8 de novembre 2023
Església de Jesucrist de l’Univers
A càrrec de Stefania Caterina i P. Tomislav Vlasic
14 d’abril de 2015
(Transcripció d’àudio)
Estimats germans, estimades germanes, som un poble encaminat cap a la creació nova i per això és molt important aprendre les lleis que governen la vida nova en Crist. Per això, en aquest període volem desenvolupar el tema de la mort que va explicar Sant Rafel al llibre “Més enllà de la gran Barrera”, capítol 14. Aquest vespre parlarem de la por a la mort, sobre com vèncer la por i com vèncer la mort. Intentem estar atents perquè l’Esperit Sant ens guiï des del nostre interior, procurem no posar barreres dins el nostre esperit, dins els nostres pensaments.
Del llibre “Més enllà de la gran Barrera”, pàg. 265
La por a la mort
“La por a la mort està en tots els homes. Totes les altres pors neixen de la por a la mort. El dubte i la por són també una forma de mort, provenen de la mort. La mort va de bracet amb la desesperació. La por a la mort està en cada home a conseqüència del pecat original, de la pèrdua de la immortalitat originària.
Llegiu més: Reflexió – Vèncer la por a la mortNomés podeu vèncer aquesta por, si oferiu la vostra vida i la vostra mort a Déu. La vostra mort és l’última gran ofrena que feu a Déu quan encara esteu en el cos. Jesús mateix, morint, va lliurar el seu esperit al Pare, oferint-li la seva mort. Així va vèncer la mort i la por a la mort.
Déu us ha cridat a la seva mateixa missió, la de vèncer la mort i els inferns. Esteu cridats a vèncer-los juntament amb Jesucrist. Com? A través de l’oferta de la vostra vida, el mateix mitjà escollit pel vostre Mestre. Això és important. Sovint, fins i tot entre els cristians, la mort és vista com un fet inevitable que s’ha d’acceptar amb resignació. En canvi, si pertanyeu a Crist, la vostra mort està plena d’esperança. I pot ser instrument de salvació.
La mort, que ha entrat a la creació a causa del pecat, serà expulsada per la victòria de Crist sobre el pecat i el maligne. Units a l’oferta de Crist, podeu contribuir a alliberar tot l’univers de la mort i del dimoni. No oblideu que aquest és el fi últim de l’obra de la salvació.
Tot el mal que colpeix l’home no prové de Déu sinó de Satanàs, i de la participació de l’home en l’obra de Satanàs. Aquesta és l’arrel de tot mal.
Sobre la Terra, malauradament són pocs aquells que acullen Jesucrist i la seva redempció. Poquíssims s’ofereixen ells mateixos a Déu. Per això les tenebres avancen, i les proves es fan més feixugues per als que són fidels a Déu. S’acosten temps de grans càrregues i batalles per a tots els escollits.
Us convido a oferir-vos a Déu, mitjançant Maria Santíssima. La vostra oferta és un instrument de victòria i de preparació per al retorn de Crist. I prepara la derrota definitiva de la mort i dels inferns”.
(Arcàngel Sant Rafel, 24 de febrer de 2001)
“La por a la mort està en tots els homes. Totes les altres pors neixen de la por a la mort”. En la nostra vida és fonamental comprendre això. Aquests passatges que ens ha donat Sant Rafel, servirien a tot pedagog, a tot psicòleg, per immergir-se en la profunditat i descobrir l’arrel de les pors.
La por a la mort no es descriu gaire a la Bíblia, però sabem per les nostres experiències, per les poques paraules que hi ha escrites al començament de la Bíblia sobre el pecat original, que l’home va entrar en la desesperació, va tenir por de Déu[1]; Adam va tenir por d’Eva: acusant-la ho va demostrar, i viceversa.
La por hi és, amagada en les nostres arrels i la sentim perquè la nostra ànima ha estat creada immortal, i recorda la immortalitat i sofreix perquè el nostre cos mor, perquè l’home es desintegra. Dins nostre no només hi ha el record de la mort sinó també la ferida de la mort en la nostra memòria, la més gran ferida que actua en el nostre interior, en la nostra memòria, i no hi ha altra medicina per aquesta ferida que la resurrecció de Crist que ens porta a la nostra resurrecció, a la resurrecció de tots aquells que s’adhereixen a la seva vida. I això obre l’esperança, i estem cridats a participar-hi.
A causa d’aquesta por, l’home té por de Déu, es tanca, no el veu, no el vol veure, es tanca en ell mateix, no es veu ell mateix, no es veu ell mateix tal com és en Déu, tal com ha estat creat, no es veu ell mateix com hauria de ser, com hauria de veure’s en Déu i està en la foscor -en la foscor, sempre hi ha por. Això ens provoca i ens fa corruptes. En nosaltres s’amaguen moltes formes de por, sentiments negatius, acusacions, culpabilitzacions, dubtes, inseguretats- és normal perquè nosaltres no estem en la llum i no veiem les coses amb claredat; és normal perquè hem perdut la nostra identitat. Qui perd la identitat és una persona insegura. L’home així, que no vol veure Déu, falsifica la seva vida, falsifica la religió, falsifica la revelació, ho falsifica tot perquè vol veure-ho tot com ell vol, tal com ho entén, tancat en ell mateix, i es projecta, en lloc d’immergir-se en Déu.
En aquest fragment hem sentit diverses vegades que l’única manera és oferir a Déu la nostra vida, la nostra mort a través del Cor Immaculat de Maria. De nou toquem aquest tema de l’oferta de la vida. Com a cristians hauríem de saber que amb el baptisme la nostra vida mor i que ja no vivim per nosaltres mateixos, vivim per Crist, en Crist i a través de Crist ressuscitem[2]. Aleshores, què vol dir morir a si mateix? Vol dir morir a la corrupció, escollir deixar aquella vida que és fruit de la corrupció, quan estem apartats de Déu volent viure pel nostre compte, quan hem entrat en les lleis de la mort. El baptisme és revisar la vida, renunciar a l’actitud que ens destrueix, que porta a la corrupció a tot l’univers, viure fora de les lleis de la vida. Per la seva misericòrdia, Déu sempre ens dona la vida, el seu alè, però no ens pot tornar a donar la immortalitat si nosaltres no la volem, si no renunciem a la mortalitat. Renunciar a si mateix vol dir renunciar al fracàs que hem provocat i que actua dins nostre perquè encara estem sotmesos a les lleis de la corrupció. Donar la vida a Jesús vol dir plantar la planta de la vida ressuscitada a través de Jesucrist, immergir-nos en la font de la vida en Déu, que és origen de la nostra vida. Ens oferim a través del Cor Immaculat de Maria perquè sols no ho podem fer. Ella cobreix totes les mancances dels homes i també dels cristians, i per això ens ha estat donada com a Mare.
La por a la mort ens tanca en nosaltres mateixos i ens destrueix, per això Jesús va ser clar, ens va dir: “Busqueu primer el Regne de Déu, tota la resta us serà donada de més a més”[3], per què va dir això? Perquè fugint de Déu, l’home, aquí a la Terra, construeix la vida mortal, tot ho fa i arriba al final per la mort. En aquest fragment, Sant Rafel diu d’oferir la vida i la mort a Déu, què vol dir? Vol dir que nosaltres travessem la nostra mort cada dia, morint a nosaltres mateixos. Nosaltres portem les conseqüències del pecat original i si passem a través de la mort, si oferim la nostra vida i la nostra mort, servirà de pas per vèncer la mort i per ressuscitar com Jesucrist. Nosaltres, en la nostra mort hem plantat la planta de la resurrecció i aquesta planta creix, i l’hem de portar en les morts quotidianes, promoure-la i fer-la fructificar cent vegades més.
En els nostres llibres hem parlat de la corrupció còsmica que va venir per Llucifer, afectant especialment la Terra. A la Terra hi ha més satànics que ofereixen la vida a Llucifer que no pas cristians que ofereixen la vida a Jesucrist, i això porta a la destrucció, a la corrupció. Aleshores, el nostre camí és reviure, per entrar en la vida ressuscitada. Oferint la nostra vida i la nostra mort, vencem la corrupció perquè Déu ha decidit enfortir l’esperit de qui vol viure segons les seves lleis, i això s’està accelerant en aquest temps. Déu donarà la potència de l’esperit per vèncer la mort, perquè hem estat previstos per la resurrecció. Aquest és el camí! Si dins nostre encenem aquesta fe, aquesta esperança en l’amor envers Déu i el posem al centre de la nostra atenció, en nosaltres es desenvolupa aquesta vida nova. Com a cristians, l’única cosa que podem portar al món és el testimoniatge de la vida nova, de la resurrecció.
Per això, esforcem-nos en les coses quotidianes, en immergir la nostra vida, tota, en Déu: aquella mort que portem dins nostre d’on en surt la por als fracassos, d’on prové la por que fa que les persones posseeixin la pròpia vida i la vida dels altres, i compensen així el buit interior que Déu ompliria si tot fos immers en Ell. Oferim la nostra vida i decidim-nos per la resurrecció, per viure de ressuscitats, i el Senyor ens donarà l’abundància de gràcies i caminarem molt ràpidament.
Us beneeixo perquè el Crist ressuscitat que va visitar els apòstols, els deixebles, les dones, us visiti a cada un de vosaltres, faci reviure el vostre esperit, faci reviure en vosaltres la vida de Déu i destrueixi la mort, que la mort no provoqui en vosaltres conseqüències devastadores, sinó que sigui sotmesa a les lleis de la vida i de la manera que Déu la utilitza per a la nostra purificació, per a la nostra transformació, per morir a la vida corrupta dins nostre; enforteixi el nostre esperit, enforteixi la vida que està plantada dins nostre. Us beneeixo perquè entre vosaltres neixin ànimes generoses per viure completament per Crist i per portar la vida que venç la mort, la corrupció i tota mena de desesperació, i porti les notícies boniques a la humanitat, no les profecies estranyes que amoïnen, que espanten, que no tenen res a veure amb les lleis de l’Esperit pur, sinó que en vosaltres actuïn les lleis de l’Esperit pur, on el Senyor Jesús governa i no us passarà res dolent, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.
[1] Cfr. Gn 3
[2] Cfr. Col 3, 3-4
[3] Cfr. Mt 6, 33; Lc 12, 31
Església de Jesucrist de l'Univers 