MEDJUGORJE 43è aniversari de les aparicions

Església de Jesucrist de l’Univers

A càrrec de Mauro

25 de juny de 2024

(Transcripció d’àudio)

Medjugorje – 43è aniversari de les aparicions

En el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

La gràcia de Nostre Senyor Jesucrist, l’amor de Déu Pare i la comunió de l’Esperit Sant siguin amb tots vosaltres.

Celebrem aquesta festa, que crec que per a nosaltres té dos aspectes. Un aspecte d’agraïment a Déu pel do de Maria Santíssima, però també un aspecte de tristesa, porta un pes veure que després de quaranta-tres anys Maria Santíssima encara no ha estat acollida, i pensar en tota la dimensió de les gràcies que s’han perdut per això. Pensar que la humanitat seria diferent, com ha passat tantes vegades al llarg de la història, senzillament acollint Déu, acollint els dons de Déu, perquè acollir Maria no era tampoc tan dolent, tan difícil. Aquesta humanitat que no només no vol el Senyor, sinó que no vol tampoc els regals que li fa el Senyor. I després agafen totes les excuses en la teologia, en la veritat, però a la pràctica és dir a Déu: “Queda’t a casa teva”, amb altres paraules: “No et necessitem”.

Llegiu més

En certa manera, seguir-la a Ella i aprendre d’Ella és aconseguir anar més enllà de tot això, no amb una bondat que supera la de Déu, clar, sinó amb una bondat que permet canviar a tothom, però en la veritat. És a dir, no és que refuses a Maria i després seràs perdonat… no correm. No hem de condemnar, no hem de judicar, però un pes sobre la humanitat per aquest rebuig sí que hi és. Intentem elevar-lo. Consagrem-ho tot a Maria i a Jesús.

Missatge de Maria Santíssima, 24 de juny de 2014:

“Fills estimats,

Us beneeixo amb gran alegria. Us beneeixo a cada un de vosaltres i totes les vostres cases. Són les cases de Déu, perquè tot allò que feu, ho feu per Ell i tot allò que teniu us ve d’Ell.

Beneeixo el llibre que m’heu donat i que jo donaré a Déu. Amb aquest llibre comença una nova fase de la vostra història: divulgar-lo i viure’n el contingut serà per a vosaltres molt exigent. Però, tot i això, serà també molt bonic i profund, serà una renovació de la vostra vida amb Déu.

Estic contenta dels vostres passos i soc feliç de poder-vos donar a Déu en tot moment. Sé que puc comptar amb la vostra oferta i us en dono gràcies.

A tots vosaltres que sou aquí presents, a tots aquells que viuen a les vostres cases i al poble unit al voltant vostre, renovo avui aquesta promesa que us vaig fer fa un temps: vosaltres sereu la meva petita Medjugorje allà on sigueu. És una gràcia que us concedeixo, però és també un gran compromís i una gran responsabilitat. Confio en vosaltres i sé que el vostre cor està a punt per al Senyor, conec la vostra sinceritat i amb això en tinc prou. No us preocupeu si us sentiu petits, si us sentiu pobres; jo també em sentia així davant de l’Arcàngel Gabriel, però el Senyor va més enllà de qualsevol pobresa, perquè Ell és la font de tota riquesa.

Avui més que mai i en el temps futur us demano que us mantingueu units al meu Cor i al Cor de Sant Josep, i en nosaltres dos, estigueu units a Jesús, perquè sense Ell no podreu fer res. Jo estaré sempre al vostre costat, perquè la Mare està sempre al costat dels seus fills, fins i tot quan tots els altres es cansen, la Mare es queda. Compteu sempre amb la meva presència i jo també comptaré amb vosaltres, comptaré amb la meva petita Medjugorje allà on sigueu.

Us beneeixo amb tot el meu amor, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.

Festa, perquè per a nosaltres és veritablement una festa recordar les aparicions de Maria Santíssima a Medjugorje, llegir les paraules que ens va dir fa uns anys. Va parlar d’un llibre: aquest llibre era “L’Universo e i suoi abitanti”[1], que vam entregar a Maria un cop imprès, i ja heu sentit que Ella el va portar a Déu. Es podria parlar de Medjugorje, de Maria Santíssima, es podria descriure què va passar, descriure què volia. Hi ha missatges clars en els quals diu: “Què volia de Medjugorje, què volia de vosaltres”[2]. Jo, però, m’he fet algunes preguntes que us transmeto també a vosaltres, i crec que és la millor manera d’agrair a Déu el do de Maria Santíssima i d’agrair-li també a Ella.

La primera pregunta és: què és per mi Medjugorje? Què és? Què ha fet? Què ha fet? Per què Medjugorje? No poc només dir que Medjugorje és igual que Fàtima, que és igual a un altre lloc; puc veure la relació que hi ha entre Fàtima i Medjugorje, però no puc deixar de preguntar-me què és Medjugorje. Fa quaranta-tres anys que està entre nosaltres, que està amb mi, amb cada un de nosaltres, quaranta-tres anys. Sabem que ha vingut per formar un poble, a formar-lo per als últims temps. Aleshores em pregunto: hi és aquest poble? No responc jo, responeu vosaltres, és important que sentiu en vosaltres aquestes respostes, cada un, no puc donar-les jo. L’altra pregunta és: jo formo part d’aquest poble? M’he deixat formar?

Avui ja sabem que hi ha també el portal del Rostre de Maria. Què és? Què vol dir? Com toca la meva vida la consciència de tot això que sé, que no són només els missatges que diríem de la parròquia, sinó totes les indicacions que hem rebut, totes les que trobeu en aquest web? Em toquen? M’interroguen? No ho he de saber respondre necessàriament, però almenys, m’han fet pensar durant cinc minuts preguntant-me: per què totes aquestes coses?

Si volem fer una mica d’història, en la qual cada un de nosaltres també hauria de ser-hi amb la seva vida, què ha canviat la presència de Maria a Medjugorje, en el món i en mi? Què ha canviat? He continuat la meva vida igual? És el mateix que hi sigui o que no hi sigui? Què ha fet? Sabem que a Medjugorje hi van milions de persones. Ha canviat la història això? Aquestes persones, han trobat Déu? Jo, l’he trobat?

Potser pels que hi van ara no passa tant, però per a qui hi anava els primers anys era un lloc on els signes extraordinaris eren més que la normalitat, estaven a l’ordre del dia. Sobre Medjugorje es van dir paraules, com a molts altres santuaris, molt boniques com “Confessionari del món”, van néixer moltes comunitats noves, es van iniciar comunitats mixtes, comunitats que havien de portar, o han portat -no vull respondre jo-, un aire nou. Però aquest vent, encara és viu? Jo m’ho he preguntat. Perquè, si vull el millor per la Mare de Déu, Ella ha vingut per fer una feina, no ha vingut a passejar, ha vingut a portar unes paraules, ha vingut a portar una vida, ha vingut a portar unes indicacions. Hem respost? Jo, he respost? O me n’he aprofitat? “Mira, aquí hi ha la Mare de Déu, li puc demanar que m’ajudi una mica a viure com a mi em va bé, com m’agrada, com necessito, com jo vull”.

Per ajudar-me a discernir m’he fixat en com Ella feia les coses, en la seva pedagogia: de la parròquia en volia formar una petita resta que havia de ser el signe per a tota la humanitat. Ara a nosaltres ens anomena “la petita Medjugorje allà on sigueu”. Jo penso que podríem dir: som aquella petita resta o hem de ser-ho, com ho havia d’haver sigut la parròquia. Va guiar la parròquia pas a pas fins que va deixar d’aparèixer, o millor dit, va aparèixer plorant. Havia escollit a tres testimonis a més dels vidents: el Pare Slavko, el Pare Joso i el Pare Tomislav. Els havia escollit la Mare de Déu. El món els ha rebutjat.

Continuant donant una mirada, he observat que inicialment la parròquia resistia, primer van desafiar els comunistes, l’imperi comunista (aleshores encara era així). El Pare Joso va estar divuit mesos a la presó, el Pare Slavko va morir pujant al Križevac i al Pare Tomislav pensaven fer-lo fora. Després, més tard, i no diré com, cadascú que ho vegi com vulgui, es va infiltrar Llucifer. I què va fer? Jo ho dic, perquè crec que si no es mira la veritat, ni tan sols pots canviar: ho va portar tot cap al nivell humà. I quan dic nivell humà no penso només en les botigues, els albergs -que hi poden ser- va portar al nivell humà el missatge de Maria Santíssima, el va portar al nivell pla de la supervivència, no va portar aquella novetat que Maria volia. A poc a poc tot es va anar apagant.

Ara, a més a més, els medjugorjans estan contents de les afirmacions del Vaticà, que diuen que no hi ha res de sobrenatural. Però estan contents perquè almenys el Vaticà ha parlat. Per tant, és com dir que el Vaticà és més que la Mare de Déu, no? Al Vaticà hi ha tots aquells grans senyors vestits de vermell, i n’hi ha un vestit de blanc. És a dir, el Vaticà compta, la Mare de Déu no. Es vol esborrar tot, tenir-ho com un santuari on s’hi ha d’anar, s’hi pot anar a pregar; anar-hi a pregar sí que es pot, però no és sobrenatural. Ja no hi ha res de sobrenatural, Déu ha estat expulsat del món.

A això hi van contribuir -i això ho dic també per la veritat, amb l’esperança que es converteixin, prego per les seves ànimes- personatges que es van escollir com a testimonis havent arribat allà cinc anys després. Però ells són els testimonis de Medjugorje, testimonis sense haver-hi estat. És la veritat. I parlen en nom de Medjugorje quan no saben ni què és Medjugorje. No hi eren. Fixeu-vos que aquesta és, malauradament -sempre en la veritat, en l’esperança de canviar, no és un judici, sempre es pot canviar i espero que tots canviïn- aquesta és la història de l’Església després dels apòstols. Un cop morts els apòstols, l’Església va anar així: sempre ha fet i ha mirat d’apagar les accions de l’Esperit Sant, sempre, reconeixent aquestes accions passats centenars d’anys, però quan estaven vives sempre ha buscat la manera d’apagar-les, mirant de normalitzar-ho tot. Si voleu mirar Fàtima mireu-ho, mireu Lourdes… també ha sigut igual en aquests llocs. Al voltant de Fàtima, a part dels vidents, havien començat moltes realitats. Ho van apagar tot.

Ara a nosaltres se’ns diu: “Sou la meva petita Medjugorje. És una gràcia que us concedeixo, però és també un gran compromís i una gran responsabilitat”. Jo penso que, si nosaltres tampoc ens posem davant de Maria Santíssima -si no us voleu posar davant de Déu- i de veritat, en totes les ofertes de la vida que fem, no deixem que Maria s’apoderi de la nostra vida per portar a compliment aquell pla, que ens faci servir com Ella vulgui, posant això al primer lloc, el primer de tot, el primer de tot, penso que, si no ho fem així, no podem dir: “Maria, t’estimo”. Hem de dir-li també la veritat: “Voldríem estimar-te, però no en som capaços; no en tinc la força, no puc. Tinc tot un món en contra, tinc el meu “jo” en contra. Inclús tinc en contra els cristians, ho tinc tot en contra”.

Però no ens amaguem darrere les justificacions. Penso que seria una ofensa envers Maria, que de tota manera ens estima encara que li diguem: “No puc, no en tinc ganes”, ens estima igualment i intercedeix igualment per nosaltres. No feu això de dir a Maria que desitgeu el millor per a ella per obtenir així la seva intercessió. La teniu igualment la seva intercessió. Us estima igualment, i si té algun miracle per fer-vos, us el fa igualment. Però, siguem sincers: la cosa més gran que ens ha demanat és la possibilitat de participar en un pla de Déu juntament amb Ella. Aquest és el do més gran que ens ha donat durant aquests quaranta-tres anys: fer servir la vida per Ella, viure per Ella, viure amb Ella, estar amb Ella, pregar amb Ella, actuar amb Ella, fer miracles amb Ella. Aquest és el do de Maria, de Medjugorje.

Fixeu-vos que tot el coneixement que hem arribat a tenir a través de Maria Santíssima, a través també d’aquest web, conèixer una mica més el pensament de Déu -penseu en el llibre que hem presentat, “L’Universo e i suoi abitanti”[3], presenta la història segons la mirada de Déu- tenir aquest coneixement del seu pensament hauria d’augmentar en nosaltres l’amor cap a Ell i el desig de ser seus. Si no, conèixer cada vegada més el Senyor o Maria Santíssima, i després continuar sent els mateixos de sempre, vol dir que el rebutges. Si l’has conegut i no el segueixes, l’has rebutjat. Repeteixo: no és un judici, no és una crítica.

Desitjo presentar sincerament a Maria Santíssima, avui, juntament amb el nostre agraïment, la petició de perdó per a tots aquells que no l’han acceptada, tots aquells que l’han utilitzat no intencionadament, tots aquells que no ho han fet amb malícia, amb maldat; tots aquells que estan encallats en els sistemes, en els dogmes, en totes aquelles coses complicades que volen fer de la fe una cosa inabastable, impossible. A tots ells, desitjo posar-los al Cor de Maria, perquè aquesta humanitat, perquè tota ànima que ha passat per Medjugorje, tota ànima a qui li ha arribat el missatge de Medjugorje entre les mans, pugui finalment deixar-se guiar per Maria, deixar-se estimar, deixar-se transformar, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

[1] Es pot trobar en espanyol a través d’aquest web i a Ed. Luci dell’Esodo; www.lucidellesodo.com. “Reescribir la historia – Vol II – El Universo y sus habitantes”.

[2] Cfr. Missatge del 25 de maig de 2013 “Il piano della Madonna a Medjugorje” publicat al llibre “Verso la Nuova Creazione – Vol. IV, Anno 2013” pàg. 91; en parla també al llibre “Reescribir la historia – Vol II – El Universo y sus habitabtes”, pàg. 294 i següents; missatge del 25 de juny de 2015 “Questo è un giorno solenne”, publicat al llibre “Verso la Nuova Creazione- Vol. V – Anni dal 2014 al 2017” pàg. 19; missatge del 24 de juny de 2019 “Soc Mare de l’Església”, publicat en aquest web; missatge del 24 de juny de 2021 “Quaranta anys amb mi en el desert d’aquesta Terra”, publicat en aquest web.

[3] Veure nota 1. Versió en espanyol “Reescribir la historia – Vol II – El Universo y sus habitantes”.