19.01.2025
Col·loqui amb Sant Rafel Arcàngel[1]:
- Parlant del pensament de Crist, et refereixes al seu pensament en particular, o sobreentens també el de la Santíssima Trinitat?
“El pensament de les Tres Persones Divines és diferent i específic en relació amb l’originalitat de cadascuna; el pensament del Pare no és el del fill ni el de l’Esperit Sant. No obstant això, el pensament del Pare, el del Fill i el de l’Esperit Sant donen vida a un pensament substancialment unit pel mateix origen i pel mateix fi, per la mateixa substància que és una. El pensament de Déu Trinitari, tot conservant les prerrogatives de cada una de les Persones divines, assoleix l’harmonia i la complementarietat absolutes; d’això en deriva la inimaginable potència del pensament trinitari que sosté tota la creació. És clar, doncs, que la Santíssima Trinitat té un pensament seu i és a aquest al que em refereixo quan parlo més genèricament del pensament de Déu. Si em refereixo sovint al pensament de Crist, és perquè hauríeu d’unir-vos místicament a ell i, per mitjà d’ell, a Déu Pare en l’Esperit Sant. Per mitjà de Jesucrist, el pensament de Déu es comunica a vosaltres en la seva integritat i potència.
El pensament de Crist, tot i mantenir-se original, conté en ell mateix tota la substància del pensament trinitari, és a dir, tot el pensament del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.
Aquí entrem en el misteri més gran de l’univers, el de la Santíssima Trinitat que no es pot comprendre racionalment ni explicar en paraules, però que en la fe és claríssim. Els misteris de Déu no són els secrets ocults de Satanàs als quals hi accedeixen només uns pocs, els anomenats “illuminati”. Els misteris de Déu estan preparats per revelar-se als ulls de qui creu amb senzillesa i facilitat; per arribar a això existeix un sol camí, el de la fe en Déu i en el seu Crist. No se us ha donat un altre mitjà, perquè en la fe expresseu l’amor i la confiança envers Déu, i així atraieu a vosaltres la llum que és vida i intel·ligència.
Si us oferiu vosaltres mateixos a Jesús i us deixeu guiar per ell, ell us comunica el seu pensament, perquè viviu units a ell. L’Esperit Sant que viu en vosaltres, contínuament us aclareix el pensament de Crist i us orienta envers ell. El Pare us estima, us acull en el seu Fill Jesús, a través seu us dona el seu pensament en el poder de l’Esperit Sant. Així és com el pensament trinitari que crea, redimeix i santifica, actua incessantment en vosaltres. Aquesta és la clau per tenir tota la saviesa, la ciència, el coneixement de Déu i de la seva realitat”.
- El pensament de Crist és una activitat incessant de Déu. Es pot afirmar que també nosaltres ens inserim en aquesta activitat si estem units a Crist?
“El pensament de l’home no es pot comparar amb el pensament de Déu. Per a l’home, pensar és sovint una activitat molt feixuga, inclús en relació amb el planeta on viu. En el cas de la Terra, l’home pensa amb molta dificultat perquè li falta l’harmonia profunda amb l’Esperit Sant. El seu pensament es realitza amb dificultat. Observeu un científic, un metge, un artista de la Terra, observeu-vos també vosaltres mateixos. Penseu en què fer, en com fer-ho i després en com realitzar allò que heu pensat; sovint necessiteu temps per verificar si tot allò que heu pensat és bo. Tot el vostre esforç d’homes es concentra en l’interval que hi ha entre pensar i realitzar allò que heu pensat.
En Déu, en canvi, pensar i crear són simultanis. Com més l’home s’eleva a Déu, mitjançant la unió mística amb Crist, més ràpid es realitza tot allò que ha pensat. El seu pensament esdevé creatiu, és a dir, capaç de crear. Les humanitats d’altres planetes que no han comès el pecat original, tenen un pensament molt més dinàmic que el vostre; tenen la capacitat de realitzar de manera fàcil i senzilla allò que han pensat. Això els fa molt més creatius i determina el seu ràpid progrés en tots els àmbits del saber; per això la seva civilització és molt superior a la vostra. No obstant això, ni el pensament de les humanitats fidels ni el dels esperits purs com els àngels, pot comparar-se remotament al pensament de Déu que no té igual a l’univers, i que no pot sotmetre’s a les categories mentals de cap creatura. Està fora de tot esquema, de tot paràmetre humà, és absolutament lliure perquè és totalment lluminós. Déu no té foscor en si mateix,[2] i això fa que el seu pensament sigui pur i lliure, per això Déu no es cansa realitzant el seu pensament, creant i recreant l’univers.
- L’elevació de l’home i el seu progressiu avançar cap al pensament creatiu consisteixen en el camí de la fe?
“Sí, l’elevació és un camí de fe que assolirà la perfecció a la fi dels temps, més enllà de la gran barrera[3]. Per això tampoc les humanitats fidels a Déu des de l’origen, arriben a la perfecció absoluta; però coneixen molt més que vosaltres la realitat en la seva essència. Poden interferir en les lleis que regulen la vida i intervenir directament sobre la realitat, precisament perquè aspiren al Bé Suprem que és Déu i al bé de totes les creatures. Tenint en ells el desig del bé i no del mal, obtenen de Déu la capacitat i el permís d’actuar sobre la creació. Malauradament, l’home de la Terra no només té el desig del bé, sinó al contrari, molt sovint persegueix els seus propis interessos i cova dins seu desitjos maliciosos de possessió, d’explotació, de guanys. Per això Déu no li concedeix poder conèixer a fons les lleis de la vida. Si ho fes, li posaria a les mans una arma mortal capaç de fer mal a tota la creació. Ja són molts els mals que l’home ha fet a la Terra a causa de la seva avidesa i de la falta d’amor i de coneixement. No se li permetrà expandir-se a l’univers!”.
- Què passa amb les humanitats que no són fidels a Déu i que viuen en altres planetes?[4] Quin és el seu grau de pensament?
“Aquestes humanitats també poden incidir sobre la realitat però només parcialment. Déu els posa un límit fort. No oblideu aquests es troben en una situació més favorable respecte a la humanitat de la Terra pel fet que, tot i haver comès el pecat original, no han fet aliança amb Satanàs com ho van fer els vostres progenitors. Per això tenen un coneixement superior al vostre, tot i ser substancialment dominats per la influència satànica, perquè són egoistes i rebels. Són utilitzats i explotats per Satanàs, tal com passa a tots aquells que se li acosten. No arriben però, al grau de perversió de certs homes de la Terra. Aquests adoren Satanàs, es consagren a ell, o arriben al punt de sacrificar-li la vida dels seus semblants, fins i tot la dels seus propis fills, per tal d’obtenir diners i poder. Això no passa entre les humanitats de les quals parlem, que han comès el pecat original, sí, però que podrien ser fàcilment recuperades, si els fos anunciat Jesucrist i el seu missatge de salvació.
Aquest anunci és precisament allò que Déu espera del seu poble de la Terra, d’aquella petita resta que estima Déu i el serveix amb fidelitat. Aquest serà el nucli de la humanitat nova que heretarà la Terra i portarà l’anunci de la salvació a l’univers, de la manera i en el moment que Déu coneix i que revelarà als seus fills fidels. Aquesta petita resta serà potenciada dia a dia amb la gràcia i la força de Déu, serà guiat pel seu Sant Esperit. No us enganyeu pensant que formeu part d’aquest nucli només perquè pertanyeu alguna religió, o reciteu moltes pregàries, practiqueu moltes devocions, i us sentiu millors que altres, i no canvieu mai la vostra vida! Déu judicarà el vostre esperit. Us judicarà en la vostra disposició a renunciar a l’egoisme per seguir la llei de l’Esperit, la disposició a abraçar la vida de Crist participant plenament en la seva mort i resurrecció. Tot home de la Terra tindrà la possibilitat de conèixer Jesucrist i serà posat davant d’una elecció inevitable: o amb Crist o en contra seu. Segons la seva resposta, serà judicat digne o no de formar part de la nova humanitat. Quedareu sorpresos veient com es compleix la paraula del Senyor que va dir: “No tothom qui em diu: Senyor, Senyor, entrarà en el Regne del cel, sinó el qui fa la voluntat del meu Pare del cel”[5].
[1] Veure “Riscrivere la Storia – Nel pensiero di Dio” Volume I, capítol 3, pàgs. 53-57.
[2] Cfr. 1 Jn 1, 5
[3] Cfr. “Més enllà de la Gran Barrera” capítols 12 i 15.
[4] Cfr. “Més enllà de la Gran Barrera” capítol 6.
[5] Cfr. Mt 7, 21
Església de Jesucrist de l'Univers 