El cristià és un home de pregària: pregària en un diàleg continu i en un moviment d’amor amb la Santíssima Trinitat, pregària d’intercessió, adoració, petició i lloança. En el cor del cristià hi tenen cabuda tots els sofriments de la humanitat, per tal de ser presentats a l’amor i a la misericòrdia del Pare, i hi viu una lloança contínua que brolla de la contemplació de la meravellosa acció trinitària. Tot acte és pregària si es posa en relació amb Déu. En aquesta actitud, l’home viu en una pregària contínua fins a esdevenir ell mateix, en esperit, ànima i cos, pregària: els gestos, les paraules, l’escolta, el treball, les alegries, tot és pregària si és fet amb Crist, per Crist i en Crist. A la llum d’aquestes paraules, voldríem fer una proposta a qui ho desitgi: unir-se a tota l’Església de Jesucrist de l’Univers en una intenció comuna i setmanal de pregària. La comunicarem en aquest lloc web cada setmana. Adherir a una intenció de pregària significa unir-se a un poble que intercedeix i s’ofereix per una situació particular suggerida per l’Esperit Sant, i que permet que Déu guareixi i transformi. No serà, doncs, una pregària estèril sinó una acció potent en esperit, en la qual la transformació d’una ànima esdevé transformació per a molts. Posem un exemple per a més claredat: si una persona prega i s’ofereix perquè l’Univers trobi la pau en Déu, fàcilment es despertaran en aquells que adhereixen a aquesta intenció de pregària totes les situacions interiors i exteriors en les quals no es viu la pau. Això és una gràcia, perquè ajuda a posar de manifest tot allò que cal canviar, a evidenciar els límits de cadascú. Presentant-los a Jesucrist perquè els porti al Pare, l’Esperit Sant actuarà realitzant una transformació en cadascú i a favor de tota la Humanitat. En aquest any jubilar i en preparació del retorn de Crist, considerem que és més necessari que mai ser persones en pregària, que no només preguen per les situacions personals, sinó per tota la Humanitat. És necessari tornar a ser cristians que acullen la Santíssima Trinitat en el cor, que tornen a posar a Crist, fill de Déu Pare, al centre de si mateixos i de la seva pròpia vida, i que es deixen transformar contínuament per l’Esperit Sant. Tothom que ho desitgi, ha de poder caminar cap al Pare, esdevenir creatura nova i arribar a dir: ja no soc jo qui visc, és Crist qui viu en mi.  

Aquesta setmana preguem i ens oferim perquè els cristians comprenguin els signes dels temps i participin en l’acció de Jesucrist ja present a la Terra en la seva vinguda intermèdia.

8 de setembre de 2004