Us deixo la pau, us dono la meva pau

Part I – L’energia primària de l’univers

9 de març de 2025

Referència dels textos:

Del llibre “Riscrivere la Storia – L’Universo e i suoi abitanti”, pàg. 30-31.[1]
1 Co 7, 25-31
Lc 6, 20-26
Lectures del dimecres de la setmana XXIII del Temps ordinari (any parell), dimecres 10 de setembre de 2014.

(Transcripció d’àudio)

Llegim un fragment del llibre “L’Universo e i suoi abitanti”, a la pàgina 30:

L’energia primària de l’univers

Tot l’univers, en totes les seves dimensions, està impregnat d’una energia de la qual n’obtenen la força i la continuïtat la vida de totes les creatures. És l’energia primària o fonamental, que brolla del vòrtex trinitari; és física i espiritual al mateix temps i és la resultant de l’acció de les tres lleis de la llum, del so i de la calor.

L’energia primària prové de la potència creadora, redemptora i santificadora de les Tres Persones de la Santíssima Trinitat. L’Esperit Sant imprimeix l’energia primària en el centre vital de tot ésser. En l’home, el centre vital és l’esperit; en les altres creatures és un punt físic en el qual es concentra l’alè de la vida. Per exemple, el centre d’una galàxia és el seu centre vital; aquí, l’Esperit Sant imprimeix l’alè de la vida que porta en ell l’energia primària. Del centre de la galàxia, l’energia s’irradia a totes les estrelles i als planetes que en formen part, els quals, al seu torn, la reben als seus centres vitals i la redistribueixen successivament. Posem un altre exemple, el de la Terra, que rep l’energia primària del sol, que al seu torn l’ha rebut del centre de la vostra galàxia. La Terra rep aquesta energia i la transmet als animals, a les plantes que la incorporen en el seu centre vital; l’energia primària alimenta contínuament l’alè de la vida i governa els processos biològics de les creatures.

L’home rep l’energia primària mitjançant el seu esperit i la comunica a l’ànima i l’ànima al cos; l’energia primària activa totes les funcions vitals de l’individu, assegurant-ne la vida i la salut. Tot el procés de transmissió, recepció i irradiació de l’energia primària entre Déu i les creatures, és governat per l’Esperit Sant, que imprimeix a aquest procés l’harmonia i la perfecció divina. Si l’Esperit Sant deixés d’actuar, tot l’univers precipitaria en el caos total i la vida s’extingiria.

Quan esteu units a Déu, perquè l’estimeu i desitgeu viure en harmonia amb les seves lleis, l’energia primària arriba al vostre esperit i flueix amb harmonia; això us garanteix la salut espiritual i física i fa de vosaltres persones boniques i equilibrades. Al contrari, si us separeu de Déu, l’energia primària flueix amb dificultat, donant sovint origen a la malaltia. Tota malaltia, no només física sinó també psíquica, es deu a un bloqueig en la circulació de l’energia primària. Tots els desequilibris en l’ésser humà, es deuen a això. El mateix passa també en els animals, en les plantes i en totes les altres creatures, però això és a causa de l’home que no viu segons les lleis de Déu, i genera una negativitat que repercuteix sobre la creació. Així, la humanitat hostil a Déu i a les seves lleis provoca un bloqueig en la circulació de l’energia primària a tot el planeta, a costa de totes les creatures que l’habiten, tal com malauradament passa a la Terra. Podeu comprendre vosaltres mateixos a quin nivell de perill per la vida del vostre planeta, us han portat la fredor i la rebel·lió contra Déu. Per això, penediu-vos i torneu al vostre camí abans que sigui massa tard!

Llegint les pàgines del llibre “L’univers i els seus habitants” observem les paraules del Senyor, les paraules dels apòstols des d’un altre angle de visió, tal com haureu notat en aquesta lectura de l’energia primària. L’angle de visió és el centre de l’univers, la vida trinitària. Des d’aquest centre en sorgeix l’energia primària, la nostra vida ha sorgit d’aquell centre i l’objectiu de la nostra vida és tornar lliurement a aquell centre. Aquí a la Terra, el nostre objectiu és ser fidels a aquella harmonia i ajudar els altres a ser fidels a aquella harmonia.

A les lectures d’avui es parla de casar-se o no casar-se, naturalment pel Regne de Déu. Sant Pau no es posa de part de ningú, dona un consell pràctic. Això ho podem fer tots nosaltres veient la situació, reflexionant com podem promoure millor l’harmonia amb Déu en nosaltres mateixos, ajudar els altres, ajudar que el Regne de Déu es desenvolupi. El fragment de l’Evangeli de Lluc d’avui comença a parlar de les benaurances. A qui correspon escollir la benaurança, en l’Església? L’haurien d’escollir tots els cristians, per què? Perquè han escollit Jesucrist en el moment del baptisme i han escollit, mitjançant Jesucrist, tornar a l’harmonia amb la font de la vida. La teologia, la litúrgia, sovint subratlla la font de la vida. En aquest context podem parlar de l’energia primària. Vist així, tots estem cridats a la benaurança que serà més enllà de la Gran Barrera. Però estem cridats també aquí a la Terra a viure benaurats, però, qui ho farà? Les persones generoses que posen al centre de la seva vida Jesucrist i la seva fidelitat al Pare en l’Esperit Sant. Aleshores poden ser benaurats aquells que sense dubte escullen servir aquesta energia dins seu pel bé d’ells mateixos, pel bé dels altres, pel bé de tot el creat. Escollir per l’amor i pel Regne de Déu, per aquella vida que vindrà.

Aquest text ens convida a reflexionar sobre la decisió de cada un de nosaltres que som part d’aquest poble que ha decidit oferir la vida a Jesús a través de Maria Santíssima, tots junts. Aleshores, per una banda, toca a cada un de nosaltres viure aquesta harmonia, per altra banda, toca a aquest poble viure en harmonia entre nosaltres i en harmonia amb tota l’Església universal. Vosaltres podeu adonar-vos que això és el principi de la Pentecosta, el principi de la Pentecosta còsmica. Quanta responsabilitat que hi ha aquí, a viure la vida en harmonia amb la Santíssima Trinitat, i l’Església diu que ella mateixa s’identifica amb l’expressió de la vida trinitària. Aquí tenim les coses pràctiques a fer a nivell individual: entrar en una disciplina que el Senyor pugui omplir-te d’aquesta energia. Si continueu llegint aquest article, trobareu un altre comentari en el qual l’Esperit trinitari explica que Déu no pot donar aquesta energia a aquesta humanitat que ho destruiria tot. Reflexionarem també, potser demà, sobre aquesta energia disgregadora, destructiva. Ara, avui estem cridats a ser constructors del Regne de Déu, capaços d’agafar aquesta energia que ens fa benaurats ja ara, aquí a la Terra, i la plenitud serà més enllà de la Gran Barrera. Hem de reflexionar nosaltres, com a poble, com a petita resta que vol respondre a la invitació de Déu Tri i U en aquest temps, acollir la potència que vol imprimir la Santíssima Trinitat en aquest temps, i que en un individu no pot expressar-la com en un nucli, com en un poble. Aleshores, aquí ve la invitació a cara nucli, al poble tot junt de consagrar-se veritablement a Maria Santíssima, a Sant Josep, consagrar-se i oferir-se a Déu per poder rebre, gestionar aquesta energia.

Moltes, moltes vegades quan predicava sobre això vaig sentir, inclús de part de sacerdots, d’altres persones, de religiosos: “Però això és una utopia”. Jo us dic que no és una utopia. La utopia és una fantasia, fantasiar sobre una vida romàntica que us portarà sempre a la decepció. Quan es tracta d’utopia no es plora i al mateix temps s’és feliç. La utopia tanca els ulls, és irreal. Aquí, les benaurances passen a través del plor, a través del sofriment, a través de ser perseguits, no compresos, odiats; passa a través de la realitat d’aquesta Terra. I la potència més gran que nosaltres podem captar és ser fidels en les persecucions. I la tria interior, fidels en la pobresa, afamats, assedegats, no només de pa, sinó assedegats de justícia, assedegats del Regne de Déu, desitjar la vida en Déu per sobre de tot. En aquesta Terra, on s’estén la corrupció, estem cridats a ser canals, portadors d’aquesta energia.

Quan Déu va cridar aquesta Església, ens va cridar també a nosaltres a respondre l’any 2012, es pensava en un poble, una massa de persones, però ara estem contents perquè som pocs; no en el sentit que menyspreem als altres, sinó que veiem que hem d’anar a fons, a la veritat, que hem de fer la tria, decidir-nos i no esperar que els altres facin aquests passos, però nosaltres decidim fer aquests passos i manifestar aquesta potència vital als altres.

El verset de l’Evangeli ens crida a alegrar-nos: “Alegreu-vos”; alegrar-se en les persecucions. És aquesta la força. Una cosa és certa, que a la Terra tothom sofreix i sofriran també aquells que es permeten vicis; ells sofreixen més i sofriran més, mentre nosaltres podem ser benaurats en tot això. Per això, si nosaltres vivim això i sabem i volem ser disciplinats dins nostre en les petites, grans proves, no escampar el verí dins nostre, sobre els altres, que l’energia positiva s’irradiï cap als altres, progressarem nosaltres individualment, progressarà aquesta resta del poble. Aleshores el nostre testimoniatge serà fort, amb la força de Déu, no amb la nostra força.

Us beneeixo perquè les paraules que l’Esperit trinitari ha gravat a les pàgines del llibre siguin gravades dins vostre, amb el foc de l’Esperit, que esdevinguin les lleis de l’Esperit pur, que governin el vostre ésser, el vostre esperit, la vostra ànima, el vostre físic, les vostres relacions amb els altres. Us beneeixo perquè tingueu la fidelitat a aquestes lleis, a Déu Pare, tal com Jesucrist és fidel, també oferint-se cada dia a molts altars, en molts justos per salvar tothom. Que ens faci partícips d’aquesta fidelitat i veritables sacerdots de Déu Altíssim, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

[1] Es pot trobar la versió completa del llibre en espanyol a https://www.lucidellesodo.com/it/home/137-el-universo-y-sus-habitantes.html