Anunciació del Senyor

Església de Jesucrist de l’Univers

A càrrec de Mauro

8 d’abril de 2024

(Transcripció d’àudio)

Fets 4, 23-31; Sl 2; Jn 3, 1-8

En aquest dia celebrem l’Anunciació del Senyor i és bonic fer-ho en aquest temps Pasqual, en el qual veiem la resurrecció i l’encarnació. Tenim l’oportunitat de contemplar tot el que és la salvació volguda per Déu, tota la redempció: Déu que s’encarna i Déu que ressuscita i venç la mort.

Llegiu més

Hem agafat les lectures del dilluns de la segona setmana del Temps de Pasqua i penso que l’Evangeli d’avui[1] ens pot ajudar a contemplar aquest misteri de l’encarnació. Jesús respon a Nicodem: “Ningú no pot veure el Regne de Déu si no reneix de dalt”[2], renéixer de dalt! Mireu, aquest renéixer de dalt, per a cada un de nosaltres, per a tot home, és renéixer del si de Maria de la mateixa manera que va néixer Jesucrist, en Maria Santíssima. De la mateixa manera que Maria Santíssima va portar Jesús en el seu ventre, ens porta a cada un de nosaltres. Cada un de nosaltres, tot home que arriba a trobar el Crist és perquè ha nascut de Maria Santíssima, ha nascut del ventre de Maria, ha renascut de dalt. Amb això, ja veieu que no compte quants anys tens en aquest renéixer de dalt. Nicodem diu: “Com és possible?”[3]. És possible en la dimensió de l’esperit.

Maria és un misteri, però és un misteri d’una senzillesa que ens pot ajudar a recórrer el mateix camí que va fer Ella i que va fer el Senyor Jesús. Fixeu-vos que, si veritablement contemplem Maria d’una manera senzilla, és una cosa normal, certament, portada a la plenitud com ho va fer Ella.

Maria és la Dona eucarística. A nosaltres se’ns ha dit: “Visqueu com Eucaristia vivent, sigueu Eucaristia vivent”. Fixeu-vos en Maria, què era. Ella va portar dins seu l’Eucaristia fins i tot abans que fos constituïda. Quan portava Jesús en el seu ventre, no portava el Fill de Déu en esperit, ànima, cos i divinitat? Ja era Eucaristia vivent, ja era Tabernacle vivent.

Nosaltres tenim l’Eucaristia precisament per viure els mateixos passatges en la mesura que ens toca a cadascú. Cap de nosaltres pot arribar a la grandesa de Maria, però podem arribar a la nostra plenitud a través de l’Eucaristia, a través de la comunió, a través de la pregària. Nosaltres també podem, i també Sant Pau ho diu: “Ja no som nosaltres que vivim, sinó el Crist que viu en mi”[4]. És la dimensió que Maria va viure amb normalitat sent Mare, amb el seu sí [5], el que va dir en la festa que avui celebrem.

Fixem-nos en Ella també en la dimensió que, sabem que la primera acció és en esperit, quina acció va fer Maria primer de tot? No em sembla que a l’Evangeli hi hagi cap discurs de Maria, cap trobada de Maria amb això, amb allò. L’acció de Maria ha estat sempre només en esperit: el seu sí continu, el seu acceptar allò que Déu li posava davant, cada dia, sense dubtar mai, sense fer-se mai cap pregunta. Les seves preguntes eren: reflexionava en el seu Cor, meditava en el seu Cor.[6] Però crec que el fet de meditar de Maria no era com el nostre que anem buscant confirmacions, les hem de trobar aquí, allà, hem d’encaixar el que sentim dins la nostra vida, trobar l’espai perquè encaixi.

El meditar de Maria era: “Què he de fer per entrar en això que el Senyor Jesús m’ha dit, en això que Déu m’ha dit, en això que l’Esperit Sant m’ha dit? És a dir, no era la seva Persona que havia de buscar cap altra cosa sinó servir a Déu. És diferent, eh! No és buscar entendre, no és que medités per entendre què li volia dir, sinó per entendre què havia de fer. Ella no posava en dubte el que se li deia, només mirava d’encarnar-ho.

Hi ha un passatge d’aquests dies que us convido fer a cada un de vosaltres i a mi mateix: estant a la Creu, Jesús confia Maria a Joan: “Aquí tens la teva Mare!”. “Aquí tens el teu fill!”. I des d’aquell dia ell la va portar a casa seva,[7] i Maria no se’n va moure fins que va ser assumpta al Cel. Us convido a cadascú de nosaltres a fer el mateix en aquest temps: preneu Maria a casa vostra, com si Jesús, aquell divendres que fa poc ha passat, ens hagués dit a cada un de nosaltres: “Aquí tens la teva Mare”, “Aquí tens el teu fill”. Porteu-la a casa, acolliu-la, seguiu-la! No busqueu res més, no necessiteu res més. Ara no és qüestió de què hem de fer, de què hem de dir. Estigueu amb Maria. Deixeu que siguin els instruments de Déu, els extraordinaris[8], que ho tirin tot endavant. Nosaltres estiguem amb Maria. Fixeu-vos que això és escollir la millor part,[9] perquè on hi ha Maria hi ha la millor part.

Estar amb Maria vol dir acompanyar l’acció de Déu, en esperit, tal com Ella va fer. Estar amb Maria vol dir ser instruments de Déu en aquest temps, perquè és Ella l’instrument per excel·lència. Aleshores potser es tracta de veure: què hem d’aprendre de Maria Santíssima? Jo penso que hem d’aprendre primer de tot a pregar, hem d’aprendre a adorar, hem d’aprendre a intercedir, hem d’aprendre a beneir sempre, hem d’aprendre a no rebutjar ningú. Però el més gran que hem d’aprendre és el silenci, el silenci virginal -ens n’ha parlat Sant Josep-[10], en Maria era a la màxima potència.

Sant Josep, just entre els justos, va esdevenir, després de Maria, l’home més gran que ha existit i que mai existirà. Per què? Perquè contemplava Maria. Va ser el que va arribar a ser mirant a Maria. Estant al seu costat, mirant a Maria, escoltant el silenci de Maria va esdevenir Sant Josep. I us dic que cada un de vosaltres, de nosaltres, pot fer el mateix camí contemplant a Maria.

El silenci de Maria, fixeu-vos que no és un silenci passiu, l’Evangeli ho diu ben clar: “Meditava en el seu cor”[11]. Però què és el que meditava? Ella sabia reconèixer la veu de Déu, coneixia molt bé les Escriptures, coneixia… Fixeu-vos que a tres anys la van portar al temple, va créixer al temple, per tant, coneixia sacerdots, summes sacerdots, ho coneixia tot, però sabia escoltar la veu de Déu que parlava en qualsevol.

Va escoltar els pastors quan venien a dir-li: “Hem vist un Arcàngel que ens ha dit: Glòria a Déu a dalt del cel”, i li deien coses grans d’aquell Nen[12]. Va escoltar els reis Mags d’orient[13]. Qui són? Els va escoltar. Va escoltar Simeó: “Una espasa et traspassarà l’ànima”, la profetessa Anna[14], escoltava a tothom. No és que digués: “Tu no ets sacerdot, no t’escolto; no ets bisbe, no ets…”, no sé què hi havia aleshores, el fariseu… Va escoltar a tothom i en tots sabia reconèixer la veu de Déu, en tots sabia entrar en el silenci i veure què era el que Déu li demanava. Apreneu-ne!

Jo dic: no hem sentit cap discurs de Maria, però la Pentecosta va néixer al voltant de Maria, l’Església va néixer al voltant de Maria. I no em fa vergonya dir: l’Església és Maria. Si Maria no hi fos, no hi hauria l’Església, sense Maria Santíssima no hi ha L’ESGLÉSIA, no hi és. L’Església no està al voltant de l’Eucaristia: l’Església està al voltant de Maria que va a l’Eucaristia, està al voltant de Maria que va a la pregària, està amb Maria que intercedeix, està amb Maria que prega. Traieu Maria i us garanteixo que l’Església dura menys de dos segons, no n’hi ha. No perquè Déu no la faci, sinó perquè SENSE MARIA s’ha ben acabat. L’Església és Maria, l’ha generada, ha nascut de Dalt, però l’ha generat Ella i igualment a cada un de nosaltres.

No va rebutjar mai a ningú, mai va anar a buscar ningú. Sempre va acollir a tothom, va pregar per tothom, va perdonar tothom, va beneir a tothom i a tots els preparava per a la trobada amb Jesús, i continua fent-ho. És Maria Santíssima que prepara i et porta a Jesús. És l’única. Fixeu-vos que inclús els Arcàngels -instruments sublims, oi?, pur esperit- aprenen de Maria Santíssima, contemplen Maria Santíssima. També els Arcàngels, pel que fa a la pregària, aprenen de Maria Santíssima, fins i tot els Arcàngels. Saben estar davant del tron de Déu, dia i nit esperen que Déu els enviï un missatge i surten disparats com fletxes, és la seva feina, i fent això són perfectes. Però pel passatge més enllà de la pregària, el pas més enllà de ser instruments que en aquest temps estan aquí a la Terra també en aquesta batalla, reben ensenyaments i explicacions de Maria Santíssima, també els Arcàngels.

Maria, que sabia qui portava al ventre, oi?, sabia que era el Fill de Déu, però tot i saber que tenia el Fill de Déu en el ventre… és a dir, on és la humilitat de Maria… mai es va… i tot d’una, va a casa la cosina Elisabet. No és Maria que va allà per dir-li: “Porto el Fill de Déu”, és Elisabet que li ho diu: “Qui soc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar?”[15] No és Ella que li diu: “Jo…”, és després que diu: “La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit exulta en Déu”[16], però després. Ella hi va i prou. El mateix amb els pastors, el mateix al temple amb Simeó. No és Ella que diu: “Mireu que porto el Fill de Déu, mireu…”, són els altres que ho reconeixen.

Aleshores, quan dic “aprenem de Maria”, no vull afegir res més, però penso que ja són coses que espero que cada un de vosaltres les entengui. Què volem dir? “Soc aquí, jo soc de l’Església, soc sacerdot, jo he entès què és la pregària, he entès això, he entès allò?”. Crec que des del moment en què un de nosaltres té el valor de dir “jo he entès”, vol dir que no ha entès res, vol dir que està a les tenebres, perquè si Maria Santíssima, quan algú li parlava, ho havia de meditar en el seu Cor, Ella, i jo em permeto de dir “jo he entès”. Jo us demano, està bé que digueu el que heu entès, però poseu-hi davant la paraula “jo penso que he entès i us demano ajuda perquè m’ho confirmeu en la comunió”, “jo crec que ho he entès; vosaltres què en dieu?”, “a mi em sembla haver entès; vosaltres què hi dieu?”. Si algú comença amb el “jo he entès…”.

Ella no va voler ensenyar a ningú, va voler només estimar tothom. Volem aprendre de Maria? No ensenyeu a ningú, senzillament, estimeu. No va dir a ningú el que havia de fer, a ningú! Fins i tot si llegiu la Valtorta, jo l’he llegit i rellegit. Només deia: “Prega…, ves a trobar a Jesús…, demana perdó…, no et preocupis…”. Mai va dir a ningú: “Fes així, fes aixà”. El màxim que deia era enviar-lo a Jesús, i prou. Era Maria Santíssima, era l’Església, era la Mare, Corredemptora, era… eh? Per això, crec que quan us dic: “Acollim-la a casa nostra”, no és mai massa tard per acollir-la, no és mai massa tard per aprendre d’Ella i no n’haurem après mai prou d’Ella. Inclús que ja la té a casa, em dirà: “Jo la tinc de sempre”, però mai és prou el que s’aprèn de Maria.

Així doncs, donem de nou gràcies a Déu per Maria Santíssima, aquest do que penso que és més que la vida, en el sentit que sense la vida no podria trobar a Maria, però sense Maria soc conscient que no podria entrar en la vida. Aleshores no sé qui és més gran, l’un sense l’altre no poden estar, perquè fer-me el do de la vida -vida entesa amb “hi soc”- però després no trobar Maria, potser és millor dir: “Seria millor no néixer”. Van junts.

Per això, agraint a Déu el do de Maria, desitjo com a pregària per aquest dia d’avui, oh Mare, que ens ajudis a aprendre a escoltar, ajuda’ns a fer com tu, a deixar-nos nosaltres mateixos, deixar totes les nostres idees per entrar a ser servents teus, perquè crec que ser servents de la Serventa del Senyor és el do més gran que podem rebre. Gràcies.

[1] Cfr. Jn 3, 1-8

[2] Cfr. Jn 3, 3

[3] Cfr. Jn 3, 4

[4] Cfr. Ga 2, 19-20

[5] Cfr. Lc 1, 26-28

[6] Cfr. Lc 2, 19; Lc 2, 51

[7] Cfr. Jn 19, 25-27

[8] Veure l’enllaç “Els instruments extraordinaris de Déu” en aquest web

[9] Cfr. Lc 10, 38-42

[10] Veure el diàleg del 19 de març de 2002, recollit en el llibre “Oltre la Grande Barriera”, pàg. 220-221.

[11] Veure nota 6

[12] Cfr. Lc 2, 8-18