Església de Jesucrist de l’Univers
A càrrec de Mauro
19 de març de 2024
(Transcripció d’àudio)
2 Sa 7, 4-5.12-14.16; Sl 88; Rm 4,13.16-18.22; Mt 1, 16.18-21.24
Bona solemnitat de Sant Josep a tothom!
Hem escollit com a Lectura les seves paraules, que va dir sobre Maria Corredemptora, el missatge del 18 de març de 2021[1]. Penso que en aquestes paraules que ha dit Sant Josep hi ha descrit tot el recorregut que correspon fer a cada home, tot el camí que ens toca a nosaltres. Ens ha obert un camí per a tothom.
Llegiu més: Sant Josep, Espòs de la Benaurada Verge MariaPodem dir que si mirem a Jesús és el Fill de Déu, si mirem a Maria és la Immaculada, si mirem a Sant Josep, és un de nosaltres. Però, com un de nosaltres, en la seva senzillesa i en la seva fidelitat, va fer aquest camí amb determinades etapes, concretes, que el missatge diu, que el van portar a ser custodi de l’Església, custodi dels moribunds; el van portar a ser el pare del poble nou.
Fixeu-vos com en Sant Josep s’expressa la santedat en la seva veritable essència, senzill, normal, de les coses normals, de la vida normal, però de la vida en Déu. En Sant Josep s’eliminen tots els guarniments: d’un que parla bé, d’un que és gran, d’un que és poderós, d’un que ho deixa tot, d’un que s’ofereix completament. És la senzillesa d’un home que confia, fidel, i que segueix el camí de Déu, d’un home que no ho entenia tot, d’un home fet com tots, també de pors -ho diu, oi?- però que fa el pas de la confiança. I és aquest pas de la confiança en la senzillesa, de la vida concreta, que desvetlla en Sant Josep –i és així per a cada un de nosaltres- les gràcies que Déu ens ha donat en el moment de la concepció, per fer el que hem de fer. Sant Josep expressa això: la fidelitat i la senzillesa.
Hem sentit que va ser visitat pels Arcàngels. També nosaltres. Algú dirà: “Ep, però ell els veia”, però senzillament perquè hi creia. Tingueu fe i els veureu també vosaltres. Visitat pels germans fidels, també nosaltres. “Ep, però no els veig”. Tingues fe, viu plenament la teva missió! Ben segur que tenim una infinitat de benediccions, una infinitat a través de les paraules que ens han dit: “Aneu endavant. Estem amb vosaltres. Us beneïm. Us protegim. No tingueu por. Estic sempre al costat vostre, estic a prop vostre”. Només hi has de creure, eh!
Sant Josep va fer això. Diu clarament: “No ens van estalviar les proves ni les persecucions”, i la seva fidelitat a la missió en aquell abandó, en aquella simplicitat, no era: “És Déu que ha de pensar en tot”. Hi pensava ell per Maria i Jesús! Se n’ocupava ell de donar-los menjar, vestit, alimentar-los, acompanyar-los. Ell feia la seva part. On no arribava ell, hi arribava Déu, però arribava sempre al final, eh, el portava sempre al punt que ja no quedava res. No era un abandó: “Déu ja se n’ocuparà”.
I cada vegada que vivia aquesta confiança -l’Evangeli diu: “Meditava en el seu cor”[2] (de la mateixa manera que ho diu de Maria era també per Sant Josep), meditaven el que veien, el que passava -cada vegada augmentaven en ell les gràcies. Per a nosaltres també és així: a cada sí, a cada fidelitat, a cada pas augmenten en nosaltres les gràcies. Augmenta en nosaltres la visió del que és, del que ha de ser. Augmenta en nosaltres la consciència d’allò que estem cridats a fer.
Ell es va espantar davant d’aquella consciència: custodi de la Mare i del Fill de Déu, però va tirar endavant. Jo penso que també nosaltres, si miréssim cap a allò que som cridats, ho comprenguéssim profundament, crec que espantar-se seria una cosa gairebé natural, perquè no és poca cosa. Però en la fe, tirem endavant.
Era talment fidel a la seva missió, que no estava preocupat pel seu paper que, si voleu, era el més petit de tots, no?, allà dins, és a dir, tenia Jesús, Sacerdot Suprem i Redemptor, Maria, Mare de Déu, i no era senzill entendre tot això, i ell diu: “Jo soc el poble, i com a poble em deixo transformar contemplant-los a ells dos”[3]. No ho podem fer també nosaltres? No és el que també hem de fer nosaltres? Si es va haver de deixar transformar Sant Josep! Cada un de nosaltres ha de ser transformat dia rere dia. Sant Josep, en aquella transformació, en la seva humilitat, va arribar a dir, per amor de Déu: “Jo, sota la creu no puc”[4]. I dient: “Sota la creu, no puc” va esdevenir aquell que va a trobar tots els moribunds, perquè al final ell hi era, de la manera que Déu havia pensat per a ell. Era d’un abandó total, però concret, no una cosa indefinida.
Hem sentit que era Jesús -de seguida, de petit- que va formar la primera cèl·lula de l’Església. Instruïa a Josep, instruïa a Maria, de seguida va ser EL CENTRE. També això ens ha d’ensenyar, també respecte a la nostra vida, que no depèn de l’edat, de la grandesa, sinó de l’acció de l’Esperit sant. Jesús és un nen, d’acord, Fill de Déu, però podien dir “un nen”, l’Evangeli ho expressa una mica, no? Quan s’atura al temple tres dies: «El teu pare i jo estàvem preocupats. Què ens has fet?”, “No sabeu que m’he d’ocupar de les coses del meu Pare?»[5].
Sant Josep és l’expressió de l’abandó actiu i viu la dinàmica de les coses, de tot el que passa. I fixeu-vos que això també ens toca a nosaltres. Va viure aquella obertura d’israelita com tothom, però penso que ell en particular, com Maria Santíssima, eren perfectes israelites, aquella obertura a l’acció nova que Jesús va portar i que encara no està conclosa. És en aquest sentit que dic “abandó dinàmic”. Ell s’acontenta del que ha de fer. Té la seva plenitud i en aquesta plenitud, fixeu-vos, va obrir el camí com EL PRIMER que va acollir Maria Corredemptora i Jesús Redemptor. Allò que ens toca fer a cada un de nosaltres, ho va fer el primer, ens va generar.
Acollint Maria i Jesús, també nosaltres vivim la mateixa dinàmica que va viure ell. Aquests passatges són importants. Ja sé que ho sabem, però descrits per ell mateix, tal com els ha descrit en aquestes paraules, si les deixeu entrar dins, dins vostre ho veieu que són importants, senzilles, perquè senzilla és la vida de Déu.
En un altre missatge Maria Santíssima -però també Jesús- ens envia a Josep, un home així, senzill, normal. Maria i Jesús l’han definit “una ajuda, el seu repòs, el seu alleujament”[6]. Maria diu que la mort de Sant Josep va ser, entre cometes, “dolorosa” perquè era l’únic a la Terra que li donava confort, a part de Jesús. Ho dic per dir: una persona NORMAL, ha estat d’ajuda a Déu.
Aleshores, crec que quan parlem del fet que la santedat és per a tothom –“Sigueu sants, com sant és el vostre Pare”[7]– quan parlem de la vida mística, quan parlem de visió intel·lectiva, coneixement immediat,[8] d’immergir-nos en l’esperit, en la pregària, és molt, molt senzill. Sant Josep n’és l’exemple. És clar que si vull entrar en la pregària en l’esperit per tenir visions a dreta i esquerra, potser em sembla tot complicat. Sant Josep no ho feia així: ell sabia què havia de fer. I de tot allò que Déu li mostrava, no anava a buscar-ho, mirava de comprendre-ho. Aquest és el camí de cada un de nosaltres, però amb Déu en el primer lloc.
Va deixar la seva idea de formar una família, no? La va deixar de dues maneres: quan es presenta Déu, s’aparta perquè diu: “Va bé, deixo Maria al seu destí, perquè jo no soc capaç de tirar això endavant”, i després es deixa implicar, però ja no va tenir la vida que ell pensava, va tenir la que Déu volia. I mireu que és així per a cada un de nosaltres. “Qui perd la pròpia vida, la trobarà”[9]. Aquesta vida no és perdre-la perquè et mors, és perdre-la perquè ja no tens més la teva vida. És la vida de Déu i hi ha una vida per a cada un de nosaltres, hi ha una vida per a tots junts.
Ara, la consciència de tenir una Mare al Cel en la Santíssima Trinitat, que prega i ens genera, Sant Josep ens diu que no està en la Trinitat[10], però d’alguna manera ell també hi ha entrat a través de Maria. Ens protegeixen, ens segueixen, ens beneeixen, digueu-me si hem de tenir por d’alguna cosa. Només hem de deixar lliure, amb serenitat i alegria, l’acció de Déu i dir sí a cada passatge.
Sant Josep és una figura incòmoda, ho ha estat sempre per l’Església, perquè quan ho centres tot en el moralisme i la dimensió sexual, i creus poc en el que prediques, és a dir, Maria concebuda sense pecat- sí, ho diuen, però hi creuen poc- posar-li al costat un home ho ensorra tot, per a ells és incòmode. Sempre el deixen de banda, el treuen el 19 de març i l’endemà el tornen a endreçar, i s’acaba el discurs. Però Sant Josep hi és, i és aquell que de veritat ens ajuda més que tots, encara que sí que és cert que tots ens ajuden, però és més semblant, i ens indica què hem de fer: mirar a Maria i a Jesús. Però ell, que és més semblant a nosaltres, ens ho indica perquè aquest camí l’ha fet abans que nosaltres. Maria, d’alguna manera, és una creatura única, Jesús, la Segona Persona de la Trinitat, Josep és una mica cada un de nosaltres.
Per això dono gràcies a Déu pel do de Sant Josep, dono gràcies a Sant Josep per la seva fidelitat, per la seva senzillesa; i vull confiar-li la Fundació Fortalesa de la Immaculada, tota l’Església de Jesucrist, confiar-li cada un de vosaltres. Li demano que sigui amb nosaltres especialment clar en aquests temps, per ajudar-nos a comprendre, com ho va comprendre ell, l’amplada i la profunditat del designi de Déu, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.
[1] Missatge “Maria, la Donna nuova”, publicat al llibre “Verso la Nuova Creazione – Vol. VIII, Anno 2021”, pàg. 38 i al llibre “Riscrivere la Storia – vol. III – La Donna vestita di sole”, pàg. 105; Ed. Luci dell’Esodo, en italià; i en català en aquest web.
[2] Cfr. Lc 2, 16-19
[3] Veure nota 1
[4] Veure nota 1 i el missatge de Sant Josep del 10 de març de 2014 “Stare in comunione con Dio”, publicat al llibre “Verso la Nuova Creazione – Vol. 5 – Anni dal 2014 al 2017”, pàg. 10
[5] Cfr. Lc 2, 41-52
[6] Cfr. Missatge de Maria Santíssima del 31 de març de 2013 “Maria, Porta del Cielo”, publicat al llibre “Verso la Nuova Creazione – vol. IV – anno 2013”, pàg. 106; Ed. Luci dell’Esodo
[7] Cfr. Lv 19, 1-2
[8] Cfr. Veure el llibre “Riscrivere la Storia – vol. I – Nel pensiero di Dio”, cap. V; Ed. Luci dell’Esodo
[9] Cfr. Mt 16, 24-25
[10] Veure nota 1
Església de Jesucrist de l'Univers 