11.01.2025

Diu Sant Rafel Arcàngel:

“A l’interior de cada un de vosaltres té lloc un procés de vital importància que parteix de l’acció de l’Esperit Sant. Ell comunica a l’esperit de l’home els seus impulsos de bé, de pau, d’amor, que són irradiació directa del pensament puríssim de Déu. Aquests impulsos passen a través de l’esperit i arriben a l’ànima que els transmet al cervell. El cervell transmet ordres i impulsos als diferents òrgans i així, a través del cos, el procés iniciat interiorment desemboca en l’elaboració de pensaments, de paraules, de gestos que arriben a l’exterior de l’home. Aquest procés interior es produeix de manera senzilla i natural en aquells que ofereixen la vida a Jesús a través del Cor Immaculat de Maria.

Llegiu més: Part II – Què és la intel·ligència?

Si l’home posa l’esperit, l’ànima i el cos a disposició de l’Esperit Sant i col·labora sincerament i fidelment amb l’acció divina, expressa a l’exterior l’acció mateixa de Déu, en manifesta la vida i la grandesa. En aquesta col·laboració s’expressa plenament la intel·ligència humana que passa a participar de la divina, i que augmenta i s’enforteix en la mesura en què l’home està disposat a obrir-se a la presència i a l’acció de l’Esperit de Déu. La plena submissió a l’acció de l’Esperit Sant en vosaltres transforma el vostre pensament i el fa cada vegada més semblant al de Crist. Com més us uniu a Crist, més es transforma la vostra vida, s’eleva, es purifica de tota forma de corrupció que ennuvola la vostra intel·ligència i us impedeix conèixer la veritat. Sense veritat no podeu ser lliures”[1].

“En primer lloc, cal distingir entre la intel·ligència de la qual parlem i el procés racional normal que es produeix en cada home. La intel·ligència en el sentit més profund de la paraula és la participació de l’ésser humà, en tant que fill de Déu, a la intel·ligència divina creadora. Aquesta intel·ligència té origen en l’esperit de l’home, lloc on hi és present l’Esperit Sant que comunica el pensament de Crist. És aquí on comença el procés d’elaboració esperit-ànima-cervell i per tant cos. Però no tots els homes es mostren oberts i disposats a acollir la presència de Déu en ells i a rebre’n el pensament. En molts, sobretot a la Terra, l’esperit està talment tancat a Déu que s’ha de limitar a mantenir en vida l’home amb el seu alè diví.   

L’alè diví és l’element bàsic de la vida que està present a tot l’univers i en tota creatura[2]. En l’home, creat a imatge i semblança de Déu, l’alè diví també porta en si mateix la capacitat d’elaborar els pensaments, les paraules, els gestos que són indispensables per a sobreviure i afrontar la vida. També en totes les altres creatures hi ha una mena de “pensament” necessari per a la supervivència: és el que anomeneu instint.

Déu no pot comunicar el seu pensament als homes tancats i incrèduls. En ells es manté només una elaboració racional que ja no neix de l’esperit sinó de l’ànima. Cosa que significa que l’ànima de qui no creu i refusa Déu esdevé autònoma respecte a l’esperit, comença a elaborar el seu propi pensament, separat del pensament diví [3]. El cervell rep el pensament de l’ànima i el converteix en paraules i accions. I com que hi ha ànimes estructuralment potents, normalment el seu pensament també és potent. Molts dels savis de la Terra, inclús en l’àmbit religiós, pertanyen a aquest tipus de persones. Desvetllen l’admiració dels seus companys que els consideren intel·ligents i els envegen, però treballen molt per arribar a un parcial coneixement de la realitat. Molts d’ells presenten aquella fragmentació del pensament de la qual hem parlat[4]: són experts en un camp, però no comprenen res sobre altres camps. Alguns presenten desequilibris de personalitat i són incapaços de resoldre els seus problemes personals. Estan separats del pensament diví, per tant, coneixem molt, però no comprenen plenament, cosa que els fa savis però no intel·ligents. La Bíblia us ensenya de mil maneres que l’home intel·ligent és aquell que penetra el misteri de Déu; això passa només quan l’home acull el pensament diví i el compren en el seu esperit.  

Us beneeixo en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.

---

[1] Cfr. Jn 8, 32

[2] Crf. “Més enllà de la Gran Barrera” cap. 5

[3] Recordo que l’ànima té tres potències, entre les quals la intel·ligència amb la qual pot comprendre tot allò que prové de l’interior o de l’exterior de l’home; veure “Més enllà de la Gran Barrera”, cap. 13.

[4] Cfr. Veure “Riscrivere la storia. Vol I Nel pensiero di Dio” Cap.1 i 2, Ed. Luci dell’Esodo.