A càrrec de Mauro, Loredana i Luisa
Medjugorje. 1a Part
Darrerament s’ha parlat molt de Medugorje. Se n’ha parlat molt, però no s’ha convidat el poble a preguntar-se el perquè s’ha aparegut la Mare de Déu, i no s’ha reflexionat prou sobre el que la mateixa Mare volia dir i fer per la Humanitat.
Llegiu més: MedjugorjeDéu ha permès aquestes aparicions, les ha permès al tombant de dos segles, les va preveure en un determinat lloc i en una situació política concreta. Les va preveure quan era pontífex el Papa Joan Pau II que coneixia bé aquest tipus de política, aquesta mena de fe forta, senzilla i arrelada a la vida d’aquells pobles. Un Papa tot de Maria Santíssima: “Totus Tuus” era el seu lema. Per això hem pensat portar el testimoniatge del Pare Tomislav Vlašić, que va ser testimoni d’aquests fets des del principi. Pensem que escoltar la veu de tots, i després fer discerniment, és pròpiament cristià. De fet, tot home en la pròpia consciència és capaç, amb l’ajuda de Déu, de saber què és bo i què és dolent, ja que la prerrogativa de Déu és crear homes lliures. L’església sempre ha afirmat que la consciència està per sobre de qualsevol decisió.
“Per sobre del Papa, com a expressió de la pretensió vinculant de l’autoritat eclesiàstica, queda, en qualsevol cas, la consciència de cadascú, que ha de ser obeïda abans de qualsevol altra cosa, si és necessari fins i tot contra les peticions de l’autoritat eclesiàstica” (Cardenal Joseph Ratzinger – Commentary on the documents of Vatican II, vol. V, pàg. 134, Herbert Vorgrimler, ed. Herder and Herder).”[1]
Mauro, Loredana i Luisa
Fragment del llibre “A Medjugorje – La Madonna è viva. Colloqui con Padre Tomislav Vlašić“
Ed. Luci dell’Esodo
CAPÍTOL 1 – TOCAT PER DÉU A TRAVÉS DE LA MARE DE DÉU.
Una fe viva i heroica
Començaré dient que estic molt agraït als vidents de Bijakovići, de la parròquia de Medjugorje, Vicka, Mirjana, Marija, Ivanka, Ivan i Jakov, perquè han acollit el gran do de les aparicions de la Reina de la Pau. Estic igualment agraït als meus germans franciscans i a les monges que han prestat el seu valuós servei a la parròquia. Dono gràcies a Déu pels parroquians i pels nombrosos pelegrins que han acollit i viscut l’extraordinària invitació de Maria Santíssima a una autèntica vida de fe. Transmetent a tota la humanitat la invitació de Maria a convertir-se a Déu, han esdevingut la seva veu que es fa sentir des de fa vint-i-set anys…
… El que he rebut a través de la Mare de Déu a Medjugorje és per a la meva vida una veritat irrefutable…
Recordo amb emoció que, tan bon punt van començar les aparicions de Maria Santíssima, a Medjugorje es va començar a formar un poble que acollia les gràcies i mirava de fer-les fructificar. Després de l’oportú discerniment i després d’haver rebut per part del Ministre provincial dels Frares Menors l’encàrrec de realitzar el servei sacerdotal a la parròquia de Medjugorje, em vaig integrar al poble. Desitjava servir Déu i la Mare de Déu amb tot el cor. Vaig estar recolzat i acompanyat per la forta fe i devoció dels frares, de les monges i dels parroquians. A ells s’hi afegien cada dia un nombre més gran de fidels, procedents de tot arreu. El poble tenia una fe viva i heroica.
Enmig d’aquest poble que seguia la Mare de Déu, Déu va desvetllar en algunes persones dons particulars amb els quals em vaig confrontar i vaig procurar promoure. Estic molt agraït a Jelena Vasilj i Marijana Vasilj, que van acollir aquests dons i els van posar al servei de Déu. Realment vaig viure experiències espirituals molt boniques en el grup de pregària en el qual totes dues participaven.
El poble era senzill i extraordinari alhora, era un mirall net en el qual s’hi reflectia la bondat de Déu, que al seu torn es transmetia a tots els que arribaven a Medjugorje. En aquest context s’entenen les paraules de la Mare de Déu adreçades a un dels vidents: “Desitjo aparèixer als pelegrins en el rostre dels parroquians”. Qui no s’hauria quedat impressionat de les paraules de molts parroquians que em deien: “Que Déu prengui la meva salut i te la doni a tu”? Vaig rebre tanta bondat de la gent! Això ho porto com a testimoni de la presència viva de Déu i de la Mare de Déu en les ànimes dels fidels.
A mesura que passava el temps i s’anava avançant, em trobava cada vegada més persones que vivien experiències sobrenaturals de fe, persones que Déu preparava per als seus plans. Per a ells i en comunió amb ells, jo realitzava el meu servei a Déu a favor de tot el poble. Aquestes experiències extraordinàries en la fe obrien nous horitzons en mi i alhora despertaven en la meva ànima allò que el Senyor ja havia sembrat. És així com m’endinsava en un camí de fe cada vegada més profund i em posava al servei del pla diví. Vaig aprendre molt observant aquestes experiències. Em mantenia en comunió amb moltes persones que havien viscut experiències espirituals semblants. Continuant el camí, Déu em mostrava un panorama cada vegada més ampli i em va demanar oferir-li la meva vida i el meu sacerdoci al servei del seu pla. Vaig dir sí a Déu. Vaig començar a treballar per aquest pla, dins els límits de les meves possibilitats, però amb un amor cada vegada més ardent a Déu i a la seva Mare. Déu m’obria contínuament el camí i els horitzons, i m’animava a anar endavant.
En aquest camí han estat un gran estímul i han tingut una notable influència en mi les persones que caminaven cap a Déu seguint a Maria, deixant-se guiar per Ella cap a Déu. M’és impossible no recordar els homes i dones que venien a Medjugorje buscant sincerament el Senyor. Aquestes persones van obrir en la meva ànima una nova mirada i un nou espai, en el qual podia reconèixer fàcilment el seu creixement espiritual i la guia tangible de Déu.
Però just abans de les aparicions a Medjugorje es va produir una experiència forta i significativa. Aquesta experiència va ser la trobada amb el Pare Tardif i amb Sor Briege, a primers de maig de 1981[2]. Estava a Roma amb un grup de croates i eslovens que participaven en el Congrés Internacional del Moviment Carismàtic Catòlic. En aquells dies del Congrés hi va haver diverses ocasions en què els diferents grups van tenir l’oportunitat de conèixer els guies i animadors, per pregar i parlar amb ells. Nosaltres vam tenir l’oportunitat d’escoltar el testimoni i pregar amb els dos acompanyants que acabo de mencionar.
Quan ens vam trobar per primera vegada amb el Pare Tardif, a més del seu testimoniatge, la gent volia que ella pregués per ells, i cadascú va demanar pregària per algunes de les seves necessitats i intencions. Jo sentia la necessitat de pregar per l’Església local (em referia concretament a la situació que es vivia a Herzegovina) i li vaig dir: “Prega per la meva Església”. Després d’una breu pregària, va respondre simplement en nom de Jesús: “No tingueu por! T’envio la meva Mare”.
L’endemà, a la trobada amb ella[3], van continuar les pregàries. Jo, però, no vaig manifestar cap intenció. Ella va pregar sobre meu i em va veure assegut en un seient alt, d’on brollava un riu abundant que corria per tot arreu. Doncs bé, això va passar a principis de maig de 1981, i és sabut que el 24 de juny la Verge es va aparèixer al Podbrdo, sobre el poble de Bijakovići. En el moment en què Sor Briege[4] pregava per mi, jo no pensava res en concret, però més tard, després d’haver començat les aparicions, i passat un temps després de la meva arribada a servir a la parròquia de Medjugorje el mes d’agost, aquestes coses van fer-se més clares, sobretot perquè en els grups de la Renovació Carismàtica es parlava de certes profecies que s’havien fet realitat.
[1] “La llibertat de consciència? Compta més que el Pontífex”
En un llibre d’escrits de Ratzinger sobre el paper de la religió: “El Papa no pot imposar als catòlics els preceptes que vulgui, distorsionaria el significat del papat”.
[2] Pare Emiliano Tardif M.S.C (1928 – 1999), sacerdot d’origen canadenc conegut i respectat arreu del món, membre durant molts anys del Moviment Carismàtic de la Renovació de l’Esperit.
Sor Bridge McKenna O.S.C., religiosa de l’Ordre de Santa Clara, d’origen irlandès. Viu a Amèrica i, en col·laboració amb el sacerdot Kevin Scallon, posa a disposició el seu servei arreu del món en recessos per a sacerdots i en nombroses trobades espirituals.
[3] N. T. Es refereix a la trobada amb Sor Briege
[4] Sor Briege McKenna i Pare Tardif
Del recent llibre de Saverio Gaeta (…) El Pare Emiliano Tardif, conegut sobretot pel carisma de la profecia i guarició, va rebre del franciscà Tomislav Vlašić, poc més tard implicat en els esdeveniments de Medjugorje, la petició de pregar per la seva parròquia i per l’aleshores Iugoslàvia. Parlant com en nom del Senyor, el Pare Tardif va dir: “No tingueu por, us enviaré la meva Mare”. (44)
En la mateixa ocasió, Sor Briege McKenna, una religiosa dotada de dons místics particulars, va rebre una visió interior que va descriure així: “En una església blanca coronada per dos campanars, el Pare Tomislav estava assegut al seient del celebrant principal i rius d’aigua viva brollaven de l’altar. Molts joves avançaven i, formant una copa amb les mans, bevien amb delit d’aquella aigua. Després d’assedegar-se d’aquesta manera, marxaven a casa seva i tornaven amb els seus amics que, al seu torn, s’acostaven a aquesta font d’aigua viva per beure”.(45)
Uns anys més tard, en arribar davant de la parròquia de Sant Jaume, va reconèixer immediatament l’església que havia “vist” anteriorment.
(44) J G. Spaziante, Cielo aperto, Mimep-Docete 1985, p. 38.
(45) E. Maillard, Il bambino nascosto di Medjugorje, Shalom 2006, p. 168.
Església de Jesucrist de l'Univers 
