Diumenge de Rams

Església de Jesucrist de l’Univers

A càrrec de Mauro

24 de març de 2024

(Transcripció d’àudio)

Is 50, 4-7; Sl 21; Fl 2, 6-11; Mc 14, 1-15, 47

La Setmana Santa, aquesta setmana, recull tots els esdeveniments que han marcat tota la història. Han marcat la història de tothom, de tota la humanitat, de tot el món, i la història personal de cada un de nosaltres. Quan diem de seguir a Maria i Jesús, aquesta setmana, és seguir-los per comprendre aquests esdeveniments, perquè, si no arribem a entrar a comprendre el que va passar, el que va succeir, tampoc arribarem a entendre el que passa al voltant nostre, però tampoc ens entendrem a nosaltres mateixos; no arribarem a entrar en la dimensió que anem dient de “descobrir la nostra identitat de fills de Déu”, de qui som, on anem, el sentit profund de la vida.

Llegiu més

Si us hi fixeu, la història tal com la coneixem ha estat marcada per un “no”, per una desobediència, començant per la de Llucifer, i després el pecat original dels homes. Amb l’obediència de Jesús i de Maria Santíssima es va recuperar aquella desobediència. El pecat original va ser vençut per l’obediència, “obedient fins a la mort i la mort de creu” diu de Jesús. Però, fixeu-vos que Maria Santíssima no era menys en això: obedient fins sota la Creu i més enllà de la Creu, obedient a la voluntat del Pare, obedient a les paraules del Fill. Fins i tot, dic jo, obedient inclús pel que fa a on anar a viure després que el Fill fos crucificat, quan la confia a Joan: “Aquí tens la teva Mare”[1]. Obedient, aquella obediència ho va recuperar tot.

El poble d’Israel, el poble jueu recorda la Pasqua, -de fet, això va passar durant la seva Pasqua- che és l’alliberament d’Egipte. Es pot dir que allà néix la nació Israel, en aquell moment. Per tant, ells recorden el naixement de la seva nació; recorden els Deu Manaments entregats per Moises en el desert i, per a ells, tot gira al voltant de la Pasqua, esperant el Messies.

Per a nosaltres cristians és el mateix. La Pasqua és el reneixament, la Pasqua és la partença de la Vida, en majúscula, la Pasqua és el que dona sentit a la Vida. Sense la Pasqua, sense la Resurrecció, sense comprendre-la, sense desitjar entrar-hi, no té sentit viure. Els cristians són els més infeliços que hi ha a la Terra, si no saben comprendre la Pasqua. Tota la Vida al centre, en aquesta Setmana. Si no arribem a comprendre això, és fàcil dir: “Ni tan sols som cristians”; això ès el mínim. Jo us dic: “Ni tan sols esteu vius, ja esteu morts!.

Nosaltres com a cristians celebrem l’alliberament del pecat original, però a la pràctica, celebrem l’inici del camí de la Vida per esdevenir fills de Déu, el que som des de la concepció. Celebrem la victòria sobre la mort i la celebrem amb l’amor, amb aquest misteri de l’amor de la Santíssima Trintat -jo hi afegeixo de Maria Santíssima- que ha arribat a estimar-nos tant a les creatures, fins a tot el que meditem aquesta Setmana.

Només amb la Pasqua se’ns dóna la possibilitat de donar sentit a la vida i moltes vegades diem que “la vida és conèixer el Pare i Aquell que el Pare ha enviat”[2]. Si no entenc la Pasqua, no començo a viure, i tampoc puc conèixer el Pare i Aquell que el Pare ha enviat.

Aquesta setmana, que, repeteixo, ho recull tot, se celebren també els Sagraments, s’institueixen els Sagraments. Hi és tot inclòs en aquesta Setmana, els trenta tres anys de Jesús, la preparació, tot està incòs aquí: el Baptisme, amb la seva Sang (som batejats en la seva Sang), l’Eucaristia (la institueix el Dijous Sant); i l’Esperit Sant que ens vé donat com a primer do de Jesucrist. Tot està en aquesta Setmana.

Aleshores, seguir Jesús i Maria Santíssima durant aquests dies, seguir-los concretament en el seu compliment, repeteixo, preparat durant trenta tres anys, Jesús. Jesús, en certa manera ha estat preparat de Fill de Déu a esdevenir Home, el Fill de l’Home; Maria Santíssima, al contrari: de creatura a passat a ser tota esperit. Jesús ja era esperit -Segona Persona de la Trinitat-, es va fer obedient fins a la mort, es va encarnar, va esdevenir semblant a nosaltres. Maria va fer el contrari: va esdevenir semblant a Ell. Va fer el camí de deixar morir a ella mateixa, morir per passar a ser la Filla de Déu, que, després, és la Mare de Déu, és la Mare de tots nosaltres.

Són ells dos les víctimes pasquals, són les dues ofertes al Pare per reparar. Però jo hi afegeixo: i Sant Josep, present en esperit, representa a tots els justos, i juntament amb els justos representa també tots aquells que desitgen arribar a ser justos -potser no ho som encara- però representa a cada un de nosaltres en aquesta unió a Maria, i Maria ens ofereix a Jesús.

Seguir Maria i Jesús, per a nosaltres, durant aquesta Setmana, no exclogueu Sant Josep, perquè ell no hauria pogut estar sota la Creu, però no hauríem pogut cap de nosaltres. Així doncs, intentem aprendre de com ell ha estat sota la Creu, com ha sabut contemplar Maria sota la Creu, perquè si ens mirem només a Jesús -i no dic una heretgia- correm el risc de no penetrar completament la grandesa d’aquest amor: ens toca, ens… ens involucra, l’estimem i quedem ferits en veure’l, però és Maria que ens el fa penetrar completament, i per comprendre plenament a Maria, hi ha Sant Josep.

Són passos indispensables per entrar en el cor, en l’esperit, i aleshores sí, participo, aleshores puc ser un sacerdot, sigui ministerial, sigui reial.

Dic el que deia a l’inici i acabo. Viure aquesta Setmana així, estar darrere seu, mirar de comprendre’ls, demanar ajuda, que ens expliquin, fixeu-vos que vol dir comprendre la història. Si no, no la comprens la història. Inclús grans personatges que han viscut, que han fet coses grans, sense aquest passatge no comprenen la història; deixen empremta, però no incideixen, perquè la història ha estat marcada per aquesta Setmana i està connectada a l’inici de la història, a aquella desobediència. Ho recull tot.

Comprendre el sentit de la història per comprendre el sentit de la vida. Per què hem vingut en aquest món? Fixeu-vos que no és un pregunta banal, eh? Si un vol viure bé en aquest món, ha de donar també una resposta a aquesta pregunta: “Per què soc aquí?”. Si no dona aquesta resposta, sobreviu, però no viu.

Aquesta Setmana vol dir una vegada més, també per a nosaltres, donar aquestes respostes, i aleshores escollir a qui vull oferir la vida, escollir la vida que vull viure: o amb Jesús, oferint-li la vida a través de Maria Santíssima, coneixent el Pare i Aquell que el Pare ha enviat, o l’ofereixo a l’esperit d’aquest món i m’immergeixo en el que el món ofereix. Aquesta setmana és això.

Així doncs, desitjo per a tots d’immergir-vos en el Cor de Maria, a través de Sant Josep. Us desitjo a tots d’arribar a donar-vos les respostes essencials de la vida i escollir; escollir perquè en aquests temps tot corre, tot va molt de pressa. Els esdeveniments se succeeixen l’un darrere l’altre i l’únic camí és obrir les portes a Crist i permetre que ens governi i, a través nostre, a través de la seva Església, governi aquesta humanitat, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

[1] Cfr. Jn 19, 25-27

[2] Cfr. Jn 17, 3