Església de Jesucrist de l’Univers
A càrrec de Mauro
11 de juliol de 2024
(Transcripció d’àudio)
XIV Setmana del Temps Ordinari – Any II
Pr 2, 1-9; Sl 33; Jn 15, 1-8
Que el Senyor sigui amb vosaltres.
I amb el vostre esperit.
Del l’Evangeli segons Sant Joan.
Glòria a vós, Senyor
Jesús digué als seus deixebles: «Jo soc el cep veritable i el meu Pare és el vinyater. Les sarments que no donen fruit, el Pare les talla, però les que donen fruit, les neteja perquè encara en donin més. Vosaltres ja sou nets gràcies al missatge que us he anunciat. Estigueu en mi, i jo estaré en vosaltres. Així com les sarments, si no estan en el cep, no poden donar fruit, tampoc vosaltres no en podeu donar si no esteu en mi. Jo soc el cep i vosaltres les sarments. Aquell qui està en mi i jo en ell, dona molt de fruit, perquè sense mi no podeu fer res. Si algú se separa de mi, és llençat fora i s’asseca com les sarments. Les sarments, un cop seques, les recullen i les tiren al foc, i cremen. Si esteu en mi i les meves paraules resten en vosaltres, podreu demanar tot el que voldreu, i ho tindreu. La glòria del meu Pare és que doneu molt de fruit i sigueu deixebles meus».
Llegiu més: Sant Benet Abat, Patró d’EuropaÉs paraula del Senyor.
Lloança a vós, oh Crist.
Avui, dia de Sant Benet, patró d’Europa, volem continuar pregant per Europa, per les arrels cristianes d’Europa i a través de Sant Benet veure una vegada més què és un cristià, un fill de Déu.
Sant Benet és una de les persones que es van retirar just després de la mort dels apòstols per intentar viure plenament la crida dels cristians. Va arribar després dels pares del desert, uns cent anys després, va ser el primer monjo occidental, i al seu torn els pares d’orient també fan referència a Sant Benet.
Les lectures del Llibre dels Proverbis i l’Evangeli de Sant Joan que hem sentit, ho diuen tot sobre quin és el centre per un cristià: buscar la plenitud, buscar el pensament de Déu, dedicar tota la pròpia energia, el temps personal a buscar la veritat, això ho diu als Proverbis.
L’Evangeli és l’Evangeli que parla del vinyater i dels sarments: “Si us manteniu en mi donareu molt de fruit, sense mi no podreu fer res”. Això sol marca tota la línia del cristià. Fixeu-vos que tot cristià, com a tal des del Baptisme, rep una missió que no només es dona a alguns sants, sinó que ve donada a tot cristià: “Aneu per tot el món, cureu els malalts, guariu els leprosos, ressusciteu els morts i anuncieu el retorn gloriós de Crist”[1]. Tot cristià batejat rep aquesta missió. Fora d’això, ser cristià esdevé una religió, esdevé… una de tantes, com les altres, però la diferència pròpiament del cristià és que adquireix la mateixa missió de Jesucrist. És aquell que continua l’obra del seu fundador Jesucrist, si no, no és cristià.
Hem dit de pregar per Europa. Europa és un continent on hi han viscut els grans sants, on van morir Sant Pere, Sant Pau. És un continent en el qual arriba el cristianisme -partint de Jerusalem, de religió jueva-, i aquí es desenvolupa, i com a continent rep l’encàrrec de Jesús: aneu per tot el món a testimoniar qui sou, cureu els malalts, guariu els leprosos i anuncieu el Crist.
Allunyar-se de les arrels cristianes vol dir allunyar-se de la pròpia identitat, allunyar-se del que som. Vol dir obrir una porta a qualsevol altre esperit que pot entrar i allunyar-te del que ets: cristià, fill de Déu, i quan passa això apareix la confusió a tots nivells. Crec que ara és evident. També vol dir renegar de les paraules de Jesús quan diu: “Sense mi no podeu fer res”, renegar de tota la gràcia que ens ve donada en lloc de mantenir-nos fidels a les seves paraules: “Si us manteniu untis a mi donareu molt de fruit”, units a Ell, cristians.
Els cristians que s’allunyen de Jesús corren un risc: ja no són ni carn ni peix, ni freds ni calents, són tebis, i a l’Apocalipsi diu: “Perquè ets tebi et vomito. Tant de bo que fossis fred o calent! Però, ja que ets tebi, estic a punt de vomitar-te”[2]. Com a cristians tenim el deure d’estar oberts a tothom, tenim el deure d’anar cap a tothom, d’intervenir en qualsevol necessitat, en tota situació difícil, però ho hem de fer partint de Jesucrist. Ho hem de fer partint del seu pensament, ho hem de fer perquè sabem en el nostre interior -és una certesa- que només Jesús és el Camí, la Veritat i la Vida, només Jesús pot salvar aquesta humanitat i no cap obra de bé, per molt virtuosa que sigui, o bonica, o la més profunda que us pugueu imaginar.
Fer bones accions, fetes per cristians, accions virtuoses però separades de Jesús, no només és inútil, sinó que inclús és perjudicial. Fa mal, se’l fan els cristians. Les bones accions fetes per qualsevol persona, donen fruit pel què són, però el cristià que no porta Jesús, no dona ni tan sols fruit. Sabem d’on han de partir totes les nostres accions: de la pregària, de la santa Missa. Han de trobar la força en l’adoració, han de trobar força en l’alegria de fer el bé en nom de Jesús.
Fixeu-vos que en aquest temps, més que mai, hi ha necessitat de parlar de Jesucrist, hi ha necessitat de conèixer-lo, hi ha necessitat de parlar d’Ell i de parlar amb Ell. Si realment volem ajudar el món cal una espiritualitat sana, perquè el món està buscant, està buscant la veritat i cal algú que indiqui el camí, i l’únic camí és Jesucrist; si no, busquen en altres llocs, busquen en moviments orientals, on sigui, i aquí l’esoterisme troba un camí fàcil.
Per ajudar el món, el cristià no pot ser genèric, no pot fer només bones obres en elles mateixes, ha de saber donar respostes. Aquest món busca respostes i només hi ha una resposta: és Jesucrist. Calen cristians que sàpiguen conduir les persones cap a trobar la Veritat, que ajudin les persones a saber mirar -no fanàtics- sinó persones que visquin així, que en donin testimoni amb la vida.
L’Evangeli diu: “Sigueu la sal de la Terra, sigueu la llum”[3]. Fixeu-vos que Jesús és imperatiu quan ho diu, és una ordre. No diu: “Podeu ser o no ser”; heu de ser, heu de ser la sal de la Terra; heu d’estimar tothom, estimar el pròxim, amics i enemics[4], però només ho podem fer partint del Crist, del seu Esperit. Si estem segurs d’això, que sense Ell no podem fer res, i desitgem portar ajuda al món, l’Esperit Sant es veu obligat a intervenir i els cristians esdevenen la sal de la Terra, i canvien el món.
He dit això i sabem quin és el camí. Us llegeixo unes paraules de Sant Rafel Arcàngel que ens va donar l’any 2013, un dia com avui, dia de Sant Benet, en les quals ens va demanar que preguéssim per Europa.
Llegeixo:
“La santa Missa no és un esdeveniment que es produeix en una parròquia, en una església o en una capella: la Missa és un esdeveniment còsmic que afecta tot l’Univers. Durant la Missa es renova el Sacrifici de Crist a la Terra, el planeta on Jesús va venir a encarnar-se, morir i ressuscitar, per tot l’Univers. A la Terra es repeteix doncs el Sacrifici de Crist, a favor de tot l’Univers.
Quan celebreu la santa Missa, Déu enllaça a la vostra celebració totes les ànimes que a l’Univers estan preparades per rebre la gràcia. La gràcia de la santa Missa no és vessada només damunt vostre, els que esteu aquí presents, sinó també sobre moltes altres ànimes relacionades amb vosaltres en l’Esperit Sant. S’hi uneixen les vostres famílies, els vostres difunts, tots aquells que les vostres ànimes han tocat. Això passa també quan pregueu, però durant la Missa s’instaura un contacte de manera que la gràcia pugui penetrar en aquelles ànimes fins a les seves arrels.
Durant la Missa el sacerdot realitza un servei, però a través seu és Jesús que exerceix el seu ministeri, perquè la celebració eucarística és el sacerdoci de Crist en acció. Vosaltres, igual que el sacerdot, participeu plenament al sacerdoci, a l’acció i a la pregària de Crist. Heu d’aprendre a sentir la Missa no com una formalitat, sinó com un esdeveniment que implica tot el vostre ser i del qual en sou part activa. Si pertanyeu a Crist, hi esteu tan implicats com Ell mateix.
Us demano que en aquest dia us oferiu per Europa. El Sant del dia no és un nom escrit al calendari sinó una presència viva en les celebracions eucarístiques. Us heu d’acostumar a entrar en relació amb el Sant del dia, perquè ha estat posat per Déu en el vostre camí, per obtenir-vos determinades gràcies; en el dia dedicat a ell, el Sant intercedeix de manera especial per vosaltres. Us obre el camí amb la seva oferta i amb la seva pregària.
Us demano que pregueu per Europa. Europa ha estat un continent ric de gràcies, però també de tenebres i és molt atacat per Llucifer. A Europa s’han produït les grans aparicions marianes: Lourdes, Fàtima i Medjugorje. A Europa han vessat la seva sang els Sants Pere i Pau, però Europa és també el continent en el qual han nascut la maçoneria, el comunisme, el feixisme, el nazisme, instruments amb els quals Satanàs ha intentat posseir el món.
Avui ens oferim perquè es desvetllin les arrels cristianes i la fe d’Europa, que ens ha donat grans sants. Que el Senyor tingui pietat dels pobles d’Europa i els alci de nou. Preguem per tots els pobles europeus que han custodiat la fe fins avui, oferim al Senyor la santedat de tots aquells que han habitat aquest continent, les pregàries dels seus sants i la sang dels seus màrtirs.
Us beneeixo en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.
[1] Cfr. Mt 10, 5-8
[2] Cfr. Ap 3, 15-16
[3] Cfr. Mt 5, 13-16
[4] Cfr. Lc 6, 27
Església de Jesucrist de l'Univers 