16 de febrer de 2025
En el llibre “Més enllà de la Gran Barrera” Stefania Caterina escriu:
És una ajuda extraordinària concedida per Déu
Considero que el tema del baptisme és extremadament delicat i important, jo diria que és fonamental per entendre el projecte de Déu de reunir sota un únic Cap, Jesucrist, tota la humanitat, formada pels vius i els difunts.[1]
Llegiu més: Part II – El Baptisme en l’Esperit Sant i el focDes de les primeres experiències que vaig tenir amb les ànimes del purgatori, elles demanaven poder rebre el baptisme. I si bé aquesta petició era especialment viva en els nens avortats, ho era també en les ànimes de persones adultes, mortes sense el baptisme. Però la petició de baptisme venia també d’ànimes de persones vives que se’m presentaven en esperit, per voluntat de Déu, tan per ser batejades com per ser ajudades amb la pregària.
Em preguntava a mi mateixa perquè no era suficient per a aquestes ànimes la misericòrdia de Déu, i com fer-ho per batejar-les. Era conscient que l’Església ensenya que els sagraments són pels vius. Però, recordant l’experiència de Sant Pere a la casa de Corneli,[2] impulsada pel poder de l’Esperit, vaig començar a batejar de seguida, tal com se’m va ensenyar. És a dir, triava un nom masculí o femení, o tots dos, depenent del nombre d’ànimes presents, per exemple, Maria i Josep. Feia el senyal de la creu tres vegades, dient: “Maria, Josep, us batejo en nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.”
No podia ni volia oposar-me a l’acció de Déu. A més, com més avançava, més es multiplicaven el nombre d’ànimes que demanaven el baptisme. Al seu torn, les que el rebien en portaven d’altres. Per exemple, una dona batejada portava els fills, el marit, etc., formant una veritable cadena. Com més batejava més m’alliberava jo mateixa de moltes càrregues i rebia ajuda concreta d’aquestes ànimes. Sovint tornaven per donar-me les gràcies per haver entrat al paradís gràcies al baptisme que havien rebut, i em prometien pregàries per l’eternitat. En aquella època vaig viure experiències veritablement extraordinàries per la seva intensitat. A mesura que les experiències prosseguien i s’intensificaven, se m’anaven donant explicacions, de les quals en presento els continguts essencials.
M’ha estat dit clarament que cap ànima entra al paradís sense haver rebut el baptisme. Sense la remissió del pecat original, l’ànima no pot participar plenament en la vida trinitària. D’altra banda, sense el baptisme, molts difunts no podrien tenir la gràcia indispensable per al seu camí espiritual, arriscant-se a romandre en el purgatori indefinidament. Això acabaria afectant els vius, que, inevitablement, es ressentirien de la immobilitat del purgatori.
Al principi em preguntava com podia batejar amb aigua i de quin tipus de baptisme es tractava. Sant Rafel m’ha explicat moltes vegades que no es tracta específicament d’un ritu, sinó de l’extensió de la gràcia baptismal a vius i difunts. Això succeeix en la potència del foc de l’Esperit Sant, a través dels membres del poble de Déu. És un baptisme que obté la seva força de la unió mística del poble de Déu al sacrifici de Crist, i que fa baixar amb potència el foc de l’Esperit Sant. És una gràcia especial, concedida per la divina misericòrdia, que s’insereix en el quadre dels grans esdeveniments que esperen a la humanitat, i dels quals parlaré més endavant. Aquesta gràcia requereix a les ànimes l’oferta de si mateixes a Jesús, a través de Maria Santíssima, és a dir, la plena participació en la mort i resurrecció de Jesucrist, per estar units místicament a Ell per tota l’eternitat.
Jesús m’ha dit que el baptisme en l’Esperit Sant i el foc, precedeix la seva segona vinguda, igual com el baptisme de penitència de Joan Baptista precedia a la seva primera vinguda. És la preparació necessària del poble de Déu perquè pugui acollir-lo com a Salvador gloriós. Per aquest motiu, la gràcia de Déu actuarà amb força per despertar cada vegada més el desig d’aquest baptisme en les ànimes. Ni una sola ànima en serà privada si ho vol. El poble de Déu, serà instruït per l’Esperit Sant per impartir aquest baptisme a les ànimes que el voldran. Aquest és el desig de Déu. Sant Rafel m’ha explicat que les ànimes del purgatori que desitgen el baptisme, el desitgen vivament i s’han preparat per rebre’l a través d’un camí seriós de despullament i de donació.
De les explicacions que he rebut, he entès el següent:
- El baptisme és la porta d’entrada indispensable per esdevenir membres del poble de Déu que és l’Església. Les ànimes que es presenten afirmen que no és possible viure plenament la gràcia de la salvació sense el baptisme. Aquest baptisme va ser definit per Jesús mateix, en les meves experiències, com a baptisme en l’Esperit Sant i foc[3].
- El baptisme en l’Esperit Sant i foc no substitueix ni nega el sagrament del baptisme administrat ordinàriament per l’Església. És una extensió de la gràcia baptismal, prevista per a aquells que no poden ser batejats de manera ordinària, per diferents motius.
- M’ha estat explicat que la gràcia baptismal actua també a través del baptisme de desig o el de sang, però que el desig sol o la sang no són per si mateixos suficients si falta l’oferta de la vida. L’ànima ha d’adherir-se plenament al Sacrifici de Crist, a través de la seva oferta; només així rep el foc de l’Esperit Sant que santifica l’oferta, i actua en el desig i en la sang. D’aquesta manera, l’ànima s’insereix plenament al passatge pasqual.
- També és una missió fonamental de l’Església de la Terra, juntament amb l’anunci de la mort i de la resurrecció del Senyor.[4] Tot l’univers espera que aquest foc de l’Esperit Sant s’irradiï des de la Terra i s’escampi per tot arreu.
- M’ha estat dit que els vius estem massa lligats al simbolisme de l’aigua, però que el baptisme és obra de l’Esperit Sant. A més a més, se m’ha mostrat que les condicions de vida de certs planetes són diferents, tan diferents que en alguns d’ells és difícil trobar aigua com a la Terra.
- Aquest baptisme és una ajuda extraordinària, concedida per Déu per tal d’arribar a totes les persones de bona voluntat, vius o difunts. Això està lligat a l’oferta de la vida feta pel poble de Déu, en unió al Sacrifici de Crist, i porta les ànimes a la unió mística amb Crist.
- El ritu del baptisme d’aigua no pot arribar a tothom, el baptisme en l’Esperit Sant i foc sí. No obstant això, tothom ha de rebre el baptisme del foc, com el va rebre Jesucrist, passant a través de la mort i la resurrecció. “He vingut a calar foc a la terra: i com voldria que ja estigués encesa! Haig de rebre un baptisme, i com desitjo que això es compleixi!”[5] Realitzant el passatge pasqual, en la fidelitat al Pare, també nosaltres som omplerts pel foc de l’Esperit Sant, que ens uneix místicament a Crist.
Com a confirmació d’aquestes explicacions, he pogut constatar moltes vegades que el baptisme per si mateix ja pot desbloquejar moltes ànimes, alliberant-les de la por i l’opressió. Però és també l’inici d’una nova vida en Crist, no només per a una ànima sinó per a moltes altres relacionades amb ella, sovint pobles sencers. Efectivament, s’han presentat moltes animes de persones mortes en èpoques passades, demanant el baptisme. Desitjaven iniciar un camí en Crist no només per a elles mateixes sinó també per als seus descendents i per als seus pobles.
Recordo un cas particular que se’m va presentar. Es tractava d’un personatge històric molt famós, considerat per tothom savi i just. Tot i el seu valor humà, demanava el baptisme, i afirmava que sense Jesucrist no s’entra a la llum. Es va presentar en nom de tots els justos del purgatori que encara no havien estat batejats. Deia que Déu desitja que aquests justos esdevinguin elegits per mitjà del baptisme, testimonis de la vida de Crist. Desitjava oferir-se ell mateix pel seu poble. Va demanar rebre el nom de Josep, per custodiar en ell la vida de Jesucrist, a favor del seu poble.
També hi ha casos de moltes persones vives que es presentaven en esperit, demanant el baptisme, i la motivació d’aquesta petició era sempre la mateixa: entrar a la vida de Crist, a la veritable vida, a la llum.
El baptisme en l’Esperit Sant i foc afecta doncs a vius i a difunts, no hi ha diferència, perquè Déu no fa cap diferència entre els seus fills.
“En Jesucrist, no hi ha diferència entre vius i difunts. La gràcia és gràcia i no troba cap obstacle en el fet que el cos existeixi o no. La gràcia va a buscar la vida que es troba en la profunditat de l’ànima, en l’esperit de l’home que és etern, allà on resideix l’Esperit Sant.”
(Arcàngel Sant Rafel, 7/4/2007)
Aquest baptisme és el passatge per tots els que desitgen viure la vida cristiana íntegrament.
“El baptisme en l’Esperit Sant i el foc no fa més que confirmar, a través de la gràcia de la qual és instrument, la decisió de l’ànima d’adherir-se a Jesucrist i al seu ensenyament. Aquest baptisme, per tant, el reben aquells que realment ho desitgen, en plena consciència i llibertat. Déu no permet quelcom superficial. Les ànimes que reben aquest baptisme, són ànimes decidides a viure per Jesucrist, mitjançant la donació d’elles mateixes, a través del Cor Immaculat de Maria. Moltes vegades arriben a aquesta decisió després de grans treballs i sofriments. La gràcia baptismal intervé per confirmar la seva decisió.”
(Arcàngel Sant Rafel, 7/4/2007)
Em sembla entendre que aquestes ànimes expressen un desig sincer d’unir-se místicament a Crist. I Déu compensa, on és necessari, amb la intervenció extraordinària del bateig en l’Esperit Sant i foc.
“El baptisme en l’Esperit Sant i foc pot arribar a totes les ànimes. D’aquesta manera, Déu dona a tots aquells que són de bona voluntat la mateixa possibilitat d’accedir a la vida de la gràcia, que a vosaltres, a la Terra, us és donada de manera ordinària a través del baptisme. De fet, seria injust per part de Déu no garantir, per exemple, a una ànima del purgatori, la mateixa possibilitat que l’home té a la Terra. A través d’aquest baptisme, l’Esperit Sant intervé directament per restablir la igualtat de condicions, i concedir a cada fill que ho desitgi, el mateix dret a formar part del Regne de Déu.”
(Arcàngel Sant Rafel, 11/9/2007)
El baptisme en l’Esperit Sant i foc no es contraposa amb el baptisme tal com el que coneixem nosaltres.
“No es tracta d’un sagrament diferent del baptisme que l’Església administra a la Terra. És la mateixa gràcia que actua d’una forma diferent, capaç d’arribar al nombre més gran d’ànimes possible.
La gràcia baptismal confirma el sí de l’home a Déu, per mitjà de Jesucrist, en la força de l’Esperit Sant. L’home feble, tacat per la culpa original, pressionat per Satanàs per tots costats, no podria suportar el xoc contra el mal sense la gràcia del baptisme. És un instrument mitjançant el qual l’home és purificat, i el seu sí és custodiat i esdevé operatiu. Això val per als vius i per als difunts, perquè l’ànima és eternament viva. És en l’ànima on resideixen la memòria, la intel·ligència i la voluntat, sense les quals l’home no pot decidir-se per Déu. Alguns decideixen viure segons Crist durant la vida terrena. Molts altres no, perquè ni tan sols l’han conegut, i d’aquests la major part no en tenen cap culpa. Reflexioneu: quantes persones moren cada dia sense conèixer Jesucrist? I, tanmateix, tot home està obligat a passar a través de la mort i la resurrecció de Crist. Tothom s’ha de rentar en la sang de l’Anyell per ser salvat, sense excepció, vius i difunts.
El baptisme en l’Esperit Sant i foc és un instrument formidable de la Misericòrdia de Déu previst per a aquest temps, concedit a la humanitat com a última possibilitat d’acollir a Jesucrist i de sotmetre’s a Ell abans que sigui massa tard.”
(Arcàngel Sant Rafel, 22/5/2007)
És una missió fonamental del poble de Déu
M’ha estat dit que tota persona que es dona a Déu, a través de Maria Santíssima, esdevé un canal immens, obert a l’Esperit Sant. Déu envia a aquestes persones, altres ànimes que necessiten ajuda. No som nosaltres que busquem les ànimes, sinó que és l’Esperit Sant que les adreça cap als canals que Ell ha escollit. Cada un de nosaltres és el temple del Déu vivent, si li pertanyem. Si preguem sincerament, si participem amb amor i dignament a la santa Missa, per gràcia de Déu i amb el seu permís, som visitats per moltes ànimes que busquen un temple del Déu vivent. Entre aquestes ànimes, moltes desitgen el baptisme.
Es tracta de la missió del poble de Déu que forma l’Església, segons el manament rebut del Senyor: “… Aneu, feu que tots esdevinguin deixebles meus; bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant; ensenyeu-los a obeir tot allò que us he manat…”[6]
Durant aquests anys he fet això i continuo fent-ho, sense altre interès que el d’ajudar el meu pròxim a trobar la vida en Déu.
Déu m’ha confirmat tot això a través de diferents persones. Aquestes persones, sense saber-ho entre elles, han rebut revelacions semblants, és a dir, batejar en l’Esperit Sant i foc les ànimes. Recordo en particular un nen de quatre anys que afirmava veure les ànimes d’altres nens que li demanaven el baptisme. Fins i tot diversos sacerdots m’han dit que a consciència bategen els nens avortats.
Aquesta és la meva experiència, que té l’únic propòsit de testimoniar la realitat que l’Esperit Sant ha volgut revelar-me.[7]
[1] El contingut d’aquest capítol serà més clar pel lector després de la lectura dels capítols “Cosmos” i “Microcosmos”, al llibre “Més enllà de la gran Barrera”, on explico el funcionament de les lleis de la vida de Déu a l’univers.
[2] Ref. Ac 10, 44-48
[3] Ref. Lc 3, 16
[4] Ref. Ac 2, 14-36
[5] Ref. Lc 12, 49-53
[6] Ref. Mt 28, 19-20
[7] Veure “Més enllà de la Gran Barrera”, capítol 9 “El Baptisme en l’Esperit Sant i el foc” pàg 179-188.
Església de Jesucrist de l'Univers 