Finale Ligure, 19 de març de 2020 – Solemnitat de Sant Josep

Missatge de Sant Josep

Custodiar per viure 

“Estimats fills,

Us beneeixo i us dono gràcies per tot el camí que heu fet aquests anys. Beneeixo la vostra paternitat i maternitat i tot el poble que us ha estat confiat. Tot i que us parlo en comptades ocasions, sempre estic present entre vosaltres juntament amb Maria Santíssima, la meva esposa.

Sempre he estat considerat el custodi de la Sagrada Família. Ser custodi significa quelcom molt ampli; de fet, tots vosaltres sou custodis els uns dels altres, de la vida de Déu i de tota gràcia que us ha estat donada. Custodiar vol dir primer de tot viure. Cal custodiar per viure, per recordar, per elevar-vos. Sense custòdia de les coses de Déu, és difícil elevar-se al cel. Els homes de la Terra desaprofiten les gràcies que reben i que els envolten, les desaprofiten de manera superficial perquè no saben custodiar-les.

Per això, el vostre compromís interior més important ha de consistir a mantenir el que heu rebut. Sense custòdia no hi ha coneixement ni tampoc memòria. La vostra primera missió és ser custodis del que se us ha revelat. No us heu de preocupar massa per parlar i predicar als altres, perquè quan custodieu i recordeu el que teniu, la gràcia s’expandeix a través vostre; no es malgasta sinó que es propaga.

Maria i jo, a la casa de Natzaret fèiem això: custodiàvem cada paraula que sortia de la boca de Jesús. Heu llegit a l’Evangeli que Jesús, encara un noi, parlava amb els doctors de la llei del temple.[1] La seva saviesa era infinita. Aquell Nen ens instruïa contínuament amb la seva vida, la seva presència i la seva paraula. Treballar amb ell, al meu taller, significava créixer en una catequesi contínua.

Maria i jo custodiàvem tot el que ens deia. El nostre cor era com una caixa forta. No volíem retenir, sinó custodiar. Custodiar no vol dir guardar les realitats de Déu per si mateix o apoderar-se’n, sinó deixar que aquestes realitats penetrin profundament en l’esperit i esdevinguin un memorial, per ser donades de mica en mica.

Tots hauríeu de ser com una galleda posada sota el raig d’aigua de la font: s’omple i fins que comença a vessar. L’aigua que vessa s’escola fins a terra i es dóna generosament, però la galleda no es buida, continua omplint-se. Aquesta imatge representa la custòdia de la qual us parlo. Maria i jo custodiàvem en el nostre cor totes les coses que Jesús deia i creixíem junts amb Ell. Feu-ho així també vosaltres. De fet, esteu cridats a custodiar i administrar sàviament el que el Senyor ha dipositat en cadascun de vosaltres, des de la vostra concepció.

També és important que tot el poble custodiï allò que ha rebut. Us dirigiu cap a un temps de grans lluites per la Terra. En aquests dies, veieu que ja ha començat la gran batalla còsmica entre el Bé i el Mal, que s’ha de lliurar al vostre planeta.[2] Què haurà de fer l’Església de Jesucrist de l’Univers? Haurà de donar, a poc a poc, a tots els homes de bona voluntat el tresor que custodia dins seu. No haureu ni podreu donar-ho tot a tothom, i haureu de discernir amb seny a qui donar i a qui no, comportant-vos amb honestedat i sense enfrontar-vos amb cap poder ni autoritat. La vostra tasca no és fer caure als poderosos dels seus trons, perquè això li pertoca a Déu. La vostra tasca és viure i difondre al vostre voltant la gràcia que heu custodiat, i de la qual en fet memòria, fins al punt que ha passat a formar part de vosaltres. La paraula de Déu ha d’encarnar-se en vosaltres.

Ja us he parlat del silenci virginal[3], pel qual podeu custodiar tota cosa dins vostre. No em refereixo a un silenci mort, sinó al silenci que és vida. Això fa que tot el que rebeu de Déu, dia rere dia, des de fora i sobretot des de dins, esdevingui part de vosaltres. Per a això cal el silenci dels llavis, però, més encara, el silenci del cor. No us entesteu a predicar a tothom. La vostra acció en esperit ha de prevaldre, és la pedra angular de la vostra missió, com ho va ser per a Maria i per mi.

La memòria dels fets no va quedar tancada en Maria i en mi: totes les coses que llegiu a l’evangeli sobre la infantesa de Jesús, en realitat ben poques, perquè moltes han estat eliminades, qui podia explicar-les sinó nosaltres dos? Donàvem a les persones el fruit de les nostres experiències, en la manera justa i en el moment adequat. Així és com la memòria esdevé coneixement i el coneixement i es transmet, perquè està fet per ser compartit. Si no es comparteix de la manera justa, el coneixement es converteix en imposició, en una exhibició superficial d’un mateix. Malauradament, molts cristians fan del coneixement que posseeixen, que sovint és racional, una font de privilegis i un instrument de poder, però no ha de ser així.

La meva figura ha estat sovint marginada, però només per aquells que han volgut marginar-la. Al llarg de la història, els sants sempre m’han invocat i jo he estat especialment proper a ells. Cap sant no m’ha descuidat mai. Però això no és tan important. El que importa, en canvi, és que tot el Cos Místic de Crist estigui viu dins vostre. De fet, recordar els sants no és suficient, cal que custodieu i feu memòria de l’experiència de santedat de l’Església a través dels mil·lennis. Avui enriquida i potenciada per l’experiència de la humanitat fidel i d’aquells que a tot l’Univers invoquen el Nom de Jesús. L’experiència dels sants us pertany, forma part de l’enorme bagatge de coneixement que teniu en vosaltres, perquè el que han viscut els sants no es perd, sinó que reverteix en tots vosaltres.

El coneixement en Déu es comparteix entre els membres del poble, no és propietat d’un de sol ni se’n fa instrument de poder. Això és el que fa Satanàs: el coneixement que posseeix és l’instrument de poder amb què aixafa tothom. En Déu, en canvi, el coneixement es comparteix en el poble i es converteix en memòria i memorial, elevació i ciència veritable.

La meva esposa i jo estem amb vosaltres i sempre hi serem per ajudar-vos, però heu d’acceptar les dificultats i els obstacles que us procura l’energia disgregadora present a la Terra. Penseu de veritat que l’energia disgregadora d’Herodes no ens tocava? Podeu imaginar quines persecucions vàrem suportar Maria i jo? Tot i que estàvem protegits per una gràcia extraordinària, no deixàvem de ser un home i una dona, com també Jesús era Déu veritable i home veritable. Vam sofrir, superar i vèncer-ho tot en el Nom de Jesús.

L’Anticrist vol agafar tot el poder a la Terra. Que utilitzi un virus, una arma atòmica o qualsevol altre mitjà és indiferent. El que importa és que sapigueu que anem cap a la batalla, però és Déu qui té les regnes de la història a la mà.

L’Anticrist no pot superar el límit imposat per Déu, no té un poder il·limitat, com s’enganya Satanàs. Té el poder que la humanitat de la Terra li dóna i res més, mentre que vosaltres, en canvi, esteu al servei de Déu i de la seva omnipotència.

Ara heu d’actuar en el silenci, amb senzillesa, com vàrem fer Maria i jo, sense posar-vos a discutir amb ningú. Guardeu com un tresor el que heu rebut i permeteu que l’energia primària, que hi ha en cada un de vosaltres i en tot el poble, actuï i es contraposi a l’energia disgregadora. No esteu sols en aquesta batalla: tota l’Església de l’Univers actua en comunió amb vosaltres. Podreu patir i portar els dolors del món, però mai sereu aclaparats, ni us perseguiran massa, perquè ara Déu ha de prevaler amb els seus exèrcits.

En la prova que la Terra està passant, a causa de la pandèmia de coronavirus[4], la vostra victòria és segura, ja que si teniu fe, res no us serà impossible, com va dir Jesús[5]. Vosaltres lluiteu amb les armes de la fe, l’esperança i l’amor. Tanmateix, heu de ser prudents com ho vaig ser jo quan vaig haver de fugir a Egipte, tot i estar protegits per Déu. Però no heu de tenir por, perquè la fe no us permet tenir por. Esteu protegits, però feu el que se us ha demanat de fer. També jo em vaig posar en camí per complir el meu deure censal. Em va costar problemes i dolor per la meva Esposa embarassada, per tot el que vam patir, però tots dos ens vàrem comportar com a bons ciutadans. També vosaltres heu de ser bons cristians i bons ciutadans, persones honestes.

Us beneeixo juntament amb Maria i tot el Cos Místic de Crist, en nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”

[1] Cfr. Lc 2, 41-51

[2] En aquests dies la Terra viu una pandèmia greu, provocada pel coronavirus Covid-19, que està causant moltes víctimes i que obliga els ciutadans de moltes nacions a quedar-se a casa per tal de limitar el contagi.

[3] Veure “Oltre la Grande Barriera”, Ed. Luci dell’Esodo 2008 pàgs. 220-221, versió original en italià.

[4] Veure nota 2

[5] Cfr. Mc 9, 23