Sacerdots nous per a un poble nou

5 d’abril de 2012 – Dijous Sant

Missatge de Jesús

 

“Us beneeixo, fills! Avui esteu davant una nova etapa, diria que mil·lenària. Avui, de fet, comença l’última fase de preparació cap a la nova creació perquè a partir d’avui, el príncep del mal, Llucifer, és expulsat definitivament del meu poble.

El Maligne s’ha insinuat en tota l’obra de Déu des del principi. Així com s’havia infiltrat en l’obra de la creació, a través de Llucifer, també s’ha infiltrat en l’obra de la redempció, a través de Judes Iscariot, posseït per Llucifer. Judes estava realment posseït per Llucifer, a qui ell mateix s’havia consagrat. Durant un temps, mogut per un interès personal, va estar al meu costat, fins i tot comportant-se com un fanàtic: volia tenir part al meu Regne, guanyant-se un lloc d’honor. Estava embriagat pel poder dels miracles que em veia realitzar, i que ell mateix havia fet quan l’havia enviat a missió juntament amb els altres apòstols i deixebles, per tal que em precedissin als llocs que jo mateix visitaria[1].

Més tard, quan es va adonar que no podia obtenir allò que esperava del Regne de Déu, i de quina era realment la missió d’un apòstol, quan va començar a sentir-me parlar obertament de la meva mort a la creu, es va rebel·lar com ja ho havia fet el seu pare Llucifer. A l’últim sopar li vaig donar el tros de pa com als altres apòstols. Per aquests últims, aquell bocí de pa sucat amb vi, representava el segell de la nova i definitiva aliança amb mi; per Judes va ser el segell de la seva aliança amb Satanàs, contra meu.[2] Judes va rebre el meu cos i la meva sang maleint-me. Molts altres, després d’ell, han fet i encara fan el mateix.

Judes Iscariot ha estat una figura tenebrosa en el cristianisme. La seva ombra s’ha estès sobre l’Església al llarg dels segles: la seva traïció ha obert el camí a la traïció d’altres apòstols i sacerdots després d’ell. Judes ha estat el precursor de l’Anticrist; els hi ha obert el camí dins la meva Església. Després d’ell, molts anticrists s’han manifestat enmig del meu poble, continuant l’obra demolidora iniciada per Judes. Al final es manifestarà l’Anticrist, que vindrà a recollir tot el que els anticrists han sembrat al llarg de la història.

Judes va ser cridat al sacerdoci nou que vaig instituir a la Terra; nou perquè és completament diferent d’allò que fins aleshores era operant en el poble elegit. Des de l’últim sopar en endavant, el sacerdot ja no seria més el qui oferia sacrificis animals, sinó aquell que s’oferia a si mateix, unit al meu sacrifici, per la salvació de tots els homes, i no només els de la Terra. El sacerdot nou seria el “recapitulador” de la creació sencera en mi. Judes es va desmarcar d’aquesta missió, decidint lliurement trair-me i lliurar-me al Sanedrí. Judes em va vendre, però, venent-me, va vendre tots els dons que havia rebut de mi, inclòs el del sacerdoci nou. Una ferida immensa es va obrir a l’Església, i encara avui en podeu veure les conseqüències: molts sacerdots al llarg dels segles, han venut i es  venen a si mateixos i el seu sacerdoci a l’enemic, esperant obtenir-ne poder i privilegis. Busquen un regne humà, com ho feia Judes.

Per què vaig cridar Judes a formar part dels apòstols? Per justícia!  Perquè el Pare va voler, una vegada més,  posar a prova l’Església naixent, així com havia posat a prova la humanitat acabada de crear. Sapigueu que el Pare us posa sempre a prova perquè us dóna plena llibertat. Sí, la vostra llibertat és inviolable als ulls del Pare, però, a canvi, demana fidelitat. Per això us prova, tal com ho va fer amb els vostres progenitors. Continuarà posant-vos a prova  fins a la fi dels temps, fins que passi aquesta generació perversa, que exigeix la llibertat, però refusa ser fidel a Déu. Aleshores sorgirà una generació nova, i us dic que ja està naixent!

Podia salvar-se Judes? Podia penedir-se? Sí, podia però no ho volia. Després de la meva mort, adonant-se del que havia fet, en lloc de penedir-se i demanar la misericòrdia de Déu, que sempre està a disposició de qui es penedeix, va negar la vida i es va suïcidar. Amb el seu últim gest, va mostrar una vegada més el seu menyspreu a Déu. Tanmateix, qui es ven a Llucifer ha de saber què es trobarà: Llucifer treu la llibertat a qualsevol que s’ofereixi a ell, i porta a la desesperació els que no li són fidels, el contrari de Déu, que us deixa sempre lliures i us perdona si us penediu. Judes va enfonsar-se en la foscor de la seva ànima; fins i tot era de nit, quan em va trair. Sempre és de nit per qui traeix la vida de Déu.

Judes va ser una figura fosca; de res serveixen les nombroses temptatives per rehabilitar-lo, amb el pretext de que ell “havia” de trair-me per fer possible  la meva mort i, per tant, la vostra salvació. Homes insensats! Qui us ha obligat a posar-me a la creu? No hauríeu pogut acollir-me com a Fill de Déu i deixar que us guiés a la veritat? Amb millor raó hauríeu estat salvats si m’haguéssiu acollit i honorat com a veritable Déu, que és el que sóc. Però la vostra naturalesa perversa no podia fer altra cosa que repetir la culpa dels vostres pares, que van negar Déu i preferiren viure la seva miserable vida lluny d’Ell. No és Déu qui va inventar la creu, l’heu creat vosaltres i em vàreu crucificar. No repetiu el mateix error i acolliu-me ara com el vostre Salvador! Encara sou a temps per canviar la vostra vida, abans que el Pare posi fi a aquests temps.

Tornem ara al tema del sacerdoci nou que he vingut a instituir a la Terra a favor de la humanitat de tot l’univers. Aquest sacerdoci encara no està plenament desenvolupat a la Terra, tot i la santedat de molts, a causa de l’hostilitat de la vostra humanitat a Déu, i de la infiltració del mal en l’Església, a causa de la traïció de Judes, i d’altres després d’ell. El sacerdoci nou actua  plenament en el Nucli Central i està destinat a assolir la seva plenitud en tot l’univers.

Com ja us he explicat[3] el sacerdoci del poble de Déu s’expressa a través de dos components específics: el sacerdoci comú, que és propi de tots els fidels, i el sacerdoci dels servidors, o  pastors, és a dir, d’aquells que exerceixen el seu sacerdoci com un servei específic, per acompanyar el poble en el camí de santificació. Els sacerdots servidors s’ofereixen a Déu ells mateixos i tots els que li han estat confiats, i s’uneixen totalment al meu sacrifici. D’aquesta manera, uneixen en mi tota cosa: ells mateixos, la comunitat que serveixen, la humanitat sencera i la creació. Units a mi, Sacerdot Suprem, els sacerdots servidors s’eleven al Pare en l’Esperit Sant, juntament amb tot el poble.

Els sacerdots servents són cridats des del moment de la concepció; estan units al sacerdoci des del si matern. Tanmateix, Déu no els obliga a acceptar el do del sacerdoci: són lliures de conrear o no el do que porten en si mateixos, i fer-lo créixer amb l’ajuda de la gràcia. Quan vaig cridar els dotze apòstols, no els vaig triar a l’atzar: vaig triar els que havien estat ungits sacerdots des de la concepció. També Judes ho era, però va denigrar el do de Déu, va tractar d’usar-lo per als seus fins. Podia haver estat un bon sacerdot si hagués renunciat al seu egoisme. El seu sacerdoci encara hauria pogut ressorgir, malgrat la traïció, si s’hagués penedit: fins a l’últim instant li va ser donada l’oportunitat de canviar, però no ho va fer. Judes no es va penedir, només estava espantat del que havia fet. Tenia por de Déu, perquè no l’estimava; s’estimava a si mateix i temia per si mateix.

Judes continua actuant a l’Església: el seu esperit infernal treballa directa i indirectament a través dels seus successors. Actua sobretot contra els sacerdots intentant seduir-los i portar-los a Llucifer. Judes és un esperit poderós i està al capdavant d’una església paral·lela a la meva Església, que treballa dins del meu poble per destruir-lo. És una “església negra”, negra com l’ànima de Judes. Els successors de Judes són els anticrists dels que us he parlat. Ells preparen el camí a l’Anticrist.

Qui serà i d’on vindrà l’Anticrist? Serà Llucifer qui  el triarà, perquè el Pare l’hi ho ha concedit. Déu no tria anticrists. Déu no pot triar el mal perquè Ell és el Bé suprem. No obstant això, fins i tot a l’Anticrist se li donarà l’oportunitat de convertir-se, si vol, perquè Déu és bo per tothom.

L’Anticrist es manifestarà al final, quan Llucifer es veurà obligat a cedir bona part del seu poder a un home. Llucifer sap que perdrà la seva inútil batalla contra Déu però, en el seu egoisme foll, no es rendeix, i intenta eliminar de la faç de la Terra els veritables cristians. Ha promès als seus seguidors que, al final dels temps, portarà un enviat que sabrà esborrar la meva memòria per sempre i establirà el regne de les tenebres a la Terra, que després s’estendrà a tot l’univers. El Fill de Déu s’ha encarnat a la Terra per portar la paraula de salvació, ha fet miracles, ha mostrat l’obra del Pare. Llucifer és un esperit pur i no pot encarnar-se directament; per això necessita un home. L’Anticrist serà la seva última carta: serà un home de la Terra, que encarnarà el mal i seduirà les nacions amb paraules persuasives, prodigis i miracles, amb la força del poder que Llucifer li donarà. La seva guerra és contra mi, i busca, en totes les formes, fer vana la meva obra. Es creu que és més gran que Déu, i pensa eliminar Déu; aquesta és la seva enorme culpa.

Ara, la humanitat i l’Església han arribat a un moment de canvi: Déu està suscitant un poble nou, Ell mateix està preparant els seus fills. En aquests temps, l’obra de l’Esperit Sant és grandiosa i incessant en aquells que són fidels a Déu: els porta a la plenitud de la veritat. Ningú pot aturar aquesta obra silenciosa dins les ànimes, cap poderós pot oposar-se als veritables fills de Déu.

Aquest nou poble ha de ser alliberat de l’esperit de Judes d’una manera definitiva, ha de ser alliberat de la corrupció. És per això que us he dit que en aquest Dijous Sant s’esdevé un pas mil·lenari: avui, amb el poder rebut del meu Pare, desterro d’una vegada per sempre l’esperit de Judes del meu poble. No permetré que passi el que va passar en la primera Església. Cap traïdor formarà part del meu poble nou, renovat des de les altures, renovat en l’esperit.

Des d’ara atrauré cada vegada més els sacerdots que he escollit des del si de la mare per ser servidors d’un poble nou. Seran sacerdots nous al servei d’un poble nou. Sacerdots totalment units a mi, íntegres i capaços de viure una veritable comunió amb el meu poble. Jo els cridaré, els desvetllaré, els guariré, els enviaré al meu poble. Un poble nou i sant tindrà sacerdots segons el meu cor.

Qui prefereixi romandre passiu, els qui tinguin por d’acollir la novetat d’aquests temps i s’aferrin a allò que és vell i destinat a extingir-se, els que no sàpiguen deixar els seus propis interessos egoistes, seran deixats a part. El poble “vell” serà separat del poble nou. Cap sacerdot “vell” servirà el poble nou, i aquest, a la vegada, ja no acceptarà més els sacerdots “vells”. El vi nou, finalment, es posarà en bots nous.

Avui, comença a actuar un servei sacerdotal nou que neix del poble nou; és una llavor llançada per Déu que germinarà al moment oportú; per ara, creix en silenci, però serà ben visible. Quan dic “nou” no vull dir una cosa diferent al sacerdoci que he instituït a la Terra:  dic “nou” perquè tindrà una potència nova, en tant que serà introduït en un poble nou. Els temps que viviu són els temps de la plenitud: tot ha de ser portat a compliment, també el sacerdoci que no ha pogut actuar plenament fins ara a causa de la corrupció d’una bona part de l’Església. Déu en efecte, no ha pogut omplir els seus sacerdots del poder previst, perquè molts d’ells haurien venut aquest poder a Llucifer.

El sacerdot nou naixerà del poble i serà reconegut pel poble. Serà un sacerdot ungit per mi al moment de la concepció. El Pare m’ha ordenat ungir els sacerdots perquè jo sóc el Sacerdot Suprem. Des del moment de la unció, ve l’Esperit Sant que comença a actuar en la persona que ha estat ungida: la guia, la instrueix i, al mateix temps, guia i instrueix el poble enmig del qual el sacerdot actuarà. Així, la unció sacerdotal es manifestarà amb tota la seva potència en aquell que ha estat elegit, si aquest ha acollit el do del sacerdoci, i si s’ha decidit a donar-me la seva vida pel poble. El poble, per la seva banda, acompanyarà el futur sacerdot en el seu creixement amb la pregària i l’oferta. En el moment adequat, l’Esperit Sant donarà a conèixer la seva obra en aquesta persona; el poble reconeixerà el seu sacerdoci, el confirmarà i admetrà el nou sacerdot al seu servei. Així, el sacerdot i el poble  comprendran a l’uníson la voluntat de Déu. El nou sacerdoci serà, doncs, el fruit de l’acció de Déu, i de la resposta del sacerdot i del poble. Tot estarà guiat per l’Esperit Sant.

No us sorprengueu quan veureu les meravelles que farà l’Esperit Sant en el poble fidel. Per això l’esperit de Judes ha de ser expulsat, altrament no veureu aquestes meravelles. Judes ha estat i és una peça important a les mans de Llucifer, però ara s’ha acabat de turmentar el meu poble.

El sacerdot nou ja no necessitarà investidura jeràrquica perquè el reconeixement vindrà des de baix, del poble mateix. A més, el bisbe que posa les mans a un candidat en el moment de l’ordenació, hauria de fer-ho en nom de l’Església, és a dir, del poble. Malauradament, normalment ho fa en nom d’una estructura anomenada Església. El sacerdot nou serà l’expressió d’un poble viu, no d’una estructura.

Així el poble nou caminarà cap a la nova creació. Al final dels temps, el meu sacerdoci romandrà l’únic en tot l’univers. Jo seré l’únic pastor d’un sol i immens poble que es reunirà des de qualsevol part de l’univers. Per ara, encara és necessària la presència de sacerdots entre vosaltres. Us ho repeteixo: vénen temps nous, preparats per a un poble nou que respirarà lliure, i del qual emergiran sacerdots nous i forts en l’Esperit Sant.

Us beneeixo i us asseguro de la meva protecció. Us segueixo amb amor en el vostre camí. No us preocupeu de res més que de ser fidels a mi. Jo acompliré la meva obra.

Us beneeixo en nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.”

 

[1] Cfr. Lc 10, 1-12

[2] Cfr. Jn 13, 21-30

[3] Cfr. Missatge de Gesús del 12 de novembre de 2010, Voi siete il mio popolo santo, publicat a www.versolanuovacreazione.it, a l’apartat Messaggi di riferimento.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s