Us deixo la pau, us dono la meva pau

Part IV – Els germans de l’univers fidels a Déu, ajudant els germans de la Terra

30 de març de 2025

Textos de referència:

Del llibre “Riscrivere la Storia – L’Universo e i suoi abitanti”, pàg. 68-71.[1]

Reflexió a càrrec de Stefania Caterina i P. Tomislav Vlašić del 20 de setembre de 2014

(Transcripció d’àudio)

Després del pecat original, la humanitat de la Terra va retrocedir molt. També van retrocedir els pobles del baix univers, mentre els pobles fidels a Déu van progressar moltíssim. Déu, en la seva bondat, volia portar-nos a tots endavant i buscava totes les maneres, respectant la llibertat de l’home, per fer retornar els seus fills, les seves creatures a aquella glòria que Ell havia previst. Una manera molt important per a nosaltres és que Ell enviava els germans i les germanes que s’havien mantingut fidels a Ell des del principi, per ajudar-nos comunicant-nos la vida a nosaltres.

Llegiu més

Aquest vespre sentirem una part del relat de la primera vinguda dels germans fidels a la Terra. Del llibre “L’Universo e i suoi abitanti”, agafem des de la pàgina 68[2]:

Els germans, acabats d’arribar a terra, van beneir el vostre planeta i van besar el terra, després van donar gràcies a Déu pel resultat feliç del seu viatge. Finalment, van anar a trobar els homes terrestres espantats, estenent-los la mà dreta en senyal de salutació i de pau. Aquesta actitud, en part va calmar els homes de la Terra; alguns d’ells van intentar agredir els visitants, però aquests els varen bloquejar fàcilment, paralitzant-los temporalment. Això és el que solen fer per neutralitzar els enemics, ja que mai fan servir la força. Tot i això, van aconseguir fer entendre als terrestres que tenien bones intencions. De seguida es van adonar de l’enorme treball que els esperava: els homes de la Terra no tenien ni tan sols un llenguatge pròpiament, sinó que s’entenien entre ells amb sons desarticulats i es comportaven com animals. El seu cos no estava ben desenvolupat i mostraven evidents malformacions; molts fins i tot tenien dificultat per mantenir la posició erecta i també la seva intel·ligència era limitada.

Els germans de l’espai, en els diversos llocs on havien aterrat, van començar a reunir les diferents tribus que vivien al lloc per ensenyar-los les coses bàsiques per a la supervivència. Els van vestir, perquè anaven gairebé nus, i van començar a ensenyar-los com comunicar articulant en llenguatge els sons que ja feien servir. Començava a la Terra la primera escola, l’escola d’aprendre a viure. La Terra no ha tingut mai ni escoles ni mestres d’aquest nivell, capaços no només d’encendre en l’esperit dels seus alumnes la flama divina del coneixement, sinó també de comunicar la vida de Déu. Aquesta va ser també part de l’extraordinària intervenció de Déu a favor dels seus fills més febles.

Un mestre de veritat actua així: porta l’individu al veritable coneixement que resideix en l’Esperit.

El veritable mestre és aquell que sap escoltar, primer de tot en ell mateix i després en els seus deixebles, la saviesa de Déu que parla en cada home de bona voluntat. Per això, el seu primer deure és orientar la intel·ligència de la persona cap a l’Esperit de Déu que és la font de tot coneixement, per tal que l’Esperit desvetlli en el deixeble allò que hi ha present en ell com una llavor. El mestre acompanya el deixeble pel camí de la progressiva descoberta de la veritat, que floreix en cada un de vosaltres si està donat a Déu. El veritable mestre és, però, aquell que ja ha recorregut aquest camí, i ara, humilment, es posa al costat del deixeble i el recorre de nou juntament amb ell, donant-li suport i advertint-lo del perill. No li talla el camí, no l’oprimeix amb la seva presència, no l’humilia amb la seva superioritat. Mai atrau el deixeble cap a ell mateix, sinó que, en canvi, l’empeny a descobrir la seva identitat i la seva originalitat en Déu; no permet que el deixeble l’imiti de manera fanàtica, perquè vol que camini en la llibertat.

El mal mestre, en canvi, s’imposa al deixeble, l’aclapara amb el seu saber, el fa avergonyir de la seva ignorància, competeix amb ell per ser el millor, és envejós si el deixeble el supera. Pretén ser el centre de l’atenció i exigeix adulació; porta el deixeble cap a ell i no cap a Déu. D’aquesta manera transforma el seu saber en poder i, en lloc d’educar, des-educa. De mestres així el vostre món n’és ple, perquè sense Déu no s’aprèn ni s’ensenya. L’ensenyament humà, com també el saber, separats de Déu passen a ser un exercici buit de paraules i teories, que comencen del no-res i acaben en el no-res. Apartats del Mestre, els mestres fracassen i corrompen de la mateixa manera en què ells mateixos han estat corromputs. Mantingueu-vos lluny dels mestres dolents, per no trobar-vos amb res a les mans al final de la vostra vida.

Els germans de l’univers, amb amor i paciència, van ensenyar tot el que la intel·ligència d’aquells homes podria entendre, iniciant així el camí cap a la civilització i el progrés. Els homes de la Terra van començar a fer els primers passos cap al coneixement, guiats i sostinguts per l’amor, la fe i la pregària dels germans fidels a Déu. Aquests darrers van prestar especial atenció als nens terrestres, començant a tractar-los des de ben petits per corregir les seves deficiències i malalties, molt freqüents entre els nadons. Era absolutament necessari enriquir i millorar el patrimoni genètic dels homes de la Terra, per ajudar les noves generacions a viure millor i més temps, perquè aquells individus tenien molt poca esperança de vida. Científics i metges d’altíssim valor espiritual i científic es van abocar en aquest procés delicat i laboriós, intervenint sobre els adults, sobre els nens i sobre els fetus. Ho deveu a aquests germans si avui camineu correctament, si heu desenvolupat un sistema d’aprenentatge, si heu après a alimentar-vos i a curar les malalties més comunes de la vostra raça. La llavor del coneixement, dipositada en l’esperit d’aquells primers homes, s’hauria desenvolupat al llarg dels segles, però sense la intervenció dels germans de l’alt univers, hauria calgut molt més temps.

Els germans no van fer cap experiment sobre els vostres avantpassats, perquè no en tenien necessitat; efectivament, coneixien i coneixen bé la manera d’intervenir sobre el patrimoni genètic dels individus, actuant sobre l’esperit de l’home, perquè és d’aquí on parteixen tots els processos que regulen la vida.

Raoneu, homes! Qui guia el meravellós i misteriós procés que us forma en el ventre matern? Quina intel·ligència sap com disposar les cèl·lules entre elles per tal que es formi un ésser humà sa i viu, capaç d’afrontar les proves de la vida, capaç de respirar, alimentar-se, reproduir-se, pensar, actuar, etc.? I on està situada aquesta intel·ligència quan encara no sou més que un embrió? Aquesta intel·ligència sublim és l’Esperit Sant que està present en el vostre esperit, el qual, està dins de l’ànima. Al voltant de l’ànima es forma el cos. Esperit, ànima i cos són el nucli fonamental del vostre ésser, que es manté eternament. La intel·ligència divina, present i activa en aquest vostre nucli, fa de manera que les informacions genètiques que hi ha en el DNA s’apliquin perfectament i el procés de formació del vostre ésser arribi a compliment.

Els vostres germans fidels a Déu viuen en harmonia amb l’Esperit de Déu i en coneixen les lleis; per això no tenen necessitat de laboratoris i provetes per millorar constantment la vida dels homes. Saben com despertar l’esperit de l’home que conté dins seu la potència creadora de Déu, amb la finalitat de posar en acció les enormes potencialitats que posseeix cada un de vosaltres. Per què, vosaltres de la Terra, no podeu fer el mateix? Perquè faríeu servir aquests coneixements pel vostre egoisme, acabant per fer més mal que bé. Us agradaria manipular les lleis de la vida per satisfer la vostra immensa set de benefici i de poder; per això no us és permès, i per això les malalties infecten el vostre planeta. Si visquéssiu units a Déu, podríeu millorar molt la vostra existència. Però heu escollit fer totes les coses sols; el mal és que sols, sabeu fer molt poc. La vostra trista condició n’és la confirmació més evident.

Aquest punt sobre el qual hem sentit el discurs de l’Esperit trinitari és molt important, i s’ha destacat en aquest llibre. Tot el que Déu vol fer en aquests tremps a través dels germans fidels a Déu serà semblant a com Jesús feia amb els apòstols, de manera especial en la Pentecosta. Pels cristians no seria difícil comprendre això. En l’Esperit Sant hi convergeixen tots els fills de Déu de l’univers, alguns es van mantenir fidels i les potencialitats de la vida i les facultats de l’ànima es van desenvolupar molt. Nosaltres, per egoisme, hem quedat limitats. Vam parlar l’última vegada, la penúltima vegada, sobre el tema de l’energia disgregadora, i nosaltres, a la Terra, la podem veure: hem arribat al punt que ho podem destruir tot, inclús el planeta. Vull donar testimoni d’allò que sabem: els germans fidels a Déu han aturat la destrucció moltes vegades, perquè saben com fer-ho; han deixat moltes vegades les armes fora d’ús, els verins; han impedit la tercera guerra mundial moltes vegades. Actuen en el nostre esperit per comunicar-nos la vida de Déu, promouen la nostra identitat, la nostra integritat, allò que nosaltres cristians hem d’entendre, perquè Crist Ressuscitat ens ha comunicat la vida ressuscitada dins nostre, la primera resurrecció, la primera victòria sobre la mort, la victòria sobre l’arrel del mal dins nostre.

En el llibre, anant endavant, veiem com els germans fidels van ajudar a Abraham, com van ajudar a Moisès, al poble escollit d’Israel, com es van presentar en el moment del naixement de Jesús, anomenats “reis mags”. Estan presents, però no visibles i ens ajuden, no demanen altra cosa sinó que ens obrim a l’Esperit de Déu. Sortim del nostre egoisme, aleshores la nostra comunió enforteix els uns, els altres. Ens ha estat mostrat que la humanitat de la Terra i tampoc la del baix univers podran sortir d’aquesta situació, en la qual les galàxies s’allunyen, disgreguen, sense l’ajuda dels àngels, dels germans fidels a Déu. Al final del llibre no només hi haurà comentaris sobre aquest tema sinó una invitació expressa a l’església, als representants de l’Església, de les religions, a obrir-se a Déu.

I us beneïm perquè sigueu homes de bona voluntat, perquè no us deixeu corrompre. Tota corrupció disgrega, va malament, produeix malalties de diversos tipus. Us beneïm amb el poder de l’Esperit Sant perquè el do de l’Esperit Sant en vosaltres actuï cada vegada més i que les vostres ànimes, amb una actitud sincera davant Déu, amb la pràctica, amb la pregària, amb la conversió, obrin cada vegada més l’espai dins del cor per aquesta acció de Déu a través dels instruments que Ell ha previst. Us beneïm juntament amb els set grans Arcàngels concretament en aquest dia en el qual comença la novena als set grans Arcàngels. Us beneïm juntament amb tot el Cos Místic de Crist, també juntament amb els germans fidels a Déu perquè pugueu confiar-vos, obrir-vos a tots els instruments que Déu fa servir per ajudar-vos i que fa servir per ajudar la humanitat de la Terra i a l’univers. I us beneeixo en el nom del Pare, del Fill i de l’esperit Sant.

[1] Cfr. “Riscrivere la Storia – vol. II – L’Universo e i suoi abitanti” pàg. 68-71. Es pot trobar la versió completa del llibre en espanyol a https://www.lucidellesodo.com/it/home/137-el-universo-y-sus-habitantes.html (pàg. 69-72)

[2] Pàg. 69 de la versió en espanyol.