24 novembre 2024

A càrrec de Mauro, Loredana i Luisa

(Fragment del llibre “A Medjugorje – La Madonna è viva. Colloqui con Padre Tomislav Vlašić”; Ed. Luci dell’Esodo)

La trobada de l’home amb Déu

El guia espiritual hauria de tenir cura sobretot del desenvolupament de l’home en la seva totalitat. L’home és madur quan sap relacionar-se amb Déu i sap viure la comunió amb els altres en l’Esperit Sant. Això ens ho ensenya Sant Pau a la Carta als Efesis: Jesús ha vingut al món per salvar l’home, perquè l’home col·labori amb ell a la salvació del món.[1] Ha donat a l’home totes les gràcies per vèncer el mal i la caducitat, i per ser promogut en la dignitat de fill de Déu. Per això, qui acompanya una persona en el camí de la fe, hauria de promoure acuradament la llibertat, la responsabilitat, la dignitat, la integritat.

Llegiu més: Medjugorje. Part 9 – La trobada de l’home amb Déu

El missatge central de l’ensenyament de Jesús és l’amor: amor cap a Déu, cap a nosaltres mateixos i cap al pròxim. En el sentit bíblic això vol dir que l’amor ha d’abraçar l’home en la seva totalitat: en la profunditat, en l’amplitud i en tot el potencial del seu ser. Aquest és el veritable compliment de la llei.[2] Tot el missatge de la Bíblia vol portar-nos a viure aquesta aliança amb Déu en l’amor. L’home pot desenvolupar-se en plenitud i pot desenvolupar en ell totes les virtuts, només si acull l’amor de Déu i el deixa créixer en si mateix.[3] És aleshores quan l’home realitzat en plenitud podrà realment donar lloança a Déu. Quina gran responsabilitat és ser cridat a promoure els cristians i a guiar-los cap a aquesta plenitud de l’amor!

Sant Gregori de Nazianz explica que promoure l’home, d’acord amb el credo cristià, vol dir ajudar-lo a desenvolupar la imatge de Déu en ell, a desenvolupar la seva originalitat generada en el si del Pare. L’home vell, carnal, he de ser sepultat amb Crist per ressuscitar amb ell. Aquell que ha fet aquest pas, que ha vençut la primera mort. Aleshores, Crist el pot promoure i transformar, pot expressar en ell la seva imatge. Quan vivim així, la imatge divina impresa en nosaltres ens guia i ens introdueix al veritable coneixement.[4]

Aquesta imatge és viva en nosaltres, perquè en ella actua el Déu Trinitari. També Sant Pere ens indica com entrar en el veritable coneixement: “El poder diví de Crist ens ha donat tot el que és necessari per viure santament. Perquè ell ens ha fet conèixer Déu, el qual ens ha cridat amb la seva glòria i amb el seu poder”.[5]

En aquest context, les aparicions són un mitjà potent, com cap altre mitjà humà, i tenen la missió de desvetllar la humanitat: Maria es fa propera a nosaltres com a Mare i aboca sobre la humanitat totes les gràcies necessàries per a aquest temps. Amb missatges senzills ens ensenya a entrar en la vida de Déu.

Recordo un ensenyament senzill i pedagògic que la Mare de Déu va donar al grup de pregària a través de la Jelena. Un dia va demanar als membres del grup que anessin a la natura a lloar Déu i després collissin una flor que els agradés; tot seguit, cada un hauria de tornar al lloc on es feia la trobada amb aquella flor. Quan tots vam tornar, la Mare de Déu va començar a explicar que l’ànima és com una flor amb els seus pètals, i els pètals són les virtuts. Si tots els pètals, és a dir, les virtuts, estan intactes, aleshores Satanàs no pot entrar a l’ànima, perquè aquella flor pertany només a Jesús. Després va afegir que totes les virtuts han d’estar enllaçades entre si, perquè una perfecciona l’altra i l’una no pot desenvolupar-se sense l’altra. Una persona és madura només quan les virtuts es desenvolupen en ella de manera harmoniosa.  

Tal com ja he dit moltes vegades, la Mare de Déu apareix per ensenyar-nos a viure una relació viva amb Déu a través de la pregària, i aquesta relació només pot ser construïda en la llibertat de l’Esperit Sant. D’aquesta relació neix en nosaltres el sentit de responsabilitat i creixem en la creativitat de Déu. Aquesta és la pedagogia més senzilla i normal en la fe. Déu es manifesta a aquells que s’apropen a ell, els fa entrar a la veritat de la vida, en aquella veritat transmesa a la humanitat a través dels apòstols. En aquesta pedagogia de la Mare de Déu no hi ha res de nou que l’Església no hagi anunciat. Però al mateix temps tot és nou perquè la relació amb Déu ens guia contínuament cap a la novetat.

No és possible donar una resposta exhaustiva, perquè el tema és molt ampli i profund. Miraré de destacar alguns punts que considero fonamentals, partint concretament de la meva experiència. El sacerdot hauria de viure en Déu i amb Déu, hauria d’estar en Déu inclús quan està entre la gent. Això significa que està cridat a estar tan unit a Jesús fins a permetre-li actuar personalment en ell i a través d’ell. Aquesta relació viva amb Jesús l’hauria de portar a mantenir una distància sana en relació amb les persones que troba i en relació amb les seves experiències.  El sacerdot hauria de saber portar-ho i oferir-ho tot a Jesús, deixant que sigui ell qui actuï en les ànimes de les quals té cura, i ajudar la gent a reconèixer la voluntat de Déu; oferir a Déu els sacrificis de les persones, però també els seus sofriments i pecats, per tal que siguin perdonats.

Una cosa que he après a la vida i que considero important és que el sacerdot no es pot imposar mai a les ànimes, no pot imposar la fe per força. Al contrari, hauria de comunicar la vida de Déu i acompanyar les persones en el seu creixement, sense imposar-se i sense aixafar la seva originalitat.

El deure fonamental del sacerdot continua sent el d’oferir-se ell mateix a l’altar pel poble i ensenyar al poble a oferir-se amb ell a Jesús a través de Maria. Aleshores Jesús acull aquesta oferta i la dona al Pare, sotmetent-ho tot a la voluntat del Pare. D’aquesta manera, en la celebració eucarística, el sacerdot i el poble viuen el passatge pasqual en el qual Jesús obre a les ànimes el camí cap al Pare, de la mateixa manera com va obrir el camí cap al Pare en les ànimes dels apòstols. Sense aquest passatge no passa res concret en les ànimes. Una persona, una comunitat que s’uneix així a Jesús i amb Ell va cap al Pare, segueix un camí segur.

---

[1] cfr. Ef 4, 9-16

[2] cfr. Mt 22, 36-40

[3] cfr. 1Co 13, 1-13

[4] Sant Gregori de Nazianz – Litúrgia de les hores, 22 de juliol, memòria de Santa Maria Magdalena.

[5] cfr. 2 Pe 1, 3-11