Reflexió: Bona Pasqua. Diumenge de Pasqua

A càrrec de Stefania Caterina i Pare Tomislav Vlasic

1 d’abril de 2018

(Transcripció d’àudio)

Pare Tomislav: estimats germans, estimades germanes, felicitats i Bona Pasqua a tots. Desitjo que puguem viure aquesta Pasqua en comunió amb tots els germans, totes les germanes de l’univers, amb tots els homes de bona voluntat i amb tots els àngels; i hem de viure aquesta Pasqua d’una manera nova, més profunda.

 Partint de la lectura de l’Evangeli de Sant Marc[1] que vam escoltar ahir a la Vetlla, hem entès que la primera trobada amb Crist ressuscitat provocava una timidesa, un temor en els testimonis. Tot i havent rebut el mandat: “Aneu, anuncieu…” la resurrecció de Crist, les dones van fugir i no van dir res a ningú. Avui veiem, escoltem al relat de Sant Joan[2], com dos deixebles, Pere, al cap dels Apòstols, i Joan que era molt proper a Jesús, molt unit a Jesús, es van sorprendre, hi van anar, van veure, i tímidament van anar creient. Per què? Perquè no havien entès les Escriptures. Era evident que no havien robat Jesús perquè el vestit, el sudari, tot era allà. No podien emportar-se’l despullat.

Això vol dir que la resurrecció de Crist penetra lentament en la nostra profunditat. Més enllà de les coses visibles, més enllà de la capacitat de tocar amb les mans com és típic en Sant Tomàs, més enllà de la nostra capacitat de menjar amb Jesús ressuscitat com ho narra l’Evangeli[3], hi ha alguna cosa més, més enllà, que afecta les nostres profunditats i desvetlla la nostra profunditat en la comprensió i la conversió. Aquesta és una realitat que avui, de manera especial, nosaltres hem d’entendre perquè els motius històrics de la resurrecció de Jesucrist que estan escrits, estan verificats. El testimoni al llarg de la història de l’Església, en els sants, està escrit, està verificat.

També avui els àngels recorren tot l’univers a donar testimoni de Jesucrist ressuscitat, passen els germans per tot l’univers a testimoniar la resurrecció de Crist. Durant aquests deu, onze anys, nosaltres hem testimoniat aquest moviment en tot l’univers: és fort, molt més fort que el que va succeir a l’inici del cristianisme, però nosaltres podem trobar Jesucrist només en les nostres profunditats.

Perquè el Senyor no es manifesta avui a la Terra amb tota la potència, amb signes visibles? Hi ha diverses raons però una d’elles és evident: perquè la humanitat de la Terra quedaria inactiva, ofuscada per les emocions, pels interessos, no entraria en la profunditat. Per viure la resurrecció de Crist en ple sentit cal la conversió per comprendre els signes. Tota l’Escriptura, que dóna testimoni de la resurrecció de Jesucrist i de la seva resurrecció expressada pels profetes, eren signes clars per les ànimes, per portar-les a Jesucrist i, com tots sabem, han estat rebutjats per la major part dels homes.

Així, aquesta timidesa, aquesta indecisió dels apòstols, dels testimonis ens diu molt. Les nostres profunditats han d’estar obertes per acollir tots els senyals, senyals que el Senyor dóna en aquest temps, no menys que en aquell temps quan era tot just ressuscitat. En aquest temps encara més, però aquests senyals van a la profunditat perquè l’home, la humanitat ha de renéixer des de dins, de l’Esperit.

De què ens parla la primera lectura dels Fets dels Apòstols[4] treta del capítol 10? Recordeu bé el què va passar: Pere va tenir una visió, va veure davallar del cel una obertura cap als pagans. Al mateix temps un àngel s’apareix a un romà, un oficial romà, Corneli, i li diu que faci anar a buscar a Pere perquè li expliqui, li parli a ell, que prega Déu, que pregava a Déu, que invocava Déu. Déu actua en el testimoni, en Pere, Déu actua en aquell que és sincer, de bona voluntat. Déu prepara l’un i l’altre. Avui ens prepara a nosaltres com a testimonis, prepara també els homes de bona voluntat. En aquest sentit, hem explicat, i aquesta és la veritat, que tots els àngels ara estan en moviment per tocar les ànimes, per despertar les ànimes a la novetat, una novetat contínua que ha d’anar a la profunditat del nostre esperit. I què ha passat en el moment en què Pere ha entrat a la casa de Corneli? Ha passat que ha anunciat la salvació.

El text que es presenta avui en la primera lectura és l’essència de l’Evangeli, el kerigma, el nucli de la proclamació apostòlica: “Jesucrist, Mestre de Natzaret, crucificat, ha ressuscitat. Per comprendre la resurrecció, el poder del Salvador bategeu-vos, convertiu-vos”. I això queda per sempre. I mentre Pere anunciava, per sorpresa dels jueus que acompanyaven a Pere, com a primers cristians, l’Esperit Sant va davallar sobre Corneli, sobre la seva família. Era una cosa increïble que Pere entrés a la casa d’un pagà, que l’Esperit Sant davallés sobre als pagans i abans del baptisme! Què ens diu això? Ens diu que el Senyor, de manera progressiva, s’apropa a cadascun de nosaltres per eliminar totes les ombres del nostre interior. Si nosaltres som testimonis seus, Ell ens condueix perfectament com ha conduït Pere. Al mateix temps, prepara les persones i les persones que ens envia ja estan preparades. I la potència del Crist ressuscitat expressada en la predicació de Sant Pere dissol els dubtes en les persones que l’escolten i això ha de passar per l’Església de Jesucrist a tot l’univers, pels testimonis de la resurrecció de Jesucrist a la Terra, i aquest és el senyal més gran que l’univers espera en aquest temps.

 Sant Pau diu a la carta als Colossencs[5] pels batejats: “Busqueu les coses de dalt, on està la vostra naturalesa en Crist“. Si som batejats, estem investits d’aquest poder del Crist ressuscitat, estem amb Ell al cel i Sant Pau diu: “No busqueu les coses d’aquí baix“. Què vol dir? Després de rebre les gràcies a través del baptisme, a través de tots els nostres vots, promeses, el nostre sí, si busquem Jesucrist, Ell obre contínuament els horitzons davant nostre. Si ens abaixem i mirem les coses de la Terra anem enrere, entrem en una espècie de duresa del cor. Això passa d’una manera particular quan avui la tecnologia i tot el que ens presenten ens fascina, passa quan estem plens de les nostres emocions i volem sobre les nostres emocions. Les nostres emocions alliberen una part de la nostra ànima però superficial. La resurrecció de Jesucrist va al fons del nostre ésser, desperta tot el nostre ésser, des dels seus orígens.

Imagineu-vos una planta plantada, regada, i arriba el sol i es panseix perquè perd l’aigua. Passa el mateix amb les nostres ànimes, amb la nostra vida. La novetat de la que parla Sant Pau per nosaltres no és estranya, la novetat porta sempre a aquella realitat, on Jesucrist està a la dreta del Pare, glorificat, en l’ànima, en el cos, on està la nostra natura ja portada al cel. Aquesta és la novetat que hem d’assolir. Nosaltres de la Terra estem disponibles per les formalitats, per les noves formes. Mentre no estem desvetllats en el més profund, no ens elevem i no ens movem vers aquesta novetat.

Així desitjo que avui puguem estar oberts, oberts a ser conduïts per Jesús; no oberts només perquè avui comprenem les coses racionalment. Seria superficial. Oberts a prosseguir en el camí del Crist ressuscitat. Ell ha educat els apòstols després de la resurrecció, encara durant quaranta dies per donar-los l’Esperit Sant i nosaltres hem de seguir el nostre camí no només en aquest Temps Pasqual; també aquest Temps Pasqual serà una etapa per obrir horitzons nous.

Així que desitjo que tot el poble nou que vol pertànyer a l’Església de Jesucrist de tot l’univers i desitja viure a la Terra segons les Lleis de l’Esperit pur, malgrat les fragilitats, tendeixi a arribar a aquell estat en el qual es troba Jesucrist glorificat; desitjo que avui prengui aquesta decisió de seguir el Mestre ressuscitat que ens condueix cap a la creació nova.

Desitjo a tots aquesta decisió del més profund del vostre cor, decisió de comunicar en comunió amb tota l’Església de l’univers per ser enfortits, sostinguts per viure aquelles experiències profundes que poden comunicar els àngels, com ho van fer també amb els Apòstols i als primers testimonis; obrir el camí del nou coneixement, units als germans fidels que des de l’origen de la seva existència són fidels a Déu, units a tots aquells que necessiten ser recolzats, ser ajudats perquè també ells entrin en aquella dimensió en la que es troba el Crist gloriós.

 I us beneeixo en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.

[1] Mc 16, 1-7

[2] Jn 20, 1-9

[3] Lc 24, 36-42; Jn 21, 1-13

[4] Fets 10, 34a.37-43

[5] Cfr. Col 3, 1-4

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s