Sant Pere i Sant Pau

Església de Jesucrist de l’Univers

A càrrec de Mauro

29 de juny de 2023

(Transcripció d’àudio)

Ac 12, 1-11; Sl 33 (34); 2 Tm 4,6-8.17.18; Mt 16, 13-19

Estem celebrant la solemnitat de Sant Pere i Sant Pau. Fa dos anys, quan tots dos ens van parlar[1], Pere ens recomanava viure la comunió amb ells, ens recomanava viure una veritable relació amb ells, amb tots els sants, sentir-los en acció. Que no penséssim en ells quiets i fixos allà dalt del cel, sinó concretament en acció juntament amb nosaltres, que estan treballant amb nosaltres en la dimensió en la qual ells poden actuar i en la que a nosaltres ens és més difícil, la dimensió de l’esperit.

Llegiu més

Si partim de les lectures, de l’Evangeli segons Mateu, tenim la pregunta de Jesús: “Qui diu la gent que soc jo?[2]. Em sembla una pregunta que és bo que ens fem sovint també nosaltres. És una pregunta que potser la humanitat de la Terra ha oblidat fer-se, perquè si avui dia hi ha alguna persona oblidada, és precisament Jesucrist. Per tant, si ni li preguntem, ni el considerem, ni tan sols l’anomenem, encara menys, m’imagino, la gent es deu preguntar: “Qui és Jesús per mi? Què significa Jesús per mi?”. I el que falta als nostres dies és precisament aquest mirar-se davant d’Ell, personalment, i entendre: “Per mi, què és? Fins a quin punt compta per a mi? Fins a quin punt és important? És important, però està al nivell de moltes de les altres coses que visc? És important, però tinc la meva pròpia vida?” Cadascú ha de respondre: quant compta Jesús per mi.

L’Evangeli continua: “Tu ets Pere i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església”. No em vull allargar; penso que per nosaltres aquesta actitud és clara. Però vull que mirem junts quan diu: “Et donaré les claus del Regne del cel; tot allò que lliguis a la Terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la Terra quedarà deslligat al cel”. Aquí penso que molts donen aquesta importància als sacerdots, a la confessió, a… mentre, en canvi, fixeu-vos que és una actitud personal per a cada un de nosaltres, eh. Som nosaltres que ens lliguem i el que lliguem a la Terra serà lligat també pel Regne del Cel. Som nosaltres que podem desfer-nos i podem desfer-nos mútuament de certs lligams en la mesura que ens obrim a qui és Jesús per mi: si és el Crist, el Fill del Déu Vivent. En aquesta fe tot s’obre.

A la carta de Sant Pau a Timoteu hem sentit: “He lliurat el bon combat, he conservat la fe”[3]. Què vol dir? D’on treu Pau aquest coratge? Quina fe? Aquesta que estic dient, eh! Aquesta en el Crist, Fill del Déu vivent, ho diu al final de la seva carta. La fe que Sant Pau tenia: “El Senyor m’alliberarà de tot mal i em salvarà pel seu Regne etern. A Ell la glòria pels segles dels segles”[4]. Aquesta fe, que hem de tenir cada un de nosaltres: “El Senyor m’alliberarà”. Aleshores, tot allò que lligaràs, si tinc aquesta fe, es deslliga tot dins meu. Si no tinc aquesta fe, soc jo que em lligo.

Jesús, amb la seva redempció ens ha donat aquesta força, aquesta potència, la capacitat, en el seu nom, d’alliberar-nos. Ell ens ha alliberat. “Mireu de mantenir-vos lliures”, diu, “Jo us he alliberat, però depèn de vosaltres, en la fe”. Fixeu-vos que tenir fe en el nom de Jesús, fe en la seva potència, no es tracta d’una fe lligada a les dimensions personals, lligada a les necessitats personals, lligada als miracles que poden succeir en la vostra vida, aquesta, certament, no puc dir que no sigui fe, però l’Evangeli n’està ple oi?, de persones: “Què vols que faci per tu? La teva fe t’ha salvat, ves!”[5].

Estic parlant de la fe de Sant Pau: “He lliurat el bon combat”. Crec que a nosaltres ens demana aquesta fe, arribar a: “He combatut la bona batalla”, i aquesta batalla la combats no perquè demanes sortir de la prova, perquè demanes el miracle perquè demanes que tot et vagi bé, la batalla la combats quan PER FE saps que Jesús t’alliberarà de tot mal. Però, encara que no t’allibera aquí a la Terra, tu saps que t’alliberarà de tot mal. Ho he dit altres vegades: la fe d’aquells tres joves quan els tiren a la foguera, que el rei els diu: “Veurem si el teu Déu t’allibera”. “Estic segur que m’allibera, però igualment, SI NO m’allibera, sàpigues que no creuré mai en tu, oh rei, sinó que continuaré creient en el meu Déu”[6]. Aquesta fe.

Fixeu-vos que hi ha necessitat d’aquesta fe avui, i ens toca a nosaltres, precisament en aquest temps en el qual ens ha cridat, en aquests últims temps, en aquest recapitular-ho tot en Crist, en aquest temps que ens demana viure perquè Ell pugui portar una testimoniança de persones que viuen creient en les seves promeses, que esperen el seu retorn gloriós. Aquesta fe, sempre, total, en tot. Per tenir aquesta fe, està clar que la pregunta que us deia, verificar què hi ha al centre de la meva vida, què hi ha al primer lloc, “Qui diu la gent que soc jo?”.

Crec que el que Sant Pau ens va dir el 2021[7] hauria de ser una verificació per nosaltres: o és així o he de demanar tenir aquesta fe.

Llegeixo les seves paraules: “Us demano a tots vosaltres que tingueu un amor fort i generós envers Jesús. L’amor per Ell és l’única garantia per vosaltres d’un amor sincer envers el Pare i també la certesa de rebre el de l’Esperit Sant. El Pare, de fet, concedeix aquest do només als veritables seguidors de Crist que l’estimen, l’acullen i el reconeixen per allò que és: el Senyor de l’Univers, el Fill del Déu Altíssim. Mireu de cultivar l’amor envers Jesús. Ara és el temps en el qual l’Església ha d’expressar aquest amor a tot l’Univers i especialment a la Terra, on les falses religions i la falsa Església no manifesten aquest amor. Heu de tenir ben alt l’estendard de Crist: no només la seva Creu i resurrecció sinó també aquell amor per Ell que us empeny envers tot i envers tothom, aquell amor que us fa capaços d’abraçar els amics i els enemics i us permet fer millor la humanitat que sofreix. Prego per vosaltres juntament amb tots els sants; tal com us ha dit Pere, estem tots en acció en aquest temps. Comuniquem al vostre esperit el fruit de tot el que vam fer i experimentar mentre estàvem en el cos. Així, d’esperit a esperit, passa la immensa riquesa de Déu a través de les generacions dels sants”.

És amb aquest amor que ens hem de verificar, no amb l’amor cap a una obra, l’amor cap a nosaltres mateixos, l’amor cap als altres, perquè també l’amor envers nosaltres i envers els altres ha de ser fruit d’aquest amor cap a Jesús. Tot allò que no parteix d’això no té aquesta fe. Tot ha de començar aquí. La fe que Ell guia la història, la fe que Ell és aquí, la fe que ens dona la certesa, la seguretat que tot serà complert, que tot serà portat a compliment. I aleshores aquest amor ens portarà a un compromís que ens ha estat demanat per Jesús: ser ànimes esposes[8]. Crec que estem en el temps en el qual o som així o, no dic que ens perdem, ho dic moltes vegades, però no podem incidir en la història. La història la poden escriure i poden incidir en els esdeveniments les ànimes esposes, les que deixen carta blanca a Jesús.

Demanem a Sant Pere, a Sant Pau, a Sant Joan, a tots els sants, que de veritat en esperit ens ajudin a comprendre la importància i la bellesa de viure aquesta relació plena amb Jesús, de permetre-li deslligar-ho tot dins nostre i que ens ajudin, després, a no lligar-nos sols, a no encastar-nos sols, sinó a saber perdre la vida per amor a Déu. Que la seva benedicció davalli damunt nostre i sobre tot allò que està relacionant amb nosaltres, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

[1] Cfr. Missatge de Sant Pere apòstol del 29 de juny de 2021 “Camineu sobre els passos dels Sants, en comunió amb ells” i missatge de Sant Pau apòstol del mateix 29 de juny de 2021 “Ja viviu en la Pentecosta còsmica”. Els dos missatges estan publicats en aquest web, en català; i en italià al llibre “Verso la Nuova Creazione vol. 8, anno 2021” pàgs. 73 i 76, Ed. Luci dell’Esodo.

[2] Cfr. Mt 16, 13-19

[3] Cfr. 2Tm 4, 7

[4] Cfr. 2Tm 4, 18

[5] Cfr. Mt 9, 2; 9, 22; 9, 29; 15, 28; Mc 2, 5; 5, 34; 10, 52; Lc 5, 20; 7, 50; 8, 48; 17, 19; 18, 42

[6] Cfr. Dn 3, 13-18

[7] Veure nota 1

[8] Cfr. Missatge de Jesús del 24 de desembre de 2020, “Les ànimes esposes”, publicat en català en aquest web; i al llibre “Verso la Nuova Creazione – vol. 7, anno 2020”, pàg. 138; Ed. Luci dell’Esodo