14 de desembre 2024
A càrrec de Mauro, Loredana i Luisa
(Fragment del llibre “A Medjugorje – La Madonna è viva. Colloqui con Padre Tomislav Vlašić“; Ed. Luci dell’Esodo)
Quins són els passos necessaris per respondre a aquesta crida a oferir la vida?
La Sagrada Escriptura està plena d’indicacions i exhortacions; la doctrina de l’Església i la tradició ensenyen que l’únic camí és el passatge pasqual viscut per Jesús. Si nostre Senyor Jesucrist va passar a través del sacrifici a la creu per a la nostra salvació, significa que el mateix procés ens toca també a nosaltres, que també nosaltres hem de recórrer el camí que ell ha fet per aprendre a conèixer-lo. Només així podrem experimentar la força de la seva resurrecció i viure la comunió amb els seus sofriments.[1] La força de la resurrecció s’experimenta només si som partícips dels sofriments de Crist. L’oferta de la vida és la meta que han d’assolir tots els cristians, però cal el coratge per emprendre aquest camí.
Llegiu més: Medjugorje – Maria al peu de la Creu, s’ha ofert ella mateixa al Pare juntament amb JesúsEl primer pas necessari per oferir la vida és decidir-se per Déu. A nosaltres ens pot semblar que ja ens hem decidit per Déu, però hem de verificar si aquesta decisió és autèntica o no. Podem anar a l’església, participar en un grup de pregària, complir els ritus i els preceptes, però si algú ens diu una paraula que no ens agrada, es desencadena l’infern! Això vol dir que no ens hem decidit per Déu! I podem estar tan aclaparats pel que passa al món i a la nostra vida, fins a no poder gairebé ni respirar espiritualment i sentir la força de l’Esperit Sant. Això vol dir que no hem posat Déu al primer lloc, i no hem descobert la pregària que ens obre completament a Déu. Interiorment estem dividits entre moltes coses. Aquesta divisió interior és la causa de la nostra feblesa, impotència i confusió. De vegades pot passar que en els grups de pregària les persones no siguin capaces de dialogar entre elles: això també és senyal de la manca d’una veritable decisió per Déu.
El segon pas és abandonar-se a Déu. Per a molts creients és difícil abandonar-se completament a Déu, fins i tot impossible. El nadó que descansa als braços de la seva mare és la imatge d’aquest abandó que hauríem de viure. L’home que no creix en la pregària fins a obrir-se a Déu, no pot abandonar-se a ell. L’home que en la pregària no sent l’amor i la bondat de Déu com un nadó sent l’amor de la seva mare, no pot abandonar-se i reposar en ell. Una vegada la Mare de Déu va dir a través de la Jelena: “La pregària és un diàleg amb Déu. A cada pregària heu de sentir la veu de Déu”. No es tracta de sentir res extraordinari, sinó de sentir la comunió amb Déu, el seu amor per a nosaltres.
El següent graó per viure l’oferta és donar-se a Déu. No és suficient abandonar-se a Déu, és necessari també donar-se a ell. Aquesta és l’activitat que neix en l’ànima quan comencem a viure per Déu. Com més ens donem a ell, més ressuscitem en l’ànima i tot el nostre ser es transfigura. Si cada vegada que anem a l’església portem només una maleta de coses humanes, vol dir que encara estem donant voltes sobre nosaltres mateixos. Estem com tancats en una caixa que volem protegir costi el que costi. Així no podem renéixer.
Donar-se a Déu és un pas molt profund i important: ja no vivim més per a nosaltres mateixos, sinó que vivim per a Déu. Viure per a Déu significa sentir que ell viu per a nosaltres, que utilitza tota la seva omnipotència per a nosaltres. Aleshores podem entendre que no ens faltarà res. Per això Jesús diu a l’Evangeli de Mateu: “Per això us dic: No us preocupeu tant pel menjar i el beure que necessiteu per viure, o per la roba que necessiteu per vestir-vos. ¿No és cert que val més la vida que el menjar, i el cos més que el vestit?“. I després afegeix: “Mireu els ocells del cel… mireu com creixen les flors als camps… no valeu més vosaltres que no pas ells?”[2]. Això ens porta endavant, ens fa entendre que l’oferta és un camí que obre els nostres cors i les nostres ànimes, que ens eleva i ens condueix a la plenitud.
El pas següent en el camí de l’oferta és el sacrifici. Quan els pares donen la vida a un fill, estan disposats també a sacrificar-se per ell. Quin pare no ha fet sacrificis? Quina mare no ha passat la nit vetllant al costat del seu fill? Per a ella hauria estat millor dormir! L’amor no pot esdevenir perfecte si no ens dediquem a Déu superant els nostres interessos. Jesucrist ens ha demostrat tot el seu amor, fins a donar-se ell mateix per a nosaltres. Perquè el nostre amor sigui semblant al de Jesús, hem d’anar més enllà de qualsevol interès humà. Això no vol dir quedar-nos passius, indiferents davant dels deures i les responsabilitats de la vida; i no significa tampoc ser mandrosos; significa més aviat ser lliure en l’ànima, no estar agafats a ambicions malaltisses o interessos.
Cada un de nosaltres, en les creus que viu, ha d’aprendre a elevar-se a Déu, com Jesucrist, sacrificant tot allò que no ens permet elevar-nos. D’aquesta manera esdevenim cristians madurs. Esdevenir madurs significa pregar elevant-se per sobre dels interessos, donant-nos incondicionalment a Jesús; aleshores també Jesús podrà actuar lliurement en nosaltres.
L’oferta de la vida a Déu és una cosa natural i senzilla, en el fons no és altra cosa que la nostra resposta a la gràcia del baptisme que hem rebut. No hi pot haver un altre camí cap a Déu. Si l’ànima s’obre a Déu, aleshores li sembla natural seguir Jesucrist per arribar a la comunió amb el Pare en l’Esperit Sant. La Mare Immaculada ens obre el camí i ens ensenya com viure tot això. Per això és important comprendre que les aparicions de la Mare de Déu a Medjugorje no són una devoció qualsevol; Déu, a través de les aparicions, vol dir-nos que l’Església i el món han de passar a través del Cor de la Mare Immaculada, si volen renéixer. Maria és la creatura nova, la humanitat nova; és ella la nova Eva.
Tot això ens porta al punt culminant, que és la comunió: la comunió amb l’Església universal troba el seu fonament en la celebració de la santa Missa. La nostra oferta s’ha d’unir a l’oferta de Jesús i això es produeix a través de l’oferta del sacerdot durant la santa Missa. El sacerdot eleva al Pare tots els sacrificis, d’aquells que participen en l’Eucaristia, unint-los al sacrifici de Crist. A la santa Missa estem cridats a oferir els nostres sacrificis, però és important que oferim també el sacrifici dels innocents i que demanem al Salvador que consagri totes les seves llàgrimes i sofriments. A tot arreu cada dia es vessa tanta sang que ha de ser consagrada! Moltes persones innocents són seduïdes, assassinades: molts nens avortats i morts en les diverses sectes satàniques! Per això hem de presentar a l’altar i unir a l’oferta de Jesucrist tot crit de la humanitat. L’oferta de Crist és el centre al voltant del qual es reuneix tota la humanitat.
Els batejats assoleixen la seva plenitud si s’ofereixen com a víctimes a la santa Missa. Participar a la celebració eucarística no consisteix en escoltar sermons bonics, sinó, primer de tot en unir-se a Jesucrist, en oferir-se per ser transformats en creatura nova. Aquesta és, sobretot, la tasca dels sacerdots i sobre aquest punt els documents de l’Església són molt clars; però també és la tasca dels fidels, si no, anar a la santa Missa pot convertir-se en un hàbit o una pràctica religiosa superficial.
El passatge interior a través de l’oferta no és tancar-se en una experiència interior, en un sentiment personal, sinó un procés de creixement ens ha de portar a ser persones madures, lliures, felices, capaces d’enfrontar el mal i vèncer-lo. Aquest creixement personal es transforma en missió. L’Esperit Sant desvetlla i desenvolupa la sensibilitat de l’ànima, la dirigeix cap a allò que és virtuós i l’ajuda a obrir-se a l’acció de Déu. Quan oferim la nostra vida ens unim a Jesús i participem en l’obra de redempció, aprenent a portar aquelles creus que ell ens confia.
Quins fruits porta a la nostra vida l’oferta?
L’oferta ens porta a ser creatures noves,[3] generades a través del passatge pasqual, tant a nivell individual com a nivell comunitari, és a dir, com a Església de Déu. Com a creatures noves, portant en nosaltres la dinàmica de la vida trinitària, ens inserim en l’amor de Déu que estima tothom, bons i dolents. Plens d’esperança viva, compartim el pes de la vida, oferint-la a Déu, i esperant la vinguda gloriosa del Senyor. Vivint en l’Esperit Sant podem superar els aspectes individualistes que ens separen i ens contraposen els uns als altres. Oferint-nos a Déu, ens fem servidors de la vida els uns en els altres i esdevenim Eucaristia vivent.
Maria al peu de la creu es va oferir ella mateixa al Pare juntament amb Jesús. És indispensable unir-se a Maria per aprendre d’ella a viure aquest camí d’oferta?
Certament. Ja he dit moltes vegades que només podem oferir-nos a Jesús a través de Maria. A través del seu cor matern, l’amor diví es manifesta i se’ns comunica de la manera més tendra. Aquest amor no fereix mai, no força. És com un somriure, com un sol suau que es posa sobre un brot a la primavera i el fa florir. Les ferides més profundes que portem en nosaltres a conseqüència del pecat, s’obren i es guareixen davant d’aquest amor tendre, i satanàs fuig. L’amor que ens comunica Maria desperta en nosaltres totes les virtuts: amor, pau, confiança, obediència, paciència. Ens ajuda també a esdevenir persones madures, responsables, adreçades a Déu, font de la vida. Aquesta maduresa desenvolupa en nosaltres la capacitat d’estar amb Maria al peu de la creu i d’oferir-nos juntament amb Jesús a cada sofriment o repte de la vida. De la mateixa manera que Maria al peu de la creu ha esdevingut Mare de la humanitat, també aquells que s’ofereixen a Jesús esdevenen amb ell pares i mares que generen la vida de Déu i la donen als altres.
[1] cfr. Fl 3,10
[2] cfr. Mt 6, 25-26
[3] cfr. Ga 6, 15
Església de Jesucrist de l'Univers 