Part IV – L’Esperit de Déu i l’esperit de l’home

26.01.2025

  1. La relació entre l’Esperit de Déu i l’esperit de l’home.
Llegiu més: Part IV – L’Esperit de Déu i l’esperit de l’home

En l’esperit de l’home hi és viva la presència de Déu, que aquí es comunica amb l’home cara a cara. Per tant, és en aquest lloc que Déu ens manifesta el seu pensament. Això em va ser explicat en la conversa amb l’Arcàngel Sant Rafel, el 5 d’abril de 2009, Diumenge de Rams.

De Déu a l’home es produeix un pas de poder. Gairebé tothom aspira a aquest poder, fins i tot inconscientment. Qui no voldria tenir la potència divina capaç de treure’l dels múltiples problemes i de procurar-li una vida tranquil·la? Aquesta és la principal aspiració inclús d’aquells que s’ofereixen a Satanàs.

El pas de potència de Déu cap a l’home no es pot produir mai si primer no hi ha un intercanvi d’amor i de vida entre l’Esperit Sant i l’esperit de l’home. La presència de l’Esperit Sant en l’esperit de l’home, l’espurna de la vida, no és un simple “accessori”, un do entre els molts que Déu ha fet a l’home. És l’origen de tot el vostre ésser, és el que us manté en vida.

Si no entreu en relació amb l’Esperit Sant en el vostre esperit, tampoc es crea harmonia entre esperit i ànima. I vosaltres sabeu bé que aquesta harmonia és necessària per al bon funcionament del vostre ésser a nivell espiritual i físic. De fet, l’Esperit Sant comunica al vostre esperit tot el que necessita per al manteniment de la vida. L’esperit passa aquestes informacions a l’ànima i l’ànima al cervell, el gran “descodificador” que transforma els impulsos espirituals en impulsos físics, en forma d’ordres que activen totes les funcions biològiques del cos. Per tant, és de fonamental importància l’estreta relació entre el vostre esperit i l’Esperit de Déu, relació que s’ha de caracteritzar per l’amor, el respecte i l’obediència davant la presència divina dins vostre. Sense això, l’Esperit Sant continua mantenint-vos en vida, sí, perquè Déu és bo i no interromp les vostres funcions vitals, però la qualitat de la vostra vida se’n ressent molt espiritualment i físicament. Podeu notar la diferència entre l’aspecte físic de qui viu una vida espiritualment harmoniosa i el d’una persona que viu en el desordre interior. És necessari, doncs, activar al màxim la comunicació entre el vostre esperit i l’Esperit Sant.

La vida senzilla, oferta a Déu, la vida santa obre al màxim el canal de comunicació entre l’Esperit de Déu i l’esperit de l’home. Quan parlo de santedat de vida, no em refereixo a un conjunt de pràctiques de devoció, ni a la imitació d’aquest o aquell altre sant, i tampoc al nivell purament humà de la compassió. La santedat de la qual us parlo consisteix en permetre que Crist visqui en vosaltres i que vosaltres visqueu en Crist i per Crist. A això s’hi arriba només a través de l’oferta incondicional de vosaltres mateixos a Jesús, a través de Maria Santíssima. Quan feu això, la vostra vida està perfectament regulada per les lleis divines; la potència de Déu flueix lliurement cap al vostre esperit, i des d’aquest cap a l’ànima i tot el cos. Tot esdevé harmoniós en vosaltres i no només això: vivint així, comenceu a sintonitzar-vos amb el pensament de Crist”.

  • L’esperit de l’home pot comprendre el pensament de Déu.

Sant Rafel Arcàngel continua aprofundint aquest últim concepte de la comprensió del pensament diví per part de l’home.

“L’Esperit Sant, present en el vostre esperit, no té només la tasca de mantenir-vos en vida, sinó que també té la de revelar-vos constantment Jesucrist i el seu pensament. L’Esperit Sant us ajuda a obrir-vos cada vegada més a Jesús, a estimar-lo i a conèixer-lo. D’aquesta manera, us porta a conèixer el pensament de Crist en el qual hi ha la potència i el pensament de la Santíssima Trinitat.

L’Esperit Sant no només us fa conèixer i percebre el pensament de Crist sinó que us ajuda a comprendre’l. Què vol dir comprendre el pensament de Crist, és a dir, el pensament de Déu? Quan parleu amb una persona i enteneu el que vol dir-vos, en compreneu també el pensament, perquè allò que expressa és fruit del seu pensament. Així entreu en una relació viva amb qui us parla.

El mateix passa entre l’Esperit Sant i el vostre esperit: com més gran és la vostra relació amb l’Esperit Sant, més compreneu el pensament de Crist i viviu en plena comunió amb ell. El vostre esperit comença a raonar a l’uníson amb Crist i transmeteu aquest pensament a l’ànima. L’Ànima l’elabora i el transmet al cervell i, per tant, al cos. El pensament que expresseu externament, a través de les paraules i els gestos, esdevé així un pensament potent i renovat que incideix sobre la realitat que us envolta i també sobre la vostra realitat interior. Esdeveniu pacífics, harmoniosos, capaços de superar més fàcilment les dificultats de cada dia, vivint segons un ritme que és el de Déu, un ritme etern que no coneix preocupacions.

Us beneeixo en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.[1]

L’esperit humà és una llum del Senyor, explora les profunditats de l’existència.

(Pr 20, 27)


[1] Veure “Riscrivere la Storia – vol. I – Nel pensiero di Dio”, capítol II pàg. 38-41.

Deixa un comentari