13 d’agost de 2012

“En els últims mesos d’aquest any 2012, Déu està empenyent la humanitat de la terra perquè es decideixi. Quan parlo de la humanitat, em refereixo, en primer lloc, als cristians de la Terra, i també a les persones de bona voluntat, que no pertanyen a Satanàs i no el segueixen, ja que per als seus seguidors, no hi ha gran cosa a fer. Parlem doncs dels fills de Déu a la terra, per als quals s’acosta cada vegada més el moment de la decisió definitiva pel regne de Déu.

Déu demana aquesta decisió perquè ha de fixar un termini a la humanitat de la Terra, la qual, per ella mateixa, no decidiria mai res. La vostra humanitat porta en si mateixa una gran contradicció: d’una banda, és rebel a Déu, de l’altra, és passiva. Qui es rebel·la, no escolta raons; el que no es rebel·la, roman passiu, ho espera tot de Déu, espera que Déu faci allò que ell no vol fer.

Per això, ha arribat el moment en què Déu posa un límit temporal a aquesta humanitat, mesurat segons la vostra concepció del temps i, per tant, segons el vostre calendari. En altres planetes, el temps es calcula d’una altra manera; tanmateix, com us ha estat dit, l’univers espera les decisions de la Terra i s’està adaptant al ritme del vostre temps[1].

Durant aquest any 2012, la vostra humanitat ha de decidir si vol acollir Jesucrist i estar sotmesa a ell. Només així entrarà en una nova dimensió, on operen les lleis de l’esperit pur. Només la decisió de la humanitat d’acollir Jesucrist pot significar el vostre pas cap a una dimensió diferent, que alguns defineixen com a salt de civilització, altres com a eixamplament de la consciència. Jo dic que aquesta humanitat haurà de ser elevada en l’esperit per entrar en una dimensió més espiritual. La que viviu en l’actualitat és una dimensió essencialment material, en la qual les lleis de l’esperit treballen amb dificultat, perquè no són enteses ni acceptades per la major part dels homes. Això comporta un alt grau de corrupció, que afecta els homes i les criatures d’aquest planeta. És tracta d’un salt qualitatiu, que Déu ha previst perquè pugueu progressar vers la nova creació.

Correspon només a Déu avaluar la decisió de la humanitat de la Terra al final d’aquest any. En aquest temps, hi ha una gran fermentació entre el poble de Déu, perquè les gràcies que estan operant a la Terra, són particulars i molt fortes, i les concedeix Déu precisament per ajudar-vos a decidir.

Tot dependrà de la capacitat dels homes de bona voluntat de la Terra, els cristians en primer lloc, de deixar de banda les coses terrestres com és ara les discussions teològiques, controvèrsies doctrinals, els dubtes existencials, etc. etc., per submergir-se en canvi en la novetat que Déu està obrint davant el seu poble. Us poso un exemple: se us ha dit que el Nucli Central existeix; doncs bé, si en lloc d’entrar en comunió amb aquest instrument que us pot ajudar, us perdeu en discussions per determinar si el Nucli Central existeix o no, mireu que esteu perdent un temps preciós i us quedeu enrere. Mentrestant, en canvi, l’acció de Déu no s’atura; qui s’ha decidit va endavant i comprèn cada vegada més, qui no es vol decidir queda enrere, i arriba al punt que ja no entén res.

Què passarà si la humanitat no es decideix finalment a creure en Jesucrist, no només amb paraules, sinó vivint plenament la unió mística amb ell, posant en pràctica les seves paraules i realitzant els passos que us han estat indicats?[2] Succeirà que Déu procedirà d’una altra manera.

La missió d’anunciar la salvació a tot l’univers, serà confiada a la humanitat d’un altre planeta, elegida d’entre les humanitats fidels a Déu. Aleshores sereu vosaltres els que us haureu d’adaptar als ritmes d’aquella humanitat, i no a l’inrevés com ha succeït fins avui. Sapigueu que les humanitats fidels a Déu decideixen molt de pressa i executen ràpidament les ordres de Déu; no necessiten mil·lennis com vosaltres.

Ningú sap el que Déu decidirà a finals d’aquest any, ni quina humanitat serà elegida en el vostre lloc, en cas necessari. Tot dependrà de la resposta dels seus fills de la Terra, si seran suficients en nombre per dur a terme els programes de Déu. Deu decidirà segons la resposta de la vostra humanitat. Teniu una gran responsabilitat, però teniu també gràcies molt grans; per tant, sigueu forts i continueu fidelment el vostre camí. No se us demana grans obres sinó una fe certa i una gran sinceritat; ja no hi ha lloc per l’ambició i la hipocresia, ja no hi ha més temps per les astúcies humanes!

Caminar en la novetat que l’Esperit Sant està obrint davant vostre, és la condició essencial, sense la qual recaieu en el sentiment religiós, en el  devocionalisme. És necessari, en canvi, que arribeu al veritable coneixement de Crist del que parla Sant Pau, “… no des d’un punt de vista purament humà… perquè quan un està unit a Crist és una criatura nova: les coses velles ja han passat; tot s’ha tornat nou”[3]. Cal conèixer Jesucrist en l’Esperit Sant, que mou tota cosa tant en les ànimes com en tota la creació, perquè això comporta una veritable transformació del vostre ésser a imatge de Crist. La humanitat de la Terra, malauradament, està encara lluny de tot això.

Els instruments extraordinaris d’aquest temps, és a dir, els àngels, el Nucli Central i els germans de l’univers fidels a Déu, estan cridats ja des d’ara a viure la unió mística amb Crist, a estar cara a cara amb Déu, a tenir el coneixement immediat.[4] Tots els altres han de seguir el mateix camí. No es pot arribar a comprendre i a viure la novetat d’aquest temps, sense la sincera adhesió a l’Esperit de Crist. Això hauria de succeir a cada nucli: si cada membre i tots els membres d’un nucli viuen units a l’Esperit de Crist, i s’ofereixen a Déu a través de Maria Santíssima, inicien un camí que sens dubte condueix amb seguretat a dimensions noves de l’esperit. En canvi, si no hi ha unió autèntica amb Crist, el camí resulta molt difícil.

Els nuclis de la Terra tenen dificultats més grans respecte als nuclis d’altres planetes. En efecte, han d’alliberar-se de les  moltes superestructures de les que la Terra n’està plena. En particular, un cristià a la Terra, porta sobre seu el pes de l’organització eclesiàstica que comporta no pas pocs preceptes humans. En canvi, els germans d’altres planetes que han acceptat Jesucrist, estan lliures d’aquestes superestructures, i avancen més ràpid, perquè estan menys afeixugats. Alliberar-se de les superestructures és molt difícil, i sovint causa enormes sentiments de culpa, ja que la gent no aconsegueix discernir adequadament, i identifiquen els preceptes humans com si fossin divins. Aquest és el drama de la Terra.

Us beneeixo en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.

[1] Diverses vegades se’ns ha explicat que la Terra és un planeta crucial en els plans de Déu, atès que la humanitat ha estat testimoni de la mort i resurrecció de Crist. Per això l’Església, poble de Déu a la Terra, ha rebut la missió de portar el missatge de salvació a tot l’univers, en el temps i forma establerts per Déu. Des de la vinguda de Jesús a la terra fins avui, la humanitat d’altres planetes ha esperat que la humanitat de la Terra es mogués en aquesta direcció; aquesta expectativa ha estat mesurada segons el temps de la Terra. Les altres humanitats s’han adaptat als nostres temps.

[2] Veure el llibre Riscrivere la storia – Vol I Nel pensiero di Dio. Versió original en italià.

[3] Veure 2Co 5, 16-17

[4] Veure el llibre Riscrivere la storia – Vol I. Nel pensiero di Dio, cap. 5. Versió original en italià.