Nativitat de la Benaurada Verge Maria

Església de Jesucrist de l’Univers

A càrrec de Mauro

8 de setembre de 2023

(Transcripció d’àudio)

Rm 8, 28-30; Sl 12; Mt 1, 1-16. 18-23

Les lectures d’avui, 8 de setembre, nativitat de Maria, si ens les mirem amb fe, amb senzillesa, amb confiança, si les mirem amb una actitud d’aquell que sap a qui ha donat la seva vida; una actitud de qui ha ofert la seva vida i sap que la vida està en mans de Déu, i de qui té fe en el fet que Déu condueix la vida, que no es pregunta com Déu la condueix, sinó que senzillament, a cada esdeveniment mira de comprendre què és el Déu vol dir-li, mira de comprendre com Déu està guiant, mira de comprendre què ha de fer, què ha de deixar, però sense posar en crisi la seva oferta, la seva identitat, la seva certesa d’estar en mans de Déu i de saber que d’allà ningú el pot prendre, tot això, aquestes lectures confirmen tot això.

Llegiu més

Sant Pau als Romans: “Sabem que Déu ho disposa tot en bé dels qui l’estimen, pels qui han estat cridats segons el seu designi”[1]. Tot porta al bé. Això vol dir que no em pot passar res de mal, que no hi ha el mal. Ho dic millor: el mal hi és, però no pot arribar a fer-me el mal que seria perdre la meva ànima. Em pot prendre el cos, però no l’ànima; em pot passar de tot, “però tot porta al bé per aquells que estimen Déu”.

“Ja que aquells a qui Ell des de sempre ha conegut…”[2], si li he ofert la vida -sabem molt bé que ja d’entrada, el desig d’oferir-li la vida ve perquè me l’ha posat Déu dins. Ningú de nosaltres, amb les seves pròpies forces, pot arribar a oferir la vida a Déu. És un desig que Déu ha posat dins. Ningú té això si Déu no posa dins teu el desig, tu no ofereixes la vida. Aquest desig ve del “sí” en el moment de la concepció. Quan hem dit sí, hem dit sí a allò que és la nostra vida, la nostra identitat, aleshores el Pare ens confia al Fill i el Fill ens dona l’Esperit Sant que ens instrueix, i en l’esperit Sant tu ofereixes la vida, però hi ha sempre una acció de Déu. Per tant, ens ha conegut. “Perquè Ell des de sempre els ha conegut i els ha destinat a ser segons la imatge del seu Fill, perquè Ell fos el primogènit entre molts germans. I aquells a qui havia destinat, també els ha cridat; i als qui ha cridat, també els ha fet justos; i als qui ha fet justos també els glorifica”[3].

És tot un recorregut: tot contribueix al bé. El fet que tot porta al bé és el recorregut, és allò d’arribar a la imatge del Fill de Déu dins nostre, fills de Déu també nosaltres. Mireu, direu: “És massa fàcil”, però aquest és el pensament de Déu. El que és difícil arriba en la vida, estar, mantenir-se en aquesta fe, durant la meva vida, durant tot allò que em passa: estar abandonat a la mà de Déu que sap com guiar-me -jo no, Ell sí-, i, per tant, reconèixer tot allò que arriba en aquella imatge de Déu, en aquell recorregut que Déu ha posat dins meu i per mi. No parlo aquí de l’ajuda de l’un per l’altre, la comunió, l’oferta de l’un per l’altre, que ja sabeu.

L’exemple d’un que era així: Sant Josep, continuem amb l’Evangeli d’avui[4]. Era massa gran per a ell entendre Maria Santíssima embarassada per obra de l’Esperit Sant. És a dir, diguem-ho clar: ni Sant Josep arribava a entendre-ho en aquell moment. Però, com a fill de Déu, com a Just, sabia que tot contribueix al bé, senzillament diu: “Bé, desfaig en secret l’acord matrimonial perquè no li facin mal”[5]. Aleshores Déu intervé, i just acaba d’intervenir Déu, Josep ho acull, i així va ser tota la vida de Maria, la vida de Josep, i és fàcil dir també de Jesús en tant que és Déu. Però també d’ells dos, Maria Santíssima i Sant Josep, guiats per Déu d’aquesta manera. La promesa de conduir a cada un de nosaltres i a tots junts de la mateixa manera, fixeu-vos que nosaltres també la tenim, i tenim tota l’Església de Jesucrist que ens acompanya, tots els instruments. El punt és aquesta disponibilitat.

També hi ha una manera equivocada de veure la carta de Sant Pau als Romans: “Jo soc just, he estat escollit, he estat predestinat, jo soc sacerdot, jo he estat ungit”. Així estàs perdut. Jo sé que he estat ungit, sé que soc sacerdot, però sé que sense l’ajuda de Déu, dels germans, de deixar-me modelar, transformar, de treure’m de les orelles el meu pensament que és sempre l’oposat al seu, si no sempre, gairebé sempre. Però tot això pot passar si jo sé que a Déu tot li és possible i tot contribueix al bé, tot, una malaltia, la mort, la desgràcia, la fam, la pesta. Tot contribueix al bé per aquells que estimen Déu i es deixen estimar.

[1] Rm 8, 28

[2] Cfr. Rm 8, 29

[3] Cfr. Rm 8, 29-30

[4] Cfr. Mt 1, 1-16.18-23

[5] Cfr. Mt 1, 19