23 de febrer de 2025
En el llibre “Més enllà de la Gran Barrera” Stefania Caterina escriu[1]:
Déu no ha creat la mort
He rebut diverses explicacions sobre la mort. M’ha estat dit que tot cristià està cridat a passar a través de la mort per vèncer-la, com ho va fer Jesús. El punt de partida és una vegada més l’oferta de la vida a Déu, a través de Jesucrist, mitjançant el Cor Immaculat de Maria. Aquesta oferta de nosaltres mateixos ens fa plenament partícips de la vida divina. Units a Crist, ens revestim d’incorruptibilitat, experimentem la resurrecció que és victòria sobre la mort.
Llegiu més: Part III – Travessar i vèncer la mortExposo un resum de les explicacions rebudes.
“La mort és la serventa de Satanàs. Es presenta sota dues formes: com a mort física i com a mort espiritual. La primera toca a tots els homes, la segona afecta aquells que pertanyen a Satanàs, els quals s’exclouen de l’amor de Déu i la seva gràcia. Aquestes són les dues cares de la mort.
Satanàs odia l’home creat a imatge de Déu. Per això l’empeny cap a la mort. Per a ell és una mena de missió que no li ha estat confiada per Déu, que no vol la mort de ningú. Satanàs es va atribuir a ell mateix aquesta tasca en el moment que va temptar els vostres progenitors i els va portar a la rebel·lió contra Déu. A partir d’aquell moment, es va proposar l’objectiu de portar tots els homes a la mort. En primer lloc, a la mort espiritual, que és el que més li interessa, i després també a la física.
La mort no prové de Déu, tal com afirma clarament la Bíblia: “Déu no ha creat la mort i no vol la mort dels homes. Ha creat les coses perquè existeixin; les forces presents al món són per a la vida i no tenen en si mateixes cap germen de destrucció.”[2]
Per portar l’home a la mort, Satanàs utilitza dos instruments: la malaltia que condueix a la mort física i el pecat que condueix a la mort espiritual. Són els dos fiblons de la mort que Satanàs fa servir contra l’home. Fins i tot la mort que prové de la vellesa, malgrat ser la culminació d’un procés natural de l’organisme, prové del mal. Aquest mal s’anomena corruptibilitat. Va entrar al món a causa del pecat original, perquè l’home no havia estat creat mortal per Déu, sinó immortal. A la Bíblia també hi ha escrit: “Déu va crear l’home perquè fos immortal i el va fer a imatge del seu ésser diví. La mort va entrar al món només per l’enveja del diable, i els que estan de la seva part en fan l’experiència.”[3]
Malauradament, gran part de la humanitat ha traït Déu. Per això, la mort física toca a cada un de vosaltres, ningú n’està exempt. La mort espiritual, en canvi, afecta als qui han triat pertànyer a Satanàs. Aquests experimenten la pitjor mort.
Jesucrist ha vingut a la Terra per vèncer la mort en tot l’univers. Ha vingut a destruir les obres del diable.[4] I de totes les obres de Satanàs, la mort és la més gran. De fet, la mort és la ruïna, la destrucció total davant la qual l’home és impotent.
Jesucrist va venir a la Terra, enviat pel Pare, per vèncer la mort. Podria haver-la vençut de moltes maneres, però va optar per vèncer-la mitjançant la seva pròpia mort. D’aquesta manera, ha transformat la mort, de ser un instrument de destrucció, a ser un instrument de purificació i de redempció. A la Bíblia hi ha escrit: “Jesús a través de la seva pròpia mort, ha pogut destruir el dimoni, que té el poder de la mort; i ha pogut alliberar els que vivien sempre com a esclaus, per por a la mort”.[5] Aquesta afirmació és importantíssima, perquè us fa comprendre que la mort ha estat vençuda.
La mort ha estat vençuda per Jesucrist. Només cal que sigui expulsada definitivament de l’univers, i això passarà al final dels temps. Jesucrist, en el seu retorn, separarà per sempre la mort i els inferns de la creació.[6]
Us repeteixo, però, que la mort ja ha estat vençuda. Per tant, Jesús no tornarà a venir per segona vegada per vèncer la mort, perquè ja ho ha fet; ni vindrà per vèncer el dimoni, perquè ja l’ha vençut. Jesús tornarà per portar a compliment definitiu l’obra d’eliminació del mal.
Si el mal no ha estat totalment eliminat fins ara de la creació, malgrat la vinguda de Jesús, no és perquè no hagi sigut vençut, sinó perquè l’home havia de ser posat a prova. Havia de triar lliurement si adherir-se o no a la redempció realitzada per Crist. Déu permet que el mal subsisteixi, per purificar l’home, posant-lo davant l’elecció entre el bé i el mal, entre la vida i la mort.[7]
Amb Crist, també vosaltres heu vençut la mort. Tot i que experimenteu encara la mort física, el vostre cos ressuscitarà, quan Jesucrist tornarà. Ressuscitareu perquè Crist ha vençut la mort. El mal haurà de desaparèixer, i la vostra condició haurà de tornar a l’originària, la de l’home immortal, abans del pecat original.
L’home a la Terra lluita contra la mort. Però aquesta no és la batalla final. Només Crist derrotarà definitivament la mort al final dels temps. No obstant això, cada un de vosaltres, si es dóna completament a Crist per mitjà de Maria Santíssima, pot guanyar la seva batalla personal contra la mort, el pecat, la malaltia.
Qui ofereix la pròpia vida a Crist, venç primer de tot la mort espiritual. Qui s’ofereix a Crist, li pertany, i Satanàs no pot tocar-lo. Després venç la mort física. Compreneu això. Des del moment en què neix cada home, Satanàs bufa sobre ell l’alè de la mort i aquesta comença la seva obra. La mort ataca l’home durant tota la seva vida. Se serveix del pecat, de la malaltia, del procés degeneratiu que és la vellesa, i que per a molts de vosaltres és pitjor que una malaltia. Tot això és obra de la mort, que Satanàs llença contra totes les creatures.
A cada instant de la vida d’un home, Déu posa un límit a la mort. És un límit contra el qual Satanàs no pot fer res. Déu el posa per a cada un de vosaltres.
Així Déu protegeix l’home mentre no arriba a la plenitud i mentre encara no està a punt per passar a l’altra vida. Només en aquest moment, Déu permet que la mort actuï definitivament i només llavors mor la persona. Si Déu no posés un límit, la humanitat ja no existiria, perquè Satanàs mataria tots els homes tot just néixer, ja que aquesta és la seva obra.
No hi ha cap cristià que no es trobi amb la mort, i tot cristià ha de saber com afrontar-la. Aquesta és la vostra missió. La mort s’ha de mirar als ulls i afrontar-la, en totes les circumstàncies de la vida. Podeu fer-ho en nom de Crist, que ha vençut la mort. No només podeu, sinó que heu de fer-ho.
Us demano que sigueu forts, coratjosos, determinats. La mort és la serventa de Satanàs. L’alè de Satanàs és mort, així com l’alè de Déu és vida. I així com Déu envia el seu Esperit que és vida, així Satanàs envia el seu alè que és mort. L’alè de Satanàs és la corrupció. Mort significa corrupció. Això és el que ha entrat a la creació per l’enveja del diable. Déu us envia, com a membres del Ressuscitat, a contrarestar l’obra satànica, a afrontar i vèncer la mort, el pecat, la malaltia.
Com més gran és el nombre d’aquells que s’ofereixen a Satanàs, més augmenten la mort i la corrupció. Això és particularment visible a la Terra. Podeu constatar fàcilment com progressen les malalties i la devastació del vostre planeta. Això passa pel fet que la humanitat, adherint en gran part a l’obra de Satanàs, li dóna poder i obre les portes a la mort, de la qual Satanàs n’és el senyor.”
(Arcàngel Sant Rafel, 12/2/2001)
Desfer les cadenes de la mort
“Satanàs utilitza la por a la mort per encadenar els homes i fer-los esclaus seus. És feina vostra desfer les cadenes de la mort. Primer de tot dins vostre i després en la realitat que us envolta, allà on heu estat enviats.
Llegiu més: Part III – Travessar i vèncer la mortSatanàs insinua en l’home la por a la mort, la injecta en les vostres ànimes, igual com la serp injecta el seu verí quan mossega. Vosaltres, en canvi, heu de portar l’esperança de la vida, l’única força que pot oposar-se a la por a la mort. Quan parlo de vida, em refereixo a la plenitud, a la felicitat, a la consciència de pertànyer a Déu, i també a la vida eterna.
És important creure en la vida eterna, perquè la mort es venç amb l’esperança de la benaurança eterna. La vostra mort física no tindria sentit sense l’esperança de l’eternitat. Vosaltres ja experimenteu la resurrecció, si pertanyeu a Crist. La resurrecció esdevindrà una realitat definitiva quan Crist retorni.
A molts cristians se’ls fa difícil creure en la vida eterna i perden l’esperança de la vida veritable. En canvi, cal que tingueu clar que la vida veritable no és aquí a la Terra. La vida terrenal és només una gran preparació. És el temps de la prova, el temps de sembrar. La collita només la veureu parcialment en aquesta vida, però a l’altra la veureu en la seva plenitud. Molts es desanimen perquè volen veure immediatament els fruits del que sembren, voldrien veure canviar el món.
No podeu canviar el món amb les vostres forces, sinó només a través de la vostra autèntica conversió. Els fruits del que sembreu els podreu veure després, perquè la història de la salvació és una història que abraça tot l’univers. I té les seves etapes i el seu camí. Vosaltres formeu part d’aquest camí. No tingueu pressa! Sapigueu que cadascú de vosaltres recollirà completament els fruits del que ha sembrat, si no aquí, en l’altra vida. Si no fos així, la vostra existència terrena no tindria sentit.
Porteu i cultiveu dins vostre l’esperança de la felicitat, la veritable, que prové d’unir-se completament a Déu. Aquesta esperança trenca les cadenes de la mort i derrota Satanàs. No porteu moltes paraules a la gent, porteu-los l’esperança. Aquesta és la gran desconeguda entre els homes d’avui, inclosos molts cristians.”
(Arcàngel Sant Rafel, 2/3/2001)
La germana mort
“Satanàs és el mal, la mort és mal. Però Déu pot utilitzar també Satanàs i la mort com a instruments. Quan la persona arriba a la seva plenitud, Déu permet que la mort física actuï. Si us oferiu a Déu, sabeu acceptar la mort, perquè esteu oberts a la vida de Déu. Aquesta vida venç la mort i us permet acollir-la com “la germana mort”, de la que parlava Sant Francesc.
Sense la mort no podria haver-hi judici. El judici és inevitable, perquè la humanitat ha pecat. L’home ha escollit conscientment pecar i s’ha hagut de sotmetre al judici. Primer ve la mort i després el judici. La mort us porta davant Déu. Si pertanyeu a Crist, la mort us porta a la felicitat eterna. La mort perd el seu poder en aquell qui creu en Crist.[8]
Si pertanyeu completament a Déu a través de Jesucrist, si esteu plens de l’Esperit Sant, esdeveniu per Satanàs ruïna i confusió. L’ofrena de la vostra vida a Déu, a través de Maria, us converteix en obstacle per a Satanàs, contra el qual la seva obra s’esfondra. També la mort és destruïda davant la persona que pertany a Crist.
La mort física només és una experiència temporal. Déu condueix tot l’univers cap a la progressiva superació de la mort. La vostra mort és només un parèntesi, a l’espera del retrobament en la pau i l’harmonia amb qui estimeu, a l’espera de la resurrecció definitiva del cos i l’ànima.”
(Arcàngel Sant Rafel, 5/3/2001)
[1] Veure “Més enllà de la Gran Barrera”, capítol 14, pàg. 261-265 i 269-271
[2] Sv 1, 13-15
[3] Sv 2, 23-24
[4] Ref. 1Jn 3, 8
[5] He 2, 14-15
[6] Ref. Ap 20, 14
[7] Ref. Dt 30, 15
[8] Ref. Jn 11, 25-26
Església de Jesucrist de l'Univers 