2 de març de 2025

En el llibre “Riscrivere la Storia – Nel pensiero di Dio” Stefania Caterina escriu[1]:

 

La vida que rebem de Déu és, per tant, la nostra veritable riquesa; ens fa capaços de superar els obstacles terrenals vivint com a fills de Déu. Acabo aquest capítol amb un missatge de l’Esperit Sant del 16 de gener de 1999, on es posa de manifest la importància i la dignitat de la nostra vida.

Llegiu més: Part IV – La novetat de la vida

“És important que entengueu què és la vostra vida. Què és una vida? Quin és el propòsit, el sentit, la dignitat d’una vida? Quina és la veritat d’una vida? La majoria dels homes pensen en la pròpia existència de manera egoista, com si fos una cosa que els pertany. Tot home es considera amo absolut de la seva vida, considera que en pot disposar com li plagui, segons els seus desitjos que sovint són bruts, i en tot cas segons la seva voluntat.

Déu no tindria necessitat de crear l’home. Déu és autosuficient i no necessita la creatura perquè ELL ÉS. Té en Ell la plenitud de la vida i no té necessitat de res; tot i això, crea. Efectivament, la vida té com a objectiu crear la vida, sinó la vida ja és morta en ella mateixa: una vida que no genera vida genera mort, mor en ella mateixa.

Us poso l’exemple d’una planta: observeu com el vent porta la llavor de manera que d’una planta en pot néixer una altra a molts quilòmetres de distància, perquè el vent transporta la llavor que genera. Amb vosaltres passa el mateix. Jo soc el vent de la vida: transporto la vostra llavor perquè altres vides siguin generades. Si us abandoneu a mi, jo faig que la vostra vida pugui generar altres vides, i despertar la vida d’altres ànimes que estan en diferents llocs, inclòs el purgatori.

L’objectiu que Déu ha assignat a tota vida és el de generar, de fer-se instrument per tal que una altra vida neixi al seu torn, i així ininterrompudament. No parlo només de la vida física sinó també de la vida espiritual que és igual d’important. Correspon a Déu donar la vida, però si col·laboreu amb ell, col·laboreu a ajudar a altres a trobar el camí cap al Senyor, a elevar-se. Així els ajudeu a viure. Perquè un home no neix només quan una dona el dona a llum; l’home neix realment quan sent Déu, quan n’intueix la presència misteriosa per sobre d’ell. Això és la vida! Jesús va dir que la veritable vida està en conèixer el Pare. Mentre l’ànima no coneix el Pare, no té la vida en ella mateixa, perquè la llavor que el Pare ha posat en vosaltres en el moment de la concepció no pot desenvolupar-se ni florir; es manté tancada i no pot generar, no pot ser transportada lluny com fa el vent amb la llavor de les plantes.

Us demano que no considereu mai la vostra vida inútil i buida, ni penseu que us pertanyi. Sou tan importants en el pla de Déu! Cada resposta vostra és un pas per a molts altres; cada sí vostre a Déu és un respir per al vostre pròxim, és el respir de la vida. Cada un dels vostres passos endavant us dona la possibilitat d’entrar cada vegada més en la vida. Si no camineu, si us atureu, la vostra ànima mor en ella mateixa, ofega la vida que porta dins seu. Heu d’entendre la importància fonamental que té la vostra vida en el projecte de la salvació.

Us demano que comprengueu aquestes coses i que les poseu en pràctica perquè avui, malauradament, els homes de la Terra estan profanant la vida, l’estan destruint en ells mateixos i en els altres, estan destruint la dignitat de la vida i això és molt greu, és el pecat més greu als ulls de Déu. No hi ha pecat més gran que el de treure la vida i no només en el sentit físic: impedir a una persona viure segons el designi de Déu, posant-li obstacles i ofegant els impulsos divins en ella, equival a un homicidi; molts, malauradament, el cometen.

Us invito a ser fills de la llum, fills de Déu! Permeteu que la vida de Déu creixi en vosaltres i doneu-la als altres. Aquest és el vostre primer deure.

Us beneeixo en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.”

---

[1] Veure el llibre “Riscrivere la Storia – Nel pensiero di Dio”, Capítol VI pàg. 111-112.