24 novembre 2024

A càrrec de Mauro, Loredana i Luisa

(Fragment del llibre “A Medjugorje – La Madonna è viva. Colloqui con Padre Tomislav Vlašić“; Ed. Luci dell’Esodo)

Les experiències extraordinàries en la fe

Quan vaig estar servint a Medjugorje, vaig conèixer persones que formaven part de diferents moviments espirituals de l’Església. Després, a les reunions, als aplecs i a les trobades personals que vaig tenir al llarg dels anys, les persones es confiaven i em confiaven les seves experiències. Déu tocava i agafava les ànimes en la seva originalitat amb tot el que portaven dins. Aquestes ànimes també rebien les gràcies a través de fets extraordinaris, en visions, en somnis, per mitjà d’una veu interior que els instruïa, i altres coses semblants. Algunes d’aquestes persones, segons afirmaven, eren instruïdes per la Mare de Déu, altres per Jesús, per Sant Miquel o per algun sant. Em van cridar especialment l’atenció les persones a qui es manifestava Déu Trinitari; en elles podia comprendre amb claredat la seva acció, perquè a través de les seves ànimes fluïa l’anunci dels apòstols, que l’Església transmet.

Els primers anys de les aparicions, a Medjugorje també hi anaven persones pertanyents a moviments espirituals no cristians, atretes pel poder de la gràcia que ells definien com a energia. Aquestes persones vivien certes experiències extraordinàries que aparentment podien semblar similars a les viscudes en els moviments cristians. Tanmateix, després d’un discerniment acurat, apareixia clarament la manca de l’Esperit de Crist i del coneixement de la revelació cristiana. La presència d’aquestes persones a Medjugorje i la seva confusió interior pretenia fer ombra sobre les aparicions de la Mare de Déu i enganyar la gent senzilla, animada per una fe sincera en el Déu Trinitari.

També vaig ser testimoni del fet que els primers anys també arribaven a Medjugorje grups de persones pertanyents a sectes satàniques, amb la intenció d’actuar contra els vidents i contra el poble que anava al lloc de les aparicions. Això m’ho va confirmar també el Pare Slavko Barbarić, que em va explicar algunes experiències que havia viscut amb persones d’aquest tipus. De nou, en aquest cas, era clara la intenció de Satanàs de desacreditar l’obra de Déu. 

El primer que vaig fer va ser pregar a Déu per rebre la seva saviesa. Vaig comprovar els fenòmens i vaig demanar consell. Em vaig informar i documentar sobre aquests temes, per tal d’assumir la meva pròpia actitud. Un exemple va ser la meva trobada amb el famós teòleg Hans Urs Von Balthasar. Era la primavera de 1983. El vaig conèixer a Basilea. El considerava no només un teòleg, sinó també un home de fe, espiritualment madur i obert al Misteri. En la breu conversa que vam mantenir, em van quedar gravades certes línies que mai més he oblidat.

Recordo molt bé que li vaig demanar la seva opinió sobre les aparicions de Medjugorje. Ell va respondre preguntant-me per què m’havia dirigit cap a ell, i en tot cas va afirmar que a Medjugorje és més difícil no veure la Mare de Déu que veure-la. Però també va afegir que per veure-la calia despullar-se de totes les pretensions, dels interessos i dels prejudicis. Va dir que no hi ha cap lloc a la terra que mereixi aquesta gràcia, perquè a tot arreu trobem pretensions i disputes. El que cal és acollir la Mare de Déu amb un cor humil i sincer.

Li vaig demanar després la seva opinió sobre el perquè de les aparicions de la Benaurada Verge. Em va respondre que al segle XX gairebé tots els Papes havien posat la Mare de Déu al centre del seu magisteri. Estava convençut que aviat entraríem en el nou segle, que veuria resplendir la Mare de Déu com una estrella dotada d’una llum especial, molt per sobre de tots els sants.

També li vaig preguntar què fer per protegir els vidents. Aleshores em va dir que l’espai de transmissió dels vidents era limitat. Els periodistes, els estudiosos, la gent amb les seves preguntes, fàcilment porten els vidents fora d’aquell espai i pretenen que els vidents ho sàpiguen tot. Actuant així els confonen i els indueixen a errors. El que s’hauria de fer, en canvi, és acollir el missatge que porten els vidents, meditar i pregar per acollir la llum de Déu.

Li vaig preguntar què pensava sobre els secrets dels quals parlaven els sis vidents de Medjugorje i com ens hauríem de comportar davant de fets que objectivament ens superen. Von Balthasar em va dir que els temes de l’infinit mai es poden tancar en esquemes humans. Els espais de l’infinit són necessaris per caminar en la fe, per arribar a la vida d’Aquell que és infinit. I quan finalment li vaig preguntar què més m’aconsellaria sobre les aparicions, em va suggerir d’anar a trobar un bon teòleg marià. En la seva opinió s’hauria de tractar d’una persona disposada a desfer-se de la terminologia teològic-escolàstica per submergir-se en el Misteri. Recordo que em va esmentar el nom de René Laurentin.

Encara avui estic agraït a Von Balthasar per aquelles paraules que he custodiat com un tresor. A la tardor de 1983 vaig conèixer René Laurentin, que va acceptar amb molt de gust visitar Medjugorje i estudiar les aparicions de la Mare de Déu. Després, va escriure molts llibres al respecte, bonics i importants.

Com a sacerdot de Jesucrist, sempre he procurat tenir una actitud clara envers les persones, independentment del fet que visquessin experiències extraordinàries o seguissin un camí espiritual normal. En el cristianisme la posició és clara. Existeix un sol camí i aquest és Jesucrist. En el capítol 10 de Joan, Jesús es presenta ell mateix com el Bon Pastor i afirma: “Jo soc la porta: el qui entri per mi se salvarà. Podrà entrar i sortir i trobarà pasturatge. Jo soc el bon pastor. El bon pastor està disposat a donar la vida per les seves ovelles. Qui fa de guarda només pel jornal, quan veu venir el llop abandona les ovelles i fuig, perquè les ovelles no són seves. Llavors el llop se n’apodera i les dispersa. Això passa perquè el guarda no és pastor: treballa només pels diners i tant se li’n dona de les ovelles”.[1]

Jesús mateix guia les ànimes i els assegura que les introduirà a la vida amb el Pare per mitjà de l’Esperit Sant: “Les meves ovelles escolten la meva veu. Jo les conec i elles em segueixen. Jo els dono vida eterna: mai no es perdran. Ningú me les arrencarà de les mans. El meu Pare, que me les ha donat, és més gran que tots. Per això, ningú pot arrencar-les de les seves mans. Jo i el meu Pare som una sola cosa”.[2]

De les paraules de Jesús podem deduir que les ovelles escolten la seva veu perquè ell les coneix i elles el coneixen a ell. Qui acompanya espiritualment les persones no ha d’orientar-les mai cap a si mateix o cap a altres, sinó cap a Jesucrist, per tal que aprenguin a conèixer-lo i entrin en una relació viva amb ell. El paper d’acompanyant espiritual és el d’ajudar les persones a despertar-se interiorment i a desenvolupar una relació madura i responsable amb Jesús. Al cap i a la fi, aquesta és la tasca de tota l’Església.

---

[1] Cfr. Jn 10, 9-14

[2] Cfr. Jn 10, 27-30