acollits i viscuts per molts homes, tots esdevindrien fills de Déu, aquesta seria la normalitat per reescriure la història i per tenir ja ara la nova creació: ciència, saviesa, intel·ligència, coneixement… que diferents que serien! Penseu en totes les funcions que en la medicina, en el treball, en tots els altres àmbits, si tinguessin els dons de l’Esperit Sant, com treballarien els metges, com treballarien els científics, com treballarien els pares, els mestres, el treball de cada dia, la vida. Els dons de l’Esperit Sant són dons no per allò extraordinari, sinó per viure l’ordinari segons el pensament de Déu. Aquesta és l’acció de l’Esperit Sant que és la veritat completa: ets fill de Déu. És la veritat de la vida, és la veritat de la creació de l’home, la veritat sobre el creat. L’home va a les palpentes, fa proves i intenta comprendre a través de les proves. Amb els dons de l’Esperit Sant seria clar, seria clar per què passa això, per què passa allò altre; seria clara aquella malaltia, amb els set dons tot seria clar. És també la veritat sobre l’Amor, amb majúscula.

Si, en canvi, mireu l’acció que tenim pel món, que és l’acció del príncep d’aquest món i de la seva energia disgregadora, ho ha embrutat tot: la nostra ciència és limitada, la saviesa és limitada, l’amor és alguna cosa que no té res a veure amb l’amor, el treball es converteix en esclau, la tecnologia et fa esclau. En lloc de portar-te a la llibertat a la veritat completa, et porta a no entendre res i a ser esclau, et porta a ser esclau del que t’arriba de fora, en lloc de ser tu qui guia amb el que et ve de dins, de l’acció de l’Esperit Sant. Ja no é l’home qui guia, ara estem davant el perill de la intel·ligència artificial, que siguin les màquines que arribin a guiar-nos a nosaltres. I veieu clarament com s’encarna el xoc entre l’Esperit Sant i l’altre esperit, no són esperits que viuen a l’aire. Malauradament, hem de dir-ho, a l’Evangeli es diu: “Els fills d’aquest món són més astuts que els fills de la llum”[8], i ells són ràpids en fer les seves coses, corren, nosaltres anem amb calma.

L’Esperit Sant ens revela tota la veritat sobre el Rostre de Déu, revelat per Jesús, i a través de l’Esperit Sant entens el Pare, el coneixes, perquè, sí, Jesús l’ha revelat, però en el fons, si tu no tens l’Esperit Sant, no ho entens. De fet, als apòstols els obre la ment per comprendre les escriptures[9]. I així és per a nosaltres. Aleshores, guiats per l’Esperit Sant amb els seus set dons, el que de veritat entendrem és el sentit de la vida, el que de veritat entendrem és el nostre cos; entendrem de veritat cap a on va el nostre pensament, entendrem el pensament de Déu; entendrem el funcionament de totes les coses, de totes les lleis físiques i humanes. Entendrem qui som. Aleshores, l’acció de l’Esperit Sant, a més de revelar-nos Déu, ens revela a nosaltres mateixos, nosaltres mateixos en el pensament de Déu. Aquests són els dons, els de veritat, més que els extraordinaris; els extraordinaris han d’ajudar a això, si no, no serveixen per a res, si no, esdevenen esotèrics.

Veieu que l’Esperit Sant, que al principi hem dit que pot semblar una cosa abstracta, igual com quan diem “les lleis de l’esperit”, “submergir-nos en l’esperit”, ens quedem sempre una mica així com en un misteri. Veieu com, en canvi, és una cosa molt, molt concreta, és la cosa més concreta que hi ha, perquè sense Ell no hi hauria res de tot el que existeix, sense Ell no podries viure, encarnar, esdevenir fill de Déu. Però tenim la gràcia que és el primer do que Jesús ens ha fet. Per tant, ningú pot dir que no el té, tots els tenim, tenim aquella flama que ens manté vius, que ens manté en vida i que, segons la nostra resposta, pot cremar tot el nostre cos, les nostres impureses, tots els nostres pensaments i immergir-nos en el pensament de Déu, en funció de la proporció en la qual participem. Però tothom el té, és un do, només pots rebutjar-lo, però has de ser molt clar quan dius: “No el vull”. I mireu que nosaltres el refusem moltes vegades, perquè moltes vegades sabem què és el que és bo i fem una altra cosa, estàs refusant l’Esperit Sant per acontentar la teva necessitat.

Sabem que tot neix del pensament de Déu, tot neix de l’Esperit, del seu amor, però tot s’ha d’encarnar i passar a ser molt concret. Si us hi fixeu, quan diem que no hi ha res que existeixi sense haver existit abans en l’esperit és real, irrefutable, ningú ho pot negar, ni qui no creu: no ho saben explicar, però no ho poden negar. La redempció de Jesús, que va ser una idea del Pare, un pensament del Pare, ha permès precisament restablir la relació amb nosaltres i amb el Pare a través de l’Esperit Sant de la manera correcta. Sense Jesucrist no podríem tornar a viure en aquesta dimensió; acollint el Crist i en la mesura que l’aculls, aculls el seu perdó, aculls el seu amor, desitges viure’l, et deixes transformar, t’és donat l’Esperit Sant que et retorna a la dimensió amb el Pare. És sempre acció trinitària.

És Maria Santíssima, allà en la Trinitat, que intercedeix, que genera com a Mare. Penso que és bonic veure si és una cosa que et dona pau, que no et genera preocupacions, que no et porta la por, al marge del que passa al teu voltant. Et guia a conèixer la Vida, amb majúscula, l’Esperit Sant, a través de Jesús i, mentre coneixes el Pare, coneixes el Fill, coneixes l’Esperit Sant, et coneixes tu mateix, en aquest coneixement coneixes l’esperit del mal, en aquest coneixement veus els esdeveniments, els saps governar. I què és això sinó els seus set dons? Que és més que tenir un do per fer miracles, és molt més, és conèixer la veritat, és conèixer la realitat, és conèixer el pensament de Déu, és el desig de participar-hi. És molt més que la capacitat de fer miracles; tu pots fer tots els miracles del món que vulguis, però quan et moris, si no has arribat a aquest coneixement, on vas? “He fet miracles en el teu nom”. “No et conec” et respon, “No ens hem conegut, no ens hem enamorat mai durant la vida. Potser hauràs fet miracles, però no et conec. Allunya’t de mi, tu que obraves el mal”. És l’Evangeli[10]. Si aquesta vida no la utilitzem per conèixer-nos, per estimar-nos -i és do de l’Esperit Sant- la llencem. Podem salvar tots els africans, tots els xinesos, convertir tots els japonesos -poseu-hi tot el que vulgueu- però si no trobeu Déu d’aquesta manera, no us coneix. És només en aquest camí que tot es revela a la llum correcta, i quantes llums equivocades hi ha, quants falsos profetes.

Mireu, per si fos necessari, on està realment el ser cristià o no ser-ho, estar en el bé o en l’error, ser de Crist o no ser-ho? No depèn de si t’ho diu el Papa o altres, sinó de si tu busques la Trinitat. Les heretgies són poques, és negar la Trinitat i la Trinitat també la negues quan no la vols conèixer. No n’hi ha prou amb dir: “Sí, sí, hi crec”. Si hi creus, viu-la. És negar l’encarnació, la resurrecció. L’heretgia només està en aquest punt, tota la resta s’ho ha inventat el Papa, que s’ho quedi per a ell.

L’Esperit Sant no es limita al do dels miracles, de les llengües, és molt més i jo, de veritat, ho desitjo per a mi, ho desitjo per a vosaltres, acollir-lo, voler-lo de veritat significa deixar-lo lliure. És l’única manera per acollir-lo una vegada més i oferir la vida a Jesús, a través de Maria, perquè l’Esperit Sant te’l dona Jesús. Aquí també, tots Tres, la Trinitat, són Santíssima Trinitat, estan units de tal manera que no pots desitjar l’Esperit Sant sense demanar-lo a Jesús. L’Esperit Sant, si no te’l dona Jesús, no l’agafes, agafes un altre esperit, però no l’Esperit Sant. Has de passar pel Fill per arribar al Pare, no et pots aturar al Fill; si t’atures al Fill, no serveix de res[11]. És aquest el misteri que és llum, que és joia, és a on ens porta Maria Santíssima; és l’única que només et porta allà. Si us hi fixeu, Ella el que fa és portar-te sempre a Jesús, perquè es parteix de Jesús. Has estat creat, tens una ànima, hi ets. Ella et porta a Jesús, Jesús et dona l’Esperit Sant i t’envia de nou a Maria que és l’Esposa i et forma, i et fa créixer, però és sempre un do trinitari. Aleshores, acollir de nou l’Esperit Sant és desitjar-lo i demanar-lo a Jesús, a través de Maria, oferint-li la vida.

Significa una vegada més -seré avorrit- haver entès que allò que compta en aquesta vida és conèixer el Pare, conèixer el Pare i Aquell que ha enviat. El Fill[12]; coneixent-los a ells, coneixes l’Esperit Sant, però sobretot, què és el que et dona alegria, què és allò que et porta? És a dir, entres a veure la realitat, comences a entendre que ets fill de Déu, que ser fill de Déu no és una cosa que potser, alguna vegada, no, jo avui soc fill de Déu. Avui puc, tal com ha dit Jesús a l’Evangeli, ser una sola cosa amb Ell[13], permetre al Pare i al Fill en l’Esperit Sant que visquin en mi. Puc tenir la Trinitat dins meu, puc parlar, puc actuar. Després, vindran els miracles, però no és el do del miracle, és el do del fill de Déu, de ser fill de Déu, és el do d’haver entès què és ser cristians, de Crist. És això, l’Esperit Sant està en aquest vòrtex.

Prego de nou a Maria Santíssima, Esposa de l’Esperit Sant, que ens aculli a cada un de nosaltres en el seu Cor, que aculli els darrers, els petits, els senzills; que aculli aquells que no es fan tants càlculs, pensaments, raonaments, però que senten dins seu quin és el camí, que saben quina és la vida i en aquella vida es deixen utilitzar més enllà del que coneixen, del que no coneixen. Que en el seu Cor hi trobin lloc tots els desesperats, tots els infeliços, tot el Purgatori que no acull a fons el do de l’Esperit Sant i segueixen allà passant el temps, a purgar. Que l’Esperit Sant, de fet, per intercessió de Maria, avui alliberi també el Purgatori, que davalli sobre tots els sí en el moment de la concepció i els desperti, i que la Terra realment, a través dels fills de Déu i de la seva Església, sigui renovada, esdevingui allò que és en el pensament de Déu, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

[1] Cfr. Ga 4, 6

[2] Cfr. Jn 16, 7

[3] Cfr. Jn 15, 5

[4] Veure el llibre “Oltre la Grande Barriera”, cap. 1 “Il vortice trinitario e la sua azione”, pàg. 23

[5] Cfr. Jn 14, 30-31

[6] Cfr. Jn 14, 10

[7] Cfr. Jn 16, 13

[8] Cfr. Lc 16, 8

[9] Cfr. Lc 24, 44-49

[10] Cfr. Mt 7, 22-23

[11] Veure el llibre “Oltre la Grande Barriera”, cap. 1 “Gesù Cristo ci porta al Padre”, pàg. 36

[12] Cfr. Jn 17, 3