Contemplar la vida del Pare

(Del llibre “Verso la Nuova Creazione – vol. VII, anno 2020”, pàg. 96, Ed. Luci dell’Esodo)

Missatge de la Mare de Déu del 16 de juliol de 2020 – Benaurada Verge del Mont Carmel

Estimats germans i germanes,

Us proposem el missatge de la Mare de Déu, rebut el dia dedicat a Ella. La Mare ha parlat als aquí presents, però les seves paraules es refereixen a tots aquells que segueixen aquests programes i desitgen pertànyer a l’Església de Jesucrist de l’Univers. Més que mai, tenim necessitat de la seva proximitat materna, en aquests temps de confusió, desconcert i por que empresonen la humanitat.

Us seguim amb la pregària i us acompanyem en el camí. Us beneïm tots i us desitgem tot el bé en Déu.

Stefania Caterina e Tomislav Vlašić

16 juliol 2020

Contemplar la vida del Pare

“Estimats fills meus,

Jesús ha vingut a revelar-vos el rostre del Pare i ara també vosaltres heu de revelar-lo. La vostra tasca és viure units al Pare i revelar el seu rostre a la humanitat. No un rostre terrible sinó el rostre d’un Pare amorós, del qual n’irradia la llum que guareix i cura els pobles.

Llegiu més

Us prego, estimats fills, especialment a vosaltres sacerdots, que en el vostre rostre feu resplendir el rostre del Pare. Avui us invito a ser els veritables contemplatius d’aquest temps. Avui em celebreu com a Verge del Mont Carmel, on alguns sants ermitans havien buscat profundament la contemplació, inspirats en el que va passar al mont Carmel, on el profeta Elies havia lluitat contra totes les heretgies.[1]

La veritable contemplació, fills, és la contemplació de la vida divina en vosaltres, del que Déu està fent, dia rere dia, en cada un i en tot el seu poble. No és contemplació tancar-se en un lloc i mantenir-se en un buit que molts en diuen contemplació. No és aquesta la contemplació. Si no sabeu veure les empremtes del pas de Déu en la vostra vida, no sou contemplatius. Què contempleu? No es contempla el buit, es contempla la vida. I si no sabeu contemplar la vida en vosaltres mateixos i en els altres, no podeu ser un poble sacerdotal i tampoc sacerdots. El sacerdot és aquell que escruta la vida de Déu en el poble i la promou. Per això, el sacerdot hauria de ser el veritable contemplatiu, que sap reconèixer la vida en ell mateix i en els altres; la veu brollar en la celebració de cada dia i la fa fluir vers el poble.

Us crido a aquest servei perquè avui és molt important pel món comprendre que el Pare hi és. Podeu veure com la humanitat d’aquesta Terra es perd, arrossegada d’un poderós a l’altre, esclavitzada. Els dimonis s’enfurismen sobre aquest planeta i mantenen els homes oprimits sota les seves urpes. És hora de lliurar tota la potència que Déu ha posat en el seu poble, en la seva Església de tot l’Univers.

El rostre del Pare ha de dispersar les tenebres. La llum del Seu Rostre ha de fer fora la foscor que flueix del rostre de Satanàs. Esteu cridats a contemplar i fer vostra la vida que Déu us dóna. Arreu on sigueu, feu resplendir el rostre del Pare, contempleu també la seva vida en la creació que us ha estat confiada, perquè també en ella ha de resplendir el seu rostre que és el rostre de la vida, és la font de la vida. Si no arribeu a veure la llum del seu rostre, continueu vivint en les tenebres i això no ho vull per a cap de vosaltres.

Estic segura que, juntament amb mi, sereu els veritables contemplatius d’aquest temps, que recullen i ofereixen a Déu les llàgrimes, les pregàries i els sospirs de molts, fins i tot d’aquells que al llarg de la història han buscat Déu, però que no han aconseguit fer allò que avui vosaltres podeu fer. Aquells que, com diu el profeta, van plorar, però que no van generar; van patir, però no van donar a llum altra cosa que vent[2]. Vosaltres no heu de donar a llum el vent sinó la vida, perquè sou un poble fecund, perquè el Senyor us ha fet així. Hi ha molts homes i dones de bona voluntat que esperen veure el rostre del Pare per desvetllar-se a la vida.

Estic amb vosaltres, us acompanyo a les vostres cases i en la vostra vida de cada dia, i us beneeixo en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant.

[1] En el Mont Carmel, “al segle XII, hi van viure alguns ermitans cristians. En auqesta muntanya de Galilea, la fe ardent del profeta Elies havia proclamat davant dels profetes de cultes pagans que el Déu d’Israel és l’únic Déu veritable” (del Missal quotidià dell’Assemblea”EDB)

[2] Cfr. Is 26, 17-19