8 de setembre de 2011

Missatge de Jesús

“Estimats fills, poble meu, pau a vosaltres!

“Estimats fills meus, continuem la conversa sobre el temps en què viviu i sobre els esdeveniments que us esperen. Després d’haver parlat de la meva acció i dels instruments dels quals em serveixo en aquest temps[1], desitjo avui afrontar el tema del futur del meu poble. Vull aclarir tot seguit que no es tracta d’una profecia nova i desconeguda, d’alguna cosa que encara no hagi estat anunciada. Efectivament, quan reseu el Credo, afirmeu que espereu “la vida del món que vindrà” i l’Església professa des de sempre creure en el meu retorn, en la resurrecció dels morts, en el regne de Déu que establiré a la fi dels temps, i lliuraré al Pare, meu i vostre. El que vull indicar avui és un camí de preparació, que us ajudi a ser conscients del que s’esdevindrà, perquè estigueu preparats a respondre i participar, amb la vostra vida, en l’acció de Déu.

El meu poble, com ja us he dit, és un instrument insubstituïble i poderós de la meva acció; per això he fundat la meva Església. L’he fundat sobre la Terra on m’he encarnat, he mort i ressuscitat. L’Església és el meu poble, que he rescatat amb el preu de la meva sang, a través del qual s’encarna la meva paraula i es renova el meu Sacrifici. És justament mitjançant l’Església que el poder de la meva mort i resurrecció es perllonga fins a la fi dels temps i estén els seus beneficis als vius i als difunts de tot temps. Continua llegint El futur del meu poble →

5 de setembre de 2011

Missatge de Jesús

“Estimats fills: aquí estic novament amb vosaltres. Desitjo continuar la conversa sobre el temps en què viviu, aprofundint l’aspecte de la meva acció.

Ja us he dit que tot el que existeix haurà de ser recapitulat en mi, per ser alliberat de la corrupció, transformat i introduït definitivament en la creació nova, al final dels temps. Es tracta d’un procés gradual que no obstant això ja s’ha iniciat, i avança ràpidament, perquè la situació en què es troben diverses humanitats en l’univers, en particular, la humanitat de la Terra, és greu, i el Pare desitja intervenir, a través meu, per salvar els seus fills, on sigui que es trobin. Per això l’acció de la Santíssima Trinitat s’està fent cada vegada més intensa en l’univers, i està destinada a revelar-se cada vegada més als ulls dels que tenen fe, i desitgen cooperar amb aquesta acció.

Déu no actua mai sol per més que sigui l’Omnipotent. Ha triat, doncs, servir-se de la col·laboració de les seves criatures per actuar, i aquest és el senyal de la confiança que té en elles. Déu ha pensat que les seves criatures fossin capaces d’actuar a l’uníson amb Ell, i això hauria de fer-vos comprendre la dignitat que cada un de vosaltres té, no obstant els límits i les fragilitats pròpies de tota criatura. Déu sobrepassa el límit estructural de les seves criatures, fent de tal manera que el seu poder i la seva gràcia sobrepassin tota deficiència, a canvi, però, que cada criatura reconegui el seu límit, i es sotmeti amb amor a la guia divina. La fidelitat absoluta en Déu i la disponibilitat per col·laborar amb Ell, fan a cada criatura capaç de sobrepassar, al seu torn, els límits que troba en si mateixa i al seu voltant.

Déu se serveix per tant de cada un de vosaltres, si esteu disposats a lliurar-vos completament a Ell. Ho fa segons les vostres capacitats, que no són totes iguals, perquè Déu no pretén mai més del que cadascú pot fer. Cada un de vosaltres és com un vas preciós, adequat per contenir la força i la gràcia del seu Creador. Al poble de Déu hi ha vasos més grans i més petits, segons la saviesa d’Aquell que els ha moldejat. Tots, però, estan destinats a ser completament omplerts de l’amor i de la grandesa de Déu i assolir així la plenitud, independentment de la seva mesura. Això pot succeir només si cadascun de vosaltres està disposat a deixar-se omplir. Per això, l’assoliment de la plenitud, ja sigui en l’ésser com en l’obrar, és en vosaltres proporcional a la vostra llibertat, a la resposta en la fe, a la fidelitat i a la disponibilitat davant de Déu, que mai us força ni us obliga a acceptar els seus dons, si no els voleu. Continua llegint Els instruments de Déu en aquests temps →