Finale Ligure, 5 de març de 2026

Missatge de Sant Miquel Arcàngel

Estimats germans i germanes de la Terra,

Com sempre passa en temps difícils per a la humanitat, el Senyor Altíssim m’envia a manifestar-vos els seus desitjos, que per a vosaltres són el camí de la salvació i la llum pels vostres passos.

La situació de la Terra és molt crítica i vosaltres mateixos ho veieu. Se succeeixen esdeveniments tràgics i cada cop són més sagnants i devastadors. En aquest escenari dramàtic, Déu espera que els cristians es despertin. Ja fa massa temps que el cristianisme a la Terra ha perdut la seva força motriu, la força capaç d’impulsar la renovació del món. Molts cristians no viuen plenament la crida del seu baptisme, és a dir, la d’unir-se a Crist per manifestar al món el misteri salvífic de la mort i resurrecció de Jesús. És per això que el món s’enfonsa en la por i la desesperació, i la vostra humanitat és cada cop més rebel contra Déu i les seves lleis. A poc a poc, va desapareixent el record de Jesucrist, que actualment ha passat a ser una figura històrica esvaïda, el líder d’una religió en decadència.

Paral·lelament, són oblidades les figures dels Sants, testimonis de Crist, i substituïdes pels nous ídols que el món fabrica constantment: cantants, actors, campions esportius i tants d’altres. Els vostres fills creixen atrets per aquests ídols i desitjosos d’imitar el seu exemple. Els qui no aconsegueixen mantenir el ritme són descartats i considerats inútils. Molts joves es refugien en la violència, per omplir el buit existencial i obtenir amb la força allò que no poden obtenir d’una altra manera. En els casos més greus, recorren a les drogues o al suïcidi. Els adults no estan millor. La Terra està atrapada en la mordassa de la guerra i la crueltat generalitzada. No m’allargaré més sobre aquesta situació que teniu davant dels vostres ulls.

El Senyor m’envia a dir clarament a aquesta humanitat que la situació està destinada a empitjorar si no es retorna a la fe en Jesucrist, l’únic Déu i Salvador. Com sabeu, l’Església Catòlica ha proclamat el 2026 com l’Any del Jubileu Franciscà. Això no ha despertat gaire interès entre la majoria dels cristians, que no n’han entès l’abast. Déu ha volgut que el 2026 fos un any de gràcia per al penediment i el perdó dels pecats. Sant Francesc d’Assís no és un sant per a uns pocs, sinó que és un signe per a tothom, creients i no-creients. La seva intercessió durant aquest any ha estat prevista per Déu com una força capaç de sacsejar els homes de bona voluntat.

El 2026 serà un any de verificació per a tothom, però especialment per als cristians de totes les confessions. El Senyor l’ha concedit com una última oportunitat perquè els cristians de la Terra expressin la seva pertinença a Crist, amb un acte sincer de penediment i el retorn a la fe autèntica i activa. Només així es renovarà l’aliança entre el Déu Tri i Ú i el seu poble, una aliança estipulada amb la Sang de Crist, però que gran part dels cristians no tenen en consideració, tornant-la opaca i poc creïble. Cada infidelitat del poble alenteix els plans de Déu, que, malgrat això, continua estenent-vos la mà. Déu Pare desitja fervorosament renovar l’aliança amb el poble cristià de la Terra, però amb les seves condicions, no amb les vostres.

Aquestes són, doncs, les peticions de Déu per a tots vosaltres:

1. Torneu a la fe autèntica. No n’hi ha prou amb dir que creieu en Jesucrist si no us esforceu a viure l’Evangeli i a transformar la vostra vida per a millor. Satanàs també creu en l’existència de Déu, però viu com vol. La fe és compromís i testimoniança, per tal que també altres puguin arribar a la veritable fe. Sigueu agraïts a Déu i testimonieu al vostre pròxim allò que Ell fa per vosaltres. La fe és la certesa que Déu ho pot fer tot, si sincerament creus en Ell. En cada circumstància difícil de la vostra vida, si voleu resoldre els vostres problemes, recordeu sempre les paraules de Jesús: “Que es faci segons la vostra fe“[1]. La fe expulsa tota por i aplana el camí a les solucions de Déu, que sempre són millors que les vostres.

• Redescobriu l’esperança cristiana. De què serveix la fe si no espereu l’ajuda de Déu i la seva presència amorosa al vostre costat? De què serveix si no creieu que el Senyor pot actuar eficaçment per assegurar-vos un futur millor? Si la vostra esperança en el demà és com la d’algú que no creu en res, què en serà de vosaltres? La fe i l’esperança mouen la mà de Déu i poden canviar el vostre destí i el de la humanitat. Comenceu de nou a esperar en Déu i a trobar la vostra seguretat en el Cor de Crist, que ha vençut la mort. Les certeses humanes que el món us ofereix són falses i poden esfondrar-se en un instant, mentre que l’esperança en Déu mai s’esfondrarà.

• Torneu a l’amor pur que Jesús us ha donat. Déu espera que els cristians tornin al veritable amor els uns pels altres i pel món. Molts cristians parlen d’amor, però després miren cap a una altra banda quan es tracta d’acollir el germà. Discuteixen entre ells dins de les seves pròpies comunitats, a les parròquies, als convents, a les famílies, etc. Estan dividits entre diferents confessions cristianes, i això és un fet greu als ulls de Crist. Les discussions i les divisions es podrien guarir si els cristians deixessin de banda les qüestions personals o doctrinals i deixessin fluir l’amor de Crist. Recordeu les seves paraules: “Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat“[2]. Què se n’ha fet de l’amor de Jesús, l’únic amor que pot canviar el món? Observeu la conducta de molts cristians: el manament de Jesús ha estat ignorat, tot i ser el fonament de la vida cristiana.

• Perdoneu el vostre pròxim, encara que us sentiu ofesos. Déu no us demana que justifiqueu el mal, sinó que aneu més enllà, que deixeu de banda el ressentiment que encadena el vostre esperit i cava un fossat entre vosaltres i els altres. No se us demana que camineu de bracet amb els vostres enemics, sinó que deixeu de banda tota controvèrsia. El perdó us allibera primer de tot a vosaltres i després als vostres enemics. Sapigueu que el perdó és una força espiritual potentíssima, que allibera la humanitat de les cadenes de la venjança i s’estén per tot l’univers. Si cadascun de vosaltres aprèn a perdonar des del cor, aquesta força s’expandirà, tocarà moltes ànimes i posarà fi a les guerres. Per als cristians, perdonar és un deure constant, no una concessió benigna i ocasional. Pere va preguntar a Jesús: “Senyor, quantes vegades hauré de perdonar el meu germà si peca contra mi? Fins a set vegades?” Recordeu la resposta de Jesús? “No et dic fins a set vegades, sinó setanta vegades set“.[3] Perdoneu a tothom i viureu lliures.

• Perdoneu-vos a vosaltres mateixos. Moltes persones no poden perdonar-se a si mateixos pel que han fet, però això és manca de confiança en la misericòrdia de Déu. Per molt greus que siguin les vostres culpes, la Sang de Crist és més potent. Jesús ja ha rentat els vostres pecats amb la seva Sang, els ha clavat a la Creu. Quan li demaneu perdó humilment i us comprometeu a millorar el vostre comportament, el Senyor us perdona sempre, us allibera dels sentiments de culpa i la força de la seva Sang us porta més enllà, cap a una vida nova i redimida. Heu de creure-hi fermament.

• Oferiu-vos vosaltres mateixos i els vostres sofriments per la salvació de la humanitat. Commoure’s i plorar per les desgràcies dels altres o pels esdeveniments tràgics del món pot ser simple compassió. També els no-creients ho fan, portats per emocions fàcils. Passada l’emoció del moment, ho obliden tot i tornen al seu egoisme. Quan, en canvi, us oferiu vosaltres mateixos i els vostres sofriments pels altres, us convertiu en corredemptors amb Crist i participeu activament en el seu pla de salvació. Us uniu a la gran pregària de Jesús que intercedeix per la humanitat. Aquest acte d’amor per part vostra us alliberarà del vostre egoisme i donarà un veritable sentit al vostre sofriment. Trobareu el consol diví en cada una de les vostres proves i estareu en la pau. Sortiu de vosaltres mateixos i trobareu nous camins per a la vostra vida.

• Torneu a una vida senzilla. No us calen moltes coses per ser feliços. Les vostres cases són plenes de coses, sovint inútils, i tot això pesa sobre les vostres ànimes. Torneu a la simplicitat, a les coses humils, als pensaments senzills. No caigueu en el parany del dimoni, que desperta en vosaltres el desig i l’ambició desenfrenada de posseir cada vegada més. Aquest desig sovint esdevé obsessió, després frustració i finalment ira, que porta a l’odi i a la guerra quan allò que desitgeu esdevé inabastable. Voler-ho tot i immediatament no porta ni pau ni felicitat; desperta enveja i conflictes que només serveixen per potenciar el mal. Trobeu la vostra alegria en allò que Déu us dona, perquè sempre us ho dona tot, si confieu en Ell. No envegeu ningú; acontenteu-vos amb el que teniu i doneu-ne gràcies. Sens dubte, teniu dret a desitjar el millor per a vosaltres mateixos i per als vostres éssers estimats; Déu no us ho prohibeix i certament no us demana que sigueu pidolaires. Només us demana que no poseu el cor en les coses que passen i que no malgasteu la vostra energia en posseir allò que realment no necessiteu. Recordeu el que va dir Jesús: “No acumuleu tresors a la terra, on les arnes i els corcs els consumeixen i els lladres entren i els roben; més aviat reuniu tresors al cel, on ni les arnes ni els corcs els consumeixen i els lladres no entren ni els roben. Perquè on tens el teu tresor, hi tindràs també el teu cor”.[4] Per tant, eleveu els desitjos dels vostres cors i els vostres pensaments.

• Respecteu la vida en totes les seves formes. La vida és sagrada i és la força més poderosa que actua a l’Univers. Custodieu i respecteu la vida humana, des del ventre matern fins a la mort. Respecteu totes les creatures que sofreixen com vosaltres, si voleu salvar el vostre planeta. Sense fanatismes, defenseu sempre la vida i mai la mort. Tots els éssers humans i totes les creatures tenen dret a viure. Ai dels qui no respecten la vida, perquè ofenen Déu Creador i això no es tolerarà per gaire més temps. Ai dels qui pensen que poden decidir qui pot viure i qui no. Ningú, fora de Déu, és l’amo de la vida i ningú pot disposar-ne com vulgui. Recordeu que Déu sempre és al costat dels qui escullen la vida.

• Consagreu-vos al Cor Immaculat de Maria. És la vostra Mare i coneix el camí veritable que porta a Déu. Deixeu-vos embolcallar per la seva puresa i la seva bondat i viureu feliços, a recer del mal. La seva pregària potentíssima us acompanyarà a cada instant de la vostra vida i a l’hora de la vostra mort. El Senyor estima especialment aquells que estimen a la seva Mare i no els abandona mai. L’Esperit Sant està sempre present allà on és present la seva Esposa Maria i davallarà sobre vosaltres. El Pare us acollirà en el Cor de la seva filla predilecta. Si Maria és present a la vostra vida, ho serà també Sant Josep. Ell està indissolublement unit a l’obra de Maria i us acompanyarà juntament amb ella. Els àngels i els sants estimen Maria, que és la seva Reina i seran a prop vostre. Tots els justos l’estimen a tot arreu de l’Univers. Feu el mateix també vosaltres i uniu-vos al poble de Maria.

En conclusió, les paraules que us he adreçat no van destinades a un petit grup de persones, sinó a tots els cristians de la Terra. Vosaltres les rebeu a través d’aquest missatge, però seran transmeses a tots els cristians i als homes de bona voluntat. Déu té els seus mitjans per arribar a qui ho desitgi i parla als cors. Però qui no desitja acollir a Déu ni canviar la pròpia vida no rebrà res. Viviu en els temps en què es realitzen les paraules de Jesús: “A tot aquell qui té, li donaran encara més; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda”[5].

Tal com us he dit, Déu Pare desitja renovar la seva aliança amb la humanitat de la Terra i no vol la vostra ruïna. Podrà renovar l’aliança només amb aquells que l’acullin i la sàpiguen custodiar fidelment, sense tornar a trair-la com molts han fet al llarg de la història.

És hora que cada cristià es decideixi a viure segons els ensenyaments de Jesús, sense compromisos amb l’esperit de món, sense vacil·lacions o dubtes profunds. Podeu ser febles perquè sou creatures, però no traïdors. El Pare no tolerarà per molt temps les ofenses d’aquesta vostra humanitat. Qui refusi unir-se a la seva aliança, en serà exclòs i patirà proves dures. El temps és breu i els esdeveniments se succeiran. Benaurats vosaltres si us trobeu del costat just, el de Déu, abans que el Senyor Jesús torni a judicar a tots els homes. Aleshores “… l’un serà pres i l’altre deixat”[6]. Tingueu coratge i Déu serà amb vosaltres.

Us beneeixo i us protegeixo en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.

---

[1] Cfr. Mt 9, 29

[2] Cfr. Jn 15, 12

[3] Cfr. Mt 18, 21-22

[4] Cfr. Mt 6, 19-21

[5] Cfr. Lc 19, 26

[6] Cfr Lc 17, 34