Església de Jesucrist de l’Univers

5 de març de 2025

En el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

Que la gràcia de nostre Senyor Jesucrist, l’amor de Déu Pare i la comunió de l’Esperit Sant siguin amb tots vosaltres.

Introducció i perdó

Comencem també aquest any la Quaresma.

Aquest any, per a nosaltres, més que altres vegades, té un sentit especial: és la Quaresma del Jubileu, és la Quaresma inserida en el camí que estem fent aquest any i que ens ha portat també, el dia 22 de febrer, a renovar la nostra oferta, la nostra consagració, el nostre desig de participar a fons en el pla de Maria.

Llegiu més: Santa Missa del Dimecres de Cendra – Any 2025

És la Quaresma situada en un moment que, crec, és únic: mai com ara ha estat tan propera la tercera guerra mundial, mai com ara hi ha hagut un grup de tants anticristos al poder i, per tant, aquesta Quaresma és per viure, aquest any més que altres vegades, en el veritable sentit de la Quaresma.

No és un temps de penitència en si mateix.

La penitència com un fi en ella mateixa no serveix per a res, al contrari, ofega l’esperit.

Els ritus com un fi en si mateixos ofeguen la vida, fan callar la consciència, fan callar aquell impuls que dona la gràcia de Déu per sortir, per estar en la vida. I, en canvi, malauradament, ens han ensenyat i ho hem après bé: fem molts ritus, fem els dejunis, fem les pregàries i tot a lloc, estem bé. És una bona manera de guanyar-se el Purgatori; és veritat, estàs bé, el purgatori t’espera.

Tot el que he dit sobre el Jubileu, respecte a aquest temps, haurà d’arribar a un compliment. La Quaresma és al mateix temps un temps per meditar seriosament tot això davant de Déu. Són quaranta dies que s’haurien de dedicar només al Senyor per entendre’l, per comprendre’l, per prendre decisions, triar i, després començar com a fills de Déu ressuscitats a concretar-les. Això és la Quaresma!

Amb aquesta consciència preparem-nos, no a rebre les cendres, no a fer veure que som humils, sinó preparem-nos a entrar pel que de veritat som: creatures davant d’aquest amor infinit de Déu. En la Quaresma s’haurien de desvetllar encara més clarament totes les vegades que no posem Déu al primer lloc sinó que hi posem moltes altres coses, encara que boniques, sanes, justes, sacrosantes segons la Terra, però que vulguis o no, totes contribueixen a allunyar-te de Déu, de la voluntat de Déu per a tu. Anunciem això a l’univers. És clar que no podem anunciar-ho si no ho vivim. És això el que volem dir a totes les ànimes de l’amfiteatre i sobretot ho diem al Senyor i a Maria Santíssima: ajudeu-nos a viure-les.

Preparem-nos.

I que encara una altra vegada el perdó de Déu, el seu amor, davalli sobre tota la humanitat, davalli sobre cada un de vosaltres. Que el seu amor us alliberi de tot allò que no us permet trobar aquest amor. Que per la seva gràcia, per la seva misericòrdia aquest perdó allunyi de vosaltres tot allò que també d’una manera falsa us impedeix sentir-vos estimats de veritat, us impedeix unir-vos a l’Amor, amb majúscula, l’Amor sacrificat a la creu. Que el seu perdó us faci lliures de tot allò que, en canvi, lliga, de tot allò que us abaixa aquí a la Terra, de tot allò que us porta a buscar les coses d’aquí a baix i no a alçar la vostra mirada cap a Déu.

En el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

Reflexió

Avui hem llegit la continuació d’ahir: paternitat i maternitat en Déu[1].

Hem sentit dels germans fidels[2], hem sentit el que diu Jesús[3], sabem de sempre que una de les nostres tasques és retornar a fer viure la relació entre l’home i la dona en Déu. Hem dit moltes vegades com n’és d’important per a vosaltres, com a germanes, recuperar la dimensió de la dona, és una part de la vostra missió en aquest temps, una part del programa de Maria Santíssima pel qual hem renovat l’oferta perquè arribi a la seva plenitud.

Hi ha aquesta pregunta: sou conscients, sabeu a què us ha cridat Déu? Col·laborar amb Ell! Sabeu que us ha donat la gràcia del Baptisme per fer-ho? I després, per què no acollir-la aquesta gràcia? Per què només n’acollim una petita part? Què és el que ens porta a no posar al centre aquest fet que és la vida? Jesús continua dient: “La vida…”[4] Què és aquesta vida? “La vida neix en el vòrtex trinitari, la vida és donada a l’home…” però, què és aquesta vida?

No és la que pensem nosaltres, no són aquests cent anys que vivim a la Terra. La vida és la que batega dins nostre com batega a l’univers -nosaltres som un microcosmos- i que bategarà dins nostre per tota l’eternitat; aquí tenim la possibilitat de fer-la viure, de testimoniar-la, i de gaudir-la per l’eternitat. Aquesta és la vida, i tot el que fem hauria de portar a aquesta vida, i prou. Més endavant, Jesús continua preguntant: “En sou conscients?”[5]. I, després, la pregunta que és el cor del que vull dir avui: “Esteu interessats a recuperar i promoure aquesta gràcia?”[6]

Us demano que utilitzeu aquests quaranta dies per això, amb aquesta pregunta, personalment i després parlant-ne entre vosaltres. “Hi esteu interessats?”. Jo us dic ja ara -no hauria de fer-ho, però us ho dic. En la mesura en què hi estareu interessats i prendreu decisions concretes, fareu tries concretes per viure aquesta gràcia, ressuscitareu per Pasqua. Si no esteu interessats en aquesta gràcia, ningú ressuscitarà per Pasqua, estigueu tranquils, continuareu sent el que sou. Les gràcies, ara, són donades a qui va endavant, a qui respon. És just. Ja fa un cert temps que és així, però cada vegada més.

Ara faig el sacerdot normal.

Quaresma. Temps de penitència. Mireu, la penitència no és un fi en si mateixa. És útil? Sí. Per què la Mare de Déu, a Medjugorje, al principi la demanava, com en totes les aparicions? Perquè és el primer pas dins de cada un de nosaltres, per posar ordre, posar ordre entre les coses que realment compten i que són de veritat importants respecte a les que no compten per a res. L’home és tan poc espiritual que el Senyor ha de partir de la penitència. Però només serveix per posar les prioritats al lloc adequat. Aleshores, nosaltres que, crec, aquests passos els hem fet, aprofitem per viure aquella pregunta que he dit: desitjo promoure aquesta gràcia? Si és que sí, una vegada més -perquè no ho faig mai prou- a qui he posat realment en primer lloc? Què hi ha al primer lloc a la meva vida? 

Rebem les cendres. Ho sabem, “recordeu-vos que sou cendres i que a les cendres tornareu”, tot el que vulgueu. Però el punt central és sempre el mateix: reconèixer que ets creatura. I això ho reconeixes en la mesura que t’apropes a Ell.

És cert que ets fill de Déu. És veritat que estàs fet a imatge i semblança de Déu, però també és cert que el pecat original t’ha portat a ser una creatura limitada i infinitament necessitada de la seva ajuda, en el seu amor, que necessita infinitament recordar-se que Déu és Déu i que tu ets creatura. Mentre ho fas, Ell t’inunda d’amor, gairebé t’estaborneix d’amor. Però, és perillós, perquè sents tot aquest amor i arribes a pensar que ja no en tens necessitat, “ja estic ple”… però mai estàs ple! “Ara ja estic immers”… tant de bo ens mantinguéssim sempre immersos! En tenim necessitat contínuament. Vivint així, amb aquesta necessitat permanent, la nostra vida esdevindrà un glorificar Déu, es convertirà en un agraïment continu, esdevindrà senzilla, passarà a ser una vida normal i extraordinària al mateix temps, una vida normal, de fet, segons el món, també una mica estranya, però que portarà la vida, que testimoniarà la vida. Perquè tu et converteixes com la galleda, que deia Sant Josep[7], que està sempre sota la font, que vessa aquell amor de Déu.

Aleshores, les cendres és això: ets creatura. Vas ser creat immortal, però el pecat original va produir en tu la mort i tots morim. L’única manera de fer que el nostre cos torni a ser com Déu el va pensar és deixar que es marceixi; no hi ha cap altra manera, perquè el pecat original l’ha tocat, però la mort ha esdevingut un moment de resurrecció. S’entén això? Només Maria Santíssima ha estat assumpta al cel amb el cos, a part de Jesucrist. Nosaltres tenim el pecat original.

La Quaresma, quaranta dies – Sant Francesc en feia tres vegades l’any d’aquests quaranta dies -és el temps que has de dedicar a Déu de manera especial, l’has de buscar, ha de ser el teu Tot, has d’anar amb aquestes preguntes -jo n’he proposat una- i estar davant seu, per mirar-lo, per contemplar-lo; l’has de tenir davant dels teus ulls aquests quaranta dies; sí, mirar el que li hem costat a aquest home i, mirant el que li hem costat, comprendre quant ens estima. Mirar també a Déu Pare, que està mirant el Fill, la segona persona de la Trinitat, que sofreix així, i entendre quant ens estima. Mirar l’Esperit Sant, que no pot moure’s fins que no és Jesús que ens el dona. Mirar tots els Àngels que han de veure com el seu Déu sofreix per nosaltres, però d’ells no en surt cap judici envers nosaltres. Potser, no sé si només em passa a mi, però la idea que Jesucrist sofreixi per algú que segurament no li importa gens, em fa enfadar, encara que no sigui sa. Els àngels no s’enfaden, més aviat uneixen el seu sofriment al del Senyor. Nosaltres hauríem de fer el mateix.

Per tant, quaranta dies per meditar això.

Aquí tenim el Viacrucis, tenim els rosaris, hi ha el silenci, hi ha el dejuni per desprendre’s; per sobre de tot el dejuni de tot allò que no és necessari, precisament quan es posen aquelles prioritats. En aquests quaranta dies no busqueu les coses que no us ajuden a trobar-vos amb Crist; estigueu, especialment aquests quaranta dies, lluny de tot allò que no us porta a Crist, de tot allò que és bonic, bo, útil per a la Terra, però que no serveix per a res. Tot passa, només Déu queda.

És un temps de preparació, de tria, d’escollir. Contemplant aquell amor, mirant què fa per tu, què ha fet i què fa, es revifa en tu tota aquella vida que deia abans, la Vida amb majúscula, i aleshores neix en tu el desig de ressuscitar en Crist, però ressuscitar, no per tornar a començar a viure com ets ara, sinó ressuscitar per començar a viure com Déu vol que visquis. Dins aquests quaranta dies encara més fer tries concretes, prendre decisions concretes que posarem en pràctica com a ressuscitats, decisions reals, de canvis concrets en la vida. No fer-los ara, sinó decidir-los ara. Fer-los després de Pasqua, quan parteix en tu la vida nova. Però és un temps de tria, és una preparació per viure de ressuscitats, acollir aquell amor de Déu pel qual tot és, tot viu, el cel, les estrelles, tot, només gràcies a aquest amor, també nosaltres. En comptes de dir “ah, que bonic!”, provar una mica de comprendre-ho. “Però, d’on et ve aquest amor?” Demanar-li, contemplar-lo.

Fixeu-vos que tota la història es va preparar per a l’esdeveniment de la resurrecció. Ho sentireu a Isaïes dins aquests quaranta dies. Nosaltres continuarem llegint, sovint, el nostre llibre. Però tot està preparat per a la resurrecció. Nosaltres, però, estem cridats a fer un pas més enllà: estem cridats a viure com a ressuscitats i preparar la nova creació. I aquí hem de creure. Però si hi creiem anem encara a aquelles paraules: “Quan la gràcia es desenvolupa en ells, esdevenen espiritualment creatius i poden generar la vida de Déu i transmetre-la als altres. Aquesta és la identitat de l’home i de la dona i només en aquesta identitat descobreixen la crida a governar l’univers amb Déu”[8].  Quina oferta més gran se’ns ha donat! Per què no acollir-la? Estem cridats a això. Tota la història ha arribat fins aquí. Ara toca aquest pas, que és el nostre: preparar la Nova Creació, és el darrer temps.

Provem de reflexionar entre nosaltres i no tingueu por de mirar el que Déu està fent ara, ara, a la Fondazione[9], entre nosaltres. Ens ha demanat que ens ocupem del que Ell està fent. Proveu de veure entre vosaltres què està fent, què és el que ens posa davant. Ell només ho ha començat, ens ho ha fet veure i ara ens diu: “Voleu participar amb mi en això, a reescriure la història, o voleu la història vella?”. Parleu-ne entre vosaltres, inclús sobre coses concretes: “Tu, què creus que està fent? A tu, què et sembla?”. No me les feu dir sempre a mi, digueu-les vosaltres. Si realment contemplem quant i com ens estima, com corresponc a aquest amor? Com em dedico a aquest amor? Continuo la meva vida? Demano ajuda per construir la vida segons el meu pensament o participo en aquesta vida?

Semblarà que surto del que vull dir, però diverses vegades he dit, per a qui em coneix, que el  problema de l’Església Catòlica que el Pare Tomislav va trobar-se en els anys 1997 fins al 2000, gairebé quedant escandalitzat, és que tots els sacerdots, inclús els més propers que el seguien, que parlaven d’oferta, sacerdots ministres, no arribaven a comprendre que s’havien d’oferir ells mateixos amb el Crist. Oferien el Crist, però no s’oferien ells mateixos, no ho entenien: “Però si en Ell hi és tot, Ell ho fa tot, Ell ho té tot, a Ell no li falta res”. Tot és veritat, però per reescriure la història falta alguna cosa: faltes tu, faltem nosaltres que ens unim i ens oferim a Ell. Això és diferent. És Ell que fa, però té necessitat que tu li donis el teu cos, li donis els teus ulls, li donis la teva boca, les teves orelles, les teves mans, el teu temps, els teus diners, les teves obligacions, els teus desitjos, les teves necessitats. Doneu-los a Ell i Ell els transformarà en els seus, i tu deixa’l fer.

Tots som sacerdots i, per tant, com participo en Ell que s’ofereix, en aquest amor? Us he dit de contemplar-ho. Us podeu flagel·lar cada nit si voleu: “jo participo així”; us podeu pegar l’un a l’altre, si no podeu sols, tot va bé, decidiu vosaltres.

Jo us dic que el camí més bonic -perquè ho he provat tot, els camins que us he dit els he provat tots: no funcionen- el camí més bonic és: el deixo fer a Ell i intento estar a les seves mans, abandonat a deixar morir el meu pensament.

Torno a repetir: no tingueu vergonya d’intercanviar inclús coses normals, senzilles, què està fent Déu, què està transformant, en quin àmbit està actuant, què em proposa. Perquè això, jo sé que ho està fent amb cada un de vosaltres. També sé que tot el camí que hem fet fins aquí, el 22 de febrer, oferta solemne, ara està posat a prova. És normal, és just. Sé que cada un de vosaltres en tot el que ha promès, en tot el que fins i tot ha expressat, en el seu desig veritable i profund -no és que sigui mentider- de viure segons el pensament de Déu, sabent què ha de deixar, ara està posat a prova. És just que sigui així, és el temps de participar en el sacrifici de Crist, és el temps de posar en pràctica aquelles promeses i de morir. És necessari morir! És Quaresma per arribar a la resurrecció.

Tots sereu provats, tots. Però us ho he dit moltes vegades, aquest és precisament el moment de no escoltar la veu de la prova, perquè, sinó, si l’escoltes, esdevé temptació. Deixeu la prova i amb coratge decidiu-vos encara més per allò que heu dit. Això és un exorcisme potentíssim. Com més empesos estigueu a fer una cosa que no s’ha de fer i no la feu -més aviat, feu encara més el contrari- més alliberats sereu i alliberareu els vostres estimats, alliberareu les vostres arrels, sereu corredemptors, buidareu el Purgatori i contemplarem l’Amor sacrificat en la pau, entenent-ho, el perquè ha fet això: la Vida que s’ha deixat clavar a la creu. No era un home, era la Vida. Ha fet creure a l’ altre que vencia, “obedient al Pare fins a la mort i una mort de creu”[10]. Aquest és el camí.

Si, en canvi, nosaltres entenem el que hem de fer, si sentim com viuen els germans fidels[11], si per a nosaltres és clar el temps en el qual vivim, temps de falsos profetes, d’anticrists -hi ha de tot- i veiem tot com és, perquè ara, gràcies a Déu ho veiem -hi ha qui no ho veu, hi ha qui no se n’adona, nosaltres, gràcies a Déu ho veiem- però no fem res per canviar, crec que és greu, perquè almenys qui no veu no comet aquest error, no ho veu. Veure i no fer, saber i no fer, tenir la llum i no seguir-la, és escollir conscientment l’error, aquest és el pecat. Pecar quan no ho saps és pecat, però no mereixes condemna, en cert sentit. Però quan ho saps i dius: “Però jo no puc” i peques, aleshores és greu; aleshores, si continues aquell camí, et trobaràs a les tenebres i després no entendràs res.

Concloc. He dit que mai com ara ha estat tan propera la tercera guerra mundial.

S’han produït un seguit de situacions que semblen iguals, idèntiques a les del 1938-39 i sabeu el que va passar després. Us podem dir que Déu ens ha dit que no vol permetre la tercera guerra mundial i està fent de tot perquè no arribi, treballant amb els germans fidels, amb el Nucli Central. Però no pot evitar una gran prova. Jo no sé quina és.

Bona Quaresma a tots!

Baptisme i benedicció

Que sobre totes les ànimes que volen caminar amb nosaltres, que volen presentar-se ara i dir: “Senyor Jesús, soc una creatura, ajuda’m a rebre la teva gràcia, ajuda’m a viure-la a estar en aquesta gràcia”, sobre tots aquells que desitgen caminar juntament amb Jesucrist fins a la resurrecció, sobre tots aquells que volen desvetllar tots els dons que han rebut des del moment de la concepció, tots els dons que a través del Baptisme s’han desvetllat en ells, que els han fet fills de Déu, sacerdots, profetes i reis, sobre tots aquells que desitgen donar la vida tal com la coneixem, per trobar-la en el Cor Immaculat de Maria unida al Crist i portada cap al Pare per l’Esperit Sant, que davalli sobre tots vosaltres la llum, la força, davalli la gràcia, davalli la pau. En el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

I tots aquells que desitgen ser batejats, rentats per la sang, us batejo amb el nom de Maria i Josep, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

Us absolc de tots els vostres pecats, dels vostres límits, del vostre passat, imprimeixo en vosaltres el segell de l’Esperit Sant, us dono el Signe del triomf del Cor Immaculat de Maria i us uneixo a l’església de Jesucrist de l’Univers.

T’ordeno, Llucifer, d’anar-te’n amb la teva església negra al llac de sofre. En el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

Beneïm tots.

A través d’aquesta benedicció, oh Senyor -et demano juntament amb Maria Santíssima, juntament amb Sant Josep- que la llum del Senyor ressuscitat s’encengui dins de l’ànima de cada un de nosaltres. Que aquesta llum sigui la que ens indiqui el camí aquests quaranta dies, que sigui la llum que allunya l’energia disgregadora, l’esoterisme, que allunya totes les malediccions i tots els atacs per part de Llucifer i dels seus. Que aquesta llum es mantingui viva en tots els nostres passatges, que es mantingui viva en totes les nostres decisions i tries, que es mantingui viva en contemplar Jesús Crucificat, que es mantingui viva mentre el seguim en el Calvari, mentre el veiem un home, un home aixafat pel dolor, l’home dels dolors, un home que va endavant sol i exclusivament per amor, amor teu, oh Pare, amor nostre. Que aquesta llum ens guiï i ens permeti passar pels nostres calvaris, ens ajudi a escollir sempre la vida, ens ajudi a escollir per amor teu, per amor a nosaltres mateixos i per amor al pròxim. Que aquesta benedicció davalli sobre tots els homes de bona voluntat, davalli sobre tots els presoners de tota mena de presons, davalli sobre tots els moribunds, davalli sobre tots els malalts, davalli sobre els últims, davalli per donar la veritable pau.

En el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

Conclusió

Que aquests dies siguin per a vosaltres bonics, rics, encara que siguin difícils. Intercanvieu entre vosaltres tal com he dit.

Per part nostra, de nosaltres tres, us garanteixo que estarem prop de cada un de vosaltres en els vostres passatges pel que hem de fer, oferts, pregant, intercedint. Però, només ho podem fer, i cada vegada més, pel camí que porta al Crist. Per tots els altres camins no podem ajudar-vos, se’ns ha impedit ajudar-vos i, en un cert sentit, se’ns ha manat inclús d’allunyar-nos de qui vol recórrer altres camins.

Anem-nos-en en pau.

---

[1] Cfr. Del llibre “Il nostro cammino: attraverso Maria a Gesù” pàg. 184-185

[2] Veure nota 1.

[3] Cfr. Del llibre “Il nostro cammino: attraverso Maria a Gesù” pàg. 186

[4] Veure nota 3.

[5] Cfr. Del llibre “Il nostro cammino: attraverso Maria a Gesù” pàg. 187

[6] Cfr. Del llibre “Il nostro cammino: attraverso Maria a Gesù” pàg. 187

[7] Cfr. Missatge de Sant Josep del 19 de març de 2020, “Custodiar per viure”, publicat en aquest web, i en italià al llibre “Verso la Nuova Creazione – Volume VII – Anno 2020”.

[8] Cfr. Del llibre “Il nostro cammino: attraverso Maria a Gesù” pàg. 186

[9] Fa referència a la Fundazione Fortezza dell’Immacolata.

[10] Cfr. Fl 2, 6-11

[11] Cfr. Del llibre “Il nostro cammino: attraverso Maria a Gesù” pàg. 184-185.