Testimoniatge

Finale Ligure, 21 d’octubre de 2025

En aquest dia, hem celebrat el funeral del Pare Tomislav Vlašić a la Casa-Santuari de Finale Ligure. Durant la celebració, la Stefania Caterina ens ha adreçat aquestes paraules.

Estimats germans i germanes,

En aquest dia per a nosaltres tan solemne, desitjo parlar-vos, tal com vaig prometre al Pare Tomislav en el seu llit de mort. Ell desitjava fervorosament fer-vos saber que el testimoniatge que us hem donat aquests anys, no desapareixerà amb la seva mort.

Tots vosaltres sabeu que el Senyor ens ha enviat a la Terra i ens ha cridat a formar part del Nucli Central per fer conèixer a aquesta humanitat el pla de Déu de recapitular en Crist tota la creació. Us hem explicat que aquest és l’únic pla de salvació per tot l’Univers, que no n’hi ha cap altre, i avui us ho repeteixo.

Llegiu més

El Senyor ens va cridar a aquesta missió des de la concepció, però va ser Maria Santíssima qui ens va escollir. La Mare de Déu va demanar a Déu que els membres del Nucli Central fossin els que el seu Cor desitjava i el Senyor va acollir la seva pregària. Però corresponia a tots els membres respondre. El Pare Tomislav i jo vam acceptar immediatament formar part del Nucli Central, la missió del qual és senzilla i gran alhora:

proclamar a tot home la centralitat de Crist i anunciar la recapitulació en Ell de tot l’Univers;
viure i treballar sota l’autoritat directa de Jesucrist, a les ordres dels set grans Arcàngels, per així obrir el camí cap a la nova creació a tota la humanitat de l’Univers;
estar disposats a portar la creu de la humanitat, amb absoluta fidelitat a Déu i a les seves lleis.

Fins al moment de la seva mort, el Pare Tomislav i jo hem estat membres vius del Nucli Central a la Terra, juntament amb el germà i la germana que viuen a Roma i el germà i la germana que viuen a Jerusalem. Però a causa de múltiples dificultats en què es troben els germans i germanes de Roma i de Jerusalem, només el Pare Tomislav i jo hem estat cridats a proclamar obertament el pla de recapitulació en Crist del qual s’ha parlat. Hem anunciat i explicat repetidament, de paraula i a través dels nostres llibres, tot el que ens ha estat revelat.

Des del punt de vista humà, això ens ha costat molt pel que fa a persecucions, calúmnies, abandó i traïcions. Hem sofert molt, però sempre hem respost a totes les peticions de Jesús, fins a la darrera, quan ens va demanar si estaríem disposats a portar alguna cosa per Ell. Vam dir que sí i poc després, pel Pare Tomislav i per mi va començar un camí duríssim, que va culminar amb el do dels estigmes. El seu costat traspassat, les seves mans i peus adolorits, van ser un do de Déu, suau per a tots nosaltres que el vam acollir, però terrible per aquells que el van rebutjar.

El Pare Tomislav ho va portar tot amb amor i amb fidelitat absoluta. Vaig estar al seu costat en tot moment, i per això soc testimoni dels indescriptibles sofriments físics del Pare Tomislav, suportats amb una fe ardent, amb esperança, amb amor envers les ànimes que li eren confiades, sense queixar-se mai, sense preguntar mai per què. Sempre va obeir amb alegria, inclús quan plorava pel dolor físic. Puc afirmar, sense cap mena de dubte, haver viscut i treballat, ben bé durant trenta-tres anys, al costat d’un sant que ara brilla al cel. Desafio qualsevol persona que sostingui el contrari.

Avui soc aquí per dir-vos a vosaltres i a tots aquells que llegiran aquestes línies, que la mort del Pare Tomislav no aturarà aquesta obra de Déu. El fet que ell es trobi en la dimensió de l’esperit i que jo estigui a la Terra no significa res, perquè l’acció de l’Esperit Sant no coneix fronteres ni impediments, i perquè la comunió de dues persones en Déu, si és autèntica, és indissoluble. Per això la nostra missió continua, pels nous camins que Déu obrirà.

L’esperit del Pare Tomislav ara està increïblement enfortit i tots nosaltres que l’hem estimat sentirem la seva presència i el seu poder. També ho sentiran aquells que no l’han estimat.

El Pare Tomislav em va repetir, en els seus últims dies de vida, que sempre estarà amb nosaltres. Ara ens toca a nosaltres respondre amb la mateixa força i el mateix coratge que ell va tenir, segons el que ens va ensenyar. Per part meva, desitjo assegurar-vos que mentre visqui i si Déu vol, treballaré i m’esforçaré juntament amb vosaltres per tirar endavant aquesta obra. Pregaré i oferiré la meva vida a Déu per tots vosaltres i per aquells que el Senyor enviï en aquest camí. Tots estem cridats a anar a la recerca de les perles precioses que són les ànimes; no sempre es veuen, perquè estan cobertes pel fang del món que amaga la bellesa dels fills de Déu. En el nom de Crist i en el Cor de Maria Santíssima, anirem a buscar-les, les recollirem, les netejarem i les oferirem al Senyor per a la seva corona de Rei.

El Pare Tomislav ens ha estimat com a fills seus amb un amor infinit, ha estimat i perdonat sempre inclús a aquells que el van traspassar. El mateix puc assegurar-vos per part meva. Amb la vostra ajuda, intentaré ser per a vosaltres una mare, una germana, una amiga. Continuaré la meva missió amb la força que Déu em donarà per a tots vosaltres.

Estic segura que junts, si ens mantenim ferms en la fe, en l’esperança i en l’amor, serem un signe per a aquesta humanitat, que busca molts signes però que necessita un sol signe: Jesucrist, mort, ressuscitat, pujat al Cel, que seu a la dreta del Pare i és Rei de l’Univers.

Personalment, estic convençuda que “L’Església de Jesucrist de l’Univers” serà cada vegada més visible. I encara que als ulls del món, especialment dels enemics de Crist, aquesta Església sembla gairebé insignificant, sabem i experimentem que és poderosa en esperit, perquè està inseparablement unida a la part restant de l’Església present a l’Univers, que haurà de revelar-se en plenitud, quan el Senyor voldrà, i que serà l’Església que davalla del Cel.

Demano al Senyor que aquells que busquen la veritable vida puguin trucar a la porta d’aquesta Església sense por, sense ser judicats i trobar en nosaltres una família de Déu. Que la vida d’aquesta Església sigui lliure, com ho ha estat sempre, d’esquemes, ritualismes, legalismes, jerarquies i de tota opressió espiritual. Som un poble lliure perquè Déu estima la llibertat, no imposa sinó que proposa, no esbotza la porta sinó que truca delicadament i nosaltres el volem obrir. Per tant, estimats germans i germanes, us prego que no deixeu caure al buit els dons preciosos amb què el Senyor ha omplert les vostres ànimes. No deixeu aquest camí, encara que arribin dies difícils, dies de proves. El Senyor ens ajudarà. Qui avui torni enrere, després ja no tindrà temps, perquè el temps és breu. El Senyor té urgència per salvar el seu poble i per recuperar fins a l’última ovella perduda. Vol que li fem costat en la seva obra.

Afanyem-nos doncs, germans i germanes, a fer tot el que el Senyor vulgui. Jo estaré a prop vostre. Estaré en la pregària i en l’escolta interior per comprendre la voluntat de Déu i revelar-vos, com he fet sempre, tot el que Ell vulgui. Déu ens ha donat i ens donarà sempre tot el que necessitem. Ens ha donat el Pare Tomislav que és el nostre Sant, el nostre pare i fundador d’aquesta obra, que viu per nosaltres en Crist. Un servent bo i fidel, que finalment ha entrat en la joia del seu Senyor, aquella joia que mai ningú li podrà prendre.

Gràcies a tots vosaltres pel camí que hem fet junts i pel que encara farem.

Que el Senyor us ompli de gràcia, de llum i de força per fer allò que és agradable a Ell. Que Maria Santíssima i Sant Josep us guardin en els seus Cors.

Que el Senyor us beneeixi i us doni la seva pau. Jo també us beneeixo.

Stefania Caterina