Reflexió – Contemplar Déu

A càrrec de Stefania Caterina i Pare Tomislav Vlašić

18 de març de 2020

(Transcripció d’àudio)

Pare Tomislav: estimats germans, estimades germanes, us saludo a tots, molt especialment aquells que esteu malalts o que sentiu por dins vostre pels vostres estimats, o sofriu perquè els vostres familiars, amics o algú dels vostres ha mort. Tots els que esteu tocats per aquesta epidèmia en l’ànima i alguns en el cos. Preguem per vosaltres i oferim també aquesta Santa Missa en particular perquè el Senyor, a través de Sant Josep i Maria Santíssima, us protegeixi i us guiï endavant.

En aquesta solemnitat de Sant Josep, us convido a contemplar Déu. Si no contemplem Déu, no podem acollir la seva acció salvífica. No podem tampoc elevar-nos i l’Esperit Sant no pot guiar-nos per unir-nos al Redemptor i arribar fins al rostre del Pare.

La primera cosa que hem escoltat en el missatge de Sant Josep del 10 de març de 2014[1] és que ens coneixem en Déu. Però, com podem conèixer l’altre en Déu si Déu ens supera, és transcendent? Precisament en ocasió de la solemnitat de Sant Josep podem conèixer que Déu està present entre nosaltres amb la seva acció perquè custodia la vida que ha creat, la redimeix, la porta a la perfecció. I nosaltres que pertanyem…mirem de pertànyer a l’Església de Jesucrist de tot l’Univers, hem de comprendre l’acció trinitària en aquest temps, inserir-nos en aquesta acció trinitària, acollir les gràcies i participar en la seva acció.

En la vida espiritual, malauradament, moltes pregàries surten del “jo” i tornen al “jo” perquè no s’eleven a la voluntat de Déu. Per conèixer Déu hem de ser com Sant Josep, just i amb cor ardent, que no volia repudiar Maria Santíssima la seva esposa, perquè no volia posar Maria en dificultats i tampoc el qui havia concebut, i era just. Quan una persona en la fe està oberta a l’acció de Déu, s’eleva a Déu i Déu la socorre. No sabent que fer, es va mantenir just i Déu el va socórrer: “No tinguis por”. “Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria amb tu, la teva esposa, perquè el fruit que ha concebut ve de l’Esperit Sant. Ella tindrà un fill i li posaràs el nom de Jesús, perquè ell salvarà el seu poble dels seus pecats.[2] El just és aquell que en la fe està obert a Déu, que està disponible a acollir l’acció de Déu. Aleshores Déu es fa present a la seva vida, com en el cas de Sant Josep i fa comprendre a la persona què ha de fer i dóna la gràcia, l’energia per realitzar aquell pas que Déu vol. “Quan Josep es despertà, va fer el que l’àngel del Senyor li havia manat”.

Per això, en aquesta situació, estimats germans, estimades germanes, hem d’estar oberts a l’acció de Déu, comprendre també aquest desastre sobre la Terra, aquesta epidèmia, i estar disponibles per participar a l’acció de Déu que sobrepassa tot allò que pensen els homes, que volen gestionar però no saben què gestionar ni com resoldre-ho. I Déu té totes les solucions. Se’ns ha dit que si tots els que preguen el Pare nostre, a la Terra, fossin justos, elevats a Déu, Déu canviaria la situació de la Terra. Malauradament no és així. El Pare nostre que preguem sovint surt del “jo” i torna al “jo”, a les lleis del “jo” i no s’eleva a les lleis de Déu.

Per això, podem conèixer Déu i podem col·laborar amb Déu, però Déu el coneixem en la realitat quotidiana perquè en la nostra realitat quotidiana, per viure, tenim al costat una altra persona, altres persones i el sentit profund de l’Església és aquest: que aquestes persones visquin en Déu, que es trobin en Déu, aleshores es comprenen. Així tots els originals en Déu poden resplendir en la llum de Déu i cada un de nosaltres arriba a la seva plenitud. L’exemple és la relació entre Maria Santíssima i Sant Josep. Mentre en aquest missatge ens explica que hem de trobar-nos en Déu, Sant Josep diu: “Nosaltres ens vam conèixer, nosaltres, però és Déu qui ens va unir en ell; tampoc la seva obra ens va unir sinó que primer de tot ens va unir en ell, vam esdevenir un sol cor”.

Aquesta és la missió de l’Església de Jesucrist en aquest temps: trobar-nos en Déu, i precisament en aquest any en el qual l’acció trinitària es manifesta amb tota la potència sobre la Terra, ens ha donat un instrument: Maria Corredemptora. Perquè Corredemptora? Perquè tots nosaltres estem immersos en el pecat i tots, cada dia, sentim el pes del pecat. Era necessària una persona que participés plenament en aquell pensament de Déu en el qual ha estat creada, per participar perfectament amb el Redemptor i esdevenir Esposa perfecta de l’Esperit Sant. Era necessària perquè nosaltres fóssim alleugerits i poguéssim elevar-nos. Però la nostra missió no és especular, convèncer els altres, sinó experimentar aquell fluir de la vida immaculada, íntegra en Maria i, com Sant Josep, viure amb Maria. Des que heu caminat aquest temps, aquests anys, en les trobades, sabeu que Maria ens ha dit: “Jo vull estar amb vosaltres”, està amb nosaltres, està amb nosaltres!

Cal fer un pas endavant per sentir a Maria: i el pas és que nosaltres ens comprometem a ser corredemptors. Sant Josep, cridat a ser l’espòs de Maria, no s’esperava res de tot allò. No li havia estat revelat. La gràcia rebuda esdevé prova al mateix temps, i sabeu que Sant Josep també tenia proves. El seu camí cap Egipte, tornar, i morir de jove, no va ser pas un camí romàntic sinó que va acollir tot això en la fe.

Així doncs, el nostre deure és el que se’ns ha dit: elevar a Déu tots els sofriments del seu poble. Aquesta és la corredempció. Però no podem elevar ningú si donem voltes sobre nosaltres mateixos, al voltant de les nostres pors, al voltant de les interpretacions de qui no creu en Déu, perquè així ens enfonsem i enfonsem els altres. Per això, entre nosaltres ens trobem no com Josep que veia Déu en Maria i després el petit Jesús, sinó que ens trobem amb les persones desesperades, destrossades. Com podem portar endavant aquesta humanitat?

Per això us convido a tots vosaltres que escolteu, a contemplar Déu. Déu no s’ha oblidat de nosaltres. És la Terra que ha oblidat Déu i ha decidit viure pel seu compte, tal com diu Déu Pare en el missatge del 4 d’agost de l’any passat[3]. Hem de veure si nosaltres també estem immersos en el pensament humà i seguim terra a terra, sense veure Déu; i se’ns ha dit que Déu i els seus instruments es revelaran en aquest temps, manifestaran l’acció trinitària. I també, quan Déu prova la humanitat, ens prova a cada un de nosaltres perquè sentim els dolors d’aquesta humanitat, ho fa per desvetllar-nos i qui es desvetlla s’eleva amb Maria i experimenta, tal com Ella ha dit, els consols del cel[4], que és l’esperit ressuscitat, l’ànima ressuscitada que s’eleva a Déu.

És molt important que entrem en aquesta comunió en aquests temps en els quals estem separats els uns dels altres, per entendre’ns. Hem pres distàncies. Hem fet bé, de prendre distàncies perquè estem involucrats en l’esperit d’aquest món i de l’esperit d’aquest món n’han nascut les tragèdies perquè la humanitat s’ha separat de Déu, i també avui sentim sovint: “I quan tornarem a la normalitat”. Quina normalitat, la que ha provocat els desastres? I aquest és el temps en el qual tots els membres de l’Església de Jesucrist de l’Univers de la Terra s’uneixin en esperit, aquest esperit al voltant de Maria Santíssima, de Sant Josep. I de la mateixa manera com Sant Josep es va unir a Maria Santíssima Corredemptora i va acollir el Redemptor en Ella i així es va unir també amb Crist, i per mitjà de Maria va formar un sol cor, així també nosaltres, acollint la Corredemptora, acollint la crida que som una Església que viu en l’Esperit de Crist, podrem elevar la nostra pregària potent per ajudar a aquells que són febles, quan no poden aixecar-se. Podem santificar totes les víctimes, tots els sofriments de la humanitat que espera la salvació. Per això, amb la nostra participació al Sacrifici de l’Anyell Immolat que s’ofereix contínuament i ens ofereix amb el desig noble de salvar, serem escoltats i partirà la gràcia a favor de tots els qui desitgen ser salvats. Ningú serà deixat de banda.

Així, per intercessió de Sant Josep entrem en el Cor Immaculat de Maria, la nostra Corredemptora per entrar en el Cor de Jesús. I, tal com diu ell en aquest missatge: “I amb Ella, amb Maria, he format un sol Cor. Per això puc dir que també jo he entrat en la Santíssima Trinitat, encara que indirectament”. Per nosaltres també val el mateix i no hi ha un altre camí, no hi ha altre camí si no ens elevem a Déu, i si tampoc ens arrelem en Déu i sofrirem molt en aquest temps però sense consol del cel. Per això, unim-nos en l’oferta pura a través del Cor Immaculat de Maria perquè la nostra vida sigui íntegra.

En el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

[1] Missatge de Sant Josep amb títol “Stare in comunione con Dio” publicat a “Verso la nuova creazione – vol.V – anni dal 2014 al 2017”, pàg. 10, versió original en italià.

[2] Evangeli de la solemnitat de Sant Josep: Mt 1, 16.18-21.24a

[3] Missatge amb títol “Sóc aquí, sóc el vostre Pare”, publicat en el llibre “Verso la nuova creazione – vol. 6”, pàg. 66 i en el nostre web en italià, i en català l’enllaç del nostre web https://capalanovacreacio.com/

[4] Missatge de Maria Santíssima del 22 de febrer 2020 “Sóc la Corredemptora de la humanitat” publicat a www.versolanuovacreazione.it en italià i en català a l’enllaç https://capalanovacreacio.com/

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s