20 octubre 2024

A càrrec de Mauro, Loredana i Luisa

(Fragment del llibre “A Medjugorje – La Madonna è viva. Colloqui con Padre Tomislav Vlašić“; Ed. Luci dell’Esodo)

El significat més profund de les aparicions

Personalment crec que les aparicions de la Mare de Déu són una mena de visitació al poble de Déu, com quan Maria va visitar Elisabet i va arribar a Joan en el ventre de la mare. La Mare de Déu, a través dels sis vidents, es manifesta de la mateixa manera a tot el poble, arriba i desvetlla a cada un personalment. I la gràcia ha tocat i toca a tothom, i invita tothom a donar una resposta personal.

Llegiu més: Medjugorje. 3a Part

Déu, en la seva saviesa, ha previst persones diferents per tasques diferents. Limitar l’acció de l’Esperit Sant exclusivament als sis vidents en les aparicions de la Mare de Déu a Medjugorje, em sembla massa restrictiu. L’Esperit Sant actua a través dels sis vidents, de la mateixa manera com a través de molts altres. És ell que genera l’Església, que dona vida al Cos Místic de Crist, que guia a cada home. Només Déu és Aquell que dona la gràcia, que distribueix dons sempre nous a les persones concretes.

Sovint em ve a la memòria el moment en què la Vicka i en Jakov estaven jugant i la Mare de Déu va venir a cridar-los perquè anessin amb Ella al Cel. Ells es van abandonar a aquella gràcia i després ens van explicar l’experiència del paradís. La Vicka i en Jakov no és que mereixessin això per algun motiu, no s’havien ni tan sols preparat per una cosa semblant: senzillament la gràcia va davallar damunt d’ells i Déu va voler fer-los conèixer les realitats del Cel. Per tant, van esdevenir missatgers, testimonis de l’existència del paradís. La Sagrada Escriptura ja ens havia revelat l’existència del paradís, però el seu testimoniatge ens ajuda, perquè confirma allò que ja sabem: l’Esperit Sant confirma contínuament les veritats de la fe. Per això, és important subratllar que la gràcia concedida als sis vidents és una gràcia donada gratuïtament a tot el món. El do de les aparicions no se’ls ha donat a ells com a premi, sinó com a servei, perquè comuniquin a tothom la presència de la Mare de Déu.

Però també hem de fer un aclariment: com ja he esmentat, la Mare de Déu a Medjugorje no es va revelar només als sis vidents, sinó que es va manifestar a moltes altres persones a través de diversos dons com locucions interiors, visions, o experiències espirituals especials. Aquestes persones també estan cridades en consciència a donar testimoni de la gràcia rebuda. Penso, en primer lloc, en les vidents Jelena Vasilj i Marjana Vasilj, però també en moltes altres persones que al llarg dels anys m’han confiat les seves experiències interiors i m’han parlat de les gràcies rebudes concretament a Medjugorje.  

Tota gràcia és donada per Déu gratuïtament, però quan parlem de la dimensió de la mística o de les experiències interiors de fe, hem de recordar que sempre es demana un camí, un procés de conversió; si les persones no volen recórrer aquest camí de conversió, aleshores les gràcies que reben no es poden desenvolupar i certes experiències o visions s’aturen a un nivell superficial, no poden ser fecundes.

Per mi ha estat sempre molt bonic veure a Medjugoje el lligam entre els sis vidents i Jelena i Marijana, veure com entre aquelles experiències diferents fluïa una vida comuna. Per exemple, quan la Mare de Déu volia formar un grup de pregària a través de la Jelena, va convidar també els sis vidents a participar-hi, perquè s’incorporessin en aquest camí de pregària. I de fet hi va participar la vident Marija Pavlović. Podríem dir que el do de les locucions interiors que se li va donar a la Jelena, era complementari al do de les aparicions.

Cito un altre exemple. Quan a partir del març de 1984 els missatges van començar a ser donats regularment (inicialment cada dijous i després cada 25 del mes), la majoria dels fidels van pensar que l’impuls havia arribat a través de Marija Pavlović, però no és així! Va ser a través de la Jelena. Va ser ella, a finals de febrer de 1984, que em va comunicar el desig de la Mare de Déu que els fidels que ja no podien venir a l’església cada vespre a causa del treball, es reunissin almenys un cop a la setmana, els dijous, a la santa Missa, i que després de la santa Missa es quedessin a l’adoració, meditant el sisè capítol de l’Evangeli de Mateu[1] que parla de l’abandó a Déu, de la confiança en la seva providència. Entre altres coses, la Mare de Déu va comunicar a la Jelena les següents paraules: “Adoreu contínuament el Santíssim Sagrament de l’Altar. Quan els fidels adoren, jo hi soc present de manera especial. En aquell moment es reben gràcies especials”. Pocs dies després, exactament el primer de març, la Mare de Déu va donar el següent missatge a través de Marija Pavlović: “Estimats fills, he escollit especialment aquesta parròquia i el meu desig és guiar-la. La protegeixo amb amor i desitjo que tots siguin meus. Gràcies per haver vingut aquí aquest vespre. Desitjo que cada vegada sigueu més nombrosos els que esteu amb mi i amb el meu Fill. Cada dijous donaré un missatge especial per a vosaltres” (1/3/1984).

Si reflexionem sobre tot això, veiem diversos elements significatius: en primer lloc, el lligam entre la vident Jelena i els sis vidents. A través de la Jelena la Mare de Déu em va transmetre un missatge, i Marija Pavlović, uns dies després, el dijous, va començar a rebre de la Mare de Déu els missatges per a la parròquia.

Un segon element està en el fet que la Mare de Déu va dir: “Quan adoreu el Santíssim Sagrament, jo estic present amb vosaltres de manera especial”, i això significa que si els fidels es convertissin, si visquessin dignament la santa Missa, si adoressin el Santíssim Sagrament, es realitzaria allò per què la Mare de Déu ha vingut i s’ha aparegut. Amb aquesta frase, la Mare, volia fer-nos entendre que només podem copsar el veritable significat de les aparicions i de la seva materna presència entre nosaltres, si entrem en una relació profunda amb Déu. Gràcies a aquesta relació, a l’inici de les aparicions es va manifestar clarament, la interacció entre la gràcia de Déu que actuava a través dels sis vidents, i les gràcies que actuaven respectivament a través de la Jelena i el poble. Això era així perquè Déu acondueix tothom i tot a la comunió en l’Esperit Sant, tal com va passar a la Pentecosta. Aleshores vaig comprendre que afavorir i tenir cura de la interacció de les gràcies, és una de les tasques fonamentals i més delicades del sacerdot. També és preciós, perquè impedeix la fragmentació dels dons i les rivalitats entre els membres del poble de Déu. Així és com l’Església és edificada en l’Esperit Sant.

Ja he tingut ocasió de destacar que les aparicions de la Mare de Déu a Medjugorje troben la seva millor expressió en el segon misteri de goig del Rosari: la visita de Maria a Elisabet. L’ànima i el cos d’Elisabet van percebre aquesta visita, i el mateix va passar al petit Joan, que amb tot el seu ésser va reconèixer Maria i Aquell que portava en el seu ventre: a través de Maria, Joan va sentir el frec de Déu. En aquella trobada, l’Esperit Sant va omplir Elisabet, va beneir el nen en el seu ventre i ella va donar a llum el profeta que va precedir el Messies i el va manifestar al món.

Quan es parla de les aparicions a Medjugorje, generalment es repeteixen els missatges de la Mare de Déu considerats essencials: pau, pregària, dejuni, confessió, conversió, fe… A mi em sembla que el significat més profund de les aparicions és el que jo defineixo com el toc de l’amor de Déu a través de Maria, que arriba a tots els homes.

En aquest context recordaré una escena que expressa concretament aquest toc de la Mare de Déu. Va passar el 4 d’agost de 1984. Tal com sabem, la Mare de Déu havia comunicat a la Jelena Vasilj que el dia exacte del seu naixement és el 5 d’agost[2]. Prèviament, la Mare de Déu m’havia demanat a través de la Jelena que convidés els feligresos a una novena de dejuni i pregària per preparar aquesta solemnitat; aquell dia la litúrgia celebra la consagració de la Basílica de Santa Maria de Roma, més tard anomenada Santa Maria Maggiore, però per nosaltres coneguda també com la Mare de Déu de la neu. Moltes persones van dejunar i pregar durant nou dies. La majoria dels feligresos ni tan sols van treballar els darrers tres dies de la novena, a banda de les ocupacions més necessàries. Podríem dir que Medjugorje semblava un veritable convent en el qual tothom pregava, dejunava i vetllava. A la vigília d’aquell 5 d’agost, la Jelena, mentre pregava, va tenir una visió significativa en la qual satanàs es va acostar davant d’ella i va començar a plorar. Després, el dimoni li va dir: “Digues-li (referint-se a la Mare de Déu) que no beneeixi el món!”. I va repetir això diverses vegades. Immediatament després la Jelena va tenir una altra visió: va veure la Mare de Déu i, just en el moment que arribava, Satanàs va desaparèixer. La Mare de Déu, aleshores li va dir: “Ell sap el que vol, no vol que beneeixi el món aquest dia”, i en aquell moment va beneir solemnement tota la humanitat.

Explico aquest episodi per fer llum a la realitat d’aquest toc de Déu a través de la Mare de Déu. Veritablement, va ser impressionant el que va passar aquella nit i el dia després. La gràcia era present, tangible. Els sacerdots van confessar tot el dia, trobant-se amb casos insòlits: persones que mentre estaven anant al mar sense pensar gens en les aparicions o fins i tot sense saber ni tan sols de la seva existència, estranyament s’havien aturat i dirigit cap a Medjugorje. La gent s’apropava amb una facilitat especial al sagrament de la reconciliació, fins i tot després de trenta anys o més de no fer-ho. Els sacerdots van donar testimoni que la gràcia era palpable en les confessions. En tot això es manifestava concretament el toc de Déu a través de Maria: la Verge va visitar els seus fills, els va portar cap a Déu.   

Quan l’home s’obre a aquest toc diví, als impulsos que arriben a través de Maria, es produeix el miracle: tota la seva vida es transforma, reneix de dalt, com Jesús explica a Nicodem.[3]

La novetat de Medjugorje

Crec que la mateixa Mare de Déu va donar una resposta a aquesta pregunta a través de la Vicka, quan va dir que s’apareixia en aquesta parròquia perquè “hi ha molts bons fidels” i que aquí “hi ha presents profundes arrels de fe” (15.09.1981). Si observem la seva resposta, aleshores realment ho hem d’entendre tot a la llum de la fe.

Recordo una conversa que vaig tenir l’any 1983 amb el conegut teòleg suís Hans Urs Von Balthasar, que em va dir: “Cap persona i cap lloc mereix que aparegui la Mare de Déu, i cap lloc del món és pur i sant fins al punt que la Verge pugui aparèixer sense que hi hagi tensions i persecucions”. Mirant el món d’avui, veiem tants llocs on seria indispensable la presència viva de la Mare de consol i d’esperança, però això no passa.

Per tant, quan apareix la Mare de Déu, o quan Déu dona una gràcia, la gràcia és totalment pura perquè prové d’ell, ningú la mereix. Per què Déu dona aquella gràcia a un lloc, per què la dona a una determinada persona? Això continua sent un misteri, és el misteri de la distribució de la gràcia i de la lliure elecció de Déu. Tot i això, en referència al fet que la Mare de Déu digués que havia aparegut a Medugorje perquè les arrels de la fe són profundes en aquell poble, jo connecto particularment a aquestes aparicions també tota l’Europa, que avui viu una profunda crisi d’identitat cristiana.

Des del principi he cregut que les aparicions de la Mare de Déu a Medjugorje són obra de l’Esperit Sant. Avui, especialment, distingeixo clarament les aparicions de la Mare de Déu, enteses com a gràcia extraordinària lligada a un lloc concret i a un moment històric, de la presència de la Mare de Déu que està a tot arreu a l’espai, en el temps i en l’eternitat. Les aparicions són una gràcia, són la confirmació de la maternitat i de la cura de la Mare de Déu per tota la humanitat, de la seva Missió com a Mare de Déu. I aquesta és una gràcia que se’ns ha donat a tots nosaltres. Per tant, entenc que l’objectiu a assolir no és aturar-nos a les aparicions com un fenomen sobrenatural sinó aprendre a viure a la presència de Maria que ens atrau contínuament a la vida de la Santíssima Trinitat. La Mare de Déu apareix des de fa tant de temps perquè ens vol ensenyar a viure a la seva presència i a la presència de Déu.

A Medjugorje s’accentua profundament la teologia del misteri Pasqual: el pas a través de la passió i la mort que ens porta a la Resurrecció. Aquest és el missatge fonamental que ens deixen les aparicions i no pot ser d’una altra manera, perquè la Mare guia sempre cap a allò que el seu Fill Jesús va viure, cap a l’únic i veritable camí de guariment. Per tant, la Verge ens guia cap a l’essència, cap al misteri del cristianisme: l’Eucaristia, el misteri pasqual. I finalment ens manifesta la dimensió trinitària perquè en realitat no podem trobar Maria en la seva plenitud, si no és en la Santíssima Trinitat.

La meva opinió és que estem cridats a entrar en una relació viva i contínua amb Déu i amb la Mare de Déu. La Mare de Déu, de fet, no apareix a Medjugorje per passar només uns minuts al dia amb nosaltres, sinó per fer-nos entendre que hem estat creats per estar en Déu, per relacionar-nos amb ell contínuament, per reconèixer la seva veu. Comprendre tot això ha estat per a mi una gran riquesa espiritual, en la qual he llegit l’acció de l’Esperit Sant a través de l’Esposa Maria.

En una ocasió, un amic sacerdot, parlant de Medjugorje em va dir: “Estimat Pare Tomislav, però tot això, qui ho controlarà?” Vaig contestar: “Aquest és precisament el nostre problema, que ho volem controlar tot, mentre que Déu ens crida a caminar i a créixer, a adreçar les persones cap a l’Esperit Sant a través de Maria, per tal que ella pugui guiar-les cap a Jesús i juntament amb Ell cap al Pare”. Aquesta és una veritat preciosa: després de tot el que vaig viure inicialment amb els vidents, i després acompanyant molts fidels i consagrats, vaig comprendre que no puc i no vull controlar ningú. Només m’he de preocupar de caminar, d’experimentar la proximitat de Déu i de mostrar a les persones com entrar en relació amb Déu, de manera que sigui el Senyor qui guiï, qui ho dirigeixi tot i a tothom.

La novetat que Medjugorje porta a l’Església i a la humanitat és la trobada amb el Déu viu. Potser a alguns això no els diu gran cosa, però si ens trobem davant del Déu vivent i permetem que Ell ens involucri totalment, canviant-t’ho tot en nosaltres segons el seu projecte, aleshores aquesta és una novetat absoluta. Crec que les intencions de Déu en les aparicions de Medjugorje són aquestes: atraure cap a ell l’home a través del Cor Immaculat, atraure l’Església i, a través d’aquesta, el món sencer. Cadascú ha de trobar el Déu viu i, en la fe, contemplar-lo cara a cara.

Aquesta trobada amb Déu porta en ella mateixa altres novetats: la vida cristiana ha d’esdevenir senzilla, s’ha d’alliberar de les fórmules i d’allò que la fa feixuga i que reclou l’Esperit en preceptes buits. La senzillesa ens guia a una relació directa amb Déu, a la qual Jesús va voler conduir les persones a qui predicava, tal com va dir l’Esperit Sant a través del profeta Isaïes i com ens diu l’evangeli de Mateu: “Per això els parlo en paràboles, perquè miren però no hi veuen, escolten però no comprenen, i es compleix en ells la profecia que està escrita en el llibre del profeta Isaïes: Escoltareu i no comprendreu, diu el Senyor, mirareu i no veureu. Perquè el cor d’aquest poble s’ha fet insensible, s’han tornat durs d’orella, han tancat els ulls: per no veure amb els ulls, per no sentir amb les orelles, per no comprendre amb el cor, per no tornar a mi, per no deixar-se guarir per mi. Feliços vosaltres, en canvi, perquè els vostres ulls hi veuen i les vostres orelles escolten. Us asseguro que molts profetes i molts homes justos van desitjar veure el que vosaltres veieu, però no ho veieren; molts van desitjar sentir el que vosaltres sentiu, però no ho sentiren”.[4] Estem cridats, per tant, a aquesta senzillesa de la qual parlava el Papa Benet XVI quan encara era cardenal: “La renovació de la vida de l’Església no consisteix en un munt d’exercicis de pietat i en la creació d’institucions, sinó en un pertànyer íntegrament i únicament a la comunitat de Crist. La novetat, la renovació significa esdevenir senzills, convertir-se a aquella senzillesa autèntica i veritable que és el misteri de tot el que existeix. Però això no és altra cosa que el ressò de la senzillesa del Déu únic“.[5]

Què més podríem dir sobre la novetat? Quan apareix la Mare de Déu, es manifesta com una presència senzilla i viva entre nosaltres; amb Ella davalla l’Església del cel i convida l’Església de la terra a entrar en la veritable comunió en l’Esperit Sant. Aquesta és una veritat de la qual els llibres de litúrgia n’estan plens, però que ha de ser viscuda de manera concreta!

El resultat d’aquesta novetat és el mateix que es va produir en la primera Església, constituïda per l’assemblea dels Apòstols, de Maria, de les dones i dels deixebles que eren presents quan l’Esperit Sant va davallar damunt seu i els va omplir d’ell mateix. Tot esdevé nou i es renova contínuament. No es tracta d’una novetat que se separa de l’Evangeli, sinó d’una dinàmica nova, d’una vitalitat nova, de la mateixa manera com la primavera és una novetat per l’hivern, l’estiu una novetat per la primavera i així successivament. És un procés vital continu que porta molts fruits. És el signe de la dinàmica de la vida de fe, que es diferencia de l’estancament que, en determinades formes de religiositat, troba sovint matisos diferents i molt perillosos.

En el cinquè aniversari de les aparicions, ja vaig subratllar que molts s’enganyen quan pensen que la parròquia de Medjugorje esdevindrà una segona Lourdes o una segona Fàtima. Personalment, crec que ni tan sols s’hauria de parlar massa de Medjugorje, per no transformar-la en una ideologia. La Mare de Déu no ens convoca a la muntanya de les aparicions, al Krizevac o a l’església parroquial perquè Medjugorje sigui un entre tants altres santuaris, sinó perquè desitja introduir la humanitat als nous temps. Amb les aparicions de Medjugorje ha començat un temps nou. Es tracta d’una nova qualitat de vida espiritual, d’una nova qualitat de vida que abraça tot el nostre ésser, perquè la crida cristiana no només vol fer-nos ressuscitar en esperit, sinó també en el cos. Nosaltres quasi mai pensem en la resurrecció del cos, i en conseqüència no es pot produir la nostra transformació. La transformació de l’home és la veritable novetat.

Des del meu punt de vista i per les experiències que he viscut, puc dir que no som conscients de fins a quin punt encara som esclaus de la corruptibilitat i fins a quin punt som pobres, perquè no permetem que Déu ens embolcalli i acceleri aquest procés de transformació en nosaltres i en la humanitat. De fet, tota la humanitat està cridada a entrar al cel nou i a la terra nova.[6] Entenc que això vol dir entrar en la novetat i en els temps nous, perquè l’Esperit Sant, autor de la vida, ens introdueix sempre en una dimensió de novetat: cada dia de la vida en Déu és una novetat.

Hi ha hagut molts episodis en els quals he experimentat la novetat de la qual parlem, però explicaré un fet que va passar el Divendres Sant del 1983. Anava cap al Krizevac amb una monja i un confrare, pregàvem el rosari i volíem pujar a la muntanya per adorar el Senyor Crucificat. Al començament del camí, als peus del Krizevac, ens va aturar la policia: ens van dir que no podíem pujar. Vaig preguntar: “Per què?”. Va venir un comandant, estava enfadat i em va dir: “No hi podeu anar, està prohibit!”. Li vaig contestar que aquell era terreny parroquial i que era tradició pels fidels anar cada any a adorar la creu del Senyor. Em va contestar amb agressivitat: “Queixeu-vos, però no podeu pujar!”. Li vaig contestar: “No em queixaré, però protestaré públicament!”.

Després, tots tres vam allargar el recorregut passant per Miletina i vam continuar resant el rosari tot tornant a la casa parroquial. Quan vam arribar a la parròquia, em vaig asseure a la meva habitació i, sense dir res a ningú vaig escriure un article de protesta per un diari. Vaig deixar l’escrit sobre la taula perquè volia que el revisessin altres persones abans d’enviar-lo al diari. El Dilluns de Pasqua va venir la petita vident Jelena Vasilj, que aleshores tenia onze anys, i sense saber res de tot això em va dir aquestes paraules: “La Mare de Déu et diu: No et queixis, no protestis! Prega i alegra’t, perquè quan Déu posa la mà en una obra, ningú l’aturarà”. En aquell moment van caure totes les meves raons humanes produïdes per la meva voluntat, totes les meves lluites humanes. Vaig entrar en la joia i en la pau, i vaig renunciar a tota forma de protesta. Aquell ensenyament va quedar profundament gravat dins meu. Des d’aleshores, quan m’he trobat en situacions difícils que m’han provocat a fons, sempre m’he recordat de les paraules de la Mare de Déu.

He hagut de passar per molts d’aquests passatges interiors, que crec que han estat una pura gràcia que Déu m’ha concedit perquè pogués prosseguir el camí. Qui experimenta la proximitat de Maria, experimenta la seva maternitat i el seu ser esposa de Déu i de l’Església. La tendresa del seu amor és indescriptible: en ella desapareixen totes les barreres, totes les ferides es guareixen i totes les preguntes troben resposta. L’ànima se sent plena a vessar de la vida de Déu a la qual anhela en el seu més profund, tot i trobar-se amb obstacles, proves i dificultats. Aquesta és l’autèntica novetat que ens dona una profunda pau, encara que des de fora sembli que estem derrotats. A cada fragment de la Sagrada Escriptura llegim que hem de permetre a Déu que dirigeixi la nostra vida: viure això en la realitat és l’inici d’una completa renovació espiritual.

---

[1] Mt 6, 24-34

[2] L’estructura dels temps sagrats de la litúrgia cristiana se centra en Jesucrist; d’aquí ve que la figura de Maria estigui estretament vinculada al misteri de Crist. Per això el caràcter marià de l’any litúrgic ha esdevingut una extensió de les solemnitats cristològiques. Per això és comprensible que la data història del seu naixement no s’hagi introduït en el temps litúrgic. Aquesta declaració no conté cap intenció d’interferir en les festivitats litúrgiques, perquè és clar que aquesta experiència té valor de testimoniança humana i com a tal és considerada pels decrets eclesiàstics. La vident Vicka Ivanović, en una conversa amb Žarko Ivković, també confirma aquella data com el dia del naixement de la Mare de Déu (Medjugorje Tribune, 2007 – vol 2).

[3] cfr. Jn 3, 3

[4] Mt 13, 13-17

[5] J. Ratzinger, Il nuovo popolo di Dio, Brescia 1971, 301-303.

[6] Cfr. Ap 21, 1. 22, 5.