Església de Jesucrist de l’Univers
A càrrec de Mauro
24 de novembre de 2024
(Transcripció d’àudio)
Nostre Senyor Jesucrist, Rei de l’Univers
Dn 7, 13-14; Sl 92; Ap 1, 5-8; Jn 18, 33-37
La solemnitat de Jesucrist, Rei de l’Univers, avui, nosaltres la celebrem lligada a la de demà: Maria Santíssima, Mare i Reina de l’Univers. Les celebrem juntes.
És l’inici de l’any, però en quin sentit? És l’inici de l’any perquè hauria de ser de manera solemne, una solemnitat, el passatge en el qual nosaltres permetem que Jesucrist esdevingui Rei del nostre univers, del meu univers. El fet que ell sigui Rei de totes les nacions, Rei de l’Univers, es produeix en la mesura que cada home permet que esdevingui Rei en ell mateix, aleshores s’estén la seva reialesa, no és que esdevingui Rei de totes les nacions per la força. I per què és Rei? Perquè és sacerdot. La seva reialesa prové del fet que és Summe Sacerdot, la seva reialesa prové del fet que ha ofert la vida pel seu poble, per aquells que el volen Rei, Ell ha ofert la vida per aquells.
Llegiu més: Nostre Senyor Jesucrist, Rei de l’UniversSabem d’Alfa Centauri, que a Alfa Centauri hi ha un rei, Aris, summe sacerdot i rei d’Alfa Centauri. Per a nosaltres la reialesa està sempre lligada al sacerdoci, lligada a l’oferta de la vida: regnes perquè serveixes, regnes perquè t’ofereixes, regnes perquè tu pagues pels altres, no perquè domines. Jesús no domina.
Així doncs, primer, si volem escollir a Crist Rei, a Maria Reina, hem de veure dins nostre tot el que no està sotmès a aquesta reialesa i confiar-ho, perquè Ell no ho farà mai per força ni per cap de nosaltres; et demana permís, m’has de donar l’ok, el sí, i després comença el procés.
Preparem-nos.
Et prego, oh Mare, ajuda’ns a veure allò que dins nostre creiem que ja hem confiat, on creiem que no tenim rei ,i en canvi, si et permetem entrar amb la teva llum, amb el teu amor matern, probablement encara trobarem algun rei. Dins nostre desitgem estar completament units al Crist, ser els seus súbdits, fills, però sempre correm el perill de tenir encara alguna cosa entre mans, inclús potser per complaure’t a tu, i allò que creiem que és la teva voluntat ho convertim amb el nostre rei. Ajuda’ns en tots aquests moments subtils, oh Mare, perquè sobre les coses greus crec que puc dir, per aquest poble, que n’hem vist, i que les hem confiat, però aquestes coses subtils potser són més perilloses que les altres i ens bloquegen. Ara, doncs, estiguem uns moments en silenci, callats, també amb els pensaments, que sigui veritablement des del nostre interior que veiem.
La pregunta que Jesús fa a Pilat quan li diu “Tu ets rei, rei dels Jueus”: “Ho dius per tu mateix o perquè algú altre t’ho ha dit?”, fixeu-vos que és una pregunta que ens la podem fer nosaltres també. Avui celebrem una festa: Jesús Rei, Maria Reina. Ho diem perquè ho hem decidit, entès, o perquè algú altre ens ho ha dit? Per què heu vingut a aquesta església? Perquè se celebra Crist Rei, però, per a tu és el Rei? No és una pregunta banal, eh? Escollir Crist Rei i Maria Reina, només ho pots fer si saps què vols, perquè si els esculls no pots tornar enrere; si els fas esdevenir Rei i Reina, has posat la mà a l’arada i ja no pots mirar enrere[1]. Si ho fas perquè ho has sentit dir, no ho has fet, dius: “Va bé, vaig a una festa”. Es pot anar també a la festa de la Unitat -es menja bé, es canta, és el mateix. Per escollir vol dir que tu saps què vols, el vols com a Rei, perquè almenys una mica el coneixes, almenys una mica has sentit dins teu què és el seu regne, que no és d’aquest món, has sentit què és el que porta el Rei de la pau. Almenys una atracció la deus tenir si vols escollir-lo com a Rei, no ho pots fer només per obediència, sinó, tard o d’hora l’abandones, segur.
Jo ho tradueixo a la meva manera: cal decidir si ser veritablement cristians o si és suficient ser batejats. De batejats crec que n’hi ha molts, de cristians pocs, poquíssims. Cristians en el sentit que han escollit el Crist, que volen viure per Crist, amb Crist i en Crist, que l’han escollit com a Rei i li han donat la vida. Fixeu-vos que ells, Jesús i Maria, poden regnar en nosaltres i, per tant, posar tots els seus beneficis sobre nostre, només si els acollim, i acollir-los vol dir acollir el seu amor. No podem escollir-los i acollir-los perquè si més no sabem que són potents, perquè també els reconeixem encara que potser no hi creiem a fons. Mireu que hi ha qui ho fa, eh?, de fet, sovint posen a prova Maria Santíssima i també Jesús: “Si existeixes fes el miracle per mi”, com aquells que eren sota la Creu[2]. Jo no parlo d’aquella fe, parlo d’aquella fe que no existeix, però el vull conèixer més i aleshores puc preguntar també, però per conèixer, no per tenir una testimoniança, una prova.
Si aculls el seu amor, el primer pas que es produeix és que Ells et generen, generen fills de Déu, però per fer-ho, aquests fills han d’haver escollit Déu i Jesús i Maria com a Reis. Són passos obligats. No poden regnar en qui no escull, no poden regnar -és l’Evangeli, eh?- sobre qui està dividit entre dos mons, no pot haver-hi Déu i el diner, o és l’un o és l’altre[3]. Nosaltres no podem quedar-nos dividits, no estem previstos per això, o escollim Déu o, encara que no diguem: “He escollit a un altre”, l’has escollit, encara que no ho diguis. No dic que esculls el mal, no, però si no esculls plenament Déu, tu has escollit el mal, perquè l’esperit d’aquest món és això. Va venir a la Terra concretament per això, ha retornat en la seva segona vinguda per accentuar això i després, amb el seu retorn gloriós ha de posar el final a això: qui l’ha escollit a Ell i qui ha escollit el món. No hi ha, no hi ha res entremig, no hi ha d’haver res. Ara hi ha molt entremig, la massa està entremig, però al final no hi haurà res.
El primer pas per escollir Crist Rei -vaig de pressa, si no parlaria moltes hores- és escollir Maria com a Mare. Per què? Perquè només Maria, ara, en aquest temps, amb la força de l’esperit d’aquest món, pot activar dins nostre els processos que ens porten a desitjar Jesús Rei. Però primer l’has d’escollir a Ella, com a Mare, perquè ella no regna si primer no l’esculls com a Mare. No vol ser Reina, Reina és la conseqüència del fet que és Mare, de la mateixa manera que Jesús és Rei com a conseqüència del fet que és sacerdot, ofert. El mateix passa amb Maria. És Mare i Mare serà per l’eternitat. És una Mare i et condueix com una Mare. Escull Maria, Maria et porta a Jesús amb tots els passos que et farà fer, te’l mostra com a Redemptor, te’l mostra com a salvació, com a llibertat, i després, en tots aquells passos Ell esdevé Rei. Però al final, què és el que triomfa? Sempre és la Vida, en majúscula.
Jesús va dir a Pilat: “Jo soc rei, però no soc d’aquest món”. Però també diu: “He vingut per a això, per ser rei”. Enteneu que amb aquestes paraules la redempció i la seva reialesa viatgen juntes? Per tant, no n’hi ha prou amb el baptisme per obtenir la redempció, has d’arribar a dir en la teva vida: “Crist és Rei”. “Jo he vingut per a això -diu- per ser rei”. Està clar que no li interessava ser rei de la Judea: rei de les ànimes, rei de l’home, rei de la vida. Si li hagués interessat la Judea, n’hauria creat una altra.
També per a nosaltres -no per romanticisme- escollir Jesucrist com a Rei, Maria com a Reina, vol dir no ser d’aquest món. No podem dir a Jesucrist que regni en nosaltres si som d’aquest món (parlo del nostre món interior). No podem tenir un món a dins que s’emporta totes les energies i voler Crist Rei, perquè Ell no és d’aquest món i no hem de ser-ho tampoc nosaltres. Seguir el seu camí vol dir escollir el seu regne, vol dir experimentar l’amor infinit, vol dir viure de fills de Déu. Vol dir que el centre de la nostra vida passa a ser descobrir la meva reialesa, perquè en la mesura que jo desenvolupo el meu sacerdoci -hem sentit que s’ha guanyat un poble de sacerdots, tots ho sou- aquest sacerdoci em porta a ser rei. Des del baptisme soc profeta, sacerdot i rei, però tots estan connectats a la dimensió de la meva oferta a Ell, de la meva participació amb Ell. No puc viure una vida paral·lela i tenir un rei que viu una altra vida.
Penso que no m’equivoco quan dic que molts, moltes persones volen Jesús com a Rei, però pocs l’escullen. Per què? Perquè no volen deixar el regne d’aquest món. Perquè en la mesura que s’acosten a Ell -i ho desitgen, n’he conegut molts- aquí es troben amb aquell pas que malauradament molts veuen com el pas de perdre, quan, en canvi, és el pas de guanyar, perquè aquí està la diferència. Recordeu aquell jove ric: “Què he de fer per heretar… ?”. “Els manaments”. “Ja ho faig”. “El va mirar i el va estimar”. “Què em falta?”. “Ven tot el que tens i segueix-me”. I es va entristir[4]. És un passatge que passa a moltíssims, perquè aquest “vendre-ho tot” posa en qüestió les teves seguretats, t’espanta. Però ell, Jesús, estava obligat a dir aquesta frase, perquè per aquell jove, aquell “tot” era el seu rei, aquelles seguretats eren el seu rei. S’havia de posar en crisi aquell rei, no hi podia haver dos reis, Jesús i un altre, i així és per a cada un de nosaltres.
Crec que fins a l’últim dia de vida -parlo per mi, vosaltres potser sou millors- tindré un rei o altre dins meu, i Jesús el posarà en crisi a mesura que vaig avançant. No ho puc fer una sola vegada, és una fantasia dir: “M’he convertit”. Tant de bo! “He començat”, i després tota la vida tinc reis dels quals desfer-me i posar-hi Jesús al seu lloc, cada vegada més subtils, cada vegada més profunds. Però puc testimoniar, o, he de testimoniar que aquest és el camí de resurrecció i de llibertat, no de pèrdua. A mi, quan algú testimonia: “Ah, ho he deixat tot” i se sent molt bé… I què has deixat? Has deixat la porqueria per agafar l’or i a sobre presumeixes dient que ho has deixat tot. És millor que estiguis callat. Més aviat dona gràcies a Déu que t’ha cridat i que t’ha donat la força de respondre, perquè si no et donés la força no podries ni respondre. És una veritat. És a dir, decidir tenir Crist com a Rei porta a iniciar un camí, un camí que em porta a vèncer-ho tot dins meu, tot allò que no és rei; aquest camí s’anomena camí de mort i resurrecció, morir a un mateix i ressuscitar en Crist. Jesús l’ha fet una sola vegada, és cert, però nosaltres l’hem de fer contínuament aquest procés, diverses vegades al dia, morir a nosaltres mateixos i ressuscitar; aquesta resurrecció és Crist Rei, Maria Reina.
Aquest camí necessita de tot el que sabem: la pregària, l’Eucaristia, la comunió i l’ajuda. En primer lloc, cada dia tornar a dir el meu sí. Partir sempre d’Ell, totes les coses que sabeu. Tot això serveix per arribar a Crist Rei i neix sempre d’un desig, perquè conèixer Crist, com dic sempre, és esposar-lo i tu no pots esposar una dona si no la desitges. No n’hi ha prou dient: “L’estimo”, abans d’estimar-la la desitges, després l’estimes, la coneixes, l’estimes cada vegada més, i així és amb Crist. I Ell, arribat en aquest punt, ha de passar a ser inclús més que aquella dona que has escollit, si estàs casat, perquè “qui estima el pare i la mare, els fills, les filles més que a mi…”[5]. És un camí, però si un esperés l’amor per començar-lo, no començaria mai; inicialment parteix d’un desig i prou, després va endavant.
En aquest camí, hi ha altres passos que he de dir, encara que ja els he dit sempre: mantenir-se fidel, perquè hi haurà moments durs, sí. Mantenir-se fidel és dir sempre: “Estimo Jesús més que tot”, perquè contínuament en certs passatges d’aquells dolorosos, que són els més bonics, no hi ha res més bonic, Ell arriba a dir-te: “M’estimes més que aquests?” Quantes vegades us he dit que a Pere l’ha portat a plorar: “Senyor, tu saps que t’estimo”. “M’estimes més…?” li ha demanat tres vegades, i després s’ha posat a plorar i li ha dit: “Mira, digues com ho veus tu mateix”. I ens portarà sempre a aquest punt, sempre. “M’estimes més que la vida? M’estimes inclús en aquest dolor? M’estimes en aquesta prova? Creus que sóc aquí? O potser vols que intervingui amb l’habitual miracle? Et fies de mi? Vols passar amb mi per aquesta prova, que ja el veuràs després el miracle, el de veritat, d’allò que t’hauré alliberat? Si ara et faig el miracle continuaràs sent el que ets, quedes sent el que ets, no ets ressuscitat, t’has guarit, però no has ressuscitat; és diferent, és millor ressuscitar que guarir, perquè després ve com a conseqüència.
Si et mantens fidel, aleshores Ell completa la redempció dins teu i, aquesta redempció què és? Un home nou, un home lliure, un home ressuscitat. És això la festa de Crist Rei. És l’inici de l’any perquè ha de ser com dir: avui desitjo començar aquest camí, i després posar-se a caminar. I cal renovar-lo cada any? Sí, jo ho faria inclús més d’un cop l’any. De tant en tant un “reset” i tornar a començar, perquè som creatures fràgils, vulguis o no vulguis ens és sempre més fàcil escollir allò que no hauríem d’escollir. És normal. Però també en això no m’enfonso, sinó que altra vegada escullo Jesús.
Quan arribes a això, arribes a dalt, on, en canvi, nosaltres hi voldríem arribar de seguida: “Us donaré un cor nou, posaré un esperit nou dins vostre”[6]. Tots nosaltres el voldríem ja d’entrada, per així viure tranquils i benaurats tot el nostre pas per la Terra fins al Paradís. En canvi, el cor nou i l’esperit nou te’l dona quan de veritat és el Rei, quan ja no tens res, quan li dius: “Mira, ja no tinc ni ulls per plorar, ja no tinc res”, aleshores en aquest moment et dona el cor nou i l’esperit nou, i comences a viure.
Bona solemnitat a tots i us convido a començar! No us espanteu i mireu, per mi són cinquanta anys. Comença, encara que tinguis cinquanta anys. Comenceu també els qui no sou precisament joves. Comenceu! Mentre tingueu els ulls oberts, podeu fer-ho!
Acull a través nostre, a través del nostre sacerdoci, a través dels nostres límits, totes les ànimes semblants a nosaltres, amb els mateixos defectes, però que desitgen caminar endavant; també a aquells que no se saben perdonar, que no saben perdonar i que avui poden rebre aquesta gràcia a través de la nostra oferta, de la nostra pregària. I a tots aquells que desitgen ser batejats, jo us batejo amb el nom de “Maria” i “Josep”, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant. En nom de la Santíssima Trinitat us absolc dels vostres pecats, imprimeixo en vosaltres el segell de l’Esperit Sant i us dono el Signe del triomf del Cor Immaculat de Maria. Us uneixo a l’Església de Jesucrist de l’Univers. T’ordeno a tu, Satanàs, Llucifer, a tots els teus dimonis, arxidimonis, falsos profetes, anticrists, ordeno al teu esperit, al teu pensament, a la teva ràbia, a la teva seducció, t’ordeno que et donis a conèixer pel que ets davant de tothom: ets el fals, ets el no-res, ets aquell que ha escollit la mort. Que tots aquells que reben de tu, sàpiguen que el seu temps s’ha acabat, perquè s’ha acabat el teu. Crida totes les malediccions que has llançat sobre els fills de Déu, crida la dictadura que a través de l’esoterisme domina el món, el fa esclau a través de l’ocultisme, a través dels maçons, els illuminati. Tots junts, aquells que no us penediu d’haver escollit Llucifer i que continueu volent-lo, aneu-vos-en juntament amb ell a l’estany de sofre, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.
Déu, nostre Pare, que ens has alimentat amb el Pa de la vida immortal, fes que obeïm amb joia al Crist, Rei de l’Univers, per viure sense fi amb Ell en el seu regne gloriós, la creació nova. Ell viu i regna pels segles des segles.
El Senyor sigui amb vosaltres.
I que la benedicció de Déu, avui, la seva reialesa, que juntament amb el seu amor i la seva gràcia porta el perdó, porta la Vida, porta la resurrecció, davalli per tot l’Univers, davalli sobre tots els homes de bona voluntat que, però, estan aixafats sota de tants reis, que davalli a portar una força que els doni a tots el coratge de començar el camí per fer que el Senyor Jesucrist esdevingui el Rei de la seva pròpia vida. Que davalli sobre els més pobres, sobre els desesperats, sobre aquells que estan en les situacions més difícils, en guerra, a la presó, malalts. Que davalli sobre aquells que estan perdent l’esperança, que davalli sobre aquells que estan perdent la fe i els retorni la Vida, els retorni el coratge de tirar endavant juntament amb Jesús, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.
[1] Cfr. Lc 9, 62
[2] Cfr. Mt 27, 39-44
[3] Cfr. Mt 6, 24
[4] Cfr. Mt 19, 16-22
[5] Cfr. Mt 10, 37
[6] Cfr. Ez 36, 26
Església de Jesucrist de l'Univers 