9 de febrer de 2025

En el llibre “Més enllà de la Gran Barrera” Stefania Caterina escriu:

La condició dels nens avortats mereix una explicació a part. Exposo el que he vist i el que m’han dit molts d’ells, i també Sant Rafel.

Les ànimes dels nens avortats es troben generalment en el purgatori, però el seu destí depèn en gran part de la resposta que donen en el moment en què són avortats. Quan es tracta d’avortaments voluntaris, aquests nens es presenten ells mateixos com a víctimes sacrificades per l’egoisme dels seus progenitors.

Llegiu més: Part I – Els nens sense nom

Els nens avortats que se m’han presentat, m’han dit sempre ben clar que la seva ànima és capaç d’entendre perfectament des de la concepció. Està en condicions de conèixer la pròpia condició i percebre amb claredat, ja en el si matern, la realitat de l’ambient que l’envolta: odi, amor, por, etc.

Alguns d’ells no accepten de cap manera la seva mort. Es tornen agressius i plens de ressentiment cap als vius. Uns altres entren en depressió o desesperació. Uns altres, finalment, però pocs, han ofert la seva mort a Déu, convertint-se en màrtirs. Aquests m’han dit que han estat batejats en la seva sang, en virtut de la seva oferta a Déu, i que estan al paradís. Així, he entès que el baptisme de sang actua en virtut de l’ofrena total de la pròpia mort i de la sang, unida al Sacrifici de Crist. A part d’aquestes rares excepcions, la majoria dels nens avortats que vaig conèixer, com he dit, estan al purgatori. No he vist mai nens a l’infern.

Se m’ha explicat que el pas d’aquests nens pel purgatori és necessari. Ells tenen necessitat de guarir les profundes ferides causades pel refús dels seus pares i per haver experimentat la impossibilitat de veure la llum. Han de fer un camí de purificació, de vegades dolorós. He conegut nens avortats realment abatuts per la tristesa, pel sentit d’inferioritat, turmentats per la idea de no haver estat estimats per ningú. Moltes vegades m’han dit que envejaven als nens que han pogut néixer, especialment els seus germans més afortunats, que van ser acollits pels seus pares. En els casos més greus, els he sentit acusar Déu de no haver-los defensat. Tot això també provoca molts problemes als vius, dels quals parlaré a propòsit de la guarició de les arrels.

Els nens avortats m’han demanat sobretot el baptisme. Una de les seves necessitats fonamentals és rebre també un nom amb el baptisme. El fet de no tenir un nom, els provoca un dolor immens a causa de la manca d’identitat. “Dona’m un nom!” És la frase que he sentit repetir moltes i moltes vegades. Demanen un nom per sentir-se persones. La major part de les vegades, ni tan sols saben triar un nom per si mateixos. “Dona’m un nom!”

A més del baptisme, demanen les nostres pregàries i desitgen que siguem per a ells pares i mares. Molts nens avortats m’han dit que em consideren la seva mare en Crist, i que consideren pares i mares espirituals a tots aquells que els ajuden a introduir-se a la vida de la gràcia. Els nens avortats tenen necessitat extrema que els seus pares, que no els han acollit, es penedeixin i es converteixin a Déu. Tenen necessitat del seu amor, de la seva fe en Déu i de l’esperança. Es nodreixen de la vida dels seus pares, si aquests són capaços d’oferir-se a Déu per aquests fills. Així, els pares recuperen a nivell espiritual la paternitat i la maternitat que han perdut en la carn. Això facilita el camí d’oferta dels nens avortats, i aquests al seu torn ajuden els progenitors.

En les experiències viscudes, he pogut observar que els nens avortats, si acullen la gràcia baptismal i perdonen de cor, realitzen un camí rapidíssim cap a Déu, ja que no estan afeixugats per l’experiència terrenal. D’aquesta manera es converteixen en un estol d’elegits veritablement imponent que és de gran ajuda per als vius. Ells preguen per nosaltres, i corresponen generosament al nostre amor. He pogut experimentar personalment l’ajuda de la seva pregària. En visió, he vist moltes vegades la Mare de Déu envoltada de les ànimes lluminoses d’aquests nens que han entrat al paradís, “els petits màrtirs de Maria”, com a ells mateixos els agrada definir-se.[1]

---

[1] Veure el llibre “Més enllà de la Gran Barrera”, capítol 7 “Les ànimes del purgatori”, pàg. 168-170.