7 desembre 2024 

A càrrec de Mauro, Loredana i Luisa 

(Fragment del llibre “A Medjugorje – La Madonna è viva. Colloqui con Padre Tomislav Vlašić“; Ed. Luci dell’Esodo) 

L’oferta de la vida en holocaust 

Has parlat de l’oferta a Jesús a través de Maria, dient que és fonamental. Podries explicar-nos millor en què consisteix l’oferta de la vida en holocaust? 

Llegiu més:  Medjugorje. Part 10 – L’oferta de la vida en holocaust 

És una cosa tan senzilla i alhora tan complexa. És senzilla perquè està impresa en l’essència mateixa de l’home. Complexa perquè l’home és egoista i, davant les dificultats, es tanca en els seus propis interessos: abans de sacrificar els seus propis interessos, s’arruïna a si mateix. Intentaré ser més clar. Per a nosaltres és normal conèixer persones disposades a sacrificar-ho tot perquè s’estimen, per tal de preservar l’amor. És normal veure pares disposats a sacrificar-se pels fills i a oblidar-se d’ells mateixos perquè els seus fills es realitzin. Quan coneixem persones així, els respectem perquè sabem que han sacrificat la vida pels valors, pels ideals. Ens alegrem quan veiem persones disposades al sacrifici. Déu desperta els valors eterns en qui és fidel, és a dir, promou els valors que ens porten a la vida eterna. Per això, Jesús ens convida a sacrificar tot allò que és un obstacle, tot allò que ens impedeix entrar a la veritable vida: “Qui només pensa a salvar la seva vida, la perdrà: qui, en canvi, està disposat a sacrificar la seva vida per mi la trobarà de nou“1

1 cfr Mt 16, 25 . La vida de Jesús és per a nosaltres l’exemple perfecte.2 

2 cfr. Fl 2, 6-11 

L’oferta ens permet créixer espiritualment i es converteix també en la nostra missió. Quan vivim totalment oferts a Jesús a través de Maria, la vida divina es desenvolupa lliurement dins nostre i es manifesta als altres, es transmet als altres. En aquest sentit, sant Pere ens va deixar un ensenyament: “Déu us va escollir perquè us comportéssiu com Crist quan va morir per vosaltres. Ell us va deixar un exemple a seguir. Ell mai va cometre cap pecat, mai va enganyar ningú amb les seves paraules. Quan l’insultaven, no tornava els insults; quan el feien sofrir, no parlava de venjança, sinó que confiava en Déu que judica amb justícia. Va prendre damunt seu els nostres pecats i els va portar amb ell a la creu, perquè deixéssim de viure pel pecat i, en canvi, visquéssim per al bé una vida justa. Les seves ferides han estat una guarició. Éreu com ovelles disperses, però ara heu tornat al vostre pastor, el guardià de les vostres ànimes“.3 

3 1 Pe 2, 21-25 

El cèlebre escriptor croat Živko Kustić, en un dels seus llibres, va escriure aquest pensament: “Per al cristià, res és tan clar com la creu del Senyor. Però quan s’hi troba davant, sovint és com un home adormit, en el moment en què sona el despertador: intenta apagar el timbre, i sovint tomba el despertador…”. Podem concloure que cal acollir l’amor de Déu que ve de la creu i despertar-nos, sinó ens convertirem en enemics de la creu. 

Has subratllat que l’oferta a Jesús ha de passar a través de la Mare Immaculada. Per què? 

És tan senzill! La Mare és Immaculada, perfectament unida al seu Fill. És l’única creatura que s’ha unit perfectament a Déu. És model per a l’Església i Mare de l’Església. En la seva maternitat, 2 

encarna en ella la maternitat divina i dona a cadascú la possibilitat d’escollir, a través d’ella, la tendresa de Déu. És per a nosaltres la Mediadora i és el do més gran que Déu ens ha fet després de Jesucrist. Maria ens ensenya a unir-nos al Salvador, inclús quan som provats fins a la mort. En aquest lligam pur amb Jesús, els nostres sofriments passen a ser portadors de salvació per a nosaltres i per a la humanitat. El Papa Joan Pau II va dedicar especial atenció a aquest tema en el document “Salvifici doloris”. 

Quan la humanitat està en perill, Déu envia la seva Mare. Ella ens atrau en el seu cor i ens ensenya a oferir a Déu els nostres sofriments, a sotmetre’ns a la seva voluntat i a intercedir amb ella per a la salvació del món. El temps en què vivim és molt dens d’esdeveniments, tots ho veiem, i crec que a la humanitat li esperen grans proves. Déu desitja atraure de totes maneres cap a ell tots aquells que són de bona voluntat; i per ajudar-nos a respondre a la seva invitació, ens ha donat la Reina de la Pau. Despertem-nos i responguem a Déu! 

Quan es parla d’oferta a Jesús la gent s’espanta. Pensen que oferir-se vol dir atraure cap a ells dificultats i creus. Per què aquesta por? 

Algunes raons depenen de l’experiència de persones individualment, però altres deriven del desconeixement del correcte significat del sofriment salvífic. Intentem entendre-ho millor. 

He dit que les primeres raons estan en l’home que, generalment, té por d’afrontar els reptes i, per tant, també els reptes de la fe. Posem l’exemple d’un jove que no vol estudiar perquè sap que l’estudi és exigent. O d’un jove que sent la crida a ser sacerdot, però es bloqueja perquè té por d’haver de renunciar a determinades coses. En els dos casos les persones fugen de la responsabilitat, dels reptes de la vida, es tanquen en la pròpia feblesa, enterren els ideals només per por. Perden la confiança en ells mateixos i la força, i permeten que creixin en ells sentiments negatius que són un obstacle a la unió amb Jesús. Per a qui viu una actitud així, la creu esdevé un punt fosc, perquè l’ànima ja no és capaç d’acollir el significat del sofriment ofert, del sacrifici que genera la vida. 

Aleshores, quin és el significat correcte del sofriment salvífic? 

He notat que molts fidels tenen una opinió genèrica pel que fa a l’oferta i al sofriment. Generalment, la gent identifica el sofriment salvífic amb un do de sofriment, com per exemple els estigmes en el Padre Pio de Pietrelcina, o en Sant Francesc d’Assís. Tots dos van rebre un do particular i van ser cridats a unir plenament a Jesús tots els seus sofriments per, d’aquesta manera, fer-los esdevenir salvífics. 

Si per una banda l’experiència dels estigmes s’ha de considerar un do especial que han rebut de Déu, per altra banda, tots dos van viure una crida que és la mateixa que hem de viure tots nosaltres, si volem viure de veritables creients. Si no entrem en el sofriment salvífic no podem abatre els obstacles que hem construït entre nosaltres i Déu, no podem ser guarits, ser salvats, experimentar la benaurança. 

Sant Pau diu: “D’ara endavant que ningú m’amoïni: de fet, jo porto els estigmes de Jesús en el meu cos”4

4 Ga 6, 17 . Això no vol dir amb certesa que Sant Pau hagués portat els estigmes com Sant Francesc d’Assís; ben segur, però significa que va oferir els seus sofriments juntament amb Jesús, va portar impresos en la seva ànima els sofriments de Jesús, les seves ferides glorioses que són fruit del sofriment salvífic. Cada un dels apòstols les va portar i el mateix ha de fer tot veritable cristià. Aquest és el primer segell de la victòria de Jesús sobre el mal, que fa de cada creient un autèntic testimoni. 

Una altra cosa important és saber discernir d’on provenen els sofriments: si provenen de Déu o de satanàs. Quan Déu confia un sofriment i l’home l’accepta lliurement i amb amor, en la seva ànima 3 

hi flueixen dolcesa i suavitat. Aleshores els sofriments no porten amargor. Sant Francesc d’Assís testimonia que quan va abraçar el leprós amb amor, en ell tota amargor es va transformar en dolcesa. De la mateixa manera, quan va rebre l’estigma de Jesús, la seva ànima es va immergir en tota la suavitat de la nova vida en Déu. Això és perquè Déu, a través del sofriment salvífic, ens transforma en creatura nova. Per això Sant Pau aclama: “Només vull vantar-me d’això: de la creu de nostre Senyor Jesucrist, ja que ell va morir a la creu, el món ha mort per mi i jo he mort pel món. Per això no compta per a res ser circumcidats o no ser-ho. El que compta és ser una nova creatura.”5 

Quan, en canvi, en una persona el sofriment prové del mal o quan una persona per egoisme es rebel·la contra el sofriment, aquest sofriment produeix només amargor i fruits negatius. Tanca l’ànima en una mena d’estat patològic i la destrueix. Per això satanàs mira de transmetre amargor, tristesa, desesperació a les persones que estan malaltes i sofreixen, perquè les vol destruir, vol impedir que ofereixin a Déu aquells sofriments. Mira de suscitar il·lusions o pors de manera que aquelles ànimes es tanquin en elles mateixes, en l’amor propi, per tal que no es cuidin de viure el sofriment salvífic i esdevinguin creatures noves. 

Així, tots nosaltres estem cridats a donar-nos completament a Jesús a través de Maria. Només d’aquesta manera cada un dels nostres sofriments esdevindrà salvífic i ens transfigurarà. Aquesta és la força més gran que pot transformar el món i vèncer les potències del mal a tot l’univers. 

Cap a on ens porta aquest camí de fe? 

Ens porta dels signes a la realitat de la vida divina, dels instruments a la meta que és la plena realització de l’home en Déu. L’home troba Déu que se li revela a l’ànima. En Déu es troba ell mateix, és a dir, descobreix la seva originalitat en Déu. Adquireix un coneixement immediat de Déu, en la seguretat de la fe, com els apòstols després de la resurrecció: “Cap dels deixebles tenia el coratge de demanar-li: Qui ets? Havien entès que era el Senyor.”6 

Amb aquesta seguretat que ens ve de la fe, caminem cap a l’eternitat. Manifestem i comuniquem als altres la vida divina i entrem en comunió amb tota l’Església.