Missatge de Santa Clara d’Assis del 20 de maig de 2013

(Fragments. Podeu trobar la versió completa del missatge, en italià, al llibre “Verso la Nuova Creazione – vol. IV anno 2013”, pàg. 85; Ed. Luci dell’Esodo, http://www.lucidellesodo.com)

“Estimats germans i germanes, pau i bé a tots vosaltres! El Senyor Altíssim m’ha demanat que us parli de la contemplació. […] 

Llegiu més: “Ets un jardí tancat… font que brolla… pou d’aigua viva” (Ct 4, 12-15)

Què és la contemplació? No és un exercici ascètic, una acrobàcia espiritual o un concepte abstracte, sinó la respiració, el repòs de l’ànima. […] Quan estem disposats a viure per Déu, quan desitgem pertànyer només a ell i ens donem completament a ell, és aleshores que neix la veritable contemplació que és fruit de l’abandó confiat a Déu. L’oferta de la vida a Déu és la clau que obre el nostre esperit, en el qual Déu ha posat el seu tresor. Sí, estimats germans, qui estima Déu es desperta a la veritable vida; qui està disposat a donar-ho tot ho rep tot del Pare amorós. Qui estima desitja contemplar el rostre de l’estimat i admira tot el que l’estimat fa, sap reconèixer cada un dels seus actes de delicadesa i d’amor. Així és com entre l’home i Déu floreix una història d’amor que no acaba ni amb la mort, al contrari: en la dimensió de l’eternitat, l’amant i l’Amat esdevenen una sola cosa.

La contemplació és l’actitud de meravellar-se i de silenci davant la grandesa de Déu: la creatura se sotmet al Creador no per servilisme o per por sinó per amor. D’aquesta actitud en neixen la saviesa i el coneixement de les lleis de la vida. L’home es fa dòcil sota la mà de Déu i comença a actuar en la llum: les seves obres són bones, edifiquen tot el poble de Déu. L’home treballa pel Senyor, però ja no sent cansament, perquè està ple de la presència divina que és repòs per l’ànima.

L’autèntica fe porta sempre a la contemplació. […] L’esperança també porta a la contemplació perquè l’home que viu d’esperança contempla cada dia els dons del Senyor mitjançant els quals realitza les seves promeses. […] L’amor, si és amor, floreix en la contemplació. […] La contemplació és filla de l’amor i no és mai un fi en ella mateixa: la contemplació empeny a l’acció perquè contemplant l’amor de Déu, l’home se sent ple d’aquell amor i es mou envers el pròxim. […]

Per tot això, podeu entendre que tots esteu cridats a la contemplació i que aquesta forma part de la vostra vida; realment, la vida dels cristians hauria de ser vida contemplativa. […] L’esperit humà, efectivament, està fet per conèixer Déu, però no pot conèixer allò que no veu. Precisament per això serveix la contemplació: és la mirada de l’esperit cap a Déu, que permet conèixer Déu tal com és.

Déu que és Esperit habita en l’esperit de l’home. La presència de l’Esperit Sant en el vostre esperit és com una font posada al mig d’un jardí. […] En el vostre jardí tancat podeu contemplar Déu i reposar en ell. És en el vostre esperit que reposeu, més que en tots els altres llocs del món. […] Ja des d’ara podeu tastar el repòs en Déu buscant-lo en la intimitat del vostre esperit, allà on déu ha excavat un pou d’aigües vives.

Durant la meva vida terrena no em vaig cansar mai de buscar el rostre de Déu.  Agafava contínuament del seu pou d’aigües vives i com més en treia més me n’omplia; de tot el meu ser l’amor desbordava i s’estenia al meu voltant, arribant a tocar moltes ànimes llunyanes, tot i que vivia en el silenci de Sant Damià. No us canseu mai de buscar Jesús i de contemplar el seu rostre que és ple d’amor per vosaltres. Deixeu-vos embolcallar per la seva mirada i trobareu el veritable descans; aleshores contemplareu Déu també en la vida de cada dia, allà on es desenvolupa la vostra existència.

Us segueixo amb la meva pregària i us estimo en Déu. Rebeu la meva benedicció:

Que el Senyor us beneeixi

i us protegeixi.

Que faci resplendir

damunt vostre el seu rostre

i us doni la seva misericòrdia.

Que giri envers vosaltres la seva mirada

i us doni pau.

Que el Senyor sigui sempre amb vosaltres

i faci que vosaltres estigueu sempre amb Ell!